Impost a contractes de lloguer 0’5 % o exempts

El nou decret llei que entra en vigor el 6/3/2019 (BOE 5/3/2019), després de la  NO CONVALIDACIÓ del   Decret-llei 21/2018, de 14 de desembre (BOE de 18/12/2018), torna a eximir de pagament de l’ITP als contractes que es signin a partir de 6/3/2019 (inclòs).

Per tant, els contractes posteriors a 6/3/2019, han quedat exempts de pagament (no de declaració), doncs el tipus és del 0%.

 

En tots els casos, la declaració la pot fer a la Cambra

L’Agència Tributària de Catalunya i el Consell General de Cambres de la propietat urbana de Catalunya, tenen signat un Conveni, pel que es faculta a les Cambres a fer la presentació telemàtica de declaracions a tercers, també per a aquest impost (aquest servei té un cost de només 12 € més IVA  -si hi ha aval hi ha dues autoliquidacions el el cost és per cada autoliquidació).

Aquest és un nou avantatge per als propietaris

 

Base imposable

La base imposable estarà constituïda per la suma total dels lloguers que s’hagin de pagar durant tot el termini de durada del contracte. Si no constés la durada del contracte es computaran sis anys, sens perjudici de les liquidacions addicionals que s’hagin de practicar cas de continuar vigent el contracte passats els sis anys. En els contractes subjectes a prorroga obligatòria es comptarà, com a mínim, tres anys (art. 10.2.e LITPi AJD)

Així doncs, si signem un contracte d’arrendament d’habitatge, encara que pactem una durada d’un any, en la mesura que la LAU (llei d’arrendaments urbans) estableix una pròrroga obligatòria de tres anys, s’haurà de computar com si fos de tres anys.

Arrendaments subjectes

Estan subjectes al pagament d’aquest impost els actes de “constitució d’arrendaments” (art. 7.1.B) LITPiAJD), és a dir, de celebració o signatura de contractes d’arrendaments que no estiguin subjectes a IVA, tant si s’han celebrat en document privat com en document públic.

Així doncs, els arrendaments d’habitatge, en la mesura que no estan subjectes a IVA, estar subjectes al pagament de l’ITPiAJD.

Pagament i termini

El pagament s’haurà d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data de celebració del contracte, mitjançant autoliquidació, en el model aprovat per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria tributària.

Subjecte passiu (obligat al pagament).

Conforme la normativa el subjecte passiu obligat a pagar l’impost és l’arrendatari (art. 8.f) LITPiAJD).

No obstant, és important que els propietaris tinguin en compte, que conforme l’art. 9.1.b) de la LITPiAJD seran subjectes subsidiaris: “b) En la constitución de arrendamientos, el arrendador, si hubiera percibido el primer plazo de renta sin exigir al arrendatario igual justificación”.

És per tant important que tots els propietaris en celebrar un contracte d’arrendament exigeixin que l’arrendatari pagui el referit impost o acrediti el referit pagament abans d’un mes des de la data de la signatura, ja que en cas contrari, l’administració podrà reclamar-ho al propietari.

 Exemple

Contracte d’arrendament d’habitatge per tres anys, amb una renta mensual de 500..-Euros

                        Base Imposable ……………………… 18.000 €

                        ITP-IAJD 2015-16 i 2017 (0’5%*) ………   90 €

 

Els Avals també paguen ITP (1%)

I si és sabut que els contractes d’arrendament han de pagar Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), si són d’habitatges i no subjectes a IVA.

Hi ha un general desconeixement que en el cas que el contracte d’arrendament, contingui algun aval o fiançament d’un tercer, aquest acte també està subjecte a l’impost sobre transmissions patrimonials i de forma independent (la fiança legal -que és la que es diposita a la Cambra-  no n’està subjecte a ITP).

Com a conseqüència d’algunes liquidacions provisionals girades per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), hem de fer esment que quan en un contracte d’arrendament es presta alguna garantia addicional per a la seva signatura, com ara algun aval o fiançament d’un tercer, aquestes cobertures estan subjectes a l’impost de transmissions patrimonials (ITP), fins a un màxim de 2 mesos de lloguer quan l’arrendador sigui una persona jurídica (l’excès és nul de ple dret encara que es posi al contracte).

L’article 7 del RD Legislatiu 1/1993, del Text Refós de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, estableix com a fet imposable, entre d’altres, la constitució de fiances.

Doctrinalment s’ha entès sempre que el concepte de FIANÇA al que es fa referència és el de l’article 1822 del Codi Civil espanyol  i que diu el següent: “Per la fiança un s’obliga a pagar o a complir per un tercer, en el cas que aquest no ho faci”

Per tant, i respecte als contractes d’arrendament de finques urbanes, hem de tenir clar que les fiances legals que s’estipulen, d’acord amb la LAU, no es consideren subjectes a l’ITP.

No obstant això, en el cas que el contracte d’arrendament, contingui algun aval o fiançament d’un tercer, aquest acte està subjecte a l’impost sobre transmissions patrimonials, ja que es consideren dos contractes separats, l’arrendament i l’aval.

També hem de tenir present que si un subjecte passiu de l’IVA presta la fiança o aval, aquest estarà subjecte a IVA, i per tant NO subjecte a ITP.

Les característiques d’aquesta tributació són les següents:

  • El subjecte passiu és el creditor fiançat (és a dir l’arrendadori a favor del que es fa l’aval o fiançament)
  • La base imposable és com a màxim  de dos mesos de lloguer
  • El tipus impositiu és l’1%

La limitació de dos mesos de lloguer en l’aval és conseqüència, a partir del 6/3/2019, del RDLlei estatal 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, quina limitació és per als supòsits que l’arrendador sigui persona jurídica.  

La Cambra de la propietat Urbana de Terrassa i Comarca té signat un conveni de col·laboració amb l’ATC per a la presentació i pagament d’autoliquidacions per via telemàtica en nom de terceres persones.

Així, respecte a les autoliquidacions de l’impost sobre transmissions patrimonials per a la formalització de contractes d’arrendament de finques urbanes, tant si contenen aval o fiançament de tercers com si no, és possible fer el dipòsit de la fiança i el pagament d’aquest impost a les oficines de la Cambra de la Propietat, que farà ambdòs tràmits amb un sol tràmit, estalviant al propietari les gestions a l’Oficina Liquidadora de la Generalitat i a les entitats financeres per a la presentació i pagament de l’autoliquidació de l’impost.

