Horari

Any 2021



Horari normal d’atenció al públic:

  • Central: Matí, de  9 a dos quarts de dues; Tarda: de  4 a dos quarts de set.
  • Comunitats: Matí, de 9 a dos quarts de dues; Tarda, de dos quarts de  4 a dos quarts de vuit

A banda, a la Central, els divendres del mes de juliol, així com dels dies 16 al 27 d’agost,  l’horari d’atenció al públic a la Central, serà de 9 del matí a 3 de la tarda.

I pel que fa a Comunitats, tots els divendres, l’horari  és de 9 del matí a 3 de la tarda, però l’horari d’atenció al públic del  16 al 27 d’agost,  serà de 9 a 13:30.

De forma extraordinària i per raó de disposició bancària i d’atenció a les oficines bancàries, el dia 30 de juliol de 2021, només s’atendrà al cobrament de lloguers o fiances, de les 9 a les 12 del matí.

A banda dels dissabtes i festius generals corresponents al descans del personal, les nostres Oficines no estaran obertes -en atenció al públic- els següents dies:

  • Els dies 1 d’abril i 5 de juliol, per ser festes locals de Terrassa.
  • Els dies del 2 al 15 d’agost, ambdós inclosos, així com els dies 25 de juny, 11 d’octubre i 7 de desembre, per vacances de tot el personal

Finalment, davant de qualsevol incidència, sempre estan operatives les següents adreçes electròniques:

També durant les vacances com al llarg de tot l’any, el nostre Consultor24h segueix actiu per a consultes breus

A la Cambra ens agrada atendre’l i és la nostra voluntat donar el millor servei amb la major eficàcia i plena seguretat a tots els propietaris.

El Govern pagarà lloguers en desnonaments

A partir del setembre la Generalitat pagarà el lloguer de les persones vulnerables amb data de desnonament fixada i que estiguin a l’espera d’un habitatge amb lloguer social.

La mesura  s’emmarca en el programa Reallotgem, dotat inicialment amb 20 milions d’euros i que preveu cobrir al menys 1.500 casos de famílies que compleixen els requisits de la mesa d’emergència de la Generalitat.

La idea és que el Govern assumeixi els costos de les persones afectades per una ordre d’expulsió, independentment de si es tracta d’una ocupació o un cas per impagament del lloguer.

El funcionament és el següent: la Generalitat actuarà com a llogatera davant del propietari i cobrirà els costos de lloguer d’aquestes famílies amb contractes d’entre 5 i 7 anys de durada i al preu indicat per l’índex de referència establert a la llei d’arrendaments urbans.

Com a resultat, les famílies que s’acullin a la mesura hauran d’abonar entre el 10% i el 18% dels seus ingressos -el que serien de mitjana uns 70 euros mensuals de lloguer- i serà l’administració qui pagarà l’import restant al propietari fins a arribar al preu que marca el contracte. En els casos de lloguer, el govern també assumirà fins a sis mesos del deute que hagin acumulat.

Com es farà?
La fórmula que utilitzarà el Govern per poder facilitar aquestes ajudes es fonamenta en dos contractes de lloguer diferents:

  1. Un primer document que signaran la Generalitat i el propietari un cop arribin a un acord, i
  2. Un segon entre la Generalitat i els llogater en risc de perdre casa seva.

Sempre dependrà de la “bona voluntat” dels propietaris, que en cap cas estaran obligats a lliurar l’habitatge. Per aquest motiu que el Govern preveu la possibilitat d’assumir el cost del lloguer metre durin les negociacions -com a garantia de cobrament per als propietaris- i mentre busquen un habitatge alternatiu per si no s’arriba a un acord. En aquest últim cas, s’insistiria a tots els ajuntaments per buscar una solució.

Els contractes se signaran un per un i de manera bilateral entre la Generalitat i els propietaris. Però de la mesura se n’exclouen aquells que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies abans d’iniciar el desnonament (són els propietaris frans tenirdors que siguin persones jurídiques i que disposin de 15 pisos o més en propietat, segons estableix la llei 24/2015 )

A curt termini, el Govern espera que es puguin beneficiar d’aquesta eina les 185 famílies amb data de desnonament fixada entre principis de setembre i mitjans d’octubre, però és segur que els casos seran “molts més”, especialment arran de la fi de la moratòria que prohibeix els desnonaments a famílies vulnerables el 9 d’agost (sembla -quan redactem aquesta nota- que el Govern central allargarà el termini fins a 31 d’octubre de 2021).

 

Importants canvis fiscals al 2022 pels propietaris

El BOE ha publicat la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Aquesta normativa és fruit d’una transposició de la Directiva 2016/1164 per la que s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal.

Entre les principals mesures que es contenen en aquesta norma, es troba la limitació dels pagaments en efectiu o la qüestió dels valors de referència a considerar per a determinats impostos.

Entre les mesures de lluita contra el frau, es fixa la limitació del pagament en efectiu per a determinades operacions econòmiques, que passa de 2.500 a 1.000 €, en el supòsit d’operacions en què intervingui un empresari o professional.

 

NOUS VALORS DE REFERÈNCIA PER A L’ITPAJD I L’ISD

El valor de referència del cadastre es converteix, a partir de l’1 de gener de 2022 en la base imposable de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD) i l’Impost de Successions i Donacions (ISD).

El primer que s’ha de dir és que el valor de referència del cadastre és diferent que el valor cadastral, i per això, aquesta normativa no afecta de cap manera als impostos que utilitzen el valor cadastral. Per tant, s’exclouen l’IRPF, l’IBI i l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

Però pel que fa a l’ITPAJD i a l’ISD, la base imposable d’aquests dos impostos ja no serà el valor real dels immobles sinó que el seu valor serà determinat per un valor de referència que establirà anualment la Direcció General del Cadastre. Aquest valor serà calculat a partir dels preus de transaccions d’immobles, segons informació facilitada per notaris i registradors i entrarà en vigor el gener de 2022, per la qual cosa afectarà a totes les operacions que es firmin a partir d’aquesta data, no abans.

Cada any, abans del 30 d’octubre, el Cadastre publicarà els elements precisos per a la determinació del valor de referència de cada immoble en la forma que es determinarà reglamentàriament, i en els vint primers dies de desembre, es publicarà en el BOE anunci informatiu per a general coneixement dels valors de referència de cada immoble que, ja que no tenen la condició de dades de caràcter personal, podran ser consultats de forma permanent a través de la Seu Electrònica del Cadastre. Observi’s la curiositat que les dades recollides abans d’octubre serviran per valorar els immobles durant tot l’exercici següent.

Així, el contribuent haurà de tributar per aquest valor de referència quan compri, hereti o rebi un habitatge en donació.

 

COM IMPUGNAR EL NOU VALOR DE REFERÈNCIA DEL CADASTRE

La implantació d’aquest valor de referència fa témer que es prioritzarà el concepte de valor administratiu sobre el valor lliurament acordat entre les parts i que, en definitiva, l’esperit d’aquesta mesura és recaptatòria, ja que s’incrementaran les bases imposables i per tant, els impostos. D’altra banda, automatitzarà la comprovació de valors de l’Administració, i això fa que existeixin dubtes sobre la seva legalitat, ja que es poden infringir els requisits d’individualització i fonamentació que exigeix la jurisprudència del Tribunal Suprem per a les comprovacions de valor.

Poden existir dues vies per impugnar el valor de referència:

  1. Fer l’autoliquidació pel valor de referència i posteriorment demanar la rectificació de l’autoliquidació impugnant el valor de referència.
  2. Fer l’autoliquidació pel valor que el contribuent consideri adequat i posteriorment recórrer la comprovació de valors que pot arribar de l’Administració Autonòmica.

 

LA NORMATIVA TAMBÉ AFECTA A L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Aquesta nova valoració dels immobles també serà aplicable a l’Impost sobre el Patrimoni, amb l’agreujant que aquells contribuents que tinguin un valor d’adquisició o cadastral baix quedaran perjudicats, ja que es veuran obligats a tributar per aquest nou valor de referència i això augmentarà la tributació a l’Impost sobre el Patrimoni.

Rebaixa forçosa de lloguers d’habitatges

El dia 22 de setembre de 2020, entrà en vigor la regulació de preus de lloguer aprovada pel Parlament de Catalunya (pot trobar-ne la llei en aquest enllaç), que s’ha modificat segons expliquem al final de la pàgina.

Pot ser que sigui declarada inconstitucional pel TC en quant entra en col·lisió amb l’article 17.1 de la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU), que determina la llibertat de pacte entre les parts en la determinació de la renda.

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va assessorar sobre la seva inviabilitat jurídica.

Les principals preguntes/consultes que se’ns fan són les següents:

A quines poblacions afecta?
Afecta a Terrassa, Sant Cugat i Rubí, pel que fa a les ciutats de la nostra demarcació (també a Sabadell i d’altres de la demarcació sabadellenca). I això malgrat que Terrassa està per sota de la mitjana de les ciutats de més de 70.000 habitants (segons informe que pot veure prement aquí).

A quins habitatges afecta ?

  • A aquells habitatges que constitueixin la residencia permanent de l’arrendatari.
  • Queden exclosos d’aquesta regulació, els habitatges nous o procedents de gran rehabilitació, durant el 3 primers anys des de la finalització de la construcció, els arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, els arrendaments d’Habitatges de Protecció Oficial, els habitatges de xarxes publiques d’habitatge social i els habitatges segons condicions d’arrendament de lloguer social obligatori.

Com s’ha de determinar la Renda Inicial en els nous contractes de lloguer ?

El preu màxim que es pot concertar és el menor dels preus entre:

  1. El que resulti de l’Índex de referència, el mitjà (preu m2 x superfície útil). Premi aquí per calcular-ho
  2. El preu que consti en el darrer contracte d’arrendament que s’hagi fet d’aquest habitatge ( si el contractes son posteriors al 22 de setembre de 2015 ) actualitzat amb l’index de garantia de competitivitat (IGC).

Variacions sobre el preu de referència:

  • Si s’hi ha fet obres de millora amb posterioritat a la formalització del darrer contracte d’arrendament, es pot incrementar la renda amb un import anual que es el resultat d’aplicar sobre l’import invertit, el percentatge corresponent al preu legal del diner incrementat en 3 punts.
  • Per característiques especifiques de l’habitatge (mínim 3). Les parts poden concertar un Increment o un decrement de preu del 5% en funció d’aquestes característiques especifiques: ascensor, aparcament, moblat, calefacció o refrigeració, ús de zones comunes jardí, terrat, piscina (o altres equipaments comunitaris), consergeria, vistes especials.
  • Habitatges de nova construcció, durant els 3 primers anys no els es d’aplicació aquesta llei de contenció de preus, i els primers 5anys a comptar des de el final d’obra, el preu es pot ajustar fins a l’àrea superior del índex de referència.
  • Si es realitzen obres de millora amb contracte vigent (no les de manteniment i conservació), finalitzat el període de pròrrogues obligatòries del contracte, es pot incrementar la renda amb l’import resultant d’aplicar a l’inversió realitzada l’interès legal del diner incrementat en 3 punts.

Regim especial per a propietaris amb ingressos reduïts.

Queden exclosos de la determinació del preu màxim de lloguer segons l’index de referència, aquells propietaris arrendadors que els ingressos de la seva unitat familiar no superi 2,5 vegades l’IRSC. Tanmateix els hi segueix sent d’aplicació la limitació en quant que el preu d’un nou contracte no pot superar el preu establert en el contracte anterior si aquests té una antiguitat inferior als cinc anys. No serà d’aplicació aquesta excepcionalitat si els ingressos de l’arrendatari no supera els 3,5 els IRSC.

Com s’actualitza la renda inicial ?
No hi ha cap variació al respecte, s’aplica l’article 18 de la LAU.

Que es pot repercutir als arrendataris?
No hi ha cap variació, per acord de les parts, es poden repercutir a l’arrendatari les despeses generals i serveis individuals segons determina la LAU.

Obligacions formals
En l’oferta que es faci de l’habitatge en arrendament, cal que hi consti l’índex de referència del preu de lloguer i si s’escau la renda del darrer contracte de lloguer.

