Últimes noticies

IPC 3,47 % lloguers (aplicable desembre 2023)

/in

3,47% 

És l’últim publicat  pel  període octubre 2023-2022

Però durant tot el 2023 es limita l’actualització al 2% en habitatges (hi ha alguna excepció).

Per al que no són habitatges, no s’aplica la limitació.

Actualització de la renda en els arrendaments d’immobles (pisos, locals comercials, pàrquings).

Temporalment es limita respecte d’habitatges,  l’actualització dels lloguers a l’IPC al 2%.

L’evolució als darrers anys és la que resulta d’aquest gràfic

 

Per facilitar aquesta actualització, li proporcionem un enllaç  al web de l’Institut Nacional d’Estadística que li permetrà d’obtenir l’import de la renda actualitzada.Tan sols cal introduir l’import de la renda actual i el període que es vol actualitzar i obtindrà immediatament el nou import actualitzat i la variació percentual aplicada.

 Càlcul IPC renda lloguer

La majoria de contractes d’arrendament preveuen que la renda de lloguer pactada s’actualitzi anualment d’acord amb algun índex, el més habitual és l’índex general de preus al consum i d’aquesta manera es revalora l’import del lloguer pactat inicialment en el contracte.

Si el seu contracte de lloguer preveu un sistema d’actualització diferent a l’aplicació de l’IPC índex general, o té qualsevol altre dubte referent al seu contracte posi’s en contacte amb els nostres serveis jurídics, podem ajudar-lo a fer les actualitzacions corresponents de la renda segons les estipulacions del seu contracte.

D’altra banda, recordem que a partir de l’1 d’abril de 2015 hi ha un canvi importantíssim a la normativa d’aplicació de l’IPC o no o l’IGC (Índex de Garantia de Competitivitat) que consisteix en:

Nou índex de referència en actualitzacions dels lloguers:  Índex de Garantia de Competitivitat (IGC)

 L’IGC s’aplica si es pacta expressament algun mecanisme de revisió de valors monetaris, però no es detalla l’índex o la metodologia

Si no hi ha pacte exprés, no es podrà revisar el lloguer!

Horari

/in

Any 2023

 

Horari normal d’atenció al públic:

  • Central: Matí, de  9 a dos quarts de dues; Tarda: de  4 a dos quarts de set.
  • Comunitats: Matí, de 9 a dos quarts de dues; Tarda, de dos quarts de  4 a les set

A banda, a la Central, els divendres del mes de juliol, així com dels dies 16 d’agost a l’1 de setembre,  l’horari d’atenció al públic a la Central, serà de 9 del matí a  al 3 de la tarda.

I pel que fa a Comunitats, tots els divendres, l’horari  és de 9 del matí a 3 de la tarda, però l’horari d’atenció al públic del  16 al 31d’agost,  serà de 9 a 13:30

A banda dels dissabtes i festius generals corresponents al descans del personal, les nostres Oficines no estaran obertes -en atenció al públic- els següents dies:

  • Els dies 10 d’abril i 3 de juliol, per ser festes locals de Terrassa.
  • Els dies del 31 de juliol al 15 d’agost, ambdós inclosos, així com els dies 13 d’octubre  i 7 de desembre,  per vacances de tot el personal

Finalment, davant de qualsevol incidència, sempre estan operatives les següents adreçes electròniques:

També durant les vacances com al llarg de tot l’any, el nostre Consultor24h segueix actiu per a consultes breus

A la Cambra ens agrada atendre’l i és la nostra voluntat donar el millor servei amb la major eficàcia i plena seguretat a tots els propietaris.

Fiança del lloguer: Dipòsit i retorn

/in

Darrera novetat que determina l’Institut Català del Sòl per a demanar la devolució de la fiança:

  • S’ha de documentar que el llogater o arrendatari ha renunciat al contracte i fet entrega de les claus.
  • Si no disposa del document, a la Cambra li facilitarem la gestió, d’acord amb la qual l’arrendador o propietari en fa la corresponent manifestació sota la seva responsabilitat indicant quan es va renunciar i fer l’entrega de claus (el cost és ínfim de 5 €).

Per indicació expressa de l’Institut Català del Sòl, els ingressos per al pagament en dipòsit de les fiances no  es pot fer amb xecs.

El pagament s’ha de fer en efectiu portant el contracte d’arrendament. També ho fer per transferència bancària a favor de la Cambra (en aquest cas sol·liciti més informació directament a l’oficina central 93 788 33 50 o per e-mail, tenint present que la realització de la transferència només és part del tràmit, ja que la fiança no s’enten feta fins que s’hagi fet la gravació dins el dos mesos de la data del contracte, per a la qual cosa cal venir a la Cambra en atenció personalitzada portant el contracte de lloguer del que es tracti i demés documentació que s’indica).

La fiança dels contractes s’ha de dipositar en el termini de dos mesos, a comptar des de la seva formalització a l’Institut Català del Sòl.

La Cambra és l’entitat gestora competent amb conveni vigent amb l’Incasòl.