 

*d’1/2 a 31/12/2014 el tipus era del 0’3%

L’article 123 de la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, modifica el tipus de gravamen del Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPiAJD) aplicable a Catalunya, a partir del dia 1 de febrer de 2014, per a la constitució d’arrendaments no subjectes a IVA.

 

Nova llei d’hipoteques

Les hipoteques tenen nova llei a partir del 16 de juny de 2019.

La constitució d’hipoteques, que és la manera més habitual d’oferir garantia en la compravenda d’habitatges, ha començat una nova etapa a l’empara d’una nova normativa que ja ha entrat en vigor.

No podem deixar de recordar que la normativa fins ara vigent ha acabat derivant en molts litigis atès, en part, a la falta de transparència i al desconeixement del producte financer per part del client consumidor, qui s’ha vist sorprès pels efectes de les clàusules sòl; o per l’aplicació d’índexs no tan coneguts com l’IRPH, i la imputació per part de les entitats creditícies dels impostos i de totes les despeses de constitució. Tot això ha acabat saturant els tribunals de conflictes entre les entitats bancàries i els consumidors.

La nova normativa vol evitar aquestes fonts de conflicte judicial i posar l’accent sobre la transparència i la protecció al consumidor. S’entenen com a consumidors les persones físiques, tant si són els deutors, com si intervenen per a garantir deutes d’altres.

Per altra part, la llei va adreçada als préstecs hipotecaris referents a immobles residencials incloent també trasters, garatges i terrenys.

Per reforçar la transparència, i sens perjudici de l’obligació que tenen les entitats financeres d’informar al consumidor, s’atorga als notaris un nou paper. Els notaris passen a ser assessors del consumidor, amb l’objecte que aquest tingui la informació necessària i arribi a conèixer de manera senzilla les obligacions econòmiques i jurídiques que comporta la constitució d’una hipoteca.

 

Període de reflexió de 14 dies abans de signar la hipoteca

En el nou sistema caldrà anar al notari dues vegades. Una primera on el notari actuarà com assessor del consumidor a qui cal lliurar una amplia informació durant un mínim de 14 dies abans de signar: l’oferta vinculant (FEIN), la fitxa d’advertències estandarditzades (FIAE) en la qual s’explica de manera genèrica quines són les clàusules o elements més rellevants, un esborrany del contracte a signar i, si la hipoteca és variable, un document a part amb les quotes que s’haurien de pagar en diversos escenaris. Fora de Catalunya, on regeix la llei de Consum, el temps de reflexió és de 10 dies.

 

Com a altres novetats significatives pel consumidor podem destacar les següents:

 

-Despeses de constitució i productes vinculats

El banc assumeix totes les despeses de formalització del préstec, com les de notaria, registre i gestoria i també assumeix l’impost corresponent (ITPiAJD).

El consumidor només assumeix el cost de la taxació i les copies notarials que pugui precisar.

El banc no pot obligar el client a comprar productes com l’assegurança de vida o de la llar; ara bé, si que es permet la pràctica que actualment estan fent algunes entitats bancàries, de millorar el tipus d’interès del préstec si s’adquireix aquests productes.

 

-Prohibició de pactar clàusules sòl

Es prohibeix fixar un límit d’interès remuneratori mínim (el que es coneix com a clàusula sòl). Per tant, els bancs no poden tornar a incorporar mai més les conegudes clàusules sòl.

 

-Amortització anticipada

Es limiten les comissions que els bancs poden aplicar en cas que el deutor vulgui pagar el crèdit de manera anticipada. Per a les hipoteques variables queda limitat al 0,25% els tres primers anys o al 0,15% si estem dins els 5 anys. Pels préstecs a tipus fix aquestes penalitzacions queden limitades al 2% els primers 10 anys i a l’1,5% a partir del desè any.

 

-Canvis d’hipoteca

Es flexibilitzen els canvis d’hipoteca; la subrogació de la hipoteca per part d’una altra entitat bancària no comporta costos addicionals pel client. També es facilita canvis tals com passar la hipoteca de tipus variable a tipus fix o de multidivisa a la moneda habitual del client.

 

Impagament de quotes

Es limita l’interès de demora que apliquen les entitats bancàries als imports impagats, que no podrà ser superior a tres punts per sobre de l’interès del préstec.

Es regula la situació d’impagament i el moment que el banc pot declarar tot el préstec vençut prescindint del termini pactat.

Si ens trobem en la primera meitat del préstec, caldrà que l’ impagament de quotes arribi al 3% del capital prestat o a 12 mensualitats impagades.

Si ens trobem en la segona meitat del préstec, l’impagament ha de correspondre al 7% del capital prestat o a 15 mensualitats impagades.

Subvencions punts recàrrega vehicles elèctrics

Oberts els ajuts per a la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

L’Institut Català d’Energia, ha obert la convocatòria d’ajuts (a partir del  21de maig de 2019),  per a l’impuls de la mobilitat sostenible, d’acord amb la Resolució EMC/1322/2019, de 14 de maig  (DOGC 20/5/2019), convocant per a aquest any 2019, la concessió de subvencions del programa d’incentius a la mobilitat eficient i sostenible, destinada a persones físiques (Programa MOVES). Pot accedir-hi prement aquí.

Inclou subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, entre d’altres qüestions.

Els ajuts van dirigits , en l’àmbit de la propietat (a banda entre d’altres de l’adquisició de vehicles d’energies alternatives),  a la implantació d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics, subvencionant  les preinstal·lacions  d’infraestructures de recàrrega de les comunitats de propietaris en aparcaments privats.

Subvencionarà la implantació d’infraestructura de recàrrega de tot tipus (vinculada o domèstica, convencional, semi ràpida i ràpida) tant per a particulars com per a empreses i administracions.

L’objectiu és impulsar el desenvolupament d’una xarxa de recàrrega per a vehicles elèctrics que contribueixi a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya.

Els ajuts cobriran fins al 40% de la despesa en equips de recàrrega i obra civil associada (incloent-hi permisos, enginyeria i senyalització), amb un màxim de 100.000 euros per beneficiari.

Si vol consultar les bases premi aquí.

En pàrquings col·lectius de comunitats de propietaris, és  subvencionable la preinstal·lació elèctrica per a la recàrrega de vehicle elèctric que inclogui una conducció principal per zones comunitàries (mitjançant tubs, canals, safates, etc.), de manera que es possibiliti la realització de derivacions fins a les estacions de recàrrega ubicades a les places d’aparcament, tal com es descriu en l’apartat 3.2 de la (ITC) BT-52 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

Les subvencions, s’han de sol·licitar  abans d’executar la instal·lació) directament l’Institut Català d’Energia (pot accedir-hi prement aquí), abans del 31/12/2019 si no s’esgota abans el pressupost previst i s’han d’executar les actuacions corresponents en el termini de 12 mesos a comptar de la notificació de la Resolució administrativa de concessió de l’ajut (l’administració pot tardar 6 mesos a contestar).