Si la renda ve determinada per un contracte anterior, l’arrendador ha d’informar per escrit a l’arrendatari de la data i l’import de la renda anterior i justificar l’establiment de la nova renda.

En el contracte d’arrendament cal adjuntar al contracte el document del preu de referència a la data del contracte.

Els incompliments de la llei queden afectats amb el règim sancionador de la llei de l’Habitatge (a tenir en compte que és aplicable la normativa de sancions prevista en aquella llei, que estableix que la sanció mínima mai pot ser inferior a 3.000 € i que la màxima en infraccions molt greus pot arribar al 900.000 €).

Novacions
Si es fan novacions de preu o de durada en els contractes vigents a l’entrada en vigor d’aquesta norma, els hi és d’aplicació la determinació dels preus màxims d’aquesta nova normativa.

Última novetat de desembre de 2020:

La darrera mesura urgent aprovada pel Govern de Catalunya que limita més la llibertat de pactar els lloguers entre arrendadors/es i llogaters/res.

Es tracta del Decret-llei 50/2020, de 9 de desembre (DOGC 11/12/2020). Per accedir-hi, premi aquest enllaç

 

En ell s’estableix que els arrendadors no podran repercutir als llogaters les despeses generals i els serveis individuals de l’habitatge (per exemple, despeses comunitàries o assegurança de la llar, entre d’altres) si aquesta repercussió no es va pactar en el contracte d’arrendament precedent, en el cas d’existir, si aquest es va signar amb posterioritat al dia 22 de setembre de 2015 -cinc anys anteriors a la data d’entrada en vigor de la llei de contenció de rendes de Catalunya.

Quan ens afecta la norma?

Afecta als nous contractes d’arrendament d’habitatge i les pròrrogues que es signin a partir del dia 12 de desembre de 2020 -data d’entrada en vigor d’aquest Decret Llei.

Supòsits en els que es pot trobar l’arrendador:

  1. Què passa si el contracte anterior es va signar abans del dia 22 de setembre de 2015?

En aquest cas, l’arrendador podrà repercutir les despeses generals i els serveis individuals sempre i quan s’indiqui de manera expressa en el nou contracte d’arrendament d’habitatge o pròrroga. Caldrà indicar de manera desglossada i diferenciada a la renda els imports a què es refereixen. El llogater ha de conèixer exactament la xifra que haurà de pagar per aquests conceptes.

2. Què passa si el contracte anterior es va signar amb posterioritat al dia 22 de setembre de 2015 i ja estava repercutint les despeses generals i els serveis individuals de l’immoble?

En aquest cas, la norma ens permet seguir repercutint les despeses generals i els serveis individuals. Ara bé, caldrà indicar-ho de manera clara i precisa en el nou contracte d’arrendament o pròrroga convencional.

 

  1. Què passa si el contracte anterior es va signar amb posterioritat al dia 22 de setembre de 2015 i no estava pactada la possibilitat de repercutir aquestes despeses, però ara sí vull que ho pagui?

Malauradament, en aquest cas, no es podrà pactar que el llogater assumeixi el pagament de les despeses ni dels serveis individuals en el nou contracte d’arrendament o document de pròrroga. La norma ho prohibeix expressament.

 

Per tant, si bé és cert, que des de Cambra, hem estat recomanant que l’arrendador repercuteixi, de manera diferenciada a la renda: les despeses comunitàries, l’assegurança de la llar, etc., tal i com ho permet fer la Llei d’Arrendaments Urbans, a partir d’ara, si vam signar un contracte d’arrendament d’habitatge amb posterioritat al 22 de setembre de 2015 i en el seu redactat no es va pactar aquesta possibilitat, ara tampoc podrem repercutir-les.

 

Des de Cambra, pensem que només es podrà repercutir l’IBI i les taxes municipals, de forma diferenciada a la renda, ja que el text d’aquest Decret Llei només es refereix a les despeses generals de l’immoble i als serveis individuals però, en cap cas, als tributs o taxes. En aquest mateix sentit, la Llei d’Arrendaments Urbans estatal de 24 de novembre de 1994 – modificada l’any 2019- ( Real Decreto Ley 7/2019, de 1 de marzo) regula separadament les despeses generals del tributs com a conceptes repercutibles.

 

En conseqüència, podem entendre que la regulació del Decret Llei no afecta a la repercussió de l’IBI o taxes municipals que sí es podran repercutir.

Posem a la seva disposició els nostres serveis jurídics per aclarir qualsevol dubte que els pugui oferir aquesta nova regulació,

IPC +2’73 % lloguers/avui

+2’73 % 

És l’últim publicat (14/7/2021)  pel  període juny 2021- juny 2020

 

Actualització de la renda en els arrendaments immobles (pisos, locals comercials, pàrquings)

La majoria de contractes d’arrendament preveuen que la renda de lloguer pactada s’actualitzi anualment d’acord amb algun índex, el més habitual és l’índex general de preus al consum i d’aquesta manera es revalora l’import del lloguer pactat inicialment en el contracte.

Per facilitar aquesta actualització, li proporcionem un enllaç  al web de l’Institut Nacional d’Estadística que li permetrà d’obtenir l’import de la renda actualitzada.Tan sols cal introduir l’import de la renda actual i el període que es vol actualitzar i obtindrà immediatament el nou import actualitzat i la variació percentual aplicada.

 Càlcul IPC renda lloguer

Si el seu contracte de lloguer preveu un sistema d’actualització diferent a l’aplicació de l’IPC índex general, o té qualsevol altre dubte referent al seu contracte posi’s en contacte amb els nostres serveis jurídics, podem ajudar-lo a fer les actualitzacions corresponents de la renda segons les estipulacions del seu contracte.

D’altra banda, recordem que a partir de l’1 d’abril de 2015 hi ha un canvi importantíssim a la normativa d’aplicació de l’IPC o no o l’IGC (Índex de Garantia de Competitivitat) que consisteix en:

Nou índex de referència en actualitzacions dels lloguers:  Índex de Garantia de Competitivitat (IGC)

 

L’1 d’abril de 2015 va entrar en vigor  la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, que afecta els contractes d’arrendament signats a partir d’aquesta data.

 Estableix que: 

Si no hi ha pacte exprés, no es podrà revisar el lloguer.

Si es pacta expressament algun mecanisme de revisió de valors monetaris, però no es detalla l’índex o la metodologia, la renda es revisarà cada any però només segons la variació anual de l’índex de garantia de competitivitat (IGC) en la data de cada revisió, prenent com a mes de referència per a la revisió el que correspongui a l’últim índex publicat en la data de renda es revisarà en cada anualitat revisió del contracte.

 Què és l’IGC?


Si l’IPC (índex de preus de consum) és un índex que inclou una cistella amb els productes més representatius de l’economia, l’IGC tindrà com a base l’IPC de l’eurozona, al qual es restarà un factor corrector que reflectirà la pèrdua de competitivitat produïda des de 1999, quan Espanya va entrar a la UEM amb uns tipus de canvi irrevocables per a la seva moneda. A més, per fer-ho més estable, aquest IGC tindrà un topall del 2% i un mínim del 0%.


A partir d’ara, per revisar la renda d’un arrendament d’habitatge, haurem de tenir molt en compte la data del contracte:


Contractes posteriors a l’1 de gener de 1995 i anteriors al 6 de juny de 2013


En aquests contractes la revisió de la renda està marcada per l’IPC general, establert per la LAU de manera obligatòria durant els cinc primers anys del contracte. Solament a partir del sisè, les parts podien pactar un criteri diferent per dur a terme l’actualització, però durant aquest primer període de cinc anys no podien establir una altra fórmula. En aquests contractes es va aconseguir un avenç important, que evita una menor pèrdua del temps de revisió, perquè no pren la dada de l’IPC del mes del contracte, en la primera revisió, sinó la que hagi estat publicada en el moment que correspongui revisar.


Contractes posteriors al 6 de juny de 2013 i anteriors a l’1 d’abril de 2015


Amb la reforma de la LAU 29/94 per la Llei 4/2013, l’article 18 va ser modificat i va establir llibertat de pacte entre arrendador i arrendatari per a la revisió de la renda d’acord amb “els termes pactats per les parts”, indicant que, només a falta de pacte, s’aplicaria l’IPC publicat per l’INE. Per tant, en aquests contractes la revisió de la renda ja no està marcada per l’IPC. No és obligatori acudir a aquest índex en concret durant els tres anys de durada, sinó que tan sols s’acudeix a aquesta dada si les parts no n’han fixat cap.


Contractes posteriors a l’1 d’abril de 2015


Amb l’entrada en vigor l’1 d’abril de 2015 de la Llei de desindexació de l’economia espanyola, s’han introduït força canvis en l’article 18, que s’han de tenir en compte.

Continua regint la voluntat de les parts i es revisarà la renda en els termes pactats. Ara bé, si no existeix tal pacte, no hi haurà cap revisió. Amb la normativa anterior, calia un pacte entre arrendador i arrendatari, però a falta d’aquest s’aplicava sempre l’IPC.

En aquests contractes, en el cas que l’arrendador i l’arrendatari hagin estipulat la revisió de la renda però no el sistema o índex a considerar, s’aplicarà el nou IGC, índex de garantia de competitivitat, i no l’IPC.

És a dir, se substitueix l’aplicació de l’IPC per l’IGC per a l’actualització de la renda del contracte d’arrendament d’habitatge.

Horari tarifes elèctriques

Les tarifes d’accés o peatges d’accés 2.0 (potencia elèctrica menor de 10 kW) y 2.1 (de 10 kW a 15 kW) passen a denominar-se  2.0 TD.

Les tarifes tenen 3 períodes de facturació d’energia. Pots elegir 2 potències (iguals o diferents) al llarg del dia.

Aquestes gràfiques resumeixen els horaris d’aplicació per a cada franja horària:

 

 

Mesures legals després de l’estat d’alarma

  1. Canvis en bonificacions de lloguers

El Diari de la Generalitat de dissabte passat (DOGC 22/5/2021),  es publica la Resolució SLT/1587/2021, que regula diverses mesures de pròrroga i modificació en matèria de salut pública rel la pandèmia de COVID-19.

En aquest context, i pel que afecta a l’arrendament de NO habitatges, hi ha:

  • Es modifica la restricció d’aforament per a empreses de serveis/comerç minorista/activitats d’hostaleria i restauració:
    • El seu aforament era limitat al 30 per cent, per la qual cosa en aplicació del DL 34/2020 (de 20/10/2020), s’havia de bonificar forçosament el 35% del lloguer.
    • Es canvia l’aforament i s’amplia fins al 50 per cent, per la qual cosa la bonificació forçosa passa a ser del 25%.
  • Aquest canvi pot aplicar-se al arrendaments per als lloguer corresponents al mes de juny 2021.

 

 

2. I pel que fa a Comunitat de Propietaris:

Amb la publicació de Reial Decret Llei 8/2021, de 4 de maig, s’adopten diverses mesures de caràcter urgent en l’ordre sanitari, econòmic i social a aplicar després de la finalització de l’estat d’alarma el 9 de maig de 2021.

En destaquem les sectorials que afecten de forma més directa la propietat.

 

1.- MESURES EXTRAORDINÀRIES APLICABLES A LES JUNTES DE PROPIETARIS.

La norma estatal suspèn l’obligació de convocar i celebrar juntes de propietaris fins al 31 de desembre de 2021. En aquest sentit cal recordar que el passat 23 de desembre de 2020 la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret Llei on ja es recollia en els mateixos termes que ara recull la norma estatal, la suspensió de l’obligatorietat de celebrar juntes de propietaris fins a finals de 2021.

 

Com afecta aquesta suspensió als comptes de la comunitat?

Segons la norma, l’obligació de la comunitat d’aprovar els comptes i el pressupost anual queda igualment suspesa fins al 31 de desembre de 2021, i s’entén prorrogat l’últim pressupost anual aprovat, així com el nomenament dels òrgans de govern, encara que hagin caducat.

 

Quan permet la normativa de manera excepcional de celebrar reunions?

Es preveu la possibilitat de celebrar junta de propietaris per adoptar aquells acords que no puguin demorar-se fins al 31 de desembre de 2021.

