Locals tancats i rebaixa obligatòria de lloguers?

Rel l’aprovació del nou Decret llei 34/2020, de 20 d’octubre (DOGC 22/10/2020), els arrendataris de locals comercials i industrials tancats o amb l’ús limitat per les mesures contra la Covid-19 que preveu la llei, amb contractes celebrats amb posterioritat al dia 1 de gener de l’any 1995, poden renegociar el preu dels lloguers.

Els aspectes més rellevants d’aquesta nova norma són:

  • L’arrendatari podrà requerir a la part arrendadora, per burofax o per un altre conducte fefaent, una modificació raonable i equitativa de les condicions del contracte (art.1).
  • Si en el termini d’un mes a comptar del requeriment, les parts no es posen d’acord, es reduirà la renta del lloguer un 50% mentre duri la mesura que determina la suspensió de l’activitat (art. 2.1.a).

  • En cas de restricció parcial de l’aprofitament material del l’immoble, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han de reduir, mentre durin les mesures de restricció, en una proporció igual a la meitat de la pèrdua d’aprofitament de l’immoble, mesurada objectivament per la reducció d’aforament o d’horaris o per altres limitacions imposades per la norma (art.2.1.b).
    • Per exemple, si un establiment té l’aforament limitat al 50%, s’haurà de pagar la totalitat de lloguer de la meitat però només el 50% de la part restringida per les mesures sanitàries. En aquest cas, el preu serà del 75%.
  • Poden acollir-se  a aquestes mesures, també els locals que puguin prestar serveis d’entrega a domicili o de recollida de productes en els establiments (art.2.1.c).
  • La part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que imputi totalment o parcial a l’obligació́ de pagar les referides rendes i altres despeses degudes que hagin vençut totes les quantitats que eventualment garanteixin el compliment de les seves obligacions, exclosa la fiança legal obligatòria i altres garanties dipositades en l’organisme oficial competent (art.2.1.d). Per exemple, garanties addicionals, etc., però mai la fiança legal obligatòria ni d’altres que no sent obligatòries, s’hagin dipositat finalment a l’Institut Català del Sòl.
  • La part arrendatària ha de reintegrar les garanties de les què s’hagi disposat en el termini d’un any a partir de la desaparició de les circumstàncies que han donat lloc a la suspensió de l’activitat i, en tot cas, abans de la finalització́ del contracte, si el seu termini de durada és inferior (art. 2.1.d).
  • En cas que les mesures de suspensió de l’activitat es perllonguin més de tres mesos en el transcurs d’un any a partir de l’entrada en vigor del decret llei, la part arrendatària pot optar per desistir del contracte sense penalització a partir del moment en què s’esdevingui aquesta circumstància, mentre es mantingui i fins a tres mesos després del cessament complet de les mesures, sempre que ho notifiqui de manera fefaent a la part arrendadora amb un mes d’antelació (art.2.1.e).
  • Les reduccions de renda i d’altres quantitats degudes per la part arrendatària són efectives a comptar de la data del requeriment de modificació de les condicions contractuals feta per la part arrendatària (art. 2.2).
  • Des de que la part arrendadora rebi el requeriment, s’ha d’abstenir d’emetre factura per l’import de la renda i altres despeses fins que transcorri el termini mensual per a negociar la modificació contractual o, si és anterior, fins a la data de l’acord (art.2.2).
  • La part arrendatària pot fer ús de les facultats que li atribueix aquest Decret llei amb independència dels acords a què haguessin arribat les parts contractants, respecte de les contingències que s’hi preveuen, abans de la seva entrada en vigor (art.2.2).

  • El present Decret Llei ha entrat en vigor el dia 22 d’octubre de 2020.

Si li queda algun dubte pot dirigir-se al Departament Jurídic de la Cambra i també si és breu al Consultor 24h