I tractant-se d’energia, pot consultar com estalviar en la factura de la llum a casa seva o al seu negoci o empresa, prement aquí.

Estalvi d’energia per als propietaris

La Cambra ha assolit un acord amb la companyia “ESCANDINAVA DE ELECTRICIDAD, S.L.”, per facilitar que els propietaris i usuaris tant d’habitatges com de locals puguin gaudir d’una factura de la llum més barata.

Truqui  al telèfon 900 373 681 i doni el Codi de Promoció número 192038 i li  faran gratuïtament, de franc, l’estudi de l’estalvi que poden assolir (a més li dona dret a un descompte de 30 € del primer rebut).

 

 

 

Novetats en la llei de lloguers!

Convalidat el dia 4/4/2019, el  Decret-llei de reforma de la llei d’arrendaments urbans, així com d’altres normes que afecten els lloguers (com per exemple l’Impost de Transmissions Patrimonials, l’IBI i la Llei d’Enjudiciament Civil).

Altrament, no s’ha convalidat el  Decret-llei 9/2019, de 21 de maig (DOGC 23/5/2019), que hauria restringit la llibertat de contractació en la determinació dels lloguers d’habitatges i quin objectiu eralimitar els increments de preus del lloguer  en zones de forta demanda acreditada (prement aquest enllaç pot accedir al Decret-llei esmentat).
El 5/7/2019 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,  l’Acord de Derogació d’aquest Decret-llei 9/2019del Parlament de Catalunya  premi aquí per accedir-hi.

Doncs bé, en relació al primer dels Decrets-llei comentats,  pels contractes que es signin a partir del dia 6/3/2019 serà d’aplicació la nova normativa, ja que el BOE on s’ha publicat és el de 5/3/2019.

A la Cambra ja tenim a punt els contractes redactats per als propietaris que hagin de llogar a partir d’ara mateix.

També podeu informar-vos de l’evolució dels lloguers durant els darrers 13 anys, dels 2005 al 2018, prement aquest enllaç.

Com a trets principals, la durada mínima del contracte es fixa en 5 anys, llevat que si es tracta de persones jurídiques arrendadores el termini és de 7 anys.

L’arrendador no pot sol·licitar els avals addicionals al mes de fiança que estimi oportuns més enllà de dues mensualitats de renda i, si l’arrendador és persona jurídica, no pot exigir que el llogater pagui les despeses corresponents per la contractació del lloguer de l’habitatge.

També serà aplicable la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil relativa als desnonaments (que permetrà que el llogater al·legui vulnerabilitat social, la qual cosa obliga al jutge a demanar un informe als serveis socials. En cas que l’informe ratifiqui aquesta situació, el desnonament es paralitzarà un mes (dos si el propietari era una persona jurídica).

I s’haurà de seguir declarant l’Impost de Transmissions Patrimonials  però seran exempts de pagament (ja que l’exempció ha quedat sense efecte). Per a més informació premi aquí

Recordem, que la normativa nova és pràcticament una reproducció de la que era vigent des del 19/12/2018 (BOE 18/12/2018), que segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent,  i quines  modificacions més importants, que només afectaven als lloguers d’habitatges eren:

  1. És una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, instat pel Govern del Partit Popular que suposà una restricció i  limitació dels drets dels llogaters d’habitatges.
  2. Estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de
    1. Si l’arrendador o propietari és persona física: 5 anys
    2. Si l’arrendadora o propietària és una persona jurídica (societat…): 7 anys
  3. Si les parts no es pronuncien per no renovar-lo, en ambdós casos hi ha una pròrroga de 3 anys, a partir del 5è ó 7è any, segons correspongui (ull amb els terminis de preavís quan s’opti per a no prorrogar el contracte que seràn de 4 mesos per a l’arrendador i 2 per a l’arrendatari).
  4. La fiança segueix obligatòria en un mínim d’1 mensualitat de renda i es limiten els valas o  dipòsits extres,  a dues mensualitats de renda
  5. Les despeses de formalització de contracte són:
    1. Segons pactin les parts, si l’arrendador és persona física
    2. A càrrec de l’arrendadora, si l’arrendadora és persona jurídica (societat…), llevat que els serveis els contracti l’arrendatari/a, per iniciativa directa
  6. S’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonaments, possibilitat la suspensió dels procediments judicials d’un mes (si l’arrendador és persona física) o de tresmesos si és persona jurídica (societat …)
  7. Eximeix als arrendataris de que els repercuteixin l’IBI, si l’arrendadora és un ens públic
  8. En els cas d’habitatges desocupats, permet que l’Estat o les Comunitats autonòmiques puguin establir recàrrecs en l’IBI, a aplicar pels Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals
  9. Permet que puguin aplicar-se bonificacions en l’IBI de fins el 95 % en edificis destinats al lloguer d’habitatges amb renda limitada
  10. Eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) dels arrendaments d’habitatges (en general), que fins ara era del 0’5%, però seguirà sent obligatòria la declaració i autoliquidació de l’impost (amb la qual cosa l’administració fiscal seguirà tenint el registre d’arrendaments i els seus ingressos o rendes). Per a més informació premi aquí
  11. No resten eximits del pagament d’ITP els avals que es puguin realitzar com a conseqüència dels arrendaments

Pot accedir a la normativa publicada llavors al BOE prement aquí

Vols vendre el teu pis?

Vine a la Cambra,  en la venda del teu pis, et gestionem tot, tot, tot,  des del primer fins a l’últim tràmit.

També en la compra.

L’incorporem a la nostra borsa immobiliària (amb difussió a portals immobiliaris diversos, també a la nostra web i a la pantalla de leds i l’aparador de la pròpia cambra)

La millor assistència comercial amb el suport de tot un equip professional que no té altre objectiu que donar-li el millor tracte, atendre tots els tràmits, per aconseguir el que la propietat desitja

Nosaltres ho gestionem tot, tot, tot.

escriptura o títol de propietat – rebut de l’impost de bens immobles – cèdula d’habitabilitat – certificació energètica – inspecció tècnica de l’edifici – certificació de la comunitat de propietaris d’estar al corrent de pagament – document d’encàrrec – recerca del comprador o compradora – contracte de reserva del pis – ajut a la recerca de finançament – contracte d’arres penitencials –contracte d’arres confirmatòries – contracte de compravenda – escriptura pública autoritzada per notari o notària – tota la contractació ajustada al que estableix el codi civil de Catalunya – impost sobre l’increment municipal de valor dels terrenys de naturalesa urbana – inscripció al registre de la propietat – canvi de titularitat al cadastre immobiliari

 

Clàusules hipotecàries abusives més comunes

Cambres de la propietat, organitzacions de consumidors i d’altres entitats i institucions han portat a terme en els darrers anys una campanya per posar fre als abusos que la banca sistemàticament ha practicat en els préstecs hipotecaris. Les primeres sentències judicials favorables als propietaris han esdevingut jurisprudència i han posat fi a les extralimitacions que algunes entitats bancàries han portat a terme regularment.