 

Quin tipus d’acords s’inclouen en aquesta categoria?

Entre ells, s’inclouen aquells acords que tinguin a veure amb obres que resultin necessàries per al manteniment i funcionament de l’edifici, així com les obres d’accessibilitat universal.

 

Com han de celebrar-se en el seu cas les juntes de propietaris?

En el cas de trobar-se la comunitat de propietaris amb la necessitat de celebrar junta (segons el comentat), aquesta es podrà celebrar pels següents mitjans:

  1. Videoconferència.
  2. Conferència telefònica múltiple.
  3. Adopció d’acord sense reunió mitjançant enviament del vot per correu postal o comunicació telemàtica.

Aquesta modalitat de reunions telemàtiques, ja es celebraven a Catalunya al venir expressament reconeguda la seva validesa per la Llei catalana de Propietat Horitzontal (al contrari del que fins ara passava amb la Llei estatal). En tot cas, cadascuna d’aquestes modalitats haurà de complir rigorosament amb els requisits legalment establerts per garantir la participació i la identitat dels propietaris, ja que en cas contrari podran ser objecte d’impugnació.

 

Pot la comunitat celebrar juntes de forma presencial?

Sí, sempre que es garanteixin les mesures de seguretat exigides legalment en cada moment.

 

2. MESURES DE PROTECCIÓ EN SITUACIONS DE VULNERABILITAT EN MATÈRIA D’HABITATGE.

En relació als contractes d’arrendament d’habitatge, es tracta de prorrogar les mesures de protecció, ja adoptades anteriorment pel govern, per protegir determinats col·lectius en situació de vulnerabilitat i que dequeien davant la propera finalització de l’estat d’alarma el 9 de maig de 2021.

 

2.1. Procediments judicials de desnonament.

– S’amplia fins el 9 d’agost de 2021 la suspensió dels procediments judicials de desnonament o llançament quan així ho sol·licités l’arrendatari per trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica i sense possibilitat d’alternativa habitacional per a ell o per a les persones amb qui convivia. Aquesta suspensió extraordinària i temporal dels procediments de desnonament d’habitatge davant de situacions acreditades de vulnerabilitat, ja va ser recollida en una norma estatal el passat 22 de desembre de 2020, limitant la seva vigència fins a la finalització de l’estat d’alarma el 9 de maig de 2021.

– De la mateixa manera, la sol·licitud de compensació econòmica que podien demanar els arrendadors i propietaris afectats per la suspensió d’un llançament quan els serveis socials no haguessin donat una solució habitacional a les persones vulnerables en els tres mesos següents a l’emissió del seu informe, s’amplia ara fins el 9 de setembre de 2021.

 

2.2. Finalització de la durada dels contractes d’arrendament d’habitatge.

Tots els contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei d’Arrendaments Urbans 29/1994 de 24 de novembre, que finalitzin durant el període comprès entre el 9 de maig de 2021 i el 9 d’agost de 2021 gaudiran, prèvia sol·licitud de l’arrendatari, d’una pròrroga extraordinària per sis mesos més.

Aquesta pròrroga extraordinària és obligatòria per a l’arrendador, llevat que voluntàriament el propietari i inquilí hagin acordat altres condicions de pròrroga, o l’arrendador hagi comunicat la resolució del contracte per causa de necessitat (art. 9.3 LAU).

 

2.3. Moratòria o condonació parcial de la renda de lloguer en els contractes d’arrendament d’habitatge (grans tenidors).

La possibilitat que l’arrendatari que es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica prevista legalment, pugui sol·licitar a l’arrendador, quan aquest sigui una entitat pública d’habitatge o gran tenidor (propietari de +10 immobles), la moratòria en el pagament de la renda de lloguer o una reducció parcial de la renda, s’allarga fins al 9 d’agost de 2021.

Canviar usos de locals en habitatges

La Cambra ha presentat una proposta a l’Ajuntament, de cara a facilitar els canvis corresponents per tal que els incomptables locals en planta baixa que estàn sense activitat  i buits, puguin destinar-se a habitatges.

La situació de pandèmia, juntament amb el comerç electrònic, han condemnat molts locals a la inactivitat, la buidor i l’empobriment del paisatge urbà, a banda dels perjudicis que suposa per als propietaris dels locals.

Alhora, hi ha una necessitat de nous habitatges que puguin aportar més oferta a la demanda ciutadana.

La proposta de la Cambra, que ja s’ha realitzat altres vegades a l’Ajuntament, és que amb els canvis normatius corresponents i complint la normativa d’habitabilitat, es faciliti aquesta destinació de locals a habitatges.

El Plenari municipal ho va aprovar el 28 de maig de 2021.

Ho podeu veure en aquest enllaç

Fiança del lloguer: Dipòsit i retorn

Llegir més

Tornar la fiança al llogater?

      

Llegir més

Lloguers: Evolució a Terrassa, Comarca i Catalunya 2005-2021

El serveis d’estudis de la Cambra us ofereix aquest informe amb dades ja tancades a 31/3/2021, tenint present possibles incidències en els preus de lloguer, tant de la pandèmia, estat d’alarma i llei de contenció de lloguers (aquesta cada vegada tindrà més incidència a la baixa forçada legalment de lloguers).

A més de fer seguiment de l’evolució i la situació dels lloguers a Terrassa, la comparem a la de les ciutats de Barcelona, Rubí, Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

Emprem les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tancat a 31/3/2021 (és en base a les últimes dades publicades per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, amb quasi 3 mesos de retard).

Així, a 31/3/2021 i en relació a la variació interanual, la situació dels lloguers ha sigut la següent:

  • Terrassa, ha baixat un 7,81 % anual,  situant-se en 575,69 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat un 4,69%).
  • Barcelona, ha baixat un 7,66 % anual, situant-se en 905,39 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat un 3,59 %).
  • Sabadell, ha baixat un 0,90 % anual, situant-se en 669,27 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat un 0,01 %).
  • Sant Cugat, ha baixat 2,63 %, situant-se en 150,50 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat 2,70 %).
  • Rubí, ha baixat un 3,22 % anual,  situant-se en 643,29 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat 6,64%).

La comparativa del lloguer mitjà durant el primer trimestre de 2021 a Terrassa, respecte de les poblacions de l’entorn i de tot Catalunya (quan ens referim a tot Catalunya ho fem respecte de les ciutats de més de 70.000 habitants), és:

 

 

Pel que fa al número de contractes, en la variació trimestral del primer trimestre de 2021 en relació al de 2020, s’incrementa en totes les poblacions objecte d’aquesta anàlisi (llevat  Rubí).  Terrassa és la segona ciutat on se’n formalitzen més:

 

De cara a analitzar les dades, les de tancament del segon trimestre comparant amb les del 2020m incorporaran dues variables que incidiran encara més en la contractació:

La pandèmia i la llei de control de lloguers.

 

Finalment, podem dir que la desocupació de locals comercials que anunciàvem en l’informe anterior, desgraciadament és i serà molt important (en redactar aquest informe, el Plenari municipal de l’Ajuntament de Terrassa celebrat el 28/5/2021, va aprovar facilitar treure limitacions d’usos en locals comercials i facilitar la conversió de locals en planta baixa en habitatges, complint, òbviament les normes relatives a habitabilitat).

La pandèmia i el comerç electrònic han fet i faran més estralls

L’evolució gràfica per ciutats de 2005 a 2021, és la següent:

En conjunt:

A Terrassa:

A Rubí:

A Sant Cugat:

Locals tancats i rebaixa obligatòria de lloguers?

Rel l’aprovació del nou Decret llei 34/2020, de 20 d’octubre (DOGC 22/10/2020), els arrendataris de locals comercials i industrials tancats o amb l’ús limitat per les mesures contra la Covid-19 que preveu la llei, amb contractes celebrats amb posterioritat al dia 1 de gener de l’any 1995, poden renegociar el preu dels lloguers.

Els aspectes més rellevants d’aquesta nova norma són:

  • L’arrendatari podrà requerir a la part arrendadora, per burofax o per un altre conducte fefaent, una modificació raonable i equitativa de les condicions del contracte (art.1).
  • Si en el termini d’un mes a comptar del requeriment, les parts no es posen d’acord, es reduirà la renta del lloguer un 50% mentre duri la mesura que determina la suspensió de l’activitat (art. 2.1.a).

  • En cas de restricció parcial de l’aprofitament material del l’immoble, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han de reduir, mentre durin les mesures de restricció, en una proporció igual a la meitat de la pèrdua d’aprofitament de l’immoble, mesurada objectivament per la reducció d’aforament o d’horaris o per altres limitacions imposades per la norma (art.2.1.b).
    • Per exemple, si un establiment té l’aforament limitat al 50%, s’haurà de pagar la totalitat de lloguer de la meitat però només el 50% de la part restringida per les mesures sanitàries. En aquest cas, el preu serà del 75%.
  • Poden acollir-se  a aquestes mesures, també els locals que puguin prestar serveis d’entrega a domicili o de recollida de productes en els establiments (art.2.1.c).
  • La part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que imputi totalment o parcial a l’obligació́ de pagar les referides rendes i altres despeses degudes que hagin vençut totes les quantitats que eventualment garanteixin el compliment de les seves obligacions, exclosa la fiança legal obligatòria i altres garanties dipositades en l’organisme oficial competent (art.2.1.d). Per exemple, garanties addicionals, etc., però mai la fiança legal obligatòria ni d’altres que no sent obligatòries, s’hagin dipositat finalment a l’Institut Català del Sòl.
  • La part arrendatària ha de reintegrar les garanties de les què s’hagi disposat en el termini d’un any a partir de la desaparició de les circumstàncies que han donat lloc a la suspensió de l’activitat i, en tot cas, abans de la finalització́ del contracte, si el seu termini de durada és inferior (art. 2.1.d).
  • En cas que les mesures de suspensió de l’activitat es perllonguin més de tres mesos en el transcurs d’un any a partir de l’entrada en vigor del decret llei, la part arrendatària pot optar per desistir del contracte sense penalització a partir del moment en què s’esdevingui aquesta circumstància, mentre es mantingui i fins a tres mesos després del cessament complet de les mesures, sempre que ho notifiqui de manera fefaent a la part arrendadora amb un mes d’antelació (art.2.1.e).
  • Les reduccions de renda i d’altres quantitats degudes per la part arrendatària són efectives a comptar de la data del requeriment de modificació de les condicions contractuals feta per la part arrendatària (art. 2.2).
  • Des de que la part arrendadora rebi el requeriment, s’ha d’abstenir d’emetre factura per l’import de la renda i altres despeses fins que transcorri el termini mensual per a negociar la modificació contractual o, si és anterior, fins a la data de l’acord (art.2.2).
  • La part arrendatària pot fer ús de les facultats que li atribueix aquest Decret llei amb independència dels acords a què haguessin arribat les parts contractants, respecte de les contingències que s’hi preveuen, abans de la seva entrada en vigor (art.2.2).

  • El present Decret Llei ha entrat en vigor el dia 22 d’octubre de 2020.

Si li queda algun dubte pot dirigir-se al Departament Jurídic de la Cambra i també si és breu al Consultor 24h

 

Reclamar el lloguer impagat

Tot propietari vol que el llogater li pagui i la morositat li preocupa.

L’últim any la morositat ha augmentat en un 8’45 %, segons l’estudi publicat pel fitxer d’inquilins morosos (FIM).

A la Cambra l’assessorem, li fem el millor contracte de lloguer i pot llogar segur contractant per molt poc cost l’assegurança especial.

L’impagament no és justificable.

Tot i estudiar la solvència del llogater i prenent mesures per prevenir l’impagament (avaladors, assegurança o diners com a garantia addicional), ens podem trobar amb què finalment el llogater no pagui el lloguer.

L’obligació principal de tot llogater  és fer front al pagament de la renda mensual dins el termini pactat en el contracte.

Com hem de procedir?

Davant el primer impagament s’han de prendre les mesures necessàries per recuperar els imports deguts i en el seu cas, l’habitatge.