A efectes informatius indiquem que respecte de les fiances cal considerar:

  • En fiances de contractes de lloguer d’habitatges: La fiança mínima a ingressar és d’una mensualitat, podent-se ingressar com a màxim dues més d’addicionals (limitades a aquest màxim per disposició legal).
  • Arrendaments per temporada: La quantia de la fiança exigible ha de ser proporcional al termini de durada del contracte. En aquest contracte s’ha de prendre com a referència que les dues mensualitats establertes en l’article 36.1 de la Llei de l’Estat 29/1994 corresponen al contracte d’un any de durada.
  • En la resta (locals, naus, oficines, pàrquings, etc): La fiança mínima obligatòria és de 2 mesos  de  renda, sense limitació. Si l’arrendatària és una societat, es considerarà ús diferent i s’hauran d’ingressar dues mensualitats, independentment que la finca llogada es destini a habitatge habitual dels treballadors de l’esmentada societat.
  • Arrendaments de negoci: Si no s’especifica la part del lloguer correspon al local pròpiament i la que correspon al negoci s’ha d’estimar, amb l’únic efecte de determinar la quantia de la fiança a dipositar, en un 4 % del valor cadastral de l’immoble en còmput anual. Si el valor cadastral no està individualitzat s’ha d’estimar d’acord amb la superfície del local.

S’aplica la següent fórmula:

 4% valor cadastral: 12 mesos x 2 = fiança a ingressar.

Requisits per a ingressar la fiança 

  • Contracte d’arrendament degudament signat per totes les parts en totes les pàgines.
  • La referència cadastral
  • L’import de la fiança
    • en diners en efectiu, sense restricció per la quantitat
    • per transferència bancària al compte corrent de titularitat de la Cambra

Opcionalment també cal aportar i si no s’aporta després ho demanarà l’Institut Català del Sòl:

  • En el cas dels habitatges, cèdula d’habitabilitat i certificat energètic
  • En el cas de locals, naus, oficines, pàrquings, només la referència cadastral i el certificat energètic.

Es recomana portar, per comprovació en evitació d’errors:

  • Portar a comprovar el DNI, NIE o CIF dels titulars del contracte.

Tinguis present que  entre la data del contracte i la gravació a la Cambra no han de passar dos mesos.

Devolució de la fiança 

Per poder recuperar la fiança és necessari:

  • Contracte d’arrendament.
  • Model 2 (justificant d’ingrés de fiança).
  • Còpia del DNI de la persona que cobrarà la fiança.
  • Certificat de titularitat del compte o la Llibreta (l’Incasol ja no admet un rebut del Banc on surti el núm. de compte amb l’IBAN i el nom del titular).
  • Documentar que el llogater o arrendatari ha renunciat al contracte i fet entrega de les claus.
  • Cas que tramiti la devolució una tercera persona, còpia del seu DNI i autorització del titular
  • Cas que el propietari designi una altra persona o societat per tal de recuperar la fiança, caldrà una autorització del titular de la finca amb una còpia del DNI.
  • Cas de defunció del propietari, caldrà aportar una nota simple informativa actualitzada que s’haurà de sol·licitar al Registre de la Propietat corresponent (l’Incasòl exigeix que la nota hagi estat demanada com a màxim 1 mes abans de la data de cancel·lació)

L’ Institut Català del Sòl procedirà a la seva devolució en el termini màxim de 21 dies

Compensació de la fiança

A partir de l’1 de gener de 2017, no poden fer-se compensacions, per decisió de l’Institut Català del Sòl.

La compensació és quan es demana una cancel·lació i al mateix temps es fa un nou dipòsit.

Tornar la fiança al llogater?

/in

      

Llegir més

Reclamar el lloguer impagat

/in

Tot propietari vol que el llogater li pagui i la morositat li preocupa.

L’últim any la morositat ha augmentat en un 8’45 %, segons l’estudi publicat pel fitxer d’inquilins morosos (FIM).

A la Cambra l’assessorem, li fem el millor contracte de lloguer i pot llogar segur contractant per molt poc cost l’assegurança especial.

L’impagament no és justificable.

Tot i estudiar la solvència del llogater i prenent mesures per prevenir l’impagament (avaladors, assegurança o diners com a garantia addicional), ens podem trobar amb què finalment el llogater no pagui el lloguer.

L’obligació principal de tot llogater  és fer front al pagament de la renda mensual dins el termini pactat en el contracte.

Com hem de procedir?

Davant el primer impagament s’han de prendre les mesures necessàries per recuperar els imports deguts i en el seu cas, l’habitatge.

Requeriment de pagament

Si ja s’ha produït l’impagament de rendes, no és necessari esperar més temps. En realitat des del primer mes impagat ja podem iniciar el procediment judicial, així que el més recomanable en aquest cas és efectuar un requeriment previ enviat per conducte fefaent a l’arrendatari reclamant-li les quantitats degudes i indicant-li el termini màxim per efectuar-ne l’abonament.

Demanda de desnonament

Si ja s’ha notificat el requeriment de pagament, ha passat el termini atorgat a l’arrendatari i aquest no ha pagat el deute, es pot instar el corresponent desnonament judicial, procediment pel qual és necessari advocat i procurador.

Si és aquest el seu cas, no dubti en consultar-nos.

El departament jurídic de la Cambra l’assistirà amb un cost bonificat del 20% per als propietaris socis.

