Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca
  • La Cambra
    • Qui som
    • Informació Corporativa
    • Àmbit territorial
    • Òrgans de Govern
    • Notícies i Actualitat
    • Contacte
  • Serveis
    • Sóc particular
      • Servei Jurídic
      • Arquitectura
      • Economicofiscal
      • Administració de finques
      • Tramitació administrativa
      • Fiances legals
    • Sóc una Comunitat
      • Servei Jurídic
      • Arquitectura
      • Economicofiscal
      • Administració de Comunitats
      • Protecció de dades
      • Gestoria administrativa
    • Avantatges del Soci
    • Administració on-line
    • Assegurances
  • Borsa immobiliària
    • Propietats en Venda
    • Propietats en Lloguer
  • Consultor 24h
  • Click to open the search input field Click to open the search input field Cercar
  • Menu Menu

IRPF i subvencions a Comunitats de propietaris

23 abril, 2023/in Actualitat

Els propietaris hagin de tenir molt en compte a l’hora de fer les seves respectives declaracions de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), les subvencions o indemnitzacions obtingudes per la comunitat de propietaris.

Als efectes de l’IRPF, les comunitats de propietaris són considerades una comunitat de béns pel que fa a l’obtenció de rendes, per la qual cosa per analitzar el tractament tributari de la subvenció o indemnització obtinguda per una comunitat de propietaris es fa precís acudir a l’article 8.3 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF, on es determina que les rendes corresponents a les societats civils, tinguin o no personalitat jurídica, herències jacents, comunitats de béns i altres entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributària, “se atribuirán a los socios, herederos, comuneros o partícipes, respectivamente, …”

Així doncs, les comunitats de propietaris no constitueixen contribuents de l’IRPF, sinó que es configuren com una agrupació de contribuents que s’atribueixen les rendes generades a l’entitat. La determinació de les rendes de la comunitat de propietaris s’ha de fer d’acord amb les normes de l’IRPF i la qualificació de les rendes derivades de l’obtenció d’una subvenció o d’una indemnització, és la de guany patrimonial.

Són unes quantes les qüestions que es plantegen pel que fa al tractament fiscal, en particular en l’IRPF, de les subvencions o indemnitzacions percebudes per les comunitats de propietaris que passem seguidament a analitzar.

UNA COMUNITAT DE PROPIETARIS, A EFECTES FISCALS, ES COMPORTA COM UNA COMUNITAT DE BÉNS

De conformitat amb aquesta configuració, una subvenció o indemnització de què es beneficiaria la comunitat afectarà cada un dels comuners en el sentit d’atribuir a cada un d’ells la quantitat proporcional que haurà d’integrar-se a les seves respectives rendes obtingudes com a guany patrimonial, en funció del seu coeficient de participació en la comunitat de propietaris i llevat que en els estatuts hi disposi un altre repartiment.

Als efectes de  les respectives declaracions per l’IRPF dels comuners, és procedent el lliurament d’un certificat individual de percepció de rendes, contenint la proporció de la subvenció o indemnització en atenció al coeficient de participació en la comunitat.

IMPUTACIÓ TEMPORAL

S’ha d’imputar la subvenció o la indemnització en el període impositiu en què tingui lloc el cobrament, amb independència del moment del seu reconeixement.

 

SUPÒSIT EN QUÈ LA INDEMNITZACIÓ NO S’HA DE COMPUTAR COM A GUANY PATRIMONIAL

En un supòsit, per exemple, en què una comunitat de propietaris aconsegueix una sentència favorable en virtut de la qual rep una indemnització per defectes en la construcció de la constructora o els tècnics encarregats de l’execució de l’obra, per realitzar les corresponents reparacions, cal preguntar-se quin tractament fiscal rep aquest import percebut per a la realització de les reparacions dels defectes constructius.

En determinar-se les rendes de la comunitat de propietaris conformement a les normes de l’IRPF, la qualificació tributària de la indemnització no pot ser una altra que la de guany o pèrdua patrimonial, perquè la determinació de la seva valoració és causada pel que es disposa en l’article 37.1.g) de la mateixa Llei de l’IRPF, d’acord amb el qual quan l’alteració en el valor del patrimoni procedeixi “…de indemnizaciones o capitales asegurados por pérdidas o siniestros en elementos patrimoniales, se computará como ganancia o pérdida patrimonial la diferencia entre la cantidad percibida y la parte proporcional del valor de adquisición que corresponda al daño. Cuando la indemnización no fuese en metálico, se computará la diferencia entre el valor de mercado de los bienes, derechos o servicios recibidos y la parte proporcional del valor de adquisición que corresponda al daño. Sólo se computará ganancia patrimonial cuando se derive un aumento en el valor del patrimonio del contribuyente”.

Conforme amb l’exposat i, en particular, tenint en compte l’última frase del precepte anterior (només es computarà guany patrimonial quan es derivi un augment en el valor del patrimoni del contribuent), la Direcció General de Tributs manté el criteri que en la mesura que la indemnització percebuda coincideixi amb el cost de reparació no és procedent computar cap guany o pèrdua patrimonial; variacions patrimonials que sí que es produeixen quan no es dóna aquesta equivalència entre indemnització i cost de reparació.

 
Per tant, quan el cost de les reparacions que es realitzin es correspongui amb els imports indemnitzatoris percebuts, no es produirà guany o pèrdua patrimonial, circumstància que no es podrà afirmar respecte als imports que no es destinin a realitzar les reparacions que aquests indemnitzen. Aquests últims si suposaran un guany patrimonial que s’atribuirà als comuners.

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/Comunitats-hisenda-2.jpg 459 631 Secretari https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Secretari2023-04-23 18:34:372023-04-23 18:48:55IRPF i subvencions a Comunitats de propietaris

Límit legal a aplicar IPC al lloguer d’habitatges (2%)-prorrogat

16 abril, 2023/in Actualitat

L’últim Consell de Ministres del 2022 ha acordat prorrogar el límit del 2% per a l’actualització de les rendes del lloguer fins al 31 de desembre de 2023. La decisió protegeix als inquilins davant l’augment de la inflació almenys durant un any més.

Ho estableix el RDecret llei 20/2022 de 27/12/2022 (BOE 28/12/2022).

