La “nova” plusvàlua: Càlculs i antecedents

Publicat al BOE de 9/11/2021,  el Real Decret-Llei 26/2021, “de 8 de novembre, pel qual s’adapta el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l’Impost de la Plusvàlua municipal (Impost municipal  sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana). Tinguem en compte que la sentència s’ha publicat al BOE  del dia 25/11/2021 i per  tant, a partir d’aquest moment té els ctes previstos a la llei (l’art. 38 de la LO del TC determina que: “Las sentencias recaídas en procedimientos de inconstitucionalidad tendrán el valor de cosa juzgada, vincularán a todos los Poderes Públicos y producirán efectos generales desde la fecha de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado»”).

El Govern central, via Decret-llei, sense tramitació parlamentària, va decidir obviar el debat legal i  garantir els ingressos dels Ajuntaments, però amb una norma que deixa a més molts dubtes (ja que s’evidencia de forma clara la doble tributació dels possibles guanys en la transmissió immobiliària,  que tributen per IRPF i que també ho són per plusvàlua i que l’impost municipal fins ara dissimulava). És dubtòs, molt dubtòs, que pugui haver-se fet la modificació per via de decret-llei i més si tenim en compte que el Decret -llei es publicà abans de la sentència.

Des de quan s’aplicarà la nova normativa?
La seva entrada en vigor és a partir del mateix dia 10/11/2021.

Els Ajuntaments han d’adaptar les seves ordenances fiscals en els propers 6 mesos.

Mentre podran liquidar l’impost d’acord amb el que s’estableix al Decret-Llei.

Tindrà caràcter retroactiu?
No, no tindrà efectes retroactius, per la qual cosa les operacions dutes a terme entre el 26/10/2021 i  el 10/11/2021, no serien subjectes a l’impost, en principi, però ja veurem que es determina.

Quins canvis s’introdueixen?

  1. El primer és la tributació de plusvàlues generades en períodes inferiors a l’any. El RDL imposa la tributació d’aquelles operacions de venda, herència i donació, sempre i quan generin un guany patrimonial, encara que no hagi transcorregut un any des de la última transmissió.
  2. El segon  és la possibilitat d’optar entre dos sistemes, perquè així ho imposava la pròpia Sentència del Constitucional en determinar que no podia limitar-se el càlcul de la plusvàlua a un únic mètode.
    Els dos sistemes que s’articulen, són l’anomenat objectiu i el que respón a la plusvàlua realment generada.
    • Sistema “Objectiu”: és el mateix que fins ara es venia aplicant, consistent en què la base imposable de l’impost és el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació, però aplicant uns nous coeficients que vénen ja fixats pel propi Decret i que s’aniran actualitzant (0,14 per a les plusvàlues generades en menys d’un any fins a 0,45 per a les de 20 anys o més – veure taula-), limitant la capacitat dels Ajuntaments a l’hora d’aprovar-los ja que només podran corregir-los a la baixa (en fins a un 15%) en funció del seu grau d’actualització (segons el govern “garanteix que el tribut s’adapti a la realitat immobiliària de cada municipi”).
    • Sistema de “Plusvàlua real”: que es podrà emprar en aquelles transmissions d’un immoble en els quals hi hagi sòl i construcció. Aquí, la plusvàlua real del terreny equivaldrà a la diferència entre el preu de venda i el d’adquisició després d’aplicar-li la proporció que representa el valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total. És a dir que es tributarà en funció de la plusvàlua real obtinguda en el moment de la transmissió d’un immoble i que es determinarà per la diferència entre el valor de transmissió del sòl i el d’adquisició. Si el contribuent demostra que la plusvàlua real és inferior a la resultant del mètode d’estimació objectiva, podrà aplicar la real.

Aquests càlculs podran ser objecte de comprovació per part dels Ajuntaments, d’acord amb una novetat que introdueix la norma.