L’acompanyarem durant tot el procés fins a recuperar la possessió legal del bé immoble.

1- Un cop presentada la demanda, el Jutjat atorga al demandat un termini de 10 dies durant els quals pot fer el següent:

  1. Desallotjar l’immoble
  2. Abonar el deute
  3. Oposar-se a la demanda amb advocat i procurador. (En aquest supòsit es celebraria la vista pública o judici i s’hauria d’esperar al resultat de la sentència)

2- L’arrendatari és desnonat

El termini aproximat des que s’interposa la demanda fins que finalment es produeix el desnonament és aproximadament de 6 mesos si no hi ha impedimentes (sol·licitud de justícia gratuïta, no localització del llogater, etc).

Si vol iniciar el procediment  o consultar sobre què ha de fer, premi aquí

Documents necessaris per vendre un habitatge

/in

Si està pensant en vendre el seu habitatge, a la Cambra en podrà obtenir tots els documents imprescindibles i també gestionem la venda.

Si es planteja vendre l’habitatge, potser desconeix que obligatòriament li caldrà disposar d’un seguit de documentació que acrediti, al comprador, aspectes bàsics de la situació jurídica i tècnica de l’habitatge.

La documentació és la següent:  

  • La cèdula d’habitabilitat

La cèdula d’habitabilitat és el document expedit per l’Administració (Generalitat de Catalunya) que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residir-hi persones, bàsicament conté les següents informacions: l’adreça, les estances, la superfície útil, i el nombre de persones màxim que hi puguin residir.

Els passos a seguir per a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat són els següents:

1. Visita d’inspecció a l’immoble per part d’un tècnic ( arquitecte o Arquitecte tècnic )

2. Emissió, per part del tècnic, del certificat.

3. Visat del certificat al col·legi professional.

4. Sol·licitud i pagament de les taxes al Departament d’Habitatge de la Generalitat.

Hi ha dos supòsits en què el comprador pot exonerar al venedor d’aportar la cèdula; quan l’habitatge s’hagi de rehabilitar, en aquest cas caldrà un informe tècnic que acrediti que l’habitatge podrà disposar de cèdula una vegada fetes les obres i quan en la venda es declari expressament que l’immoble no anirà destinat a habitatge (per a més informació premi aquí).

  • Certificat d’eficiència energètica: 

Aquest certificat consisteix en fer, per part d’un arquitecte/arquitecte tècnic/enginyer una avaluació de l’habitatge i del seu comportament energètic potencial, s’analitzen els tipus de tancaments (finestres, balconades, tipus de vidres…), les parets exteriors (si disposa de cambra d’aire, d’aïllament…), el sistema de calefacció i d’aigua calenta, etc. El certificat consisteix en una diagnosi del comportament energètic del nostre habitatge, no només ens diu l’estat actual, sinó que ens dóna recomanacions puntuals per reduir el consum i millorar el nivell de confort.

L’informe fixa la qualificació energètica de l’habitatge, que va de la A a la G, tal com es fa amb els electrodomèstics, i es proposen mesures per tal de millorar-ne el comportament energètic.

És obligatori disposar del CEE no tan sols en el moment de la venda de l’habitatge, sinó també des del moment que s’inicia el seu oferiment mitjançant publicitat. Tan sols queden alliberats d’aquesta obligació, els habitatges, si es ven tot l’edifici per tal d’enderrocar-lo o rehabilitar-lo.  Les vendes parcials del edifici en tot cas requeriran disposar del Certificat. Contràriament els locals sense condicionar que es venen sense llicència d’activitat, no necessiten disposar de certificat per realitzar la compravenda, per aquests supòsits hi ha una declaració d’excepcionalitat (per a més informació premi aquí).

  • La Inspecció Tècnica del Edifici (ITE):

La ITE es l’avaluació obligatòria que han de fer tots els edificis d’habitatges plurifamiliars de més de 45 anys d’antiguitat. La ITE requereix un informe elaborat per un tècnic competent que avalua l’estat de conservació de l’edifici, dels seus elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres)  els  elements estructurals (forjats, fonaments, etc.) i les instal·lacions comunitàries. Estan obligats a passar la ITE els edificis d’habitatges plurifamiliars (més d’un habitatge) i també els habitatges unifamiliars (cases) si estan en contacte amb la via pública, amb zones d’ús públic o finques adjacents, a una distància de 1,5 m. Això vol dir que les cases aïllades queden excloses de l’obligatorietat. La Llei del dret a l’habitatge preveu que els transmitents hagin de lliurar als adquirents el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica.

El problema d’aquesta obligació radica en el fet que l’obtenció d’aquests documents no depèn de la sola voluntat del venedor, sinó que ho ha de sol·licitar la comunitat de propietaris on s’integra l’habitatge a vendre, i ens podem trobar que la Comunitat, tot i l’obligatorietat legal d’obtenir la ITE, no vulgui fer-ho. Per aquests supòsits la normativa reconeix a l’adquirent l’opció d’exonerar al venedor de la seva obligació, si bé la possibilitat d’exoneració queda subjecta al fet que el notari consideri adients la justificació i motius esgrimits pel venedor per tal de no facilitar la documentació (per a més informació premi aquí). 