 

La Cambra ha formulat una petició al President del Govern espanyol, per tal que es compensi als arrendadors pels perjudicis que provoca la limitació al seu dret d’actualització, d’acord amb el que preveu la legislació espanyola

 

El límit per a les actualitzacions de renda de lloguer funciona des de finals del març passat, quan es va aprovar el primer paquet de mesures especials per la crisi bèl·lica i les seves conseqüències econòmiques (El Consell de Ministres del 25/6/2022, va aprovar el Reial Decret llei que es publicà al BOE 26/6/2022, prorrogant fins a 31/12/2022, el disposat al  Reial decret llei 6/2022, que recullia una sèrie de mesures excusat en pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna).

Ras i curt, plou sobre mullat.

La mesura suposa mantenir un límit en la pujada del lloguer que no es pot incrementar més del 2% anualment, independentment de la inflació, en els contractes afectats per la limitació: aquells la revisió de rendes dels quals va tenir lloc a partir de l’1 d’abril de 2022, aplicant forçosament com a índex d’actualització anual de la renda, l’índex de garantia de competitivitat (IGC) que es caracteritza per estar limitat al 2% màxim i pel 0% mínim, per la qual cosa no permet l’actualització a la baixa de la renda del lloguer.

El sostre del 2% és obligatori a tots els contractes d’arrendament subscrits per un gran tenidor d’habitatge (propietaris amb més de deu immobles d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m²  d’ús residencial, exclosos garatges i trasters). En el cas dels petits arrendadors, es permet negociar una pujada superior, però si l’inquilí no hi està d’acord, aleshores s’aplica el 2%. A més, cal tenir en compte que l’actualització no és obligatòria: si el propietari no ho demana, o si no s’ha establert un mecanisme de revisió al contracte, la renda pot ser la mateixa durant tota la vigència del lloguer, que legalment té una durada mínima de cinc anys si el propietari de l’habitatge és un particular i de set anys si és una empresa.

ELS PROPIETARIS HAURIEN DE SER COMPENSATS

La pròrroga de la limitació de les actualitzacions del lloguer fins al 31 de desembre de 2023 és una llosa per als propietaris, perquè són aquests els que assumeixen la diferència entre l’increment de les rendes del 2% i l’augment de la inflació, que va tancar octubre en el 7,3% i va arribar al pic més alt al juliol amb una taxa del 10,8%.

Aquesta mesura conjuntural i unilateral fa que l’Estat traslladi a un sector de la població, en aquest cas als arrendadors, la situació econòmica difícil que travessem, i es podria parlar d’expropiació dels seus drets perquè ja els tenien reconeguts i eren exigibles pel contracte firmat. Això ocasiona que hi hauria d’haver una compensació per als arrendadors.

Com diem,

La Cambra ha formulat una petició al President del Govern espanyol, per tal que es compensi als arrendadors pels perjudicis que provoca la limitació al seu dret d’actualització, d’acord amb el que preveu la legislació espanyola

En aquest context, hem de dir que una reclamació davant l’Administració no és una tasca senzilla. Per impugnar aquesta norma davant el Tribunal Constitucional sols ho poden fer cinquanta diputats o cinquanta senadors o altres òrgans de l’Estat, però en cap cas tenen legitimació les associacions o els particulars. Ara bé, si es declarés la nul·litat o inconstitucionalitat de la mesura, llavors sí que els propietaris, de forma individual, podrien reclamar els danys i perjudicis soferts per responsabilitat patrimonial de l’Estat.

Independentment de l’anterior, hem de dir que, a diferència del que ha passat en anteriors casos, en aquesta ocasió el mercat immobiliari no és el problema.

Aquesta mesura, que suposa una veritable intervenció del mercat, acabarà reduint l’oferta d’habitatges en lloguer en uns moments en els quals la demanda està creixent perquè molts ciutadans es dirigeixen cap al lloguer  perquè veuen com les condicions per accedir a una hipoteca s’estan encarint.

I pot significar un increment del preu dels lloguers nous, més quan la puja de tipus d’interés paralitza la compra d’habitatges.

ALTRES MESURES DEL CONSELL DE MINISTRES

S’amplia fins al 30 de juny de 2023 la suspensió dels procediments i llançaments en els supòsits i d’acord amb els tràmits ja establerts, així com la possibilitat, fins al 31 de juliol de 2023, de sol·licitar compensació per part de l’arrendador o propietari, mesura ja recollida al Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports.

Es contempla una pròrroga extraordinària de sis mesos per als contractes d’arrendament que expirin abans del 30 de juny, si no hi ha acord entre les parts i ho sol·licita el llogater, durant la qual es continuaran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor.

L’arrendador haurà d’acceptar la sol·licitud de pròrroga tret que s’hagin fixat altres termes o condicions per acord entre les parts o que aquest hagi comunicat dins el termini i en la forma escaient que necessita l’habitatge per destinar-lo a habitatge permanent per a si o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció, o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial.

Per a qualsevol dubte o qüestió podeu adreçar-vos al nostre departament jurídic.

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/Quants-diners.jpg 222 443 Secretari https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Secretari2023-04-16 17:10:092023-04-16 17:18:04Límit legal a aplicar IPC al lloguer d’habitatges (2%)-prorrogat

Tornar la fiança al llogater?

16 abril, 2023/in Destacats

      

Llegir més

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2015/07/fiana-diner.jpg 161 312 Sematiq https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Sematiq2023-04-16 17:08:392023-04-16 17:19:21Tornar la fiança al llogater?

Reclamar el lloguer impagat

16 abril, 2023/in Destacats

Tot propietari vol que el llogater li pagui i la morositat li preocupa.

L’últim any la morositat ha augmentat en un 8’45 %, segons l’estudi publicat pel fitxer d’inquilins morosos (FIM).

A la Cambra l’assessorem, li fem el millor contracte de lloguer i pot llogar segur contractant per molt poc cost l’assegurança especial.

L’impagament no és justificable.

Tot i estudiar la solvència del llogater i prenent mesures per prevenir l’impagament (avaladors, assegurança o diners com a garantia addicional), ens podem trobar amb què finalment el llogater no pagui el lloguer.

L’obligació principal de tot llogater  és fer front al pagament de la renda mensual dins el termini pactat en el contracte.

Com hem de procedir?