Requeriment de pagament

Si ja s’ha produït l’impagament de rendes, no és necessari esperar més temps. En realitat des del primer mes impagat ja podem iniciar el procediment judicial, així que el més recomanable en aquest cas és efectuar un requeriment previ enviat per conducte fefaent a l’arrendatari reclamant-li les quantitats degudes i indicant-li el termini màxim per efectuar-ne l’abonament.

Demanda de desnonament

Si ja s’ha notificat el requeriment de pagament, ha passat el termini atorgat a l’arrendatari i aquest no ha pagat el deute, es pot instar el corresponent desnonament judicial, procediment pel qual és necessari advocat i procurador.

Si és aquest el seu cas, no dubti en consultar-nos.

El departament jurídic de la Cambra l’assistirà amb un cost bonificat del 20% per als propietaris socis.

L’acompanyarem durant tot el procés fins a recuperar la possessió legal del bé immoble.

1- Un cop presentada la demanda, el Jutjat atorga al demandat un termini de 10 dies durant els quals pot fer el següent:

  1. Desallotjar l’immoble
  2. Abonar el deute
  3. Oposar-se a la demanda amb advocat i procurador. (En aquest supòsit es celebraria la vista pública o judici i s’hauria d’esperar al resultat de la sentència)

2- L’arrendatari és desnonat

El termini aproximat des que s’interposa la demanda fins que finalment es produeix el desnonament és aproximadament de 6 mesos si no hi ha impedimentes (sol·licitud de justícia gratuïta, no localització del llogater, etc).

Si vol iniciar el procediment  o consultar sobre què ha de fer, premi aquí

Estafes de fiances i apropiacions a Comunitats

La Cambra considera necessari alertar i advertir als propietaris i propietàries sobre el creixement d’apropiacions indegudes de fiances de contractes de lloguer,  en clar abús de confiança i falsedats documentals.

Aquesta és una qüestió recurrent sobretot quan el sector immobiliari es refreda, com és el moment actual i  les operacions immobiliàries minven i els operadors veuen afectats els ingressos que esperaven aconseguir.

En diverses ocasions s’han personat a les nostres oficines propietaris afectats que havien confiat en intermediaris diversos la tramitació del contracte de lloguer i el dipòsit de la fiança, i que s’assabenten que els han enganyat i que l’intermediari s’ha apropiat dels diners i no ha dipositat la fiança a la Cambra.

En algunes ocasions s’ha falsificat el logotip i dades de la Cambra, per simular que s’ha fet la fiança.

Cal recordar que la Cambra és la única entitat col·laboradora de l’Institut Català del Sòl  en tota la Comarca de Terrassa amb Conveni vigent amb l’Incasòl.

La Cambra té interposades diverses querelles per fets d’aquest tipus, per la falsificació de la imatge de la Cambra i els seus signes distintius (logo, nom, etc.).

Però s’ha de tenir present que si l’intermediari no fa el dipòsit de la fiança, es tracta d’una apropiació de diners que s’ha fet al propietari, abusant de la seva confiança i per tant la reclamació judicial l’ha de fer el mateix propietari (a la Cambra orientem i ajudem al propietari, des del departament jurídic en aquestes gestions), ja que ni l’Incasòl ni la Cambra no poden reclamar els diners.

Per aquest motiu, recomanem als propietaris i propietàries amb contractes de lloguer que tinguin dubtes sobre si s’ha fet o no la fiança que ens facin la consulta.

La consulta la poden fer presencialment a les nostres oficines portant el contracte de lloguer del que es tracti; i, també  per correu electrònic a l’adreça info@cambrapropietat.com, adjuntant una còpia del contracte d’arrendament en format pdf i identificant-se com a arrendador o arrendadora de la finca de la que es tracti). Els hi contestarem en el termini de 48 hores.

D’altra banda, també les Comunitats de propietaris han d’estar alertades per possibles apropiacions del seus fons. Aquests dies surt a la premsa el cas d’una administració de finques, que s’apropiava de diners de les Comunitats que administrava (Diari de Terrassa de 12/11/2019, pàgina 13). Aquest cas és paradigmàtic de la manca d’eficàcia dels Jutjats en atendre les reclamacions, ja que es tracta d’apropiacions de fa 7 ó 8 anys i que encara s’estan jutjant.

Tinguem en compte que avui en dia, de l’administradora de finques que s’està jutjant, encara es diu a la pàgina web d’un reconegut informatiu empresarial que “cumple los requisitos previos para obtener el reconocido Certificado de Excelencia en Gestión Empresarial”.

Cal estar alerta i no refiar-se de les aparences.

La Guia en un Clic

Llegir més

Morositat i Comunitats de Propietaris

Afrontar la morositat a les Comunitats de Propietaris, i quina sigui l’actuació que ha de tenir  la Comunitat de propietaris quan hi ha un o diversos morosos, és motiu de nombroses consultes.

I especialment quan no són “temporals”, sinó que s’observa que aquesta situació serà llarga i moltes vegades complicada.

En les Comunitats, on la falta de pagament és suficient per a no poder fer front a les despeses dels serveis i elements comuns, l’única sortida passa (previ acord en Junta) per emetre rebuts extraordinaris, encara que sigui amb caràcter temporal, perquè d’una altra manera no hi haurà forma de pagar la neteja, els ascensors, la llum general i totes les altres despeses comunes de l’immoble (recordi que la Cambra administra Comunitats i també que té a disposició el seu Departament Jurídic amb assistència dels nostres advocats).

Doncs bé, encara que el que a continuació s’exposarà no sigui optimista, ni es poden assenyalar fórmules màgiques, indicarem els diferents problemes per tal que la Comunitat tingui constància de les conseqüències i accions d’aquesta falta de pagament per a ella i per a la resta dels propietaris.

I.- El deutor ocasional

Aquest és el que menys problemes planteja, doncs, encara que el morós protesti i discuteixi molt sobre l’acord de la Junta, fins i tot que voti en contra, és evident que ningú pot impedir el pagament de les derrames que hagi acordat la Comunitat, per molt que el que deixa de pagar consideri que té raó.

Per poder realment oposar-se a aquestes quotes ordinàries o extraordinàries, ha d’impugnar judicialment l’acord de la Junta, i a més cal que estigui al corrent de pagament. D’altra banda, si bé en la impugnació, el morós ha d’acreditar estar al corrent de pagament, el problema està que després de presentada la impugnació, els rebuts posteriors del mateix concepte ja no han d’estar al dia perquè el procés continuï, alguna cosa que necessitaria un canvi legislatiu, perquè aquest judici ordinari no ho exigeix i tampoc quan hi hagi recurs. Així, sense que la Comunitat pugui fer res sobre aquest tema, els posteriors rebuts de la mateixa matèria (ordinaris o extraordinaris) no es poden reclamar pendent de la sentència final, moltes vegades de l’Audiència Provincial, la qual cosa suposa un gran endarreriment des que la impugnació ha tingut lloc.

II.- Deutor sense comunicació de l’anterior propietari

El propietari anterior respon amb l’actual si no ha comunicat la venda, però cal assenyalar que la jurisprudència entén, a aquests i altres efectes, que si la Comunitat ha acceptat al nou titular, amb convocatòria a Juntes, acceptació del vot, fins i tot designació de càrrecs, etc., això suposa l’admissió plena de la nova propietat, per la qual cosa després no es pot exigir cap responsabilitat a l’anterior.

 III. Compravenda del pis o local

El nou titular estarà obligat al pagament del deute que consti en el certificat que expedeixi la Comunitat per a dur a terme l’escriptura pública de transmissió. És una bona previsió, però, com que aquesta certificació no és totalment obligatòria, moltes vegades, o la majoria, les parts renuncien a aquesta.
Naturalment, en aquest cas el nou propietari estarà obligat al pagament dels rebuts de l’any actual i dels quatre anteriors, afegint que la data que s’ha de tenir en compte no és la d’inscripció registral, sinó quan la dita escriptura de compravenda ha tingut lloc, perquè en un altre cas el nou titular, en alguns casos, trigaria un temps a fer-lo per a estalviar-se una part del deute.

IV.- Morós permanent amb hipoteca que consti en el Registre de la Propietat

La veritat és que sempre cal sospitar que quan un copropietari no paga, no assisteix a les Juntes i tampoc protesta, és que té problemes greus amb el pis o local i, pel que aquí interessa, fonamentalment amb la hipoteca que grava el pis.

Doncs bé, quan això ocorre –i passa amb relativa freqüència–, la Comunitat té poques solucions, fins que el pis o local sigui tret a subhasta i se l’adjudiqui un tercer o a la mateixa entitat que ha concedit la hipoteca. En qualsevol cas, els anys passaran, entre altres coses perquè els requisits de la Llei d’Enjudiciament Civil no permeten aquesta “urgència” que tots voldríem.
En tot cas, fins que no hi hagi nova adjudicació, no hi ha possibilitat de cobrar res. Després sí. El nou titular, des de l’acte ferm d’adjudicació, està obligat a pagar el que abans s’ha indicat, això és, l’any actual i els quatre anteriors, aclarint de nou que la data a tenir en compte és la de l’acte ferm, doncs, d’una altra manera, la propietat s’inscrivia un temps després per intentar pagar el menys possible. No val aquesta argúcia en contra de la Comunitat.

V.- Deutor en concurs de creditors

Passa el mateix. Això és, que fins que no hi hagi adjudicació del pis o local a un tercer no s’admeten les reclamacions de la Comunitat, sense perjudici que el que surti com a titular hagi de pagar l’afecció real de l’any actual i els quatre anteriors. La data que s’ha de tenir en compte és la d’adjudicació, reiterant el mateix que hem dit anteriorment, que no s’ha de partir del dia de la  inscripció registral.

VI.- Conclusió

Desgraciadament no es poden aportar solucions a les Comunitats que tenen “morosos”, excepte les indicades anteriorment.

No hi ha solucions “màgiques”.

Per tant, la realitat és que, fins que s’acabi un procés de condemna per al morós o concloguin les execucions hipotecàries o concurs de creditors, la Comunitat no pot cobrar, i llavors és quan es planteja el problema de falta de fons per a fer front a les despeses, ordinàries i extraordinàries de la finca, no existint una altra solució que els propietaris no morosos hagin d’acceptar pagar unes derrames a fi d’evitar les conseqüències jurídiques i materials de no pagar les esmentades despeses. Es pot dir que això és injust, però només amb això no solucionem els problemes de l’economia de la Comunitat. La realitat és que si els processos judicials no fossin tan llargs i costosos, si l’administració de justícia no patís les greus disfuncions i problemes que l’afligeixen, es podrien començar a albirar solucions a aquesta situació.

 

 

Lloguers pisos i Coronavirus

El Reial Decret llei aprovat pel Consell de Ministres el dimarts, estableix un nou paquet de mesures econòmiques i socials amb el qual pretén reforçar les mesures adoptades en les últimes tres setmanes per a minimitzar i contrarestar l’impacte del COVID-19.


        • Si vol accedir directament al BOE i llegir-lo directament, premi aquí
        • Si després de llegir li queden dubtes, pot fer consultes prement aquí
        • Recordi que per fer consultes ha de ser soci de la Cambra. Si no ho és, pot gaudir dels avantatges de ser soci per aquest i els demés temes que li poden afectar com a propietari prement aquí

Un important bloc de mesures té com a objectiu fer costat a les persones que no puguin pagar els seus lloguers per trobar-se en situació de vulnerabilitat pel COVID-19 i no tinguin alternativa habitacional. Les mesures establertes es refereixen exclusivament als arrendaments d’habitatge habitual.

No son aplicables, doncs, a locals, oficines, naus industrials, etc. ni habitatges temporals que no constitueixin l’habitatge habitual del llogater. Si voleu més informació sobre locals, etc, premeu aquí.

D’altra banda, només s’hi podran acollir aquells llogaters que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica a conseqüència de l’emergència sanitària ocasionada pel COVID-19. Això exigeix que el llogater compleixi aquests requisits:

  1.  Que passi a estar en situació d’atur, Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO), o hagi reduït la seva jornada per motiu de cures, en cas de ser empresari, o altres circumstàncies similars que suposin una pèrdua substancial d’ingressos, i que el conjunt dels ingressos de la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria no sigui superior amb caràcter general a 3 vegades l’IPREM, amb adaptacions segons el número i situació dels seus membres.
  2.  Que la renda, més les despeses i subministraments bàsics, resulti superior o igual al 35% dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar. S’entén per «despeses i subministraments bàsics» l’import dels subministraments d’electricitat, gas, gasoil per a calefacció, aigua corrent, serveis de telecomunicació fixa i mòbil, i les possibles contribucions a la comunitat de propietaris de l’habitatge habitual.