 

  • Certificat de deutes amb la Comunitat:

 

A l’escriptura de venda, el venedor haurà de declarar expressament que està al corrent de pagament o manifestar què deu a la comunitat i, ha d’aportar certificació sobre l’estat de deutes de la seva propietat, en la qual s’han de detallar –a més de la condició de les quotes vençudes (pagades o impagades)– aquells imports corresponents a les despeses ordinàries o extraordinàries aprovades per la Junta, i per als quals encara no s’ha complert la data de pagament prevista. Si no s’aporta la certificació i no es fan les manifestacions anteriors, no pot autoritzar-se l’escriptura, llevat que l’adquirent hi renunciï expressament. Quan es produeix una venda d’un habitatge, local, pàrquing, aquests elements patrimonials responen de les quantitats que degui a la comunitat l’anterior titular, corresponents al present exercici i a quatre anys anteriors. Amb tot, no impedeix que el venedor segueixi sent el responsable del deute, i n’ha de respondre davant de la comunitat o davant del comprador (per a més informació premi aquí).

Altres documents a lliurar al comprador en el moment de la compravenda:

–  Nota simple informativa del Registre de la Propietat (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

– Escriptura d’obra nova i divisió Horitzontal amb els Estatuts de la Comunitat.

–  Documentació necessària per a contractar els subministres (Butlletins, si s’escau ) – (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

ITE: Certificat d’aptitud per vendre un pis

/in

Llegir més

Certificació energètica i multes

/in

 

Llegir més

Cèdula d’habitabilitat

/in

Llegir més

Qui paga les reparacions en pisos llogats?

/in

L’Institut Nacional d’Estadística (INE), destaca com a una de les principals causes de litigiostat entre propietaris i llogaters d’habitatges:

  1. Primer, l’impagament de rendes.
  2. En segon lloc, les discussions sobre a qui correspon pagar les reparacions que siguin necessàries a l’habitatge.

Cal, per resoldre el tema, acudir en primer lloc al que disposa la llei d’arrendaments urbans de 1994, d’acord amb les següents normes:

  • L’arrendador -el propietari- està obligat a posar a disposició de l’inquilí l’habitatge en condicions d’habitabilitat, llevat que la reparació sigui motivada per una causa imputable al llogater..
  • L’arrendatari -l’inquilí o llogater- ha d’assumir les petites reparacions que exigeixi el desgast per a l’ús ordinari de l’habitatge.
  • Altrament, quan l’execució d’una obra de conservació no pugui raonablement diferir-se fins a la finalització de l’arrendament, l’arrendatari estarà obligat a soportar-la, encara que li sigui molt molesta o que mentre es vegi privat d’una part de l’habitatge. Si l’obra dura més de 20 dies, s’haurà de disminuir el lloger en proporció a la part de l’habitatge de la que el llogater es vegi privat
  • Altrament, també és important, abans de decidir, analitzar i estudiar què és el que s’hagi pactat en el contracte d’arrendament.
  • Cal afegir que quan sigui necessari efectuar una reparació, és obligació de l’ inquilí  informar al propietari el més aviat possible.
  • Si es tractés d’una actuació urgent (como per exemple, una fuita d’aigua), l’inquilí pot executar la reparació amb la finalitat d’evitar majors danys, i rescabalar-se de l’import posteriorment, si s’escau.

Els advocats de la Cambra  l’atendran per analitzar el seu cas concret.

La Guia en un Clic

/in

Llegir més

Clàusules hipotecàries abusives més comunes

/in

Cambres de la propietat, organitzacions de consumidors i d’altres entitats i institucions han portat a terme en els darrers anys una campanya per posar fre als abusos que la banca sistemàticament ha practicat en els préstecs hipotecaris. Les primeres sentències judicials favorables als propietaris han esdevingut jurisprudència i han posat fi a les extralimitacions que algunes entitats bancàries han portat a terme regularment.

Podem parlar de clàusules abusives quan es pot demostrar que el contingut del préstec hipotecari és contrari al principi de la bona fe. És aleshores quan podem pleitejar i, en una gran majoria de casos, guanyar els judicis.

Us aconsellem que reviseu la vostra hipoteca si teniu indicis que se us han aplicat unes condicions injustes o declarades irregulars en un jutjat. Si desmotreu que teniu raó en seu judicial podreu demanar la nul·litat de les clàusules, cosa que de ben segur reduirà la carrega financera que suporteu mensualment. Us recomanem que demaneu consulta al servei jurídic de la Cambra, el qual revisarà la vostra hipoteca i comprovarà si aquesta s’ajusta a la legalitat vigent i, si no és el cas, sobre allò que podeu reclamar.

Hi ha tot un seguit de clàusules abusives que la vostra hipoteca pot incloure. Les més freqüents i que a dia d’avui s’han de considerar prohibides són les següents:

1. Clàusula sòl / sostre

Són segurament les més conegudes perquè a partir d’elles s’ha iniciat un autèntic moviment de reclamació bancària. Aquestes clàusules imposaven un límit mínim d’interessos que l’entitat financera us podria cobrar encara que l’índex de referència més usat, l’euríbor, caigués en picat (com ha ocorregut en els últims anys; fins al punt que ara està en negatiu). El límit per sobre, o sostre, és tan elevat que serveix com a excusa als bancs per justificar l’existència del que poden qualificar de clàusula compensatòria.