Davant el primer impagament s’han de prendre les mesures necessàries per recuperar els imports deguts i en el seu cas, l’habitatge.

Requeriment de pagament

Si ja s’ha produït l’impagament de rendes, no és necessari esperar més temps. En realitat des del primer mes impagat ja podem iniciar el procediment judicial, així que el més recomanable en aquest cas és efectuar un requeriment previ enviat per conducte fefaent a l’arrendatari reclamant-li les quantitats degudes i indicant-li el termini màxim per efectuar-ne l’abonament.

Demanda de desnonament

Si ja s’ha notificat el requeriment de pagament, ha passat el termini atorgat a l’arrendatari i aquest no ha pagat el deute, es pot instar el corresponent desnonament judicial, procediment pel qual és necessari advocat i procurador.

Si és aquest el seu cas, no dubti en consultar-nos.

El departament jurídic de la Cambra l’assistirà amb un cost bonificat del 20% per als propietaris socis.

L’acompanyarem durant tot el procés fins a recuperar la possessió legal del bé immoble.

1- Un cop presentada la demanda, el Jutjat atorga al demandat un termini de 10 dies durant els quals pot fer el següent:

  1. Desallotjar l’immoble
  2. Abonar el deute
  3. Oposar-se a la demanda amb advocat i procurador. (En aquest supòsit es celebraria la vista pública o judici i s’hauria d’esperar al resultat de la sentència)

2- L’arrendatari és desnonat

El termini aproximat des que s’interposa la demanda fins que finalment es produeix el desnonament és aproximadament de 6 mesos si no hi ha impedimentes (sol·licitud de justícia gratuïta, no localització del llogater, etc).

Si vol iniciar el procediment  o consultar sobre què ha de fer, premi aquí

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/Reclamar-lloguers.jpg 307 474 Sematiq https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Sematiq2023-04-16 17:07:292023-04-16 17:19:59Reclamar el lloguer impagat

Reclamar a l’Estat les plusvàlues municipals pagades: Nou procediment

16 abril, 2023/in Actualitat

Si vaig pagar entre el 25/11/2017 i el 25/11/2021, l’impost de plusvàlua, puc reclamar la seva devolució?

A la Cambra hem obert una nova via de reclamació patrimonial a l’Estat

El termini de reclamació és limitat: Fins al 27/6/2023

Per això, la Cambra ha establert un sistema que facilita la reclamació.

Els serveis jurídics de la Cambra han estudiat un pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que suposa una important eliminació de les barreres per reclamar la responsabilitat patrimonial de l’Estat i pot facilitar futures reclamacions contra l’Estat com per exemple la reclamació de l’impost de plusvàlua en les liquidacions efectuades i pagades amb anterioritat a ser declarat inconstitucional.

L’existència d’aquestes traves motivaren al seu moment optar per un primer sistema de reclamació, que davant pronunciaments negatius del Tribunal Suprem han aconsellat jurídicament canviar el rumb de les reclamacions redirigint-les, aplicant la declaració del TJUE a què ens referim a continuació.

Ens referim a la declaració del TJUE  pronunciada en la sentència de 28 de juny del 2022, de ser contrari al Dret de la Unió Europea, per infringir el principi d’efectivitat, el règim de responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador per danys causats als particulars.

Encara que es tracta d’una sentència que només aborda la responsabilitat patrimonial en cas d’infracció del dret de la Unió Europea, en la mesura que considera contraris a la seva efectivitat determinats requisits procedimentals que també preveu la Llei en els casos de responsabilitat patrimonial per inconstitucionalitat d’una llei, fonamenta  sostenir que aquests requisits també impedeixen l’efectivitat de la responsabilitat dels poders públics garantida constitucionalment en cas d’inconstitucionalitat de normes de rang legal, responsabilitat que en el cas de la plusvàlua municipal deriva de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 26 d’octubre de 2021 que va declarar inconstitucional la fórmula matemàtica de càlcul d’aquest impost.

La sentència del TC de 26 d’octubre de 2021

Recordem que el passat 26 d’octubre de 2021, el Ple del TC declarava la inconstitucionalitat i nul·litat de l’Impost municipal de plusvàlua perquè establia un mètode de determinació de la base imposable de l’impost que determinava que sempre existia un augment de valor dels terrenys durant el període d’imposició, amb independència de què hagués existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment. La sentència del TC es va aplicar a totes les operacions firmades a partir del 26 d’octubre de 2021. Tanmateix, no es va aplicar amb caràcter retroactiu a les liquidacions ja efectuades que havien esdevingut fermes.

Una vegada dictada l’esmentada sentència, el Govern de l’Estat,  va arremangar-se per modificar la Llei d’Hisendes Locals amb l’afany que els Ajuntaments continuessin obtenint ingressos per a les seves arques municipals. Precipitadament, el Govern va modificar la Llei d’Hisendes Locals establint que en cas de no existir guany entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió no estaria subjecte a l’impost, així com va establir dos mètodes de càlcul per a l’impost, el càlcul objectiu i el real podent el contribuent escollir el més beneficiós.

Quins requisits han canviat per sol·licitar la responsabilitat patrimonial de l’administració per vulnerar el dret de la Unió Europea?

La normativa estatal determina que si no es donen prèviament determinats requisits la demanda contra l’administració, decaurà i no es podrà aconseguir una indemnització dels danys ocasionats als particulars.

Amb la sentència dictada el Tribunal europeu s’han flexibilitzat i així:

  • Existència d’una sentència prèvia el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declari el caràcter contrari al Dret de la Unió Europea de la norma jurídica aplicada. Ara ja no serà necessari.
  • Només seran indemnitzables els danys produïts en els 5 anys anteriors a la publicació de la sentència, tret que la sentència disposi una altra cosa. La reparació dels danys ha de ser íntegra i no pot restar supeditada als 5 anys anteriors.
  • Que el particular perjudicat hagués recorregut l’actuació administrativa que, en aplicació d’aquella norma, li va originar el dany i hagués obtingut una sentència ferma desestimatòria de les seves pretensions. El Tribunal europeu entén que un ciutadà pot veure’s perjudicat per altres vies que no siguin necessàriament un procediment judicial.
  • El perjudicat només disposarà d’un any des de la publicació en el Diari Oficial de la Sentència del Tribunal de Justícia que declari el caràcter contrari al Dret de la Unió de la norma aplicada, per gestionar la reclamació. El Tribunal europeu ha determinat que aquest no pot ser l’únic punt de partida per fer la reclamació.

