Comunitats: Qui paga reparar canonades i desguassos?

Les canonades i desguassos existents a la Comunitat:

Tenen caràcter comú o privatiu? 

Per  a determinar si la canonada que ha provocat una fuita d’aigua és comuna o privativa, ens remetem al contracte d’assegurança i, si no en diu res, a la definició legal.

Amb l’entrada en vigor de la reforma de la regulació de les comunitats de propietaris realitzada per la Llei 5/2015, de 13 de maig, han sorgit conflictes d’interpretació entre les definicions contingudes en aquesta llei i les contingudes en les condicions particulars i generals de les pòlisses d’assegurances.

Aquest conflicte s’origina per la interpretació desigual del caràcter comú o privatiu de les instal·lacions que hi ha als immobles, principalment les xarxes i canonades de desguassos i els muntants d’aigua.

Aclarir-ho és de vital importància perquè determinarà qui haurà d’assumir la reparació de les avaries i qui s’haurà de fer càrrec de les indemnitzacions i compensacions econòmiques que, en concepte de responsabilitat civil, es puguin produir per danys a persones o béns.

La majoria de contractes d’assegurances indiquen en el seu redactat que cobreixen la responsabilitat civil pels danys que tinguin el seu origen en les conduccions generals dels edificis, així com les despeses de localització i reparació de les avaries.

D’entrada, sembla que protegeixin totes les conduccions comunitàries d’aigua sense importar la seva localització ni a quins habitatges abasteixen. En la pràctica, però, les asseguradores mantenen que si el tram dels tubs avariats dona servei a un únic departament aquesta instal·lació no és comuna i, per tant, no cobreixen ni la reparació de la canonada ni la indemnització per danys.

En tractar-se de contractes d’assegurança voluntaris, s’ha de tenir en compte primerament el que diuen les condicions particulars de la pòlissa i comprovar si aquests elements es defineixen com a comuns o com a privatius.

En el supòsit que aquestes condicions no en diguin res o si el que diuen no ho deixa clar del tot, s’ha d’anar al contingut de la legislació de la propietat horitzontal, concretament a l’article 553-41 del Codi civil de Catalunya, on es defineixen els elements comuns:

• “Són elements comuns el solar, els jardins, les piscines, les estructures, les façanes, les cobertes, els vestíbuls, les escales i els ascensors, les antenes i, en general, les instal·lacions i els serveis dels elements privatius que es destinen a l’ús comunitari o facilitar l’ús i el gaudi dels dits elements privatius”.

Els tribunals entenen, cada cop més, que, atesa la complexitat dels contractes d’assegurances, és exigible que les comunitats de propietaris tinguin clar el que s’està contractant i quines cobertures ofereix la companyia per, si calgués, contractar garanties addicionals.

Resumint, de conformitat amb el criteri de les darreres sentències de l’Audiència Provincial de Barcelona, tot i que hi ha altres interpretacions possibles, es pot concloure que:

• Si les cobertures pactades en les condicions particulars de la pòlissa d’assegurances no exclouen de manera expressa aquests tubs que donen servei a un sol pis i aquest fet genera confusió o dubte, això no pot beneficiar l’asseguradora i, per tant, s’haurà d’aplicar el concepte d’elements comuns contingut en la legislació de la propietat horitzontal (article 553-41 del Codi civil de Catalunya), que determina el caràcter comú de les instal·lacions que es destinen a donar servei a cada pis o departament.

Trobarà més informació per a resoldre problemes de la seva Comunitat a la nostra “Guia de les Comunitats”, que és interactiva