Podem parlar de clàusules abusives quan es pot demostrar que el contingut del préstec hipotecari és contrari al principi de la bona fe. És aleshores quan podem pleitejar i, en una gran majoria de casos, guanyar els judicis.

Us aconsellem que reviseu la vostra hipoteca si teniu indicis que se us han aplicat unes condicions injustes o declarades irregulars en un jutjat. Si desmotreu que teniu raó en seu judicial podreu demanar la nul·litat de les clàusules, cosa que de ben segur reduirà la carrega financera que suporteu mensualment. Us recomanem que demaneu consulta al servei jurídic de la Cambra, el qual revisarà la vostra hipoteca i comprovarà si aquesta s’ajusta a la legalitat vigent i, si no és el cas, sobre allò que podeu reclamar.

Hi ha tot un seguit de clàusules abusives que la vostra hipoteca pot incloure. Les més freqüents i que a dia d’avui s’han de considerar prohibides són les següents:

1. Clàusula sòl / sostre

Són segurament les més conegudes perquè a partir d’elles s’ha iniciat un autèntic moviment de reclamació bancària. Aquestes clàusules imposaven un límit mínim d’interessos que l’entitat financera us podria cobrar encara que l’índex de referència més usat, l’euríbor, caigués en picat (com ha ocorregut en els últims anys; fins al punt que ara està en negatiu). El límit per sobre, o sostre, és tan elevat que serveix com a excusa als bancs per justificar l’existència del que poden qualificar de clàusula compensatòria.

 2. Les despeses hipotecàries

Han adquirit relleu públic després que el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol s’ha pronunciat en contra que les paguin els propietaris. A partir d’aquesta jurisprudència molts magistrats han donat la raó als usuaris que en reclamaven raonadament el retorn. Les resolucions judicials es basen en que no es considera just que sigui el banc qui obliga a contractar serveis de gestoria, notaria i de Registre de la Propietat però és el client qui n’ha d’assumir el cost. Una cosa semblant passa amb l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), encara que en aquest cas, la doctrina no està prou clara.

3. L’interès de demora

Entre les clàusules més comunes que inclouen les hipoteques hi ha la relacionada amb els interessos que el titular de la hipoteca ha d’abonar en cas que es produeixi demora en el pagament de la quota mensual. Malgrat que, per evitar abusos, el 2013 ja es va regular el percentatge màxim a aplicar en cas de demora, tres anys després el Tribunal Suprem va sentenciar que aquests interessos no poden superar en dos punts l’interès inicialment pactat.

4. Venciment de préstec anticipat

El 2013 es va modificar la Llei d’Enjudiciament Civil. Fins aleshores, l’impagament d’una única quota suposava que el banc podia reclamar l’execució hipotecària de tota la hipoteca. Actualment, la normativa indica que com a mínim els rebuts impagats han de ser tres. Ara bé, després del que es va conèixer com a “cas Aziz” i atesa la gran oferta de pisos al mercat que són de propietats bancàries, les entitats solen tenir una actitud més prudent i flexible sempre i quan la persona que contreu el deute mostri la seva predisposició a pagar allò que deu.

 5. La finalitat del préstec hipotecari

Encara que sembli increïble, alguns contractes de préstec hipotecari limiten l’ús que se li pot donar a l’habitatge que es compra. Impedeixen, per exemple, que s’hi pugui exercir alguna mena activitat professional, per exemple, o que els propietaris de la hipoteca puguin posar la fina en lloguer. Els jutjats han determinat molt clarament que aquestes són clàusules abusives que atempten contra els drets del propietari.

6. El fur

És probable que el contracte de la hipoteca remeti un fur al qual recórrer en cas que el propietari hagi de reclamar alguna cosa a la seva entitat per la via judicial. No obstant això, diversos tribunals han anul·lat aquestes clàusules, sobretot quan els usuaris han de desplaçar-se fora de la localitat en la qual resideixen i en la qual van comprar aquesta propietat.

7. Les despeses de professionals legals per impagament de quotes

Una altra de les clàusules abusives estrelles de la banca espanyola és la d’obligar el client a pagar els honoraris d’advocats i procuradors (o d’altres professionals), en cas que l’entitat bancària hagi de demandar-lo per impagament de quota. Clarament aquesta és una clàusula abusiva.

Contacti amb la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca si vol més informació sobre les qüestions que afecten els propietaris.

En el cas de les clàusules abusives els nostres serveis jurídics poden solucionar-los tot els dubtes.

Els atendrem a  les nostres oficines, o bé trucant al 93 788 33 50 o a través del Consultor 24h.

Com reclamar la plusvàlua als Ajuntaments

Llegir més

Protecció de dades: Obligatòria i necessària

Protecció de dades en Comunitats de Propietaris

El 25 de maig de 2018 entra en vigor i comença a aplicar-se el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de 25/5/2016, que substituirà a l’actual normativa vigent.

Durant aquests dos anys ens hem hagut d’adaptar a la nova normativa europea que, tal com ve advertint l’Agència Espanyola de Protecció de Dades  (AEPD),  s’aplicarà sense règim transitori, ni terminis, ni pròrrogues (doncs ja ha tingut dos anys de moratòria).

El nou Reglament Europeu introdueix novetats que és important conèixer.

 

En què afecta la Llei de Protecció de Dades a les Comunitats de Propietaris?

Les Comunitats de Propietaris es serveixen de diferents fitxers amb dades de caràcter personal. El fitxer més usual és el que incorpora la informació de les persones físiques integrants de la pròpia comunitat.

Aquests fitxers tracten dades personals, com el nom dels propietaris o propietàries, telèfons, adreça postal, o de correu electrònic, dades bancàries, etc…  D’aquests fitxers es serveix la comunitat per a la seva gestió comptable, fiscal, i administrativa.