El TJUE considera que aquests requisits són massa restrictius i que fan, a la pràctica, impossible o excessivament difícil assolir la indemnització. En definitiva, parlem d’una sentència on la Justícia Europea ha tombat el sistema espanyol per exigir responsabilitat patrimonial de l’Estat en cas de violació de lleis comunitàries i que reforça els drets del ciutadà espanyol.

Quina importància pràctica té aquesta resolució europea?

La sentència implica que, d’ara endavant, serà més fàcil pels ciutadans exigir a l’Estat espanyol la seva responsabilitat patrimonial. Així, ens trobem que, durant anys, l’Administració ha ocasionat greus perjudicis i pèrdues econòmiques als ciutadans, pèrdues patrimonials ocasionades directament per l’Estat i que ara són susceptibles de ser reclamades gràcies a la sentència del TC que va declarar inconstitucional la forma del càlcul d’aquest impost.

Res garanteix l’efectiu rescabalament dels danys ocasionats als ciutadans per l’aplicació de determinades normes jurídiques estatals declarades inconstitucionals, però, si més no, amb la sentència del Tribunal europeu, s’han desterrat aquells requisits tan rígids que impedien, en molts casos, l’obtenció de la reparació patrimonial.

Tenim a punt un sistema de reclamació de les plusvàlues pagades pels nostres socis

Des de la Cambra, atents a l’evolució d’aquesta qüestió, ja tenim a punt un sistema de reclamació de les plusvàlues pagades pels nostres socis durant els 4 anys anteriors al 25 de novembre de 2021 (del 25/11/2017 al 25/11/2021). 

Aquest servei comprèn la reclamació administrativa i judicial de la quota pagada corresponent a l’impost de plusvàlua més els interessos de demora comptats des de la data de pagament de l’impost fins a la data de la seva devolució.

Som al seu servei i si ho considera, contacti a

info@cambrapropietat.com

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/assessorament.jpg 783 1175 Secretari https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Secretari2023-04-16 17:06:192023-04-16 17:20:30Reclamar a l’Estat les plusvàlues municipals pagades: Nou procediment

Guia de compravenda d’immobles

16 abril, 2023/in Actualitat

GUIA PER A LA COMPRAVENDA DE BÉNS IMMOBLES

Si heu arribat a la decisió que voleu o necessiteu vendre un immoble (l’habitatge habitual, segona residència plaça d’aparcament, un local, despatx, o nau), us recomanem verifiqueu i comproveu la documentació i procediments necessaris.

Qui millor que la Cambra de la Propietat per assessorar-vos i acompanyar-vos en tot el procediment!.

Aquesta Guia s’estructura en quatre parts o apartats i esperem que us sigui pràctica i til.

  1. PARTS DE L’OPERACIÓ: VENEDOR I COMPRADOR, QUÈ NECESSITEN?

1.1. Identificació

Tant el comprador com el venedor han d’estar correctament identificats amb D.N.I. i els estrangers han de comptar amb Número d’Identitat d’Estrangers (NIE). Normalment el venedor estranger ja té NIE, però el comprador ho haurà de sol·licitar perquè la futura escriptura pública de compravenda pugui ser inscrita al Registre de la Propietat. A més, haurem de saber si venedor i comprador estan casats i en quin règim econòmic matrimonial.

En cas de tractar-se d’una persona jurídica, haurà de comptar amb el número equivalent, conegut com a CIF així com la seva acta de titularitat real.

1.2. Representació

Caldrà identificar si actuen en nom propi o a través de representants. En cas d’actuar a través d’un apoderat, el poder haurà de ser notarial i en vigor i, en cas de ser un document públic estranger, degudament postil·lat o legalitzat, juntament amb la seva traducció jurada.

1.3. Residència fiscal dels venedors i nacionalitat del comprador

Si els venedors no són residents fiscals a Espanya, per llei el comprador està obligat a retenir el 3% del valor de l’immoble (sense comptar el valor dels mobles), per transferir-lo a Hisenda en concepte de pagament a compte del futur impost que tindrà de pagar el venedor, si escau, pel guany obtingut.

Quan el comprador és nacional d’un Estat no europeu i vol adquirir un immoble en sòl rústic, necessitarà un permís militar. Aquest permís triga almenys sis mesos a concedir-se, per tant, els temps de l’operació s’allargaran considerablement.

 

  1. OBJECTE DE L’OPERACIÓ: L’IMMOBLE OBJECTE DE VENDA

2.1. Nota simple expedida pel Registre de la Propietat

És on consta el titular o titulars de l’immoble, la seva descripció, i si hi ha càrregues o no.

Pel que fa a les càrregues, caldrà estudiar si es poden cancel·lar o no. Les més comunes són les següents:

∙ Hipoteques

∙ Anotacions preventives per demandes o embargaments

∙ Servituds de qualsevol tipus

∙ Normes de la Comunitat i altres pactes

∙ Normes de la urbanització.

2.2. Escriptures públiques prèvies

També és important tenir a mà l’escriptura de declaració d’obra nova (o de les seves ampliacions i reformes), així com l’escriptura de constitució de propietat horitzontal (quan són immobles subjectes a propietat horitzontal). D’aquesta manera, podem conèixer la història de l’immoble i tenir documentació disponible que, en un moment donat, pot fer falta a l’advocat o al Notari.

A més, a l’escriptura de constitució de propietat horitzontal també consta si hi ha un possible dret de vol, a favor de tercers o propis, o si hi ha reservat un dret a edificar.

2.3. Referència cadastral i Impost de Béns Immobles i altres arbitris

Haurem de tenir identificada la referència cadastral, bé perquè estigui indicada a l’escriptura del venedor o bé als rebuts de l’Impost de Béns Immobles (IBI), escombraries, taxes o altres arbitris.