 2. Les despeses hipotecàries

Han adquirit relleu públic després que el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol s’ha pronunciat en contra que les paguin els propietaris. A partir d’aquesta jurisprudència molts magistrats han donat la raó als usuaris que en reclamaven raonadament el retorn. Les resolucions judicials es basen en que no es considera just que sigui el banc qui obliga a contractar serveis de gestoria, notaria i de Registre de la Propietat però és el client qui n’ha d’assumir el cost. Una cosa semblant passa amb l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), encara que en aquest cas, la doctrina no està prou clara.

3. L’interès de demora

Entre les clàusules més comunes que inclouen les hipoteques hi ha la relacionada amb els interessos que el titular de la hipoteca ha d’abonar en cas que es produeixi demora en el pagament de la quota mensual. Malgrat que, per evitar abusos, el 2013 ja es va regular el percentatge màxim a aplicar en cas de demora, tres anys després el Tribunal Suprem va sentenciar que aquests interessos no poden superar en dos punts l’interès inicialment pactat.

4. Venciment de préstec anticipat

El 2013 es va modificar la Llei d’Enjudiciament Civil. Fins aleshores, l’impagament d’una única quota suposava que el banc podia reclamar l’execució hipotecària de tota la hipoteca. Actualment, la normativa indica que com a mínim els rebuts impagats han de ser tres. Ara bé, després del que es va conèixer com a “cas Aziz” i atesa la gran oferta de pisos al mercat que són de propietats bancàries, les entitats solen tenir una actitud més prudent i flexible sempre i quan la persona que contreu el deute mostri la seva predisposició a pagar allò que deu.

 5. La finalitat del préstec hipotecari

Encara que sembli increïble, alguns contractes de préstec hipotecari limiten l’ús que se li pot donar a l’habitatge que es compra. Impedeixen, per exemple, que s’hi pugui exercir alguna mena activitat professional, per exemple, o que els propietaris de la hipoteca puguin posar la fina en lloguer. Els jutjats han determinat molt clarament que aquestes són clàusules abusives que atempten contra els drets del propietari.

6. El fur

És probable que el contracte de la hipoteca remeti un fur al qual recórrer en cas que el propietari hagi de reclamar alguna cosa a la seva entitat per la via judicial. No obstant això, diversos tribunals han anul·lat aquestes clàusules, sobretot quan els usuaris han de desplaçar-se fora de la localitat en la qual resideixen i en la qual van comprar aquesta propietat.

7. Les despeses de professionals legals per impagament de quotes

Una altra de les clàusules abusives estrelles de la banca espanyola és la d’obligar el client a pagar els honoraris d’advocats i procuradors (o d’altres professionals), en cas que l’entitat bancària hagi de demandar-lo per impagament de quota. Clarament aquesta és una clàusula abusiva.

Contacti amb la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca si vol més informació sobre les qüestions que afecten els propietaris.

En el cas de les clàusules abusives els nostres serveis jurídics poden solucionar-los tot els dubtes.

Els atendrem a  les nostres oficines, o bé trucant al 93 788 33 50 o a través del Consultor 24h.

Protecció de dades: Obligatòria i necessària

/in

Protecció de dades en Comunitats de Propietaris

El 25 de maig de 2018 entra en vigor i comença a aplicar-se el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de 25/5/2016, que substituirà a l’actual normativa vigent.

Durant aquests dos anys ens hem hagut d’adaptar a la nova normativa europea que, tal com ve advertint l’Agència Espanyola de Protecció de Dades  (AEPD),  s’aplicarà sense règim transitori, ni terminis, ni pròrrogues (doncs ja ha tingut dos anys de moratòria).

El nou Reglament Europeu introdueix novetats que és important conèixer.

 

En què afecta la Llei de Protecció de Dades a les Comunitats de Propietaris?

Les Comunitats de Propietaris es serveixen de diferents fitxers amb dades de caràcter personal. El fitxer més usual és el que incorpora la informació de les persones físiques integrants de la pròpia comunitat.

Aquests fitxers tracten dades personals, com el nom dels propietaris o propietàries, telèfons, adreça postal, o de correu electrònic, dades bancàries, etc…  D’aquests fitxers es serveix la comunitat per a la seva gestió comptable, fiscal, i administrativa.

A vegades les Comunitats de Propietaris acorden la instal·lació de càmeres de videovigilància que comporten el tractament d’imatges de persones físiques. En aquest cas, haurà d’existir un fitxer específic amb aquesta finalitat.

La Comunitat de Propietaris en la seva qualitat de responsable dels fitxers  ha de complir amb la normativa en matèria de Protecció de Dades, si no vol incórrer en sanció.

Fins a l’entrada en vigor del nou Reglament Europeu les Comunitats de Propietaris tenien l’obligació d’inscriure els fitxers davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades  (AEPD).  A partir del 25 de maig de 2018 desapareix l’obligació de notificar la creació de fitxers, encara que  apareixen noves mesures de caràcter intern que s’hauran de tenir documentades i a la disposició de l’AEPD.

