Ultimes notícies sobre la llei dels lloguers!

El Congrés de Diputats espanyol no ha convalidat el decret llei de reforma de la llei d’arrendaments urbans, així com d’altres normes que afecten els lloguers (com per exemple l’Impost de Transmissions Patrimonials, l’IBI i la Llei d’Enjudiciament Civil).

La NO CONVALIDACIÓ suposa la derogació a partir de la seva publicació al BOE i amb els efectes immediats que determini la norma derogatòria,  de l’efímera normativa que pretenia millorar per als llogaters d’habitatges, les condicions dels arrendaments, condicions que va empitjorar la reforma de la llei de 2013.

Des del punt de vista estrictament jurídic, la no convalidació implica la  derogació del reial decret llei per part del Congrés, però pel que fa als contractes signats des del dia 19 de desembre de 2018,  fins al dia d’avui (22/1/2019) o que determini el BOE, per a aquests les condicions dels contractes signats en aquest termini seguiran vigents, ja que s’han celebrat i signat amb la llei que era vigent en aquest mateix termini (la durada mínima del contracte de cinc anys més tres de pròrroga tàcita; set anys inicials si l’arrendador és una persona jurídica i pròrroga també de tres anys; la limitació de l’aval addicional al mes de fiança a dues mensualitats i el pagament de les despeses immobiliàries per part de l’arrendador si és una persona jurídica, exempció del pagament d’ITP, etc).

Pels contractes que es signin a partir d’ara, seguiran vigents les normes anteriors, com si el Decret-Llei no hagués existit mai.

I per tant, per als que signin a partir d’ara la normativa vigent serà la llei d’arrendaments urbans amb la reforma corresponent a l’any 2013 (durada mínima del contracte es redueix a tres anys més un de pròrroga tàcita, tant si l’arrendador és persona física com jurídica; l’arrendador pot sol·licitar els avals addicionals al mes de fiança que estimi oportuns sense cap mena de límit i també pot exigir que sigui el llogater qui pagui les despeses corresponents per la contractació del lloguer de l’habitatge).

També queda sense efecte la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil relativa als desnonaments (que hauria permès que el llogater al·legués vulnerabilitat social, la qual cosa obligava al jutge a demanar un informe als serveis socials. En cas que l’informe ratifiqués aquesta situació, el desnonament es paralitzava un mes (dos si el propietari era una persona jurídica).

I s’haurà de seguir pagant l’Impost de Transmissions Patrimonials  al tipus del 0’5% (ja que l’exempció ha quedat sense efecte). Per a més informació premi aquí

 

Recordem, que la normativa que s’havia de modificar i que era vigent des del 19/12/2018 (BOE 18/12/2018), segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent, respecte dels quals les modificacions més importants, que només afectaven als lloguers d’habitatges eren:

  1. És una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, instat pel Govern del Partit Popular que suposà una restricció i  limitació dels drets dels llogaters d’habitatges.
  2. Estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de
    1. Si l’arrendador o propietari és persona física: 5 anys
    2. Si l’arrendadora o propietària és una persona jurídica (societat…): 7 anys
  3. Si les parts no es pronuncien per no renovar-lo, en ambdós casos hi ha una pròrroga de 3 anys, a partir del 5è ó 7è any, segons correspongui
  4. Es limita la fiança (incloent avals o dipòsits extres) a dues mensualitats de renda
  5. Les despeses de formalització de contracte són:
    1. Segons pactin les parts, si l’arrendador és persona física
    2. A càrrec de l’arrendadora, si l’arrendadora és persona jurídica (societat…), llevat que els serveis els contracti l’arrendatari/a, per iniciativa directa
  6. S’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonaments, possibilitat la suspensió dels procediments judicials d’un mes (si l’arrendador és persona física) o de dos mesos si és persona jurídica (societat …)
  7. Eximeix als arrendataris de que els repercuteixin l’IBI, si l’arrendadora és un ens públic
  8. En els cas d’habitatges desocupats, permet que l’Estat o les Comunitats autonòmiques puguin establir recàrrecs en l’IBI, a aplicar pels Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals
  9. Permet que puguin aplicar-se bonificacions en l’IBI de fins el 95 % en edificis destinats al lloguer d’habitatges amb renda limitada
  10. Eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) dels arrendaments d’habitatges (en general), que fins ara era del 0’5%, però seguirà sent obligatòria la declaració i autoliquidació de l’impost (amb la qual cosa l’administració fiscal seguirà tenint el registre d’arrendaments i els seus ingressos o rendes). Per a més informació premi aquí
  11. No resten eximits del pagament d’ITP els avals que es puguin realitzar com a conseqüència dels arrendaments

Pot accedir a la normativa publicada llavors al BOE prement aquí