El més adient seria comptar amb els rebuts dels darrers quatre exercicis de l’IBI. Per què quatre anys? Perquè el termini de prescripció és de quatre anys. És molt important esbrinar que aquests quatre exercicis estiguin pagats pel propietari i, d’altra banda, també importantíssim plasmar en el contracte d’opció o d’arres que se signi, com es pagarà l’IBI de l’any en curs. Sentències recents del Tribunal Suprem indiquen que s’ha de pagar proporcionalment entre el venedor i el comprador d’acord amb els dies en què cadascun ha estat propietari de l’immoble objecte de venda.

2.4. Coordinació de la realitat amb el Registre de la Propietat i el Cadastre

Tenir coordinada la realitat amb la informació registral i cadastral seria important, és a dir, que les edificacions i/o construccions existents estiguin correctament inscrites al Registre de la Propietat i el Cadastre. Especialment quan el nostre comprador hagi de demanar hipoteca. Tenir-ho tot preparat amb temps, ens ajudarà que la venda sigui molt més fàcil. En aquests casos, cal un pla topogràfic amb coordenades georeferenciades.

2.5. Subministraments

Cosa que sempre preocupa el comprador, i és lògic, és saber exactament amb quins subministraments compta l’immoble: aigua, llum, gas, etc. D’altra banda, haurem de tenir preparades factures de subministraments, perquè el comprador pugui assegurar-se que no es deu cap rebut i, a més, que després de la compra podrà realitzar de seguida el canvi de nom.

 

  1. DOCUMENTACIÓ RELLEVANT I ASPECTES URBANÍSTICS

3.1. Certificat d’Eficiència Energètica i Cèdula d’Habitabilitat

Arran de les regulacions de la UE en aquest camp, és obligatori posar a disposició dels compradors aquest certificat, així com també la cèdula d’habitabilitat.

Hi ha dos supòsits en què el comprador pot exonerar al venedor d’aportar la cèdula; quan l’habitatge s’hagi de rehabilitar, en aquest cas caldrà un informe tècnic que acrediti que l’habitatge podrà disposar de cèdula una vegada fetes les obres i quan en la venda es declari expressament que l’immoble no anirà destinat a habitatge.

3.2. Certificat de deutes amb la Comunitat

A l’escriptura de venda, el venedor haurà de declarar expressament que està al corrent de pagament o manifestar què deu a la comunitat i, ha d’aportar certificació sobre l’estat de deutes de la seva propietat, en la qual s’han de detallar –a més de la condició de les quotes vençudes (pagades o impagades)– aquells imports corresponents a les despeses ordinàries o extraordinàries aprovades per la Junta, i per als quals encara no s’ha complert la data de pagament prevista. Si no s’aporta la certificació i no es fan les manifestacions anteriors, no pot autoritzar-se l’escriptura, llevat que l’adquirent hi renunciï expressament. Quan es produeix una venda d’un habitatge, local, pàrquing, aquests elements patrimonials responen de les quantitats que degui a la comunitat l’anterior titular, corresponents al present exercici i a quatre anys anteriors. Amb tot, no impedeix que el venedor segueixi sent el responsable del deute, i n’ha de respondre davant de la comunitat o davant del comprador.

3.3. La Inspecció Tècnica del Edifici (ITE)

La ITE es l’avaluació obligatòria que han de fer tots els edificis d’habitatges plurifamiliars de més de 45 anys d’antiguitat. La ITE requereix un informe elaborat per un tècnic competent que avalua l’estat de conservació de l’edifici, dels seus elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres), els elements estructurals (forjats, fonaments, etc.) i les instal·lacions comunitàries. Estan obligats a passar la ITE els edificis d’habitatges plurifamiliars (més d’un habitatge) i també els habitatges unifamiliars (cases) si estan en contacte amb la via pública, amb zones d’ús públic o finques adjacents, a una distància de 1,5 m. Això vol dir que les cases aïllades queden excloses de l’obligatorietat. La Llei del dret a l’habitatge preveu que els transmitents hagin de lliurar als adquirents el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica.

El problema d’aquesta obligació radica en el fet que l’obtenció d’aquests documents no depèn de la sola voluntat del venedor, sinó que ho ha de sol·licitar la comunitat de propietaris on s’integra l’habitatge a vendre, i ens podem trobar que la Comunitat, tot i l’obligatorietat legal d’obtenir la ITE, no vulgui fer-ho. Per aquests supòsits la normativa reconeix a l’adquirent l’opció d’exonerar al venedor de la seva obligació, si bé la possibilitat d’exoneració queda subjecta al fet que el notari consideri adients la justificació i motius esgrimits pel venedor per tal de no facilitar la documentació.

3.4. Llicències d’obra i els seus finals d’obra corresponents

És vital també tenir localitzats els originals i les còpies de totes les llicències que s’hagin obtingut, així com els certificats finals d’obra tant dels tècnics com de l’Ajuntament, llicència de primera ocupació, plànols aprovats i segellats, projecte bàsic i d’execució. I si, a més, tenim un informe tècnic elaborat per un arquitecte analitzant totes les superfícies construïdes i l’estat constructiu de la casa, molt millor, doncs d’aquesta manera, el comprador sabrà en tot moment què és el que compra, doncs és molt important que es conegui l’estat físic, registral, urbanístic i cadastral, per poder evitar futures reclamacions.

3.5. Certificat de qualificació urbanística

Sol·licitar amb temps aquest document de l’Ajuntament pot estalviar-nos moltes esperes una vegada que hi hagi un potencial comprador, quan es tracta de compravenda de solars, ja que així l’interessat pot conèixer de seguida quines condicions edificatòries s’han de complir al solar en qüestió.

D’altra banda, també és important conèixer si la recepció de la urbanització ja ha estat realitzada o no.

  1. L’IMMOBLE ESTÀ LLOGAT ?

L’art. 14 de la Llei d’Arrendaments Urbans estableix que qui adquireixi un habitatge llogat,  quedarà subrogat al contracte d’arrendament durant els cinc primers anys del contracte, o set anys, si l’arrendador anterior era persona jurídica.

Tanmateix, no hem d’oblidar que l’inquilí té  o po tenir un dret de tempteig i de retracte sobre l’habitatge arrendat:

∙ Dret de tempteig: Es pot exercir abans que es produeixi la venda. El propietari ha de notificar al seu inquilí la seva intenció de vendre l’immoble, així com totes les condicions essencials de l’operació perquè l’inquilí, si ho desitja, pugui exercir el seu dret de tempteig en els trenta dies naturals següents a la recepció de la notificació .

