Índex de preus de lloguer

A tots els contractes de lloguer d’habitatge és obligatori i imprescindible (a partit del 8/3/2019), que figuri l’índex de referència del preu del lloguer aplicable a l’habitatge que és objecte de contractació, a més de la resta de dades que reculli la legislació civil.

A més, aquest índex és obligatori que també consti a les ofertes o comercialitzacions d’habitatgfes en lloguer, i la seva omissió és falta lleu per manca d’informació.

Així ho estableix el Decret Llei 5/2019, de 5 de març, que estableix les noves “Mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge”, en el seu article 4.

L’índex, que es determina en €/m2, no significa un límit en la contractació, un límit en el preu del lloguer, però si pot tenir conseqüències en ordre a la impossibilitat d’obtenció d’ajuts a l’habitatge (si es lloga per un preu superior a l’índex) o de bonificacions o reduccions d’impostos (com l’IBI), que encara s’han de determinar.

Per trobar aquest índex de referència, podeu premer aquest enllaç

A la Cambra ja ho incorporem a les ofertes de lloguers així com també als contractes de lloguer d’habitatge.

Recordeu que la Cambra és l’administrador de confiança

IRPF 2018: Demanar dades a Hisenda

A partir del 15 de març, l’Agència Tributària posa a la disposició dels contribuents les seves dades fiscals per a la Declaració de la Renda 2018, la campanya de la qual comença el pròxim 2 d’abril de 2019 i finalitzarà l’1 de juliol. També es pot sol·licitar el número de referència per a operar en la seu electrònica d’Hisenda.

QUÈ SÓN LES DADES FISCALS?

Les dades fiscals és el conjunt d’informació que Hisenda té de cada contribuent. Poden ser de caràcter personal (com a domicili o estat civil), econòmic (ingressos del treball, dades bancàries…) i patrimonial.

COM ACCEDEIXO A LES MEVES DADES FISCALS?

Els contribuents que vulguin accedir a les seves dades fiscals podran fer-ho a través de dos canals: l’aplicació mòbil de l’Agència Tributària (millorada i actualitzada) o el portal Renta Web.

Això sí, els contribuents necessitaran identificar-se de manera online mitjançant:

Certificat electrònic o DNIe: és el mètode més senzill. El contribuent només ha de disposar d’un certificat electrònic, emès per la Real Casa de la Moneda, o un DNI electrònic.

Cl@ve PIN: Es tracta d’una clau triada per l’usuari i un PIN notificat per SMS. Per seguretat, cada PIN només pot utilitzar-se una única vegada i en un termini màxim de 10 minuts des de la seva recepció. Aquest sistema requereix un registre previ que podrà dur-se a terme o bé de forma presencial en una oficina de l’Agència Tributària o bé per Internet.

Número de referència: Aquest sistema consisteix a generar un número de referència que donarà accés al servei Renda Web. Per a això, des del portal ens demanaran: NIF o NIE, Casella 475 de la Renda 2017 (i l’IBAN del compte bancari si no vas ser declarant) i telèfon mòbil.

Ultimes notícies sobre la llei dels lloguers!

Torna a publicar-se un Decret-llei de reforma de la llei d’arrendaments urbans, així com d’altres normes que afecten els lloguers (com per exemple