Document de Seguretat: Haurà de localitzar-se en les dependències en les quals es trobi custodiat el fitxer. En el cas de Comunitats administrades per la Cambra, a les oficines de la Cambra.

Les Comunitats com a responsables dels fitxers han d’aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per a garantir i estar en condicions de demostrar davant les persones interessades , i davant les autoritats de supervisió,  que el tractament de les dades  personals es duu a terme de conformitat amb el Reglament.

Aquest principi exigeix una actitud conscient, diligent i proactiva per part de les Comunitats respecte de tots els tractaments de dades que es duguin a terme, havent de garantir el compliment del deure de secret i seguretat de les dades, la veracitat de les mateixes, havent de ser tractades per a la finalitat per la qual van ser recollides, assegurant el compliment del Reglament Europeu en les seves relacions amb tercers.

La Cambra de la propietat, com a administradora de la Comunitat i  com a responsable del tractament de dades,  actua per compte de la Comunitat,  estant legitimada per a tractar i disposar de les dades que resultin necessàries per dur a terme la gestió ordinària dels assumptes de la comunitat en virtut de la relació contractual establerta amb la mateixa, i en el marc de les disposicions que en matèria de Comunitats de propietaris es regulen al Codi Civil de Catalunya  (l’article 553 CCCat).

L’encàrrec del tractament a favor de la Cambra en tant que administradora de la Comunitat ha de trobar-se documentat en un contracte, en el qual s’especifiquin les obligacions de les parts en relació amb la normativa de protecció de dades.

Com a encarregada  del tractament i com a administradora de la Comunitat, la Cambra ha d’impulsar i tenir documentades una sèrie de mesures de caràcter intern a la disposició de l’AEPD (la major part d’aquestes mesures les relatives al “Registre de les activitats del tractament”).

Per tot això, tant la Comunitat de Propietaris, com a responsable dels fitxers, com la Cambra de la Propietat que l’administra, com a responsable del tractament, han de complir amb l’establert en el Reglament Europeu en matèria de Protecció de Dades, havent de documentar el seu compliment davant l’AEPD quan siguin requerits per a això. Podent incórrer en una infracció greu en el cas d’incompliment.

Les  infraccions i sancions es graduen depenent de si són:

  • Lleus (multa de 900 a 60.101 €)
  • Greus (de 60.102 a 300.506 €)
  • Molt greus (300.507 a 601.012 €).

La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, presta els serveis a les Comunitats de propietaris que administra.

El cost del servei és només de 60 € l’any per a tota la Comunitat (amb més l’IVA corresponent).

La regulació de les funcions a realitzar no són només la de la presa de dades, sinó el també el seu manteniment així que la resta de tasques a realitzar d’acord amb el que es preveu al Reglament Europeu 2016/679 de Protecció de Dades (i més concretament en els seus arts. 24 a 43 i següents i concordants del propi Reglament).

L’encàrrec a la Cambra és necessari per a l’administració de la Comunitat. Aquest encàrrec és permanent, ja que no només es tracta d’incorporar dades, sinó del seu manteniment, incidències que es puguin donar, la seva acreditació  i riscos de violacions de seguretat i atenció dels drets, implementarles mesures de diligència i control proactiu enfocades a la prevenció d’aquest risc, etc.

El fet que la Comunitat ja estès donada d’alta, no té res a veure, ja que és la llei, concretament el nou reglament europeu, el que regula partint de zero tota la normativa i canvia absolutament el sistema.

Pot consultar el text del Reglament prement aquest link

Assegurança de lloguers, llar i Comunitats

/in ,

A través de la Cambra pots accedir a les assegurances de la propietat (contractats amb la corredoria d’assegurances Ferrer & Ojeda).

Coneix de primera mà com sentir-te protegit i segur. Beneficia’t de condicions excepcionals en matèria d’assegurances i gaudeix dels millors productes de les entitats asseguradores més prestigioses del sector.

Podràs assegurar el més important per a tu i els teus (la llar, la teva Comunitat, la salut, la vida…).

Sabem el que més et preocupa i podem i volem donar-te la tranquil·litat que necessites. Gaudeix de les condicions especials de les nostres assegurances, perquè estan pensades només per a tu.

Resum de cobertures

 Defensa Jurídica ARAG Lloguer: Producte adreçat a garantir als propietaris el cobrament dels lloguers de vivendes llogades a tercers com a residència habitual i amb contracte celebrat d’acord amb la Llei d’Arrendaments Urbans (contracte mínim de 12 mesos).