∙ Dret de retracte: Es pot exercir després de la venda, i sempre que la notificació anteriorment esmentada no s’hagués realitzat, o bé que s’hagués venut per preu inferior o menys oneroses les condicions restants, o bé que no s’hagin complert els requisits exigits.

Aquests aspectes i molts d’altres s’hauran de tenir en compte a l’hora de vendre o comprar un immoble.

L’equip de professionals de la Cambra de la Propietat de Terrassa i Comarca, coneixem els procediments i tots els detalls, tràmits, gestions i estudis a realitzar i, per això, estem segurs que els podem oferir el nostre millor assessorament, tant abans de posar a la venda la seva propietat, com quan ja hi hagi un comprador potencial. Si voleu una informació més completa i adaptada al vostre cas personal, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

 

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/Guia-1.jpg 315 667 Secretari https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Secretari2023-04-16 17:05:462023-04-16 17:21:02Guia de compravenda d’immobles

Documents necessaris per vendre un habitatge

16 abril, 2023/in Destacats

Si està pensant en vendre el seu habitatge, a la Cambra en podrà obtenir tots els documents imprescindibles i també gestionem la venda.

Si es planteja vendre l’habitatge, potser desconeix que obligatòriament li caldrà disposar d’un seguit de documentació que acrediti, al comprador, aspectes bàsics de la situació jurídica i tècnica de l’habitatge.

La documentació és la següent:  

  • La cèdula d’habitabilitat

La cèdula d’habitabilitat és el document expedit per l’Administració (Generalitat de Catalunya) que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residir-hi persones, bàsicament conté les següents informacions: l’adreça, les estances, la superfície útil, i el nombre de persones màxim que hi puguin residir.

Els passos a seguir per a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat són els següents:

1. Visita d’inspecció a l’immoble per part d’un tècnic ( arquitecte o Arquitecte tècnic )

2. Emissió, per part del tècnic, del certificat.

3. Visat del certificat al col·legi professional.

4. Sol·licitud i pagament de les taxes al Departament d’Habitatge de la Generalitat.

Hi ha dos supòsits en què el comprador pot exonerar al venedor d’aportar la cèdula; quan l’habitatge s’hagi de rehabilitar, en aquest cas caldrà un informe tècnic que acrediti que l’habitatge podrà disposar de cèdula una vegada fetes les obres i quan en la venda es declari expressament que l’immoble no anirà destinat a habitatge (per a més informació premi aquí).

  • Certificat d’eficiència energètica: 

Aquest certificat consisteix en fer, per part d’un arquitecte/arquitecte tècnic/enginyer una avaluació de l’habitatge i del seu comportament energètic potencial, s’analitzen els tipus de tancaments (finestres, balconades, tipus de vidres…), les parets exteriors (si disposa de cambra d’aire, d’aïllament…), el sistema de calefacció i d’aigua calenta, etc. El certificat consisteix en una diagnosi del comportament energètic del nostre habitatge, no només ens diu l’estat actual, sinó que ens dóna recomanacions puntuals per reduir el consum i millorar el nivell de confort.

L’informe fixa la qualificació energètica de l’habitatge, que va de la A a la G, tal com es fa amb els electrodomèstics, i es proposen mesures per tal de millorar-ne el comportament energètic.

És obligatori disposar del CEE no tan sols en el moment de la venda de l’habitatge, sinó també des del moment que s’inicia el seu oferiment mitjançant publicitat. Tan sols queden alliberats d’aquesta obligació, els habitatges, si es ven tot l’edifici per tal d’enderrocar-lo o rehabilitar-lo.  Les vendes parcials del edifici en tot cas requeriran disposar del Certificat. Contràriament els locals sense condicionar que es venen sense llicència d’activitat, no necessiten disposar de certificat per realitzar la compravenda, per aquests supòsits hi ha una declaració d’excepcionalitat (per a més informació premi aquí).

  • La Inspecció Tècnica del Edifici (ITE):

La ITE es l’avaluació obligatòria que han de fer tots els edificis d’habitatges plurifamiliars de més de 45 anys d’antiguitat. La ITE requereix un informe elaborat per un tècnic competent que avalua l’estat de conservació de l’edifici, dels seus elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres)  els  elements estructurals (forjats, fonaments, etc.) i les instal·lacions comunitàries. Estan obligats a passar la ITE els edificis d’habitatges plurifamiliars (més d’un habitatge) i també els habitatges unifamiliars (cases) si estan en contacte amb la via pública, amb zones d’ús públic o finques adjacents, a una distància de 1,5 m. Això vol dir que les cases aïllades queden excloses de l’obligatorietat. La Llei del dret a l’habitatge preveu que els transmitents hagin de lliurar als adquirents el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica.

El problema d’aquesta obligació radica en el fet que l’obtenció d’aquests documents no depèn de la sola voluntat del venedor, sinó que ho ha de sol·licitar la comunitat de propietaris on s’integra l’habitatge a vendre, i ens podem trobar que la Comunitat, tot i l’obligatorietat legal d’obtenir la ITE, no vulgui fer-ho. Per aquests supòsits la normativa reconeix a l’adquirent l’opció d’exonerar al venedor de la seva obligació, si bé la possibilitat d’exoneració queda subjecta al fet que el notari consideri adients la justificació i motius esgrimits pel venedor per tal de no facilitar la documentació (per a més informació premi aquí). 

 

  • Certificat de deutes amb la Comunitat:

 

A l’escriptura de venda, el venedor haurà de declarar expressament que està al corrent de pagament o manifestar què deu a la comunitat i, ha d’aportar certificació sobre l’estat de deutes de la seva propietat, en la qual s’han de detallar –a més de la condició de les quotes vençudes (pagades o impagades)– aquells imports corresponents a les despeses ordinàries o extraordinàries aprovades per la Junta, i per als quals encara no s’ha complert la data de pagament prevista. Si no s’aporta la certificació i no es fan les manifestacions anteriors, no pot autoritzar-se l’escriptura, llevat que l’adquirent hi renunciï expressament. Quan es produeix una venda d’un habitatge, local, pàrquing, aquests elements patrimonials responen de les quantitats que degui a la comunitat l’anterior titular, corresponents al present exercici i a quatre anys anteriors. Amb tot, no impedeix que el venedor segueixi sent el responsable del deute, i n’ha de respondre davant de la comunitat o davant del comprador (per a més informació premi aquí).