A vegades les Comunitats de Propietaris acorden la instal·lació de càmeres de videovigilància que comporten el tractament d’imatges de persones físiques. En aquest cas, haurà d’existir un fitxer específic amb aquesta finalitat.

La Comunitat de Propietaris en la seva qualitat de responsable dels fitxers  ha de complir amb la normativa en matèria de Protecció de Dades, si no vol incórrer en sanció.

Fins a l’entrada en vigor del nou Reglament Europeu les Comunitats de Propietaris tenien l’obligació d’inscriure els fitxers davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades  (AEPD).  A partir del 25 de maig de 2018 desapareix l’obligació de notificar la creació de fitxers, encara que  apareixen noves mesures de caràcter intern que s’hauran de tenir documentades i a la disposició de l’AEPD.

Document de Seguretat: Haurà de localitzar-se en les dependències en les quals es trobi custodiat el fitxer. En el cas de Comunitats administrades per la Cambra, a les oficines de la Cambra.

Les Comunitats com a responsables dels fitxers han d’aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per a garantir i estar en condicions de demostrar davant les persones interessades , i davant les autoritats de supervisió,  que el tractament de les dades  personals es duu a terme de conformitat amb el Reglament.

Aquest principi exigeix una actitud conscient, diligent i proactiva per part de les Comunitats respecte de tots els tractaments de dades que es duguin a terme, havent de garantir el compliment del deure de secret i seguretat de les dades, la veracitat de les mateixes, havent de ser tractades per a la finalitat per la qual van ser recollides, assegurant el compliment del Reglament Europeu en les seves relacions amb tercers.

La Cambra de la propietat, com a administradora de la Comunitat i  com a responsable del tractament de dades,  actua per compte de la Comunitat,  estant legitimada per a tractar i disposar de les dades que resultin necessàries per dur a terme la gestió ordinària dels assumptes de la comunitat en virtut de la relació contractual establerta amb la mateixa, i en el marc de les disposicions que en matèria de Comunitats de propietaris es regulen al Codi Civil de Catalunya  (l’article 553 CCCat).

L’encàrrec del tractament a favor de la Cambra en tant que administradora de la Comunitat ha de trobar-se documentat en un contracte, en el qual s’especifiquin les obligacions de les parts en relació amb la normativa de protecció de dades.

Com a encarregada  del tractament i com a administradora de la Comunitat, la Cambra ha d’impulsar i tenir documentades una sèrie de mesures de caràcter intern a la disposició de l’AEPD (la major part d’aquestes mesures les relatives al “Registre de les activitats del tractament”).

Per tot això, tant la Comunitat de Propietaris, com a responsable dels fitxers, com la Cambra de la Propietat que l’administra, com a responsable del tractament, han de complir amb l’establert en el Reglament Europeu en matèria de Protecció de Dades, havent de documentar el seu compliment davant l’AEPD quan siguin requerits per a això. Podent incórrer en una infracció greu en el cas d’incompliment.

Les  infraccions i sancions es graduen depenent de si són:

  • Lleus (multa de 900 a 60.101 €)
  • Greus (de 60.102 a 300.506 €)
  • Molt greus (300.507 a 601.012 €).

La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, presta els serveis a les Comunitats de propietaris que administra.

El cost del servei és només de 60 € l’any per a tota la Comunitat (amb més l’IVA corresponent).

La regulació de les funcions a realitzar no són només la de la presa de dades, sinó el també el seu manteniment així que la resta de tasques a realitzar d’acord amb el que es preveu al Reglament Europeu 2016/679 de Protecció de Dades (i més concretament en els seus arts. 24 a 43 i següents i concordants del propi Reglament).

L’encàrrec a la Cambra és necessari per a l’administració de la Comunitat. Aquest encàrrec és permanent, ja que no només es tracta d’incorporar dades, sinó del seu manteniment, incidències que es puguin donar, la seva acreditació  i riscos de violacions de seguretat i atenció dels drets, implementarles mesures de diligència i control proactiu enfocades a la prevenció d’aquest risc, etc.

El fet que la Comunitat ja estès donada d’alta, no té res a veure, ja que és la llei, concretament el nou reglament europeu, el que regula partint de zero tota la normativa i canvia absolutament el sistema.

Pot consultar el text del Reglament prement aquest link

Assegurança de lloguers, llar i Comunitats

A través de la Cambra pots accedir a les assegurances de la propietat (contractats amb la corredoria d’assegurances Ferrer & Ojeda).

Coneix de primera mà com sentir-te protegit i segur. Beneficia’t de condicions excepcionals en matèria d’assegurances i gaudeix dels millors productes de les entitats asseguradores més prestigioses del sector.

Podràs assegurar el més important per a tu i els teus (la llar, la teva Comunitat, la salut, la vida…).

Sabem el que més et preocupa i podem i volem donar-te la tranquil·litat que necessites. Gaudeix de les condicions especials de les nostres assegurances, perquè estan pensades només per a tu.

Resum de cobertures

 Defensa Jurídica ARAG Lloguer: Producte adreçat a garantir als propietaris el cobrament dels lloguers de vivendes llogades a tercers com a residència habitual i amb contracte celebrat d’acord amb la Llei d’Arrendaments Urbans (contracte mínim de 12 mesos).

Article

Garanties

    Límits

2.1

Defensa i reclamació en contractes de lloguer

   Fins a 3.000 €

2.2

Reclamació en pòlisses d’ assegurança

   Fins a 3.000 €

2.3

Defensa penal

    Fins a 3.000 €

2.4

Reclamació de danys

    Fins a 3.000 €

2.5

Reclamació en contractes de reparació o manteniment

    Fins a 3.000 €

2.6

Defensa drets relatius a la vivenda

    Fins a 3.000 €

2.7

Assistència jurídica telefònica

   Servei ARAG

2.8

Impagament de lloguers

 12 mensualitats màxim

2.9

Actes vandàlics al continent

   Fins a 3.000 €

 Requisits del llogater per l’ acceptació del risc :

  • Que el lloguer no superi el 45% dels ingressos nets dels llogaters.
  • Que disposi de contracte laboral fix,  amb una antiguitat superior a l’any;  si l’ antiguitat  es inferior a l’any es demanarà  el  contracte laboral. Per contractes temporals, com ara fixes discontinus o d’obra i serveis s’aportarà la vida laboral.
  • Que no tingui referència en el fitxer ASNEF de morositat. No es tindran en compte petites deutes, però si la reincidència.
  • Fotocopia de les 2 últimes nomines o del IRPF si es un autònom i Certificat d’ ingressos si es tracta de pensionistes

Per a vivendes ocupades amb contracte d’antiguitat superior a 1 any :

Es pot contractar adjuntant una còpia del contracte i un certificat del propietari indicant que mai s’han produït impagaments ni endarreriments en el pagament de les rendes o lloguers, per part dels llogaters actuals. Es passarà el fitxer ASNEF per a aprovar l’operació.