Els llogaters ja poden demanar abans del 30 de setembre de 2020, els ajuts per a pagar els lloguers d’habitatges.

Per a més informació, ben detallada, premi aquí


Quines son les mesures a les que es pot acollir el llogater que compleixi els requisits de vulnerabilitat econòmica?

La normativa diferencia dos tipus de mesures en funció de si l’arrendador és (a) petit tenidor (titular de 10 o menys immobles urbans, exclosos garatge si trasters; que no superi una superfície construïda de 1.500 m2) o (b) una entitat/empresa pública o un privat gran tenidor (persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2)

a) Arrendador petit tenidor

Si el l’arrendador és petit tenidor, el llogater podrà sol·licitar, en el termini de tres mesos a comptar del dia 30/4/2020 segons estableix el RDLlei 16/2020 i per tant ho poden sol·licitar fins al dia 30/7/2020 (abans era de només un mes), un ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda.

Però ho ha de sol·licitar el llogater.

L’arrendador ha de contestar en el termini màxim de 7 dies laborables, si accepta o no l’ajornament o fraccionament i amb quines condicions o bé, possibles alternatives. A diferència del cas del grans tenidors, el petit tenidor no està obligat a acceptar l’ajornament o fraccionament.

En cas que l’arrendador no accepti cap ajornament, i l’arrendatari compleixi els requisits de vulnerabilitat econòmica abans comentats, podrà accedir al programa d’ajudes transitòries regulades al Decret llei, consistent en què podrà sol·licitar un crèdit finalista, directament pagat a l’arrendador, per import de fins a sis mensualitats de la renda de lloguer, a retornar en un període màxim de deu anys. Aquest crèdit no tindrà interès, serà concedit per les entitats de crèdit i comptarà amb l’aval de l’Estat, a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

b) Arrendador gran tenidor

En aquest cas el llogater podrà demanar, en el mateix termini ara ampliat a 3 mesos, l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda.

L’arrendador ha de contestar expressament, en el termini màxim de 7 dies laborables, optant per una de les següents alternatives.

  • a) Una reducció del 50% de la renda durant el temps que duri l’estat d’alarma i les mensualitats següents si aquell termini fos insuficient en relació amb la situació de vulnerabilitat provocada a causa de l’COVID-19, amb un màxim en tot cas de 4 mesos.
  • b) Una moratòria en el pagament de la renda que s’aplicarà de manera automàtica i mentre duri l’estat d’alarma a les mensualitats següents, prorrogables una a una, si aquell termini fos insuficient en relació amb la situació de vulnerabilitat provocada a causa de l’COVID-19, sense que puguin superar-se, en cap cas, els 4 mesos. La renda, en aquest cas, s’ajornarà, a partir de la següent mensualitat de renda arrendatícia, mitjançant el fraccionament de les quotes durant al menys tres anys, des que superi la situació al·ludida o a partir de la finalització del termini dels 4 mesos abans esmentat, i sempre que continuï vigent el contracte d’arrendament o les seves pròrrogues. No hi haurà interessos ni cap tipus de penalització per les quantitats ajornades.

Igualment el llogater podrà tenir accés al programa d’ajudes transitòries previstes al Decret llei, aixecant-se la moratòria i el fraccionament en la primera mensualitat de renta en que aquella ajuda estigui a la seva disposició.

El llogater ha de demanar l’adopció de la mesura a l’arrendador, en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor del Decret llei (és a dir, des del 2-4-2020), i ha d’acreditar que compleix els requisitis de vulnerabilitat sobrevinguda pel COVID-19, mitjançant la presentació de determinats documents que es concreten a l’art. 6 del Decret llei.

Altres mesures de caràcter general

La normativa també preveu altres dues mesures amb caràcter general, amb independència de que el propietari sigui petit o gran tenidor:

1. Suspensió de procediment de desnonament i dels llançaments fins a 6 mesos.

En aquells procediments de desnonament contra un llogater per impagament de la renda en què l’arrendatari acrediti davant el Jutjat trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica que li impossibiliti trobar una alternativa habitacional, el Jutjat ho posarà en coneixement del serveis socials i s’acordarà la suspensió de la vista de judici o del llançament fins que s’adoptin les mesures que els serveis socials competents estimin oportunes, per un període màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor del Decret llei.

2. Pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.

En relació als contractes d’arrendament d’habitatge habitual, quan les pròrrogues legals finalitzin dins del període comprès des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei (2-4-20) fins al dia en què hagin transcorregut dos mesos des de la finalització de l’estat d’alarma, es pot aplicar, prèvia sol·licitud de l’arrendatari, una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament per un període màxim de sis mesos, durant els quals se seguiran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor. Aquesta sol·licitud de pròrroga extraordinària haurà de ser acceptada per l’arrendador, llevat que es fixin altres termes o condicions per acord entre les parts.

Locals i lloguer: Novetats pel coronavirus

El Reial Decret-Llei 15/2020, publicat el 22/3/2020, estableix les primeres normes que afecten a tots els arrendaments que no ho siguin d’habitatge (si vol accedir a ell directament premi aquí).

Afecta per tal a locals, oficines, naus industrial, etc.

El contingut de la normativa diferencia entre les persones que siguin grans tenidors i els que no ho són, que en direm petits tenidors (en tots els casos, tant si es tracta de persones físiques com jurídiques).

Quins són els grans tenidors: Aquelles persones que siguin titulars de més de 10 immobles urbans, exclosos garatges i trasters, o una superfície construida de més de 1.500 m2.

Els “petits tenidors” són la resta.

 

– Pels Grans tenidors: S’estableix que dins el termini d’1 mes (a comptar des del 23/4/2020),  el llogater podrà sol·licitar un ajornament temporal i extraordinari en el pagament del lloguer, i el gran tenidor estarà obligat a acceptar, per imperatiu legal, una moratòria, com a mínim, durant tot el període que abasti l’estat d’alarma, i si s’escau els mesos següents sense excedir, en cap cas, els 4 mesos.
Les mensualitats de lloguer ajornades s’abonaran prorratejades en el termini de 2 anys a comptar des de l’aixecament de l’estat d’alarma, o en finalitzar els 4 mesos ajornats, i no meritaran interessos de cap mena ni penalitzacions.

Això, serà sempre que no existís abans un acord entre ambdues parts de moratòria o de reducció de la renda.

– Pels “Petits tenidors“: Dins el termini d’1 mes, a comptar des del 23/4/2020, el llogater podrà sol·licitar un ajornament temporal i extraordinari en el pagament del lloguer.  Però el propietari no estarà obligat a acceptar-ho.

També, en aquest cas, seràn vigents els acords de moratòria o de reducció de la renda que ja haguèssin acordat ambdues parts.

L’altre via que s’obre pel petit tenidor es fer ús de la fiança dipositada, si és que ho accepta l’arrendador, és que pugui disposar-se de la fiança, per imputar-la al pagament parcial o total de les mensualitats de lloguer que cobreixi. En aquest cas s’haurà de tramitar segons les normes de l’Institut Català del Sòl. Cas de fer servir l’import de la fiança per pagar la renda, en el termini d’un any, el llogater haurà de reintegrar el total import disposat, per tal de restablir la garantia contractual. Si el contracte s’extingeix abans de l’any, s’haurà de retornar abans de la extinció del contracte.

A la Cambra aquesta mesura considera que s’ha d’utilitzar amb prudència, ja que si bé pot donar liquiditat també al propietari o arrendador, implica perdre una de les úniques garanties que té en cas de possibles impagaments posteriors o d’altres responsabilitats econòmiques que puguin sorgir fins a la finalització del contracte.

 

La Cambra recomana que si s’arriba a un acord, aquest es documenti per escrit, ja que la falta de documentació implicarà que Hisenda obligui al pagament de l’IVA com si no hi hagués hagut un acord provat entre les parts (el servei jurídic de la Cambra us ho pot preparar a un cost baix, adjuntant en pdf a la vostra consulta el contracte de lloguer, l’últim lloguer pagat i les vostres instruccions, sempre per correu electrònic i en pdf).

  • Podeu fer consultes prement aquí
  • Recordeu que per fer consultes ha de ser soci de la Cambra. Si no ho és, pot gaudir dels avantatges de ser soci per aquest i els demés temes que li poden afectar com a propietari prement aquí

A banda del que hem exposat, el  posicionament dels arrendadors que hem copsat fins ara és ben diversa, variant entre:

  1. Emetre els rebuts com si la situació no hagués variat.
  2. No emetre rebut.
  3. Condonar totalment el lloguer per mentre duri l’estat d’emergència.
  4. Condonar parcialment, és a dir, fent una reducció percentual del lloguer per mentre duri l’estat d’emergència.
  5. Ajornar i fraccionar els rebuts de lloguer per mentre duri l’estat d’emergència per al seu pagament una vegada finalitzi l’estat d’emergència.

Per qualsevol del posicionament que no sigui el del punt primer, es recomana documentar l’acord.

Si vol informació sobre com afecta la normativa al lloguer d’habitatges, premi aquí

 

Usar la fiança per pagar el lloguer de locals?

La normativa actual permet, en arrendaments que no siguin d’habitatges, sempre que hi estiguin d’acord el propietari o arrendador i el llogater o arrendatari, disposar temporalment de la fiança dipositada a l’Incasol (Institut Català del Sòl).

La Cambra NO recomana aquest ús i disposició de la fiança, doncs deixa al propietari o arrendador sense les garanties que estableix la llei.

I cal tenir present, també, que si en el termini d’un any el propietari no recupera la fiança, perque el llogater no li retorna, el propietari serà el responsable davant l’Incasol amb la imposició de les sancions i recàrrecs corresponents

De totes maneres, amb l’ànim d’informar de la forma més àmplia possible a les persones que hi estiguin interessades, els facilitem accedir-hi, prement aquí.

Com poden veure, els requisits són múltiples i facilitats poques, quan és així que la normativa vigent entenem que no contempla l’acreditació dels requisits que es demanen per l’Incasol o fa entrar en dubtes sobre si els contempla i la interpretació que se’n fa.

Si vol accedir a més informació sobre lloguers de locals i afectacions pel Covid-19, premi aquí.

Si vol accedir a més informació sobre lloguers d’habitatges i afectacions pel Covid-19, premi aquí.

 

Prorrogats 6 mesos alguns lloguers d’habitatges

Ateses les consultes telemàtiques que se’ns han formulat, hem considerat adient explicar que entre les mesures que el RDL 11/2020 va aprovar el 31 de març, figurava la facultat atorgada a l’inquilí de sol·licitar una pròrroga extraordinària per un termini màxim de sis mesos en els contractes de lloguer d’habitatge habitual que vencin dintre del període comprès des del 2 d’abril de 2020 fins al dia en què hagin transcorregut dos mesos des de la finalització de l’estat d’alarma.

És important recalcar que la firma d’una pròrroga per allargar la durada del contracte, tant si es tracta d’una pròrroga extraordinària, com és el cas esmentat, com si es fixa sota altres termes o condicions per acord voluntari d’ambdues parts, obliga a actuar amb cura, doncs pot tenir conseqüències no desitjades per a l’arrendador.

Concretament, en els acords de pròrroga del contracte és habitual pactar, com a contrapartida, un augment de la renda. El problema pot venir de la nova redacció de l’article 18 de la Llei d’Arrendaments Urbans que prohibeix augmentar la renda anualment per sobre de les variacions que experimenti l’IPC per tota la duració del contracte en perjudici de l’inquilí de l’habitatge.

Mentre duri el contracte d’arrendament, doncs, s’haurà de respectar la renda inicialment pactada, amb el dret de la seva actualització legal (actualització anual d’acord amb les variacions sofertes per l’IPC), però qualsevol altre pacte d’augment de renda per sobre de l’esmentat límit legal serà nul de ple dret.