Altres documents a lliurar al comprador en el moment de la compravenda:

–  Nota simple informativa del Registre de la Propietat (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

– Escriptura d’obra nova i divisió Horitzontal amb els Estatuts de la Comunitat.

–  Documentació necessària per a contractar els subministres (Butlletins, si s’escau ) – (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2013/10/boli-firma-contracte-sobre-caseta-cpus.jpg 217 297 Sematiq https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Sematiq2023-04-16 17:04:032023-04-16 17:21:33Documents necessaris per vendre un habitatge

ITE: Certificat d’aptitud per vendre un pis

16 abril, 2023/in Destacats

Llegir més

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2016/02/ite-pis.jpg 262 292 Sematiq https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Sematiq2023-04-16 17:03:242023-04-16 17:22:09ITE: Certificat d’aptitud per vendre un pis

Certificació energètica i multes

16 abril, 2023/in Destacats

 

Llegir més

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2016/02/Certif-energetica-sancions.jpg 234 552 Sematiq https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Sematiq2023-04-16 17:02:562023-04-16 17:22:35Certificació energètica i multes

Cèdula d’habitabilitat

16 abril, 2023/in Destacats

Llegir més

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2015/06/cedula-habitabilitat.jpg 250 400 Sematiq https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Sematiq2023-04-16 17:01:502023-04-16 17:22:56Cèdula d’habitabilitat

Estafes de fiances i apropiacions a Comunitats

16 abril, 2023/in Actualitat

La Cambra considera necessari alertar i advertir als propietaris i propietàries sobre el creixement d’apropiacions indegudes de fiances de contractes de lloguer,  en clar abús de confiança i falsedats documentals.

Aquesta és una qüestió recurrent sobretot quan el sector immobiliari es refreda, com és el moment actual i  les operacions immobiliàries minven i els operadors veuen afectats els ingressos que esperaven aconseguir.

En diverses ocasions s’han personat a les nostres oficines propietaris afectats que havien confiat en intermediaris diversos la tramitació del contracte de lloguer i el dipòsit de la fiança, i que s’assabenten que els han enganyat i que l’intermediari s’ha apropiat dels diners i no ha dipositat la fiança a la Cambra.

En algunes ocasions s’ha falsificat el logotip i dades de la Cambra, per simular que s’ha fet la fiança.

Cal recordar que la Cambra és la única entitat col·laboradora de l’Institut Català del Sòl  en tota la Comarca de Terrassa amb Conveni vigent amb l’Incasòl.

La Cambra té interposades diverses querelles per fets d’aquest tipus, per la falsificació de la imatge de la Cambra i els seus signes distintius (logo, nom, etc.).

Però s’ha de tenir present que si l’intermediari no fa el dipòsit de la fiança, es tracta d’una apropiació de diners que s’ha fet al propietari, abusant de la seva confiança i per tant la reclamació judicial l’ha de fer el mateix propietari (a la Cambra orientem i ajudem al propietari, des del departament jurídic en aquestes gestions), ja que ni l’Incasòl ni la Cambra no poden reclamar els diners.

Per aquest motiu, recomanem als propietaris i propietàries amb contractes de lloguer que tinguin dubtes sobre si s’ha fet o no la fiança que ens facin la consulta.

La consulta la poden fer presencialment a les nostres oficines portant el contracte de lloguer del que es tracti; i, també  per correu electrònic a l’adreça info@cambrapropietat.com, adjuntant una còpia del contracte d’arrendament en format pdf i identificant-se com a arrendador o arrendadora de la finca de la que es tracti). Els hi contestarem en el termini de 48 hores.

D’altra banda, també les Comunitats de propietaris han d’estar alertades per possibles apropiacions del seus fons. Aquests dies surt a la premsa el cas d’una administració de finques, que s’apropiava de diners de les Comunitats que administrava (Diari de Terrassa de 12/11/2019, pàgina 13). Aquest cas és paradigmàtic de la manca d’eficàcia dels Jutjats en atendre les reclamacions, ja que es tracta d’apropiacions de fa 7 ó 8 anys i que encara s’estan jutjant.

Tinguem en compte que avui en dia, de l’administradora de finques que s’està jutjant, encara es diu a la pàgina web d’un reconegut informatiu empresarial que “cumple los requisitos previos para obtener el reconocido Certificado de Excelencia en Gestión Empresarial”.

Cal estar alerta i no refiar-se de les aparences.

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2019/11/estafa-fiances.jpg 698 1280 Secretari https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Secretari2023-04-16 17:00:212023-04-16 17:25:55Estafes de fiances i apropiacions a Comunitats

La «nova» plusvàlua municipal

16 abril, 2023/in Actualitat

Publicat al BOE de 9/11/2021,  el Real Decret-Llei 26/2021, “de 8 de novembre, pel qual s’adapta el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la jurisprudència del Tribunal Constitucional núm. 182/2021.

S’aplica des del dia 10/11/2021 i no té efectes retroactius.

Però si va pagar la plusvàlua entre el 25/11/2017 i el 25/11/2021, informi’s sobre reclamar (premi aquí)

 

Quins canvis s’introdueixen?