 

   

QUADRE DE PRIMES I D’ INGRESSOS MÍNIMS DEL LLOGATER

 

 

Prima total anual

Ingressos nets mínims

del  llogater

Lloguer mensual

Taxa 3,6%

400 €

173,8 €

890 €

450 €

195,4 €

1.000 €

500 €

217,1 €

1.110 €

550 €

238,6 €

1.221 €

600 €

260,2 €

1.332 €

700 €

303,4 €

1.555 €

800 €

346,6 €

1.780 €

900 €

389,8 €

2.000 €

 

Comunitats i Hisenda: Tot telemàtic

Llegir més

Promoció per a Comunitats

Promoció per a Comunitats: Regalem el tauler d’anuncis i la instal·lació

La llei estableix el requisit de publicar en el tauler d’anuncis  les convocatòries i les actes de les reunions i altres comunicacions de la Comunitat als propietaris.  També es pot fer en algun altre lloc visible i especialment habilitat per a aquesta funció, però la falta de tauler pot ser un problema per provar la publicació).

  • On penja les convocatòries la teva Comunitat?
  • On es publiquen les actes de les reunions?
  • On s’anuncien les comunicacions veïnals?

La falta de compliment formal d’aquest requisit pot comportar la falta de validesa o efectivitat formal dels acords comunitaris.

La Cambra de la propietat regala el tauler d’anuncis i la seva instal·lació, totalment de franc, a les Comunitats que li encarreguin la seva administració i també a les que ja en són administrades i que no disposant de tauler hi estiguin interessades.

Vine a la Cambra i demana pressupost sense compromís per gaudir d’aquesta Promoció per a Comunitats.

El nostre servei d’Administració de Comunitats és realment bó.  Prem aquí

Recorda que a més dels millors serveis a la Comunitat, tots els propietaris tindran dret a consulta jurídica gratuïta als advocats de la Cambra.

La Cambra és l’administrador de confiança.

Poden reclamar per clàusula sòl les societats?

El Tribunal Suprem espanyol manté que no es poden aplicar els criteris de protecció al consumidor de la sentència del tribunal europeu sobre clàusules sòl als prestataris “no consumidors”

La recent sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem, de 18 de gener de 2017, deixa clar en relació a les clàusules sòl que no es poden aplicar les normes protectores dels consumidors a aquelles persones que no tenen aquesta condició. Concretament, el Tribunal exclou de la condició de consumidors els prestataris que van adquirir la finca, per a la qual van demanar la hipoteca, per tal d’integrar-la en una activitat empresarial o professional.

Diu la sentència del Suprem que “no procedeix fer el control de transparència qualificat de les condicions incloses en els contractes hipotecaris fets amb no consumidors”. És a dir, aquests prestataris no podran adduir un “error propi” o un “vici de consentiment”, que els hauria comportat no conèixer la “càrrega econòmica” del contracte de préstec hipotecari contractat.

La mateixa resolució del tribunal espanyol estableix, a més, que tampoc procedeix aplicar el control d’”abusivitat” en els contractes on l’adherent no és consumidor; és a dir, els titulars d’aquests contractes no podran al·legar un desequilibri enfront de l’entitat bancària, ni tampoc que no tenien la possibilitat d’haver pogut comparar el préstec hipotecari contractat amb altres ofertes existents al mercat.

És precisament aquesta connexió entre transparència i abús, que ha ressaltat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre de 2016, la que no permet que es pugui realitzar un control de transparència en els contractes de préstec hipotecari on el contractant no té la condició legal de consumidor.

Ni el legislador comunitari ni l’espanyol no han fet encara el pas d’oferir una modalitat especial de protecció al contractant d’un préstec hipotecari que no sigui consumidor, més enllà d’adreçar-lo a la legislació civil i mercantil general sobre el respecte a la bona fe i al just equilibri de les prestacions, per evitar situacions d’abús contractual.

Qui paga les reparacions en pisos llogats?

Llegir més

Inspecció Tècnica d’Edificis

La Cambra posa a disposició de tots els propietaris i de les comunitats els tècnics per fer els tràmits corresponents per tal d’obtenir de la Generalitat, el Certificat d’aptitud de l’edifici (ITE)

¿Que es la Inspecció Técnica de l’edifici?

La Inspecció Técnica d’Edificis (ITE) és una revisió obligatòria que han de passar tots els edificis d’habitatges que tinguin més de 45 anys.

Consisteix en una inspecció visual de l’edifici feta per un tècnic competent que té per objecte determinar-ne l’estat en el moment de la inspecció i orientar la propietat en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment.

El Tècnic confecciona un informe que avalua l’estat de conservació de l’edifici, els elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres), els elements estructurals, i las instal·lacions comunitàries. En cap cas té per objecte detectar vicis ocults.

¿Qui està obligat a fer la ITE?

Estan obligats a passar la ITE els edificis d’habitatges plurifamiliars (més d’un habitatge) i també els habitatges unifamiliars (cases) si estan en contacte amb la via pública, amb zones d’ús públic o finques adjacents, a una distància de 1,5 m. Això vol dir que les cases aïllades queden excloses de l’obligatorietat, també queden exclosos aquells habitatges unifamiliars que tinguin cèdula d’habilitabilitat vigent.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ja ha realitzat comunicacions recordant-ne l’obligació (premi aquí)

En quins casos es obligatori :

  • De més de 45  anys d’antiguitat (sempre) i
    • Que vulguin acollir-se a ajuts públics per la seva rehabilitació
    • Quan ho determinin els programes o les ordenances municipals
    • Quan l’Administració específicament ho determini per causes justificades com ara situacions de risc, deficiències o per la seva ubicació en àrees de conservació i rehabilitació

Obligatorietat pels habitatges unifamiliars, segons la seva antiguitat :

  • Anteriors al 1900 : fins el 31 de desembre 2016
  • Entre els anys 1901 i 1930 : fins el 31 de desembre 2017
  • Entre els anys 1931 i 1950 : fins el 31 de desembre 2018
  • Entre els anys 1951 i 1960 : fins el 31 de desembre 2019
  • Entre els anys 1961 i 1975 : fins el 31 de desembre 2020
  • A partir de 1975 : l’any que compleixi 45 anys d’antiguitat