Hauré de tributar encara que no hi hagi un guany patrimonial?
No. Es segueix el mandat del Tribunal Constitucional en la seva sentència 59/2017 de no sotmetre a tributació aquelles situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys. Per a això, s’introdueix un nou supòsit de no subjecció a l’impost per a les operacions en què es constati, a instàncies del contribuent, que no s’ha obtingut un increment de valor.

Que hauré de fer per no tributar en cas de no tenir guany patrimonial?
L’interessat haurà d’acreditar la inexistència d’increment de valor tot declarant la transmissió, i haurà d’aportar tots els documents relatius a la transmissió i l’adquisició. Per a constatar la inexistència d’increment de valor, com a valor de transmissió o d’adquisició es prendrà el que sigui major d’entre el que consti en el títol que documenti l’operació o el comprovat, en el seu cas, per l’Administració Tributària, d’acord amb la nova facultat que s’atorga als Ajuntaments.

____________________________________________

 

ANTECCEDENTS IMMEDIATS D’AQUESTA QÜESTIÓ PER MAJOR INFORMACIÓ DE LES PERSONES QUE SEGUEIXEN EL TEMA

El Tribunal Constitucional ha emès una nota de premsa (26/10/2021), anunciant que ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat de la plusvàlua muncipal.

Considera que la llei estableix un mètode falsament objectiu de determinació de l’impost , ja que la quota a pagar no va en funció d’un increment o no de valor, sinó simplement prenent com a base el valor cadastral del sòl.

Realment, és penós que s’hagi tardat des del 1988 a adonar-se’n.

S’ha tardat  33 anys, a manifestar-se sobre un impost que va nèixer per tal que el ciutadà pagui, no en funció de la seva capacitat econòmica, no en funció d’un guany per augment de valor (que a més ja es tributa per IRPF), sinó en base a un valor administratiu que fixa el cadastre (que és el valor cadastral del sòl).

Aquest impost es paga en tota transmissió, sigui per venda, herència o donació.

A l’actualitat, per exemple, així com l’aplicació de bonificacions o reduccions fa que en algunes herències es pagui poc o no es pagui impost de successions (ja que, per exemple, si a l’herència hi ha el valor del pis o casa que era el domicili habitual del difunt, hi ha una bonificació del 95%), en canvi pugui haver-se de pagar varis milers d’euros a l’Ajuntament, en concepte de plusvàlua, que a més han reduit molt les bonificacions que abans hi havia en el cas d’aquell domicili habitual del difunt o difunta.

Assistirem aquests dies a una cerimònia de greuges dels Ajuntaments, que tot i sabent que es tractava d’un impost injust, es queixaran per no poder seguir cobrant un impost tant injust al ciutadà.

Doncs bé, mitjançant aquesta sentència, el Tribunal Constitucional ha declarat nul el mètode objectiu per determinar la base imposable d’aquest impost i per tant, els Ajuntaments no el podran cobrar quan es publiqui.

Ara bé, la sentència encara no s’ha publicat al BOE, motiu pel qual encara no és d’aplicació.

Un cop publicada, els Ajuntaments no podran liquidar el citat impost amb la metodologia que ha estat declarada nul·la.

El Tribunal Constitucional declara que NO hi haurà retroactivitat per a les liquidacions prèvies d’aquest impost, però ha de tenir-se en compte que les que s’hagin reclamat i no hi hagi sentència ferma, podrà al·legar-se la nul·litat de la liquidació de l’Impost.

Ja hem rebut consultes sobre si aprofitar l’avinentesa i procedir a fer vendes que ja s’havien previst, coincidint amb la publicació de la sentència, mentre no hi hagi normativa nova, per aprofitar el buit legal i evitar caure en la injusta aplicació de l’impost.

També hem rebut consultes sobre si, publicada la sentència, cal declarar-la a l’Ajuntament i no pagar o pagar i reclamar el pagat, anunciant-ho en fer la declaració.