  1. El primer és la tributació de plusvàlues generades en períodes inferiors a l’any. El RDL imposa la tributació d’aquelles operacions de venda, herència i donació, sempre i quan generin un guany patrimonial, encara que no hagi transcorregut un any des de la última transmissió.
  2. El segon  és la possibilitat d’optar entre dos sistemes, perquè així ho imposava la pròpia Sentència del Constitucional en determinar que no podia limitar-se el càlcul de la plusvàlua a un únic mètode.
    Els dos sistemes que s’articulen, són l’anomenat objectiu i el que respón a la plusvàlua realment generada.
    • Sistema “Objectiu”: és el mateix que fins ara es venia aplicant, consistent en què la base imposable de l’impost és el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació, però aplicant uns nous coeficients que vénen ja fixats pel propi Decret i que s’aniran actualitzant (0,14 per a les plusvàlues generades en menys d’un any fins a 0,45 per a les de 20 anys o més – veure taula-), limitant la capacitat dels Ajuntaments a l’hora d’aprovar-los ja que només podran corregir-los a la baixa (en fins a un 15%) en funció del seu grau d’actualització (segons el govern “garanteix que el tribut s’adapti a la realitat immobiliària de cada municipi”).
    • Sistema de “Plusvàlua real”: que es podrà emprar en aquelles transmissions d’un immoble en els quals hi hagi sòl i construcció. Aquí, la plusvàlua real del terreny equivaldrà a la diferència entre el preu de venda i el d’adquisició després d’aplicar-li la proporció que representa el valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total. És a dir que es tributarà en funció de la plusvàlua real obtinguda en el moment de la transmissió d’un immoble i que es determinarà per la diferència entre el valor de transmissió del sòl i el d’adquisició. Si el contribuent demostra que la plusvàlua real és inferior a la resultant del mètode d’estimació objectiva, podrà aplicar la real.

Aquests càlculs podran ser objecte de comprovació per part dels Ajuntaments, d’acord amb una novetat que introdueix la norma.

Haig de tributar encara que no hi hagi un guany patrimonial?
No. Es segueix el mandat del Tribunal Constitucional en la seva sentència 59/2017 de no sotmetre a tributació aquelles situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys. Per a això, s’introdueix un nou supòsit de no subjecció a l’impost per a les operacions en què es constati, a instàncies del contribuent, que no s’ha obtingut un increment de valor.

Que haig  fer per no tributar en cas de no tenir guany patrimonial?
L’interessat ha d’acreditar la inexistència d’increment de valor tot declarant la transmissió, i ha d’aportar tots els documents relatius a la transmissió i l’adquisició. Per a constatar la inexistència d’increment de valor, com a valor de transmissió o d’adquisició es pren el que sigui major d’entre el que consti en el títol que documenti l’operació o el comprovat, en el seu cas, per l’Administració Tributària, d’acord amb la nova facultat que s’atorga als Ajuntaments.

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/Taxes.jpg 408 725 Secretari https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Secretari2023-04-16 16:59:342023-04-16 17:26:32La «nova» plusvàlua municipal

Qui paga les reparacions en pisos llogats?

16 abril, 2023/in Actualitat

L’Institut Nacional d’Estadística (INE), destaca com a una de les principals causes de litigiostat entre propietaris i llogaters d’habitatges:

  1. Primer, l’impagament de rendes.
  2. En segon lloc, les discussions sobre a qui correspon pagar les reparacions que siguin necessàries a l’habitatge.

Cal, per resoldre el tema, acudir en primer lloc al que disposa la llei d’arrendaments urbans de 1994, d’acord amb les següents normes:

  • L’arrendador -el propietari- està obligat a posar a disposició de l’inquilí l’habitatge en condicions d’habitabilitat, llevat que la reparació sigui motivada per una causa imputable al llogater..
  • L’arrendatari -l’inquilí o llogater- ha d’assumir les petites reparacions que exigeixi el desgast per a l’ús ordinari de l’habitatge.
  • Altrament, quan l’execució d’una obra de conservació no pugui raonablement diferir-se fins a la finalització de l’arrendament, l’arrendatari estarà obligat a soportar-la, encara que li sigui molt molesta o que mentre es vegi privat d’una part de l’habitatge. Si l’obra dura més de 20 dies, s’haurà de disminuir el lloger en proporció a la part de l’habitatge de la que el llogater es vegi privat
  • Altrament, també és important, abans de decidir, analitzar i estudiar què és el que s’hagi pactat en el contracte d’arrendament.
  • Cal afegir que quan sigui necessari efectuar una reparació, és obligació de l’ inquilí  informar al propietari el més aviat possible.
  • Si es tractés d’una actuació urgent (como per exemple, una fuita d’aigua), l’inquilí pot executar la reparació amb la finalitat d’evitar majors danys, i rescabalar-se de l’import posteriorment, si s’escau.

Els advocats de la Cambra  l’atendran per analitzar el seu cas concret.

https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2016/07/Obres-habitatges.jpg 180 272 Sematiq https://cambrapropietat.com/wp-content/uploads/2017/11/logo-TERRASSA-1-3-1.png Sematiq2023-04-16 16:58:562023-04-16 17:36:18Qui paga les reparacions en pisos llogats?

Últimes noticies

  • Actualització del lloguer 2026-2027: límit del 2% i noves condicions
  • Índex d’actualització de lloguers de setembre (aplicable novembre) 2026: +4,92% i +2,54%
  • Sessió informativa sobre els nous Decrets «Maricarmen» 28 i 29/2026, de 6 d’octubre
  • Què han de saber sobre el certificat de presència o absència d’amiant?
  • La Cambra de la Propietat de Terrassa alerta que el Reial decret llei 26/2026, de 29 de setembre, aprofundeix en la inseguretat jurídica i no resol el dèficit estructural d’oferta d’habitatge

Segueix-nos a Facebook

Categories

  • Actualitat
  • Actualitat
  • Destacats
  • Notícies
  • Portada
  • Inici
  • La Cambra
  • Avantatges del Soci
  • Notícies i Actualitat
  • Contacte

Tel. 93 788 33 50

  • Serveis
  • Assegurances
  • Propietats en Lloguer
  • Propietats en Venda

Actualitat

  • Actualització del lloguer 2026-2027: límit del 2% i noves condicions 20 octubre, 2026
  • Índex d’actualització de lloguers de setembre (aplicable novembre) 2026: +4,92% i +2,54% 16 octubre, 2026
  • Sessió informativa sobre els nous Decrets «Maricarmen» 28 i 29/2026, de 6 d’octubre 8 octubre, 2026

CENTRAL:
C. Arquímedes 267
08224 Terrassa (BCN)

COMUNITATS
:
C. Vázquez de Mella, 1
08224 Terrassa (BCN)

© Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca
  • Link to Facebook
  • Nota Legal y avís de privacitat
  • Català
  • Español
  • English
  • Français
Scroll to top Scroll to top Scroll to top
AVÍS DE COOKIES
Utilitzem cookies propies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels seus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències:

Acceptar Cookies Rebutjar Cookies Més informació
Privacitat i Cookies

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA
  • <
  • <
  • <
  • <