Obtenció de la ITE

Una vegada obtingut l’informe tècnic, cal sol.licitar a l’Administració el certificat d’aptitud de l’edifici

Segons les deficiències que constin a l’informe, es pot trobar la següent resolució:

Tipus de deficiènciesTipus de resolucions de certificat d’aptitudVigència
Sense deficiènciesApte sense deficiències10 anys
Amb deficiències lleusApte amb deficiències lleus10 anys
Amb deficiències importantsApte provisional amb informes de verificació cada 2 anys6 anys
Amb deficiències greus i/o molt greus i amb mesures cautelars degudament executadesApte cautelarment amb informes de verificació com a mínim un cop l’any3 anys
Amb deficiències greus i/o molt greus i sense mesures cautelars degudament executadesResolució denegatoria de l’aptitud

 

  • Per a tramitar-ho cal que ens facilitin les dades de la Comunitat (amb el NIF), així com el President de la Comunitat o el propietari, si no és Comunitat, ens ha de facilitar el DNI, escriptura de propietat i IBI.
  • El cost depen del número de departaments.

 

La ITE forma part de la documentació necessària per a vendre un habitatge

 

Tipologia de deficiències

Hi ha fins a 4 nivells per possibilitar un major detall.

– Molt greus. Les deficiències que pel seu abast representen un perill imminent i generalitzat per a l’estabilitat de l’edifici i la seguretat de les persones i que requereixen una intervenció immediata

– Greus. Les que per la seva incidència representen un risc imminent per a l’estabilitat o seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat, que pressuposen un risc per a la seguretat de les persones i que requereixen l’adopció de mesures cautelars.

– Importants. Les que malgrat no representar un risc imminent ni per a l’estabilitat de l’edifici ni per a la seguretat de les persones, afecten la salubritat i funcionalitat i fan necessària una intervenció correctora.

– Lleus. Les que fan necessari realitzar treballs de manteniment preventiu i/o corrector per evitar l’agreujament o l’aparició de noves deficiències.

Certificat d’aptitud de l’edifici i vigència

-De 10 anys si l’edifici no presenta deficiències o si són lleus.-De 6 anys, amb caràcter provisional, si l’edifici presenta deficiències importants. Cal fer una revisió als 2 i 4 anys per comprovar que no han empitjorat les condicions o acreditar que ja s’han realitzat les obres de reparació.

-De 3 anys, amb caràcter cautelar si l’edifici presenta deficiències greus o molt greus. Caldrà una revisió mínima cada 12 mesos per acreditar que no han empitjorat les condicions o que ja s’han realitzat les obres de reparació.

-Es denegarà el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici presenti deficiències greus o molt greus i no s’hagin adoptat les mesures cautelars per evitar el risc per a persones i béns.

Programa de Rehabilitació

Un cop obtingut el certificat d’aptitud de l’edifici, els propietaris hauran d’aprovar -en llur cas- un programa de rehabilitació acompanyat d’un fons de reserva que garanteixi la seva execució. La reparació de les deficiències es podran afrontar en diferents fases atenent la seva gravetat. El programa de rehabilitació haurà de comptar amb la supervisió d’un tècnic qualificat.

Llibre de l’edifici dels edificis d’habitatges:

–  Edificis de nova construcció o resultants d’una gran rehabilitació. S’amplia el seu contingut amb la incorporació del Manual de l’habitatge, per tal que la propietat dels habitatges pugui disposar d’informació detallada del mateix.

–  Edificis existents. S’estableix l’obligatorietat per part de la propietat de formalitzar el Llibre de l’edifici a partir de la data de recepció de l’informe ITE i amb el contingut mínim que s’especifica en el Decret.

 

Índex de lloguers a Terrassa i Comarca

L’Índex de preus de lloguer de Catalunya, un indicador públic que permet a tothom consultar els preus dels lloguers en una determinada zona creat per la Generalitat de Catalunya.

L’Índex en si mateix pot ser  una eina útil i transparent.

Per trobar l’Index de referència del lloguer que li interessa premi la imatge

S’agraeix disposar d’informació a l’hora de determinar el preu del lloguer que es pot oferir per un habitatge en una determinada població i en una determinada zona.

Però, una vegada el ciutadà en faci la prova, constatarà que  s’han de fer algunes consideracions sobre aquesta eina:

Hi ha una seguit de variables -com l’antiguitat de l’edifici, l’estat de conservació, la planta on està ubicat i d’altres- que tot i que cal complimentar per obtenir la informació, no incideixen a la pràctica en el resultat.

Amb d’altres paraules, l’aplicació dona el mateix preu mitjà si posem que l’habitatge està en perfecte estat de conservació que si indiquem que té un estat de conservació deficient; o per exemple, el preu tampoc varia si informem que l’edifici és molt antic (més de  100 anys) o diem que té menys de 10 anys…

Vistes aquestes mancances,  l’Índex tan sols es pot considerar com una eina de referència, en tant que és evident que el preu d’un arrendament ha de ser completament diferent si un pis està en perfectes condicions que si està completament deteriorat; o si l’edifici és de recent construcció o és molt antic, entre d’altres circumstàncies que tradicionalment es tenen en compte a l’hora de fixar el preu d’un lloguer.

Sobre aquesta base seria injust que les administracions apliquessin incentius o sancions als propietaris arrendadors basant-se en un Índex incomplert, de tal manera que, paradoxalment, es premiï els propietaris que no han fet un adequat manteniment de l’habitatge que posen en lloguer, els quals haurien d’oferir la finca a un preu de lloguer inferior al preu mitjà de l’Índex, i, pel contrari que els arrendadors que rehabiliten els habitatges i els posen al mercat en perfectes condicions vegin com se’ls apliquen limitacions de preu o sancions o no poden accedir a bonificacions o reduccions fiscals en l’IBI o d’altres tributs, o no se’ls permet accedir a determinats incentius, perquè el preu de lloguer que demanen està, òbivament, per sobre de la mitjana que marca l’Índex.

A més, s’ha de tenir molt en compte que els preus  mitjans que ofereix l’Índex són de contractes celebrats  en els darrers tres any, és a dir,  en el pitjors moments de la crisi, després que el preu de lloguer baixés entre un 30 i un 50% respecte dels anys anteriors pre-crisi.

 És normal que en un context de certa recuperació econòmica- sempre siguin superiors al preu de referència que ens indica l’Índex.

La Cambra considera l’esforç d’establir un Índex que proporcioni informació i transparència però també fa esment de les imperfeccions d’aquesta eina i que es converteixi en l’element regulador d’un mercat en el qual s’ha d’incidir mitjançant totes les polítiques tendents a multiplicar l’oferta d’habitatges.