Quines són les conseqüències d’un augment de renda per sobre del límit legal?

Les conseqüències jurídiques poden anar en una de les dues direccions següents, ambdues perjudicials per a l’arrendador:

  1. Si es considera que la voluntat de les parts no va ser la d’extingir el contracte sinó sols modificar-lo, això comportarà la nul·litat de ple dret de la clàusula d’augment de renda pactat, però no de la resta de clàusules del contracte, per la qual cosa el contracte es prorrogarà pel temps convingut però l’arrendador no podrà reclamar l’augment de renda pactat, sinó sols la renda actualitzada conforme l’IPC.
  2. Si es considera que la voluntat de les parts va ser la de crear una nova relació contractual, l’augment de renda pactat serà vàlid, però el llogater tindrà dret a exigir una pròrroga legal de 5 anys si l’arrendador és persona física, o de 7 anys si és persona jurídica, amb independència del termini que s’hagi pactat.

 

Ja veiem els riscos que es poden córrer quan es firma una pròrroga del contracte.

 

El consell és no signar cap document, sinó deixar que el contracte  es vagi renovant per pròrroga tàcita, controlant les dates de venciment i actualitzant anualment la renda conforme a les variacions de l’IPC, fins que es vulgui posar fi al contracte, notificant la seva extinció.

Per últim, fer esment que tot el que s’ha exposat és aplicable només quan ens trobem amb un contracte d’arrendament d’habitatge, no quan estiguem davant d’una altra tipologia d’arrendament com ara el de local de negoci, de nau industrial, etc.  en els quals existeix plena autonomia de les parts per pactar el que considerin oportú.

Si vol veure la resta d’afectacions del lloguer d’habitatges premi aquí

I si vol veure si afecta al lloguer de locals, naus, oficines o tot el que no sigui habitatge habitual, premi aquí

Comunitats i Coronavirus

Avui, a partir de la publicació i vigència del Decret Llei 10/2020 (art. 4)  i posteriors, les Comunitats de propietaris han de tenir en compte:

1.- Segueixen vigents les normes vigents per a les comunitats en propietat horitzontal

Excepte pel que fa a qüestions que, expressament puguin modificar-se.

Destaquem la nota de premsa aclaratòria publicada por el Guardia civil i el Ministerio del Interior, que respecte de les activitats que es poden dur a terme diu textualment:

Se prohibe el uso de los espacios comunes, aunque sea para pasear por ellos

Haurem de ser molt  generosos amb qui ha redactat aquesta nota, doncs del contrari els propietaris i usuaris hauran d’entrar volant al seu pis. En tot cas, la nota serveix per aclarir que als espais o elements comuns de la Comunitat no poden portar-se a terme exercicis físics ni cap altra activitat que no tingui per fnalitat la de facilitar l’accès al propi habitatge.

2.- Queden suspesos els terminis

Efectivament, tal com disposa aquesta norma, tant el que són terminis previstos als Estatuts o als Reglaments de Règim Interior, o als previstos a la pròpia llei (l’art. 553 del Codi Civil de Catalunya), tant per a convocar com per a celebrar Juntes de propietaris, queden suspesos des del 28/3  fins que s’aixequi l’estat l’alarma o el que es pugui disposar legalment, com també les que s’haguin convocat abans i que havien de celebrar-se per mentre és vigent l’estat d’alarma.

Una vegada s’aixequi l’estat d’alarma, si no es disposa altra cosa, es reprèn el comput dels terminis, de forma que el temps intermig transcorregut serà com si no haguès existit a aquests efectes.

Les reunions que  ja s’havien convocat, només es poden dur a terme per mitjà de videoconferència o altres mitjans de comunicació, sempre que es pugui garantir la identificació dels assistents, la continuïtat de la comunicació i la possibilitat de què tots els propietaris poden intervenir en les deliberacions  que es produeixin a les Juntes i garantir-se també l’emissió del vot, intervenir en les deliberacions,  tal i com es preveu expressament per a les persones jurídiques i similarts a l’article 312-5, apartat 2 del Codi civil de Catalunya.

 3.- Reunions sense Juntes

És possible adoptar acords sense reunió conjunta i sense unitat física i presencial d’acte, si així ho acorda la Presidència.

Aquesta possibilitat és factible sempre que sigui possible ja sigui per emissió de vot per correspondència posta, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, i en tot cas, havent de quedar garantits els drets d’informació i de vot, tenint constància de la recepció del vot, el seu contingut i la garantia de la seva autenticitat, tal i com preveu també per a persones jurídiques o similars a l’article 312-7 del Codi civil de Catalunya.

A efectes formals, els acords que s’adoptin d’entendrà que ho han estat a la seu de la Comunitat i la data serà la corresponent a l’últim dels vots vàlids que s’hagi emés.

 

I un prec: Si a la vostra Comunitat hi viu personal sanitari (metges i metgesses, infermers o infermeres o reste de personal), val la pena fer-los saber el reconeixement de tots  per la seva feina (perillosa, necessària i imprescindible i no compensada).



En un altre ordre de coses, els volem recordar que poden accedir a informació d’altres temes importants, com:

  1. Les comunitats o membres de les comunitats o propietaris individuals que tinguin interès en procedir a la instal·lació de punts recàrrega per a vehicles elèctrics, ens ho poden fer saber a través directament del Consultor 24h, així podran aprofitar els avantatges del Conveni signat entre la Cambra i l’empresa ENCHUFING.  Una vegada ens indiquin el seu possible interès, facilitarem a les persones o Comunitats interessades el full de dades informatives corresponents per a que es faci un pressupost aproximat. Aquest  romandrà subjecte a les comprovacions corresponents  per part d’ENCHUFING, quan es confirmi que es vol tirar endavant la instal·lació. Llavors es procedirà a la confecció d’un pressupost definitiu i vinculant.
  2. Si volen saber com afecta en matèria de lloguers la crisi actual i  són propietaris o inquilins de pisos llogats, premi aquí.
  3. Si són propietaris o inquilins de locals, oficines,  naus, etc, premi aquí.
  4. Si vol informació sobre IRPF 2019 i lloguers, premi aquí.

A la Cambra seguim al seu servei i per mentre no s’aixequi l’estat d’alarma estem treballant telemàticament per a vostès.

En tot cas ens en sortirem hi tant que ens en sortirem

Cotxe elèctric i instal·lació de punts de recàrrega

El dia anterior a decretar-se el confinament es va signar a la Sala d’Actes de la Cambra, un Conveni per promocionar i facilitar la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics amb ENCHUFING, empresa capdavantera en el sector (per la Cambra signà el President Sr. Miquel Font i per Enchufing el seu Director Sr. Baltasar López.

La finalitat bàsica es recolzar la implantació d’infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics tant per a Comunitats de propietaris, com a propietaris en general, amb l’expertesa d’ECHUFING i al cost més assequible.

Entre d’altres qüestions que estem preparant, tot aprofitant el moment actual, hi ha:

  1. La realització per ENCHUFING d’una ponència i sessió o sessions informatives  organitzada a la Cambra de la Propietat de Terrassa i Comarca, sobre la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric a les comunitats de propietaris i propietaris, en general.
  2. ENCHUFING donarà assessorament amb assistència preferent i sense cost als associats a la Cambra de la Propietat, facilitant els pressupostos per a la implantació, d’acord amb les dades facilitades a través de la Cambra i que seran comprovades pel personal d’ENCHUFING.
  3. ENCHUFING instal·larà un punt de recàrrega a la Cambra de la Propietat de Terrassa com a demostratiu per a visionat dels propietaris.

Les persones o Comunitats que hi estiguin interessats, poden comunicar-ho al Consultor24, i així els hi donarem preferència al seu moment.

Cal que tots ens hi preparem, doncs el vehicle elèctric ja és una realitat actual i la legislació catalana ja ha previst i regulat el tema, reconeixent el dret dels propietaris i propietaries a la seva instal·lació en les Comunitats, impedint que inclussivament la majoria s’hi pugui oposar, previ compliment del protocol normatiu que fixa la llei catalana.

Altrament, cal considerar que en poc temps, les places d’aparcament que no disposin de punt de recàrrega quedaran obsoletes i perdran opcions de lloguer.

Finalment, és recomanable que les Comunitats acordin fer una instal·lació comuna, per evitar un embolic d’instal·lacions que perjudicaria tothom.

Prengui’n nota, és important, tot i que l’actualitat d’emergència no ens deixi veure la perspectiva.

 

Lloguers i mesures urgents 2020

En vigor a partir del 31/12/2019:

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge que ha estat publicat en el Diari Oficial de la Generalitat del 30 de desembre de 2019 (pot accedir-hi prement aquí), amb l’objectiu que es converteixi en una eina estratègica per regular el mercat de l’habitatge i fer-lo més accessible, millorant l’oferta i adaptant-la a les necessitats de les persones. Concretament, la norma persegueix un triple objectiu: combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers en habitatges privats.

Contenció de preus en el mercat lliure

Actualitzada la informació per la llei de control de lloguers, premi aquí.

Pel que fa a la lluita contra les situacions d’emergència i els desnonaments, el decret inclou les mesures següents:

  • Els grans propietaris (tots aquells que tinguin més de 15 habitatges) hauran de fer lloguer social obligatori, amb una durada de fins a 7 anys, per a aquelles famílies que acreditin una situació de vulnerabilitat i se’ls acabi el contracte de lloguer, es trobin afectats per processos de desnonament o bé portin més de 6 mesos ocupant un habitatge sense títol habilitant en el moment de l’entrada en vigor del Decret Llei.
  • Ampliació del contracte de lloguer social obligatori, que passa de 3 anys a 5 o 7 anys, depenent de si l’habitatge és propietat d’una persona física o jurídica.
  • Allotjaments temporals per a les situacions d’emergència. La norma incorpora més facilitats per construir allotjaments en equipaments comunitaris, amb l’objectiu d’incrementar l’oferta d’allotjament per atendre famílies amb risc d’exclusió i resoldre necessitats temporals d’habitació.
  • Mobilització d’habitatge assequible. S’implementen eines per considerar com a desocupats els edificis amb obres inacabades i poder-los mobilitzar per generar més habitatge assequible, incloent-hi multes coercitives o la possibilitat d’expropiació. Es reforcen així els mecanismes per actuar contra l’incompliment de la funció social de la propietat amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatge disponible per atendre emergències.
  • Tanteig i retracte per a ajuntaments, entitats socials i Generalitat. Les administracions i entitats socials tindran més oportunitats per adquirir habitatges via tanteig i retracte per a destinar-los a lloguer assequible, a través de l’ampliació fins el 2027 del termini per exercir aquests drets, així com també de l’àmbit d’aplicació, que es fa extensiu a tot Catalunya. També permet a la Generalitat aplicar-lo en segones i terceres transmissions d’habitatges anteriorment adquirits per grans tenidors. D’aquesta manera, es reforcen els mecanismes de l’administració per fer efectiu el retorn social del rescat bancari.

 

Més oferta de lloguer

Pel que fa a l’ampliació del parc públic d’habitatges de lloguer, el Decret llei preveu implementar un seguit de mesures per activar i generar més sòl destinat a habitatge de protecció oficial:

  • Els solars buits de titularitat municipal destinats a construir-hi habitatges de protecció oficial es podran mobilitzar gradualment: S’incorporen mecanismes que impliquen, d’inici, elaborar un inventari (en un termini d’un any) del patrimoni públic de sòl i habitatge i també elaborar, en el termini de 2 anys, un programa d’actuació concertada per posar a disposició de la ciutadania habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer.
  • Destinació dels sòls que reben els ajuntaments en concepte de cessions d’aprofitament urbanístic a habitatge protegit de lloguer.
  • El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), que s’aprovarà abans d’un any, permetrà reservar per a habitatge protegit un mínim del 50% de sostre en sòl urbanitzable i un 40% en sòl urbà no consolidat, en els municipis amb demanda residencial forta i acreditada. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la reserva mínima serà del 40% del sostre en sòl urbanitzable delimitat i del 40% en sòl urbà no consolidat que tingui per objecte la transformació global dels usos principals a ús residencial.