Article

Garanties

    Límits

2.1

Defensa i reclamació en contractes de lloguer

   Fins a 3.000 €

2.2

Reclamació en pòlisses d’ assegurança

   Fins a 3.000 €

2.3

Defensa penal

    Fins a 3.000 €

2.4

Reclamació de danys

    Fins a 3.000 €

2.5

Reclamació en contractes de reparació o manteniment

    Fins a 3.000 €

2.6

Defensa drets relatius a la vivenda

    Fins a 3.000 €

2.7

Assistència jurídica telefònica

   Servei ARAG

2.8

Impagament de lloguers

 12 mensualitats màxim

2.9

Actes vandàlics al continent

   Fins a 3.000 €

 Requisits del llogater per l’ acceptació del risc :

  • Que el lloguer no superi el 45% dels ingressos nets dels llogaters.
  • Que disposi de contracte laboral fix,  amb una antiguitat superior a l’any;  si l’ antiguitat  es inferior a l’any es demanarà  el  contracte laboral. Per contractes temporals, com ara fixes discontinus o d’obra i serveis s’aportarà la vida laboral.
  • Que no tingui referència en el fitxer ASNEF de morositat. No es tindran en compte petites deutes, però si la reincidència.
  • Fotocopia de les 2 últimes nomines o del IRPF si es un autònom i Certificat d’ ingressos si es tracta de pensionistes

Per a vivendes ocupades amb contracte d’antiguitat superior a 1 any :

Es pot contractar adjuntant una còpia del contracte i un certificat del propietari indicant que mai s’han produït impagaments ni endarreriments en el pagament de les rendes o lloguers, per part dels llogaters actuals. Es passarà el fitxer ASNEF per a aprovar l’operació.

 

   

QUADRE DE PRIMES I D’ INGRESSOS MÍNIMS DEL LLOGATER

 

 

Prima total anual

Ingressos nets mínims

del  llogater

Lloguer mensual

Taxa 3,6%

400 €

173,8 €

890 €

450 €

195,4 €

1.000 €

500 €

217,1 €

1.110 €

550 €

238,6 €

1.221 €

600 €

260,2 €

1.332 €

700 €

303,4 €

1.555 €

800 €

346,6 €

1.780 €

900 €

389,8 €

2.000 €

 

Inspecció Tècnica d’Edificis

/in ,

La Cambra posa a disposició de tots els propietaris i de les comunitats els tècnics per fer els tràmits corresponents per tal d’obtenir de la Generalitat, el Certificat d’aptitud de l’edifici (ITE)

¿Que es la Inspecció Técnica de l’edifici?

La Inspecció Técnica d’Edificis (ITE) és una revisió obligatòria que han de passar tots els edificis d’habitatges que tinguin més de 45 anys.

Consisteix en una inspecció visual de l’edifici feta per un tècnic competent que té per objecte determinar-ne l’estat en el moment de la inspecció i orientar la propietat en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment.

El Tècnic confecciona un informe que avalua l’estat de conservació de l’edifici, els elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres), els elements estructurals, i las instal·lacions comunitàries. En cap cas té per objecte detectar vicis ocults.

¿Qui està obligat a fer la ITE?

Estan obligats a passar la ITE els edificis d’habitatges plurifamiliars (més d’un habitatge) i també els habitatges unifamiliars (cases) si estan en contacte amb la via pública, amb zones d’ús públic o finques adjacents, a una distància de 1,5 m. Això vol dir que les cases aïllades queden excloses de l’obligatorietat, també queden exclosos aquells habitatges unifamiliars que tinguin cèdula d’habilitabilitat vigent.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ja ha realitzat comunicacions recordant-ne l’obligació (premi aquí)

En quins casos es obligatori :

  • De més de 45  anys d’antiguitat (sempre) i
    • Que vulguin acollir-se a ajuts públics per la seva rehabilitació
    • Quan ho determinin els programes o les ordenances municipals
    • Quan l’Administració específicament ho determini per causes justificades com ara situacions de risc, deficiències o per la seva ubicació en àrees de conservació i rehabilitació

Obligatorietat pels habitatges unifamiliars, segons la seva antiguitat :

  • Anteriors al 1900 : fins el 31 de desembre 2016
  • Entre els anys 1901 i 1930 : fins el 31 de desembre 2017
  • Entre els anys 1931 i 1950 : fins el 31 de desembre 2018
  • Entre els anys 1951 i 1960 : fins el 31 de desembre 2019
  • Entre els anys 1961 i 1975 : fins el 31 de desembre 2020
  • A partir de 1975 : l’any que compleixi 45 anys d’antiguitat

Obtenció de la ITE

Una vegada obtingut l’informe tècnic, cal sol.licitar a l’Administració el certificat d’aptitud de l’edifici

Segons les deficiències que constin a l’informe, es pot trobar la següent resolució:

Tipus de deficiències Tipus de resolucions de certificat d’aptitud Vigència
Sense deficiències Apte sense deficiències 10 anys
Amb deficiències lleus Apte amb deficiències lleus 10 anys
Amb deficiències importants Apte provisional amb informes de verificació cada 2 anys 6 anys
Amb deficiències greus i/o molt greus i amb mesures cautelars degudament executades Apte cautelarment amb informes de verificació com a mínim un cop l’any 3 anys
Amb deficiències greus i/o molt greus i sense mesures cautelars degudament executades Resolució denegatoria de l’aptitud —

 

  • Per a tramitar-ho cal que ens facilitin les dades de la Comunitat (amb el NIF), així com el President de la Comunitat o el propietari, si no és Comunitat, ens ha de facilitar el DNI, escriptura de propietat i IBI.
  • El cost depen del número de departaments.

 

La ITE forma part de la documentació necessària per a vendre un habitatge

 

Tipologia de deficiències

Hi ha fins a 4 nivells per possibilitar un major detall.

