Lloguers: Evolució actualitzada
Aquest informe l’elaboren els serveis de la Cambra, per tal de fer seguiment de l’evolució i la situació dels lloguers a Terrassa, que es comparen també amb la pròpia de les ciutats de Barcelona, Rubí, Sant Cugat del Vallès i Sabadell, així com amb la mitjana de Catalunya.
S’empren les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tancat a 31/03/2023 (és en base a les últimes dades publicades el 23/06/2023 per la Secretaria d’Habitatge), així com dades públiques de portals immobiliaris.
- Preus de lloguer
D’entrada cal dir que el lloguer mig a Catalunya a 31/03/2023, és de 812,87 €/mes, la qual cosa suposa un increment anual del 10,12%, ja que en el primer trimestre de 2022 va ser de 738,14 €/mes.
Més dades, la inflació al mes de desembre de 2022, va ser del 5’7 % i al gener de 2023, del 5’9%.
Mentre, s’ha prorrogat per a tot el 2023, que els lloguers només es puguin actualitzar al 2%, com a límit.
La comparativa del lloguer mitjà durant el primer trimestre a Terrassa, respecte de les poblacions de l’entorn i de tot Catalunya (quan ens referim a tot Catalunya ho fem respecte de les ciutats de més de 70.000 habitants), és a 31/03/2023 i en relació a la variació interanual, la següent:
- Terrassa, ha pujat un 7,57 % anual, situant-se en 668,64 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat un 2,10%).
- Barcelona, ha pujat un 12,63 % anual, situant-se en 087,33 €/mes (en el darrer trimestre ha pujat un 0,91 %).
- Rubí, ha pujat un 4,88 % anual, situant-se en 702,17 €/mes (en el darrer trimestre ha baixat un 4,38%).
- Sant Cugat, ha pujat un 11,81 % anual, situant-se en 1.332,04 €/mes (en el darrer trimestre ha pujat 6,38 %).
- Sabadell, ha pujat un 11,28 % anual, situant-se en 737,21 €/mes (en el darrer trimestre ha pujat un 1,15 %).
Terrassa continua des de fa anys, per sota la mitjana de Catalunya, tot i que precisament a Terrassa, com a l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell i Mataró, és on es concentra més pressió sobre la demanda, tant en lloguer com en compra d’habitatges, en alguns casos, més que a Barcelona.
És un fet que exhaurit pràcticament el lloguer en habitatge a Barcelona ciutat (les dades són que Barcelona va quedar en un 1’2% des habitatges de mitja de tot Catalunya), també inexistent en anys la inversió dels Ajuntaments en habitatges protegits de la seva pròpia promoció redirigint la política municipal cap als particulars sense compensacions (imposant el 30% d’habitatge protegit amb els costos i reducció de promocions corresponents), el desplaçament de la demanda –per la manca d’oferta a Barcelona i el seu encariment- desplacen la demanda a localitats com Terrassa (que amb polítiques posades en còpia com les del 30% d’habitatge protegit o les amenaces de què es reediti la llei de contenció de rendes declarant àrea tensa una població que te un lloguer per sota del lloguer mitjà de Catalunya en l’àmbit dels gràfics), no són indicatius que hagin de millorar en un futur immediat i mediat.
Terrassa continua per sota aquella mitjana en tenir més disponibilitat d’habitatges, tant en lloguer com en compra, i encara la diferència serà superior, tota vegada que hi ha molt sòl disponible, amb moltes promocions a fer doncs el terme municipal és un dels majors de la Catalunya urbana.
Cal fer referència al fet que a Terrassa i demés poblacions on en tramitar-se l’obligació de destinar el 30% a habitatge protegit, aquesta imposició ja ha tingut conseqüències en la petició de llicències d’edificació. Però els processos constructius continuen parats per les incerteses actuals i no podem en aquest informe calibrar les conseqüències que tindran, d’una banda l’increment de preus i mancança en la certesa de disposar de materials; d’una altra l’evolució de la inflació i finalment a curt i termini, els efectes de la guerra d’Ucraïna (com vam exposar a l’informe anterior).
A més, la nova llei de l’Habitatge espanyola, amb les obligacions que desplaça als propietaris (per exemple respecte de les despeses de contractació i d’altres) així com amb reobrir la política de contenció de rendes, alterarà en perjudici de l’oferta, el mercat residencial de lloguer (i les puges de tipus d’interès acaben d’afegir més incerteses i reduir les possibilitats de compra de bona part de la ciutadania).
A considerar també, que la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya en el DOGC de 22/6/2023, publica un anunci pel que es sotmet a informació pública el procediment per a la declaració de les zones de mercat residencial tensionat (que a la demarcació de la Cambra, afecta als municipis de Terrassa, Sant Cugat, Rubí, Matadepera). A Viladecavalls, però, tot i que la Generalitat la inclou como zona de mercat residencial tensionat, en principi no li serien d’aplicació els Index de Referència de Lloguer (segons la Memòria referida al DOGC de 22/6/2023, esmentat).
- Nombre de contractes
Pel que fa al número de contractes, en la variació interanual, a Terrassa hi ha hagut un augment (5,56%), així com a Sant Cugat del Vallés (4,43%) a Sabadell (6,44%), i Rubí (3,18%) a Barcelona hi ha hagut una disminució (-10,93%).
En el conjunt de Catalunya, el nombre de contractes nous ha estat de 36.464, és a dir, un 5,32 % més baixa que al mateix període de l’any passat.
I Terrassa, és la ciutat on se n’han formalitzat més, òbviament després de Barcelona.
Aquesta davallada en la contractació a Barcelona, a criteri del serveis de la Cambra, només pot ser meritada a l’efecte de l’aplicació de la llei de contenció de rendes, ara ja declarada inconstitucional, que com ja es preveia, ha produït el fenomen invers a l’efecte que pretenia el legislador català i la incertesa sobre si la nova Ley de la Vivienda espanyola permetrà que es pugui tornar a incorporar aquesta figura de la contenció de rendes (que acaba tenint efectes nefastos, a criteri de la Cambra).
I l’evolució gràfica, de l’import dels lloguers, per ciutats de 2005 a 2022-4t, és la següent:
En conjunt:
A Terrassa:
A Rubí:
A Sant Cugat:
