Lloguers: Evolució dels lloguers i càlcul de perjudicis

Informe de l’evolució dels lloguers i càlcul de perjudicis per la limitació de lloguers d’habitatges (març 2022)

Aquest informe l’elaboren els serveis de la Cambra, per tal de fer seguiment de l’evolució i la situació dels lloguers a Terrassa, que es comparen també amb la pròpia  de les ciutats de Barcelona, Rubí, Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

Com sempre, emprem les dades oficials de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tancat a 31/12/2021 (és en base a les últimes dades publicades el 7/03/2022 per la Secretaria d’Habitatge, amb molt de retard, al nostre entendre, com sempre).

Abans, però, atesa la transcendència de la sentència del Tribunal Constitucional per a la que s’anul·len els efectes de la limitació de rendes, derivada de la inconstitucionalitat de la Llei de contenció de rendes (llei 11/2020, que entrà en vigor el 22/9/2020), cal una reflexió sobre les conseqüències, responsabilitats i càlcul dels perjudicis soferts pels propietaris (arrendadors d’habitatges).

Per a les persones que són al marge de preocupacions jurídiques, cal dir que el Tribunal Constitucional estima la inconstitucionalitat de les limitacions en considerar que és una competència bàsica de l’Estat la regulació d’aquestes obligacions contractuals, i això en base a l’art. 149.1 de la Constitució espanyola (serveixi d’exemple que és el mateix article per que la Generalitat no pot decidir si cap ciutadà avui queda eximit de posar-se la mascareta en un recinte tancat).

La insconstitucionalitat ja l’havia advertit el Consell de Garanties Estatutàries i cap persona amb formació jurídica mínima ho podia discutir ( a aquest respecte, cal tenir present, com diu l’actual  Secretari d’Habitatge i Inclusió Socical de la Generalitat de Catalunya, Sr. Carles Sala i Roca: 1) La poca destinació pressupostària  dels poders públics, fa que aquests optin per la via indirecta de destacar la funció social de la propietat, transferint de forma desproporcionada les polítiques públiques d’allotjament social sobre els propietaris privats; 2) La Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans confirma en matèria d’habitatge i imposició d’obligacions als propietaris, com una ingerència desproporcionada dels poders públics en la regulació de l’ús dels béns; i, c) El Consell de Garanties Estatutàries determina que ni aconllint-se el Dret civil propi català, es poden reuglar matèries com la determinació de rendes  pel Parlament de Catalunya).

Si xifrem el conjunt de famílies de propietaris afectats en 160.000 (en consonància amb les dades que a la inversa ha explicitat el Sindicat de Llogateres), resulta que:

A Terrassa, la renda o lloguer mig a 2015 era de 446’20 €/mes i a finals de 2021 ha sigut de 613’14 €/mes, tenint en compte que d’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística l’IPC diferencial és del 13’1 €, els perjudicis soferts per les famílies propietàries-arrendadores seria a 28/2/2022 (extrapolant les dades de Terrassa a tot Catalunya amb un rigor estadístic semblant -no superior- al del Sindicat de Llogateres),  de:

  • Aplicant l’article 6 de la llei inconstitucional, durant el període de 16 mesos (de setembre de 2020 a febrer de 2022), els perjudicis serien de 26.742.400 €.
  • Però per a les famílies propietàries-arrendadores que hagin signat un contracte durant la vigència de la llei inconstitucional, és a dir, en 5 anys, els perjudicis seran extraordinàriament greus, i no diguem ja quan es tracti de contractes a 7 anys, obligatoris per a persones jurídiques (societats), que hauran de mantenir els contractes signats durant 7 anys.

En el cas que els contractes de lloguers s’hagin signat algun tipus de clàusula berlinesa (a la Cambra algunes famílies propietàries-arrendadores van seguir aquest consell), seria possible demanar responsabilitats patrimonials a l’administració de la Generalitat.

Comentat l’anterior, l’evolució dels lloguers a 31/12/2021 i en relació a la variació interanual, la situació dels lloguers ha sigut la següent:

  • Terrassa, ha pujat un 1,51 % anual,  situant-se en 613,14 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat un 0,11%).
  • Barcelona, ha baixat un 0,52 % anual, situant-se en 934,21 €/mes (en el darrer trimestre ha pujat un 0,20 %).
  • Rubí, ha baixat un 3,21 % anual,  situant-se en 666,88 €/mes (en el darrer trimestre ha pujat 2,24%).
  • Sant Cugat, ha baixat un 2,60 %, situant-se en 1.151,67 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat 5,78 %).
  • Sabadell, ha baixat un 1,01 % anual, situant-se en 662,46 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat un 2,66 %).

 

En la comparativa del lloguer mitjà durant el quart trimestre a Terrassa, respecte de les poblacions de l’entorn i de tot Catalunya (quan ens referim a tot Catalunya ho fem respecte de les ciutats de més de 70.000 habitants), el resultat segueix sent que Terrassa és la població amb el lloguer més baix (un -16’38% respecte de la mitja de Catalunya), segons el següent quadre:

Pel que fa al nombre de contractes, cal destacar que Terrassa és la segona ciutat de Catalunya on se’n formalitzen més, tot hi haver un descens del -5’72%:

 

I l’evolució gràfica per ciutats de 2005 a 2021, és la següent:

En conjunt:

A Terrassa:

A Rubí:

A Sant Cugat: