IRPF i subvencions a Comunitats de propietaris
Els propietaris hagin de tenir molt en compte a l’hora de fer les seves respectives declaracions de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), les subvencions o indemnitzacions obtingudes per la comunitat de propietaris.
Als efectes de l’IRPF, les comunitats de propietaris són considerades una comunitat de béns pel que fa a l’obtenció de rendes, per la qual cosa per analitzar el tractament tributari de la subvenció o indemnització obtinguda per una comunitat de propietaris es fa precís acudir a l’article 8.3 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF, on es determina que les rendes corresponents a les societats civils, tinguin o no personalitat jurídica, herències jacents, comunitats de béns i altres entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributària, “se atribuirán a los socios, herederos, comuneros o partícipes, respectivamente, …”
Així doncs, les comunitats de propietaris no constitueixen contribuents de l’IRPF, sinó que es configuren com una agrupació de contribuents que s’atribueixen les rendes generades a l’entitat. La determinació de les rendes de la comunitat de propietaris s’ha de fer d’acord amb les normes de l’IRPF i la qualificació de les rendes derivades de l’obtenció d’una subvenció o d’una indemnització, és la de guany patrimonial.
Són unes quantes les qüestions que es plantegen pel que fa al tractament fiscal, en particular en l’IRPF, de les subvencions o indemnitzacions percebudes per les comunitats de propietaris que passem seguidament a analitzar.
UNA COMUNITAT DE PROPIETARIS, A EFECTES FISCALS, ES COMPORTA COM UNA COMUNITAT DE BÉNS
De conformitat amb aquesta configuració, una subvenció o indemnització de què es beneficiaria la comunitat afectarà cada un dels comuners en el sentit d’atribuir a cada un d’ells la quantitat proporcional que haurà d’integrar-se a les seves respectives rendes obtingudes com a guany patrimonial, en funció del seu coeficient de participació en la comunitat de propietaris i llevat que en els estatuts hi disposi un altre repartiment.
Als efectes de les respectives declaracions per l’IRPF dels comuners, és procedent el lliurament d’un certificat individual de percepció de rendes, contenint la proporció de la subvenció o indemnització en atenció al coeficient de participació en la comunitat.
IMPUTACIÓ TEMPORAL
S’ha d’imputar la subvenció o la indemnització en el període impositiu en què tingui lloc el cobrament, amb independència del moment del seu reconeixement.
SUPÒSIT EN QUÈ LA INDEMNITZACIÓ NO S’HA DE COMPUTAR COM A GUANY PATRIMONIAL
En un supòsit, per exemple, en què una comunitat de propietaris aconsegueix una sentència favorable en virtut de la qual rep una indemnització per defectes en la construcció de la constructora o els tècnics encarregats de l’execució de l’obra, per realitzar les corresponents reparacions, cal preguntar-se quin tractament fiscal rep aquest import percebut per a la realització de les reparacions dels defectes constructius.
En determinar-se les rendes de la comunitat de propietaris conformement a les normes de l’IRPF, la qualificació tributària de la indemnització no pot ser una altra que la de guany o pèrdua patrimonial, perquè la determinació de la seva valoració és causada pel que es disposa en l’article 37.1.g) de la mateixa Llei de l’IRPF, d’acord amb el qual quan l’alteració en el valor del patrimoni procedeixi “…de indemnizaciones o capitales asegurados por pérdidas o siniestros en elementos patrimoniales, se computará como ganancia o pérdida patrimonial la diferencia entre la cantidad percibida y la parte proporcional del valor de adquisición que corresponda al daño. Cuando la indemnización no fuese en metálico, se computará la diferencia entre el valor de mercado de los bienes, derechos o servicios recibidos y la parte proporcional del valor de adquisición que corresponda al daño. Sólo se computará ganancia patrimonial cuando se derive un aumento en el valor del patrimonio del contribuyente”.
Conforme amb l’exposat i, en particular, tenint en compte l’última frase del precepte anterior (només es computarà guany patrimonial quan es derivi un augment en el valor del patrimoni del contribuent), la Direcció General de Tributs manté el criteri que en la mesura que la indemnització percebuda coincideixi amb el cost de reparació no és procedent computar cap guany o pèrdua patrimonial; variacions patrimonials que sí que es produeixen quan no es dóna aquesta equivalència entre indemnització i cost de reparació.
Per tant, quan el cost de les reparacions que es realitzin es correspongui amb els imports indemnitzatoris percebuts, no es produirà guany o pèrdua patrimonial, circumstància que no es podrà afirmar respecte als imports que no es destinin a realitzar les reparacions que aquests indemnitzen. Aquests últims si suposaran un guany patrimonial que s’atribuirà als comuners.
