La prova contra la plusvàlua municipal

   

Quan en vendre un immoble hi ha pèrdues, respecte del valor pel que el vam adquirir, els Ajuntaments no han d’exigir el pagament de l’impost de la plusvàlua, tota vegada que aquesta no ha existit.

Però ells la continuen exigint i a més s’exigeixen proves pericials dels valors de l’immoble transmès, referits a la data d’adquisició i de la de transmissió.

Doncs bé, els tribunals ja reconeixen que “als efectes de la liquidació de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com PlusVàlua municipal), l’ escriptura de compra de la finca, … i la de la seva transmissió, proven la depreciació que ha sofert l’immoble.”

En conseqüència, al ser menor el preu de venda al d’adquisició, no es produeix el fet imposable d’aquest impost.

Així ho resol i clarifica el Tribunal Superior de Justícia de València, en la recent sentència de 14 de setembre de 2016


El cas que es plantejava, que a més era més complex,  era el següent:

1. Antecedents. Segons l’escriptura de compra del terreny (any 1987), el preu d’adquisició va ser de 69.717 euros, mentre que, segons la declaració d’obra nova, el valor de construcció de la nau en el mateix any (1999), va ser de 264.445 euros. En el 2014 terreny i nau es van transmetre conjuntament per 253.420 euros, fet pel qual l’Ajuntament va girar al propietari de l’immoble liquidació per PlusValúa per un import de 50.000 euros, aproximadament.

Impugnada aquesta liquidació, el jutjat de lo Contenciós-Administratiu va donar inicialment la raó a l’ajuntament, desestimant la demanda.

No obstant això, el TSJV estima el recurs d’apel·lació interposat contra l’esmentada sentència i anul·la i deixa sense efecte la liquidació practicada per l’Ajuntament a la propietat.

2. Cóm provar la depreciació de valor?. El primer Jutjat havia considerat que no se havia aportat cap dictamen ni medi probatori de cap classe que acredités que, entre la data d’adquisició i la data de meritament de l’impost, no havia existit increment de valor del terreny urbà.

I per això, va entendre que, davant l’absència absoluta de prova que acredités que el valor de la transmissió va ser inferior al d’adquisició, s’havia de mantenir la liquidació a favor de l’Ajuntament.

Però, el Tribunal Superior va estimar que les escriptures acrediten la depreciació de l’immoble, doncs d’elles es desprèn indirectament el menor valor de l’immoble en el moment de la transmissió respecte el valor d’adquisició.

 

3. L’interès de la Sentència del TSJ de la Comunitat Valenciana. Radica en la novedosa doctrina que introdueix, doncs la pràctica administrativa prenia exclusivament en consideració el valor cadastral de l’immoble, i tanmateix el TSJ ha reconegut com a provat el valor declarat en les escriptures públiques de compra i posterior venda.

Recordem que la Cambra de la Propietat ha procedit a presentar una reclamació contra les Ordenances Fiscals municipals de Terrassa (premi aquí), que té com a un dels punts centrals que no es liquidi i exigeixi pagar la plusvàlua quan hi ha hagut pèrdues posades de manifest pel menor valor de l’immoble al transmetre’s respecte del que tenia en ser adquirit.