– Molt greus. Les deficiències que pel seu abast representen un perill imminent i generalitzat per a l’estabilitat de l’edifici i la seguretat de les persones i que requereixen una intervenció immediata

– Greus. Les que per la seva incidència representen un risc imminent per a l’estabilitat o seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat, que pressuposen un risc per a la seguretat de les persones i que requereixen l’adopció de mesures cautelars.

– Importants. Les que malgrat no representar un risc imminent ni per a l’estabilitat de l’edifici ni per a la seguretat de les persones, afecten la salubritat i funcionalitat i fan necessària una intervenció correctora.

– Lleus. Les que fan necessari realitzar treballs de manteniment preventiu i/o corrector per evitar l’agreujament o l’aparició de noves deficiències.

Certificat d’aptitud de l’edifici i vigència

-De 10 anys si l’edifici no presenta deficiències o si són lleus.-De 6 anys, amb caràcter provisional, si l’edifici presenta deficiències importants. Cal fer una revisió als 2 i 4 anys per comprovar que no han empitjorat les condicions o acreditar que ja s’han realitzat les obres de reparació.

-De 3 anys, amb caràcter cautelar si l’edifici presenta deficiències greus o molt greus. Caldrà una revisió mínima cada 12 mesos per acreditar que no han empitjorat les condicions o que ja s’han realitzat les obres de reparació.

-Es denegarà el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici presenti deficiències greus o molt greus i no s’hagin adoptat les mesures cautelars per evitar el risc per a persones i béns.

Programa de Rehabilitació

Un cop obtingut el certificat d’aptitud de l’edifici, els propietaris hauran d’aprovar -en llur cas- un programa de rehabilitació acompanyat d’un fons de reserva que garanteixi la seva execució. La reparació de les deficiències es podran afrontar en diferents fases atenent la seva gravetat. El programa de rehabilitació haurà de comptar amb la supervisió d’un tècnic qualificat.

Llibre de l’edifici dels edificis d’habitatges:

–  Edificis de nova construcció o resultants d’una gran rehabilitació. S’amplia el seu contingut amb la incorporació del Manual de l’habitatge, per tal que la propietat dels habitatges pugui disposar d’informació detallada del mateix.

–  Edificis existents. S’estableix l’obligatorietat per part de la propietat de formalitzar el Llibre de l’edifici a partir de la data de recepció de l’informe ITE i amb el contingut mínim que s’especifica en el Decret.

 

Advocats de la Cambra

/in ,

Els advocats de la Cambra són a disposició dels socis, sòcies i les Comunitats de Propietaris. Formen el Departament Jurídic de la Cambra.

Són advocats especialitzats en tot el que afecta la propietat individual o a les Comunitats.

Els advocats de la Cambra l’informaran i assessoraran dels seus drets i obligacions, l’ajudaran a resoldre els seus dubtes i emprendre les actuacions convenients per defensar els seus interessos com a propietari o propietària individual, com a membre d’una Comunitat i a la mateixa Comunitat.

Pel que fa a l’assessorament jurídic és un servei gratuït per a socis, sòcies i  les comunitats associades a la Cambra, servit pels advocats del  Departament Jurídic.

Els membres de les Comunitats -que no són socis personalment- tenen dret a una consulta jurídica anual  gratuïta.

En la resta de serveis jurídics, el cost del servei d’advocats té una reducció del 20%  només per al socis, sòcies i Comunitats.

Assessoren en matèria jurídica, formalitzem contractes de lloguer, vendes, herències, donacions o qualsevol altra qüestió jurídica de tipus patrimonial immobiliari  i t’assisteixen en tots els processos (redacten  notificacions de tot tipus -sobre revisió de rendes, repercussions d’obres, IBI i serveis o subministraments…).

 Entre el nostres serveis i específicament per a les Comunitats trobarà:

  • Assessorament i consultoria jurídica (i també 24 hores al dia, els 365 dies de l’any amb el Consultor 24h)
  • Liquidació d’impostos en transmissions de tot tipus:  Lloguers, vendes, donacions i herències
  • Assessorament en testaments, poders, tuteles i tota la documentació més personal del propietari
  • Tramitació d’herències, particions hereditàries entre germans i/o hereus, redempció de censos, reclamació de llegítimes.
  • Reclamació per danys o vicis/defectes de construcció
  • Desnonaments judicials
  • Reclamacions de quantitat
  • Reclamacions sobre clàusules hipotecàries, plusvàlues, etc.
  • Reclamació amistosa i mediació extrajudicial per evitar desnonaments
  • Assessorament en temes de comunitats de propietaris
  • Reclamació  judicial i extrajudicial de morosos

Si ho prefereix ho pot fer al Consultor 24h

Desnonament per impagar la taxa d’escombreries

/in

Per al Tribunal Suprem, l’impagament de la taxa de recollida d’escombraries és causa de desnonament en ser la taxa  una quantitat assimilada al lloguer.

Llegir més

Fes-te soci

/in

                  

Llegir més

Assegura lloguers i llar

/in

                     

Llegir més

Avalloguer

/in

Llegir més

Lloguers antics: Quan acaben?

/in

Llegir més