Advocats de la Cambra

Els advocats de la Cambra són a disposició dels socis, sòcies i les Comunitats de Propietaris. Formen el Departament Jurídic de la Cambra.

Són advocats especialitzats en tot el que afecta la propietat individual o a les Comunitats.

Els advocats de la Cambra l’informaran i assessoraran dels seus drets i obligacions, l’ajudaran a resoldre els seus dubtes i emprendre les actuacions convenients per defensar els seus interessos com a propietari o propietària individual, com a membre d’una Comunitat i a la mateixa Comunitat.

Pel que fa a l’assessorament jurídic és un servei gratuït per a socis, sòcies i  les comunitats associades a la Cambra, servit pels advocats del  Departament Jurídic.

Els membres de les Comunitats -que no són socis personalment- tenen dret a una consulta jurídica anual  gratuïta.

En la resta de serveis jurídics, el cost del servei d’advocats té una reducció del 20%  només per al socis, sòcies i Comunitats.

Assessoren en matèria jurídica, formalitzem contractes de lloguer, vendes, herències, donacions o qualsevol altra qüestió jurídica de tipus patrimonial immobiliari  i t’assisteixen en tots els processos (redacten  notificacions de tot tipus -sobre revisió de rendes, repercussions d’obres, IBI i serveis o subministraments…).

 Entre el nostres serveis i específicament per a les Comunitats trobarà:

  • Assessorament i consultoria jurídica (i també 24 hores al dia, els 365 dies de l’any amb el Consultor 24h)
  • Liquidació d’impostos en transmissions de tot tipus:  Lloguers, vendes, donacions i herències
  • Assessorament en testaments, poders, tuteles i tota la documentació més personal del propietari
  • Tramitació d’herències, particions hereditàries entre germans i/o hereus, redempció de censos, reclamació de llegítimes.
  • Reclamació per danys o vicis/defectes de construcció
  • Desnonaments judicials
  • Reclamacions de quantitat
  • Reclamacions sobre clàusules hipotecàries, plusvàlues, etc.
  • Reclamació amistosa i mediació extrajudicial per evitar desnonaments
  • Assessorament en temes de comunitats de propietaris
  • Reclamació  judicial i extrajudicial de morosos

Si ho prefereix ho pot fer al Consultor 24h

Comunitats de propietaris i Persones amb Discapacitat

La celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, serveix cada any (el 3 de desembre)  per a conscienciar i sensibilitzar més a la ciutadania.

La Cambra considera que és un bon motiu per insistir en les campanyes que es porten a terme per millorar l’accessibilitat i torna a recordar a les Comunitat de la necessitat i obligació que tenen d’adaptar el seu edifici per tal que aquest tingui les condiciones d’accessibilitat que exigeix la llei.

El 4/12/2016 va començar el termini d’un any per portar a termes les obres corresponents que exigeix la llei.

A partir del 4/12/2017, les Comunitats que no s’hagin adaptat podran incòrrer en sancions

El 4/12/2016 va començar el termini d’un any per portar a termes les obres corresponents que exigeix la llei.

La Cambra fa temps que hi treballa i d’aquí el Conveni signat entre el Banc de Sabadell i el Consell General de Cambres de la propietat urbana de Catalunya, per a facilitar crèdi a les Comunitats de propietaris en condicions de concessió i garantia molt simples i adequades.

També s’ha de tenir present que hi ha ajuts públics, amb condicionaments de concessió, que han de ser tinguts en compte a l’hora de fer “números”.

No oblidem que l’incompliment pot portar a sancions de fins a NORANTA MIL EUROS (90.000 €) a pagar per la Comunitat (amb possible responsabilitat també a les persones que ho impedeixin), ja que tant una llei estatal com una de catalana, imposen aquesta obligació. Així a partir del 4/12/2017  les administracions públiques poden exigir a totes les Comunitats de propietaris que facin efectiu el dret de les persones que en són afectades (cada vegada més quantitat de gent, tant perquè la ciutadania cada vegada envellim més, com per situacions de privació sobtada de mobilitat, sinó per accidents de trànsit, accidents vasculars o d’altri).

També cal tenir present que quan un veí (sigui propietari o només usuari -per exemple un llogater), justifica la necessitat per la seva discapacitat o hi ha persones més grans de 70 anys, la llei ja obligava a què les zones comunes dels edificis plurifamiliars portin a terme les obres necessàries per a garantir les condicions adequades a les seves necessitats d’accés a l’habitatge, de comunicació i d’interacció amb l’accés a l’edifici que siguin tècnicament possibles.  I serà la Comunitat la que ha de dur a terme i pagar les actuacions i les obres d’adequació necessàries.

I la llei va més enllà, ja que obliga a executar les obres de manera diligent, en relació al greuge a les persones afectades, i en el termini d’un any, si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar de la data de l’acord de la Comunitat o, si s’escau, de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial que ho imposi (en el cas d’obres majors, el termini es pot ampliar si algun dels propietaris que forma part de la Comunitat justifica que el cost que se li imputa per a aquestes obres supera el 33% dels ingressos anuals de la seva unitat familiar i que aquests ingressos són inferiors a 2’5 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya).

 

On pagar impostos catalans

Des de l’1 de setembre de 2017, els impostos que s’han de pagar a la Generalitat de Catalunya, dels que tingui la gestió, s’han de pagar  a les delegacions i oficines territorials de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Queden sense efectes les atribucions que fins ara tenien les Oficines Liquidadores  (depenents del Registre de la Propietat), tant per als expedients de pagament que es meritin a partir del dia 1/9/2017, com també dels anteriors.

Bona part del personal de l’Oficina Liquidadora de Terrassa ha estat assumit per l’Oficina Territorial de l’ATC.

L’Oficina Territorial de Terrassa és la competent per a les poblacions de: Terrassa, Castellar del Callès, Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

La seva ubicació és al carrer Joan Artigues, núm. 3 de Terrassa (tocant al Passegi 22 de juliol a l’alçada pràcticament de la Ctra. de Matadepera).

Així ho estableix la Resolució VEH/1881/2017, per la que es determina l’àmbit territorial de referència de les delegacions i oficines territorials de l’Agència Tributària de Catalunya.

A la Cambra de la Propietat de Terrassa i Comarca es poden seguir fent els tràmits que resulten del Conveni vigent amb la Hisenda Catalana que depen de la Generalitat de Catalunya. Premi aquí.

Per saber els tributs competència de la Generalitat avui en dia premi aquí.

Ajuts a la rehabilitació

Llegir més