Per incrementar el parc d’habitatges privats de lloguer lliure o protegit, el Decret llei preveu:

  • Estímuls a la iniciativa privada perquè construeixi habitatges protegits. En promocions privades d’habitatge de protecció construïdes amb ajut públic, s’oferirà cobertura d’impagaments per part de la Generalitat i prioritat en la percepció d’ajuts al pagament del lloguer per als adjudicataris dels habitatges.
  • S’inclou la possibilitat que els plans urbanístics destinin terrenys per a la construcció d’habitatges plurifamiliars específicament de lloguer. Així mateix, es millora la possibilitat de destinar parcialment els edificis a habitatges de protecció pública, en sòl urbà consolidat, per tal d’aconseguir habitatges més adequats a les necessitats socials i propiciant una oferta més variada.

 

Nou model d’habitatge protegit

Dins l’objectiu d’augmentar l’oferta d’habitatges protegits, el Decret llei també defineix un nou model d’habitatge de protecció oficial, basat en les característiques següents:

  • Nous condicionants perquè la qualificació dels habitatges amb protecció oficial sigui permanent. El Decret llei estableix que, a partir de la seva entrada en vigor, la qualificació dels habitatges amb protecció oficial serà vigent mentre concorrin alguna de les dues circumstàncies següents: que el planejament urbanístic els reservi a l’ús d’habitatge de protecció pública o que formin part d’un patrimoni públic de sòl i d’habitatge. En la resta de circumstàncies, la durada podrà ser determinada, segons s’estableixi reglamentàriament, en funció, si s’escau, dels ajuts percebuts per a la seva promoció.

El Decret llei fixa un règim transitori per als habitatges que ja tinguin la qualificació definitiva de protecció oficial o que estiguin en tràmit per obtenir-la. En el primer cas, si els habitatges estan construïts sobre sòls públics, la durada de la qualificació passa a ser permanent. En el segon cas, s’aplicarà la durada permanent si es troben sobre sòls públics o de reserva encara que ja haguessin obtingut la qualificació provisional.

  • Es determinarà un preu de venda base dels habitatges amb protecció oficial únic per a tot el territori, que podrà tenir variacions:
  • en funció del municipi on es localitza l’habitatge: En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquest valor que determinarà els preus màxims de venda i rendes dels habitatges amb protecció oficial, serà únic.
  • en funció de les característiques de l’habitatge: Es tindrà en compte el nivell d’eficiència energètica, antiguitat, o estat de conservació.
  • en funció dels costos i, en el cas de la promoció privada, de si han rebut ajuts públics en la construcció.
  • Canvis significatius en el procediment d’adjudicació d’habitatges protegits, que es determinarà a partir de les bases i criteris de selecció de l’administració. Així mateix, l’ordre d’inscripcions al Registre de sol·licitants d’habitatge protegit serà obligatori també per a l’adjudicació d’habitatges protegits de promoció privada, a diferència d’ara.
  • El Registre de sol·licitants s’haurà d’actualitzar cada any. A diferència d’ara, que es fa cada 3 anys, per a garantir que els inscrits continuen responent als criteris per poder accedir a un habitatge protegit.
  • El planejament urbanístic podrà determinar que l’habitatge de protecció oficial previst sigui específicament de lloguer

Ascensors i contractes de manteniment abusius

El Tribunal Suprem (TS), en sentència molt recent, concretament de 17 de setembre de 2019 (sentència 469/2019 dictada en el recurs CIP 3743/2016),

Ha declarat abusives i nul·les  les clàusules imposades per algunes companyies de manteniment d’ascensors amb durada superior als 3 anys

El TS enten i resol favorablement a la Comunitat de propietaris i l’allibera de pagar cap indemnització a la companyia de manteniment de l’ascensor, tot i haver desistit unilateralment del contracte de manteniment que ho era per un termini superior (canvia així la sentència que condemnava a la Comunitat).

En el cas resolt, es tractava d’un contracte dels qualificats com «a tot risc», amb una durada de cinc anys, que es prorrogaven tàcitament per períodes iguals, excepte denúncia d’alguna de les parts amb noranta dies d’antelació. Per al cas que alguna de les parts desistís del contracte, s’establia una penalització del 50% de les quotes pendents fins a la data establerta per a la seva finalització.

El TS  considera que un termini de durada del contracte tan extens i amb aquestes conseqüències associades és contrari a la normativa sobre clàusules abusives.  I si bé enten raonable que l’empresa de manteniment d’ascensors exigeixi un temps mínim que li permeti organitzar la seva infraestructura i, en cas de contractes «a tot risc», amortitzar l’adquisició de peces costoses, conclou que això no pot suposar una vinculació excessiva que impedeixi als consumidors (en aquest cas la Comunitat) aprofitar-se de les millors prestacions d’altres empresaris. El risc que suposa per a l’empresa la baixa dels clients no pot suprimir-se restringint indegudament els legítims drets econòmics dels consumidors, sinó que ha de quedar fixat en els seus justos termes, mitjançant l’establiment de terminis raonables que permetin a l’empresari organitzar la prestació del servei i als consumidors beneficiar-se de les millors ofertes que facin altres empresaris del sector.

Per tant, seran les empreses de manteniment d’ascensors les que hauran de provar la concurrència de circumstàncies excepcionals que justifiquin una durada superior a tres anys, que és el termini màxim que, en concordança amb els criteris mantinguts per un sector important de les Audiències Provincials, i en línia també amb el mantingut per l’autoritat nacional de la competència, es considera raonable per a un contracte d’aquesta naturalesa, tenint en compte que es tracta d’un contracte que inclou l’obligació de l’empresa de manteniment de substituir, al seu càrrec, les peces avariades.

Les Comunitats poden fer arribar als advocats de la Cambra, els contractes de manteniment d’ascensors sobre els que tinguin dubte i el Departament Jurídic els hi donarà els seu criteri professional.

Les pot enviar prement aquest enllaç

Impost a contractes de lloguer 0’5 % o exempts

El nou decret llei que entra en vigor el 6/3/2019 (BOE 5/3/2019), després de la  NO CONVALIDACIÓ del   Decret-llei 21/2018, de 14 de desembre (BOE de 18/12/2018), torna a eximir de pagament de l’ITP als contractes que es signin a partir de 6/3/2019 (inclòs).

Per tant, els contractes posteriors a 6/3/2019, han quedat exempts de pagament (no de declaració), doncs el tipus és del 0%.

 

En tots els casos, la declaració la pot fer a la Cambra

L’Agència Tributària de Catalunya i el Consell General de Cambres de la propietat urbana de Catalunya, tenen signat un Conveni, pel que es faculta a les Cambres a fer la presentació telemàtica de declaracions a tercers, també per a aquest impost (aquest servei té un cost de només 12 € més IVA  -si hi ha aval hi ha dues autoliquidacions el el cost és per cada autoliquidació).

Aquest és un nou avantatge per als propietaris

 

Base imposable

La base imposable estarà constituïda per la suma total dels lloguers que s’hagin de pagar durant tot el termini de durada del contracte. Si no constés la durada del contracte es computaran sis anys, sens perjudici de les liquidacions addicionals que s’hagin de practicar cas de continuar vigent el contracte passats els sis anys. En els contractes subjectes a prorroga obligatòria es comptarà, com a mínim, tres anys (art. 10.2.e LITPi AJD)

Així doncs, si signem un contracte d’arrendament d’habitatge, encara que pactem una durada d’un any, en la mesura que la LAU (llei d’arrendaments urbans) estableix una pròrroga obligatòria de tres anys, s’haurà de computar com si fos de tres anys.

Arrendaments subjectes

Estan subjectes al pagament d’aquest impost els actes de “constitució d’arrendaments” (art. 7.1.B) LITPiAJD), és a dir, de celebració o signatura de contractes d’arrendaments que no estiguin subjectes a IVA, tant si s’han celebrat en document privat com en document públic.

Així doncs, els arrendaments d’habitatge, en la mesura que no estan subjectes a IVA, estar subjectes al pagament de l’ITPiAJD.

Pagament i termini

El pagament s’haurà d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data de celebració del contracte, mitjançant autoliquidació, en el model aprovat per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria tributària.

Subjecte passiu (obligat al pagament).

Conforme la normativa el subjecte passiu obligat a pagar l’impost és l’arrendatari (art. 8.f) LITPiAJD).

No obstant, és important que els propietaris tinguin en compte, que conforme l’art. 9.1.b) de la LITPiAJD seran subjectes subsidiaris: “b) En la constitución de arrendamientos, el arrendador, si hubiera percibido el primer plazo de renta sin exigir al arrendatario igual justificación”.

És per tant important que tots els propietaris en celebrar un contracte d’arrendament exigeixin que l’arrendatari pagui el referit impost o acrediti el referit pagament abans d’un mes des de la data de la signatura, ja que en cas contrari, l’administració podrà reclamar-ho al propietari.

 Exemple

Contracte d’arrendament d’habitatge per tres anys, amb una renta mensual de 500..-Euros

                        Base Imposable ……………………… 18.000 €

                        ITP-IAJD 2015-16 i 2017 (0’5%*) ………   90 €

 

Els Avals també paguen ITP (1%)

I si és sabut que els contractes d’arrendament han de pagar Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), si són d’habitatges i no subjectes a IVA.

Hi ha un general desconeixement que en el cas que el contracte d’arrendament, contingui algun aval o fiançament d’un tercer, aquest acte també està subjecte a l’impost sobre transmissions patrimonials i de forma independent (la fiança legal -que és la que es diposita a la Cambra-  no n’està subjecte a ITP).

Com a conseqüència d’algunes liquidacions provisionals girades per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), hem de fer esment que quan en un contracte d’arrendament es presta alguna garantia addicional per a la seva signatura, com ara algun aval o fiançament d’un tercer, aquestes cobertures estan subjectes a l’impost de transmissions patrimonials (ITP), fins a un màxim de 2 mesos de lloguer quan l’arrendador sigui una persona jurídica (l’excès és nul de ple dret encara que es posi al contracte).

L’article 7 del RD Legislatiu 1/1993, del Text Refós de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, estableix com a fet imposable, entre d’altres, la constitució de fiances.

Doctrinalment s’ha entès sempre que el concepte de FIANÇA al que es fa referència és el de l’article 1822 del Codi Civil espanyol  i que diu el següent: “Per la fiança un s’obliga a pagar o a complir per un tercer, en el cas que aquest no ho faci”

Per tant, i respecte als contractes d’arrendament de finques urbanes, hem de tenir clar que les fiances legals que s’estipulen, d’acord amb la LAU, no es consideren subjectes a l’ITP.

No obstant això, en el cas que el contracte d’arrendament, contingui algun aval o fiançament d’un tercer, aquest acte està subjecte a l’impost sobre transmissions patrimonials, ja que es consideren dos contractes separats, l’arrendament i l’aval.

També hem de tenir present que si un subjecte passiu de l’IVA presta la fiança o aval, aquest estarà subjecte a IVA, i per tant NO subjecte a ITP.

Les característiques d’aquesta tributació són les següents:

  • El subjecte passiu és el creditor fiançat (és a dir l’arrendadori a favor del que es fa l’aval o fiançament)
  • La base imposable és com a màxim  de dos mesos de lloguer
  • El tipus impositiu és l’1%

La limitació de dos mesos de lloguer en l’aval és conseqüència, a partir del 6/3/2019, del RDLlei estatal 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, quina limitació és per als supòsits que l’arrendador sigui persona jurídica.  

La Cambra de la propietat Urbana de Terrassa i Comarca té signat un conveni de col·laboració amb l’ATC per a la presentació i pagament d’autoliquidacions per via telemàtica en nom de terceres persones.

Així, respecte a les autoliquidacions de l’impost sobre transmissions patrimonials per a la formalització de contractes d’arrendament de finques urbanes, tant si contenen aval o fiançament de tercers com si no, és possible fer el dipòsit de la fiança i el pagament d’aquest impost a les oficines de la Cambra de la Propietat, que farà ambdòs tràmits amb un sol tràmit, estalviant al propietari les gestions a l’Oficina Liquidadora de la Generalitat i a les entitats financeres per a la presentació i pagament de l’autoliquidació de l’impost.

 

*d’1/2 a 31/12/2014 el tipus era del 0’3%

L’article 123 de la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, modifica el tipus de gravamen del Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPiAJD) aplicable a Catalunya, a partir del dia 1 de febrer de 2014, per a la constitució d’arrendaments no subjectes a IVA.

 

Nova llei d’hipoteques

Les hipoteques tenen nova llei a partir del 16 de juny de 2019.

La constitució d’hipoteques, que és la manera més habitual d’oferir garantia en la compravenda d’habitatges, ha començat una nova etapa a l’empara d’una nova normativa que ja ha entrat en vigor.

No podem deixar de recordar que la normativa fins ara vigent ha acabat derivant en molts litigis atès, en part, a la falta de transparència i al desconeixement del producte financer per part del client consumidor, qui s’ha vist sorprès pels efectes de les clàusules sòl; o per l’aplicació d’índexs no tan coneguts com l’IRPH, i la imputació per part de les entitats creditícies dels impostos i de totes les despeses de constitució. Tot això ha acabat saturant els tribunals de conflictes entre les entitats bancàries i els consumidors.

La nova normativa vol evitar aquestes fonts de conflicte judicial i posar l’accent sobre la transparència i la protecció al consumidor. S’entenen com a consumidors les persones físiques, tant si són els deutors, com si intervenen per a garantir deutes d’altres.

Per altra part, la llei va adreçada als préstecs hipotecaris referents a immobles residencials incloent també trasters, garatges i terrenys.

Per reforçar la transparència, i sens perjudici de l’obligació que tenen les entitats financeres d’informar al consumidor, s’atorga als notaris un nou paper. Els notaris passen a ser assessors del consumidor, amb l’objecte que aquest tingui la informació necessària i arribi a conèixer de manera senzilla les obligacions econòmiques i jurídiques que comporta la constitució d’una hipoteca.

 

Període de reflexió de 14 dies abans de signar la hipoteca

En el nou sistema caldrà anar al notari dues vegades. Una primera on el notari actuarà com assessor del consumidor a qui cal lliurar una amplia informació durant un mínim de 14 dies abans de signar: l’oferta vinculant (FEIN), la fitxa d’advertències estandarditzades (FIAE) en la qual s’explica de manera genèrica quines són les clàusules o elements més rellevants, un esborrany del contracte a signar i, si la hipoteca és variable, un document a part amb les quotes que s’haurien de pagar en diversos escenaris. Fora de Catalunya, on regeix la llei de Consum, el temps de reflexió és de 10 dies.

 

Com a altres novetats significatives pel consumidor podem destacar les següents:

 

-Despeses de constitució i productes vinculats

El banc assumeix totes les despeses de formalització del préstec, com les de notaria, registre i gestoria i també assumeix l’impost corresponent (ITPiAJD).

El consumidor només assumeix el cost de la taxació i les copies notarials que pugui precisar.

El banc no pot obligar el client a comprar productes com l’assegurança de vida o de la llar; ara bé, si que es permet la pràctica que actualment estan fent algunes entitats bancàries, de millorar el tipus d’interès del préstec si s’adquireix aquests productes.

 

-Prohibició de pactar clàusules sòl

Es prohibeix fixar un límit d’interès remuneratori mínim (el que es coneix com a clàusula sòl). Per tant, els bancs no poden tornar a incorporar mai més les conegudes clàusules sòl.

 

-Amortització anticipada

Es limiten les comissions que els bancs poden aplicar en cas que el deutor vulgui pagar el crèdit de manera anticipada. Per a les hipoteques variables queda limitat al 0,25% els tres primers anys o al 0,15% si estem dins els 5 anys. Pels préstecs a tipus fix aquestes penalitzacions queden limitades al 2% els primers 10 anys i a l’1,5% a partir del desè any.

 

-Canvis d’hipoteca

Es flexibilitzen els canvis d’hipoteca; la subrogació de la hipoteca per part d’una altra entitat bancària no comporta costos addicionals pel client. També es facilita canvis tals com passar la hipoteca de tipus variable a tipus fix o de multidivisa a la moneda habitual del client.

 

Impagament de quotes

Es limita l’interès de demora que apliquen les entitats bancàries als imports impagats, que no podrà ser superior a tres punts per sobre de l’interès del préstec.

Es regula la situació d’impagament i el moment que el banc pot declarar tot el préstec vençut prescindint del termini pactat.

Si ens trobem en la primera meitat del préstec, caldrà que l’ impagament de quotes arribi al 3% del capital prestat o a 12 mensualitats impagades.

Si ens trobem en la segona meitat del préstec, l’impagament ha de correspondre al 7% del capital prestat o a 15 mensualitats impagades.

Subvencions punts recàrrega vehicles elèctrics

Oberts els ajuts per a la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

L’Institut Català d’Energia, ha obert la convocatòria d’ajuts (a partir del  21de maig de 2019),  per a l’impuls de la mobilitat sostenible, d’acord amb la Resolució EMC/1322/2019, de 14 de maig  (DOGC 20/5/2019), convocant per a aquest any 2019, la concessió de subvencions del programa d’incentius a la mobilitat eficient i sostenible, destinada a persones físiques (Programa MOVES). Pot accedir-hi prement aquí.

Inclou subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, entre d’altres qüestions.

Els ajuts van dirigits , en l’àmbit de la propietat (a banda entre d’altres de l’adquisició de vehicles d’energies alternatives),  a la implantació d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics, subvencionant  les preinstal·lacions  d’infraestructures de recàrrega de les comunitats de propietaris en aparcaments privats.

Subvencionarà la implantació d’infraestructura de recàrrega de tot tipus (vinculada o domèstica, convencional, semi ràpida i ràpida) tant per a particulars com per a empreses i administracions.

L’objectiu és impulsar el desenvolupament d’una xarxa de recàrrega per a vehicles elèctrics que contribueixi a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya.

Els ajuts cobriran fins al 40% de la despesa en equips de recàrrega i obra civil associada (incloent-hi permisos, enginyeria i senyalització), amb un màxim de 100.000 euros per beneficiari.

Si vol consultar les bases premi aquí.

En pàrquings col·lectius de comunitats de propietaris, és  subvencionable la preinstal·lació elèctrica per a la recàrrega de vehicle elèctric que inclogui una conducció principal per zones comunitàries (mitjançant tubs, canals, safates, etc.), de manera que es possibiliti la realització de derivacions fins a les estacions de recàrrega ubicades a les places d’aparcament, tal com es descriu en l’apartat 3.2 de la (ITC) BT-52 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

Les subvencions, s’han de sol·licitar  abans d’executar la instal·lació) directament l’Institut Català d’Energia (pot accedir-hi prement aquí), abans del 31/12/2019 si no s’esgota abans el pressupost previst i s’han d’executar les actuacions corresponents en el termini de 12 mesos a comptar de la notificació de la Resolució administrativa de concessió de l’ajut (l’administració pot tardar 6 mesos a contestar).

I tractant-se d’energia, pot consultar com estalviar en la factura de la llum a casa seva o al seu negoci o empresa, prement aquí.

Estalvi d’energia per als propietaris

La Cambra ha assolit un acord amb la companyia “ESCANDINAVA DE ELECTRICIDAD, S.L.”, per facilitar que els propietaris i usuaris tant d’habitatges com de locals puguin gaudir d’una factura de la llum més barata.

Truqui  al telèfon 900 373 681 i doni el Codi de Promoció número 192038 i li  faran gratuïtament, de franc, l’estudi de l’estalvi que poden assolir (a més li dona dret a un descompte de 30 € del primer rebut).

 

 

 

Novetats en la llei de lloguers!

Convalidat el dia 4/4/2019, el  Decret-llei de reforma de la llei d’arrendaments urbans, així com d’altres normes que afecten els lloguers (com per exemple l’Impost de Transmissions Patrimonials, l’IBI i la Llei d’Enjudiciament Civil).

Altrament, no s’ha convalidat el  Decret-llei 9/2019, de 21 de maig (DOGC 23/5/2019), que hauria restringit la llibertat de contractació en la determinació dels lloguers d’habitatges i quin objectiu eralimitar els increments de preus del lloguer  en zones de forta demanda acreditada (prement aquest enllaç pot accedir al Decret-llei esmentat).
El 5/7/2019 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,  l’Acord de Derogació d’aquest Decret-llei 9/2019del Parlament de Catalunya  premi aquí per accedir-hi.

Doncs bé, en relació al primer dels Decrets-llei comentats,  pels contractes que es signin a partir del dia 6/3/2019 serà d’aplicació la nova normativa, ja que el BOE on s’ha publicat és el de 5/3/2019.

A la Cambra ja tenim a punt els contractes redactats per als propietaris que hagin de llogar a partir d’ara mateix.

També podeu informar-vos de l’evolució dels lloguers durant els darrers 13 anys, dels 2005 al 2018, prement aquest enllaç.

Com a trets principals, la durada mínima del contracte es fixa en 5 anys, llevat que si es tracta de persones jurídiques arrendadores el termini és de 7 anys.

L’arrendador no pot sol·licitar els avals addicionals al mes de fiança que estimi oportuns més enllà de dues mensualitats de renda i, si l’arrendador és persona jurídica, no pot exigir que el llogater pagui les despeses corresponents per la contractació del lloguer de l’habitatge.

També serà aplicable la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil relativa als desnonaments (que permetrà que el llogater al·legui vulnerabilitat social, la qual cosa obliga al jutge a demanar un informe als serveis socials. En cas que l’informe ratifiqui aquesta situació, el desnonament es paralitzarà un mes (dos si el propietari era una persona jurídica).

I s’haurà de seguir declarant l’Impost de Transmissions Patrimonials  però seran exempts de pagament (ja que l’exempció ha quedat sense efecte). Per a més informació premi aquí

Recordem, que la normativa nova és pràcticament una reproducció de la que era vigent des del 19/12/2018 (BOE 18/12/2018), que segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent,  i quines  modificacions més importants, que només afectaven als lloguers d’habitatges eren:

  1. És una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, instat pel Govern del Partit Popular que suposà una restricció i  limitació dels drets dels llogaters d’habitatges.
  2. Estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de
    1. Si l’arrendador o propietari és persona física: 5 anys
    2. Si l’arrendadora o propietària és una persona jurídica (societat…): 7 anys
  3. Si les parts no es pronuncien per no renovar-lo, en ambdós casos hi ha una pròrroga de 3 anys, a partir del 5è ó 7è any, segons correspongui (ull amb els terminis de preavís quan s’opti per a no prorrogar el contracte que seràn de 4 mesos per a l’arrendador i 2 per a l’arrendatari).
  4. La fiança segueix obligatòria en un mínim d’1 mensualitat de renda i es limiten els valas o  dipòsits extres,  a dues mensualitats de renda
  5. Les despeses de formalització de contracte són:
    1. Segons pactin les parts, si l’arrendador és persona física
    2. A càrrec de l’arrendadora, si l’arrendadora és persona jurídica (societat…), llevat que els serveis els contracti l’arrendatari/a, per iniciativa directa
  6. S’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonaments, possibilitat la suspensió dels procediments judicials d’un mes (si l’arrendador és persona física) o de tresmesos si és persona jurídica (societat …)
  7. Eximeix als arrendataris de que els repercuteixin l’IBI, si l’arrendadora és un ens públic
  8. En els cas d’habitatges desocupats, permet que l’Estat o les Comunitats autonòmiques puguin establir recàrrecs en l’IBI, a aplicar pels Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals
  9. Permet que puguin aplicar-se bonificacions en l’IBI de fins el 95 % en edificis destinats al lloguer d’habitatges amb renda limitada
  10. Eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) dels arrendaments d’habitatges (en general), que fins ara era del 0’5%, però seguirà sent obligatòria la declaració i autoliquidació de l’impost (amb la qual cosa l’administració fiscal seguirà tenint el registre d’arrendaments i els seus ingressos o rendes). Per a més informació premi aquí
  11. No resten eximits del pagament d’ITP els avals que es puguin realitzar com a conseqüència dels arrendaments

Pot accedir a la normativa publicada llavors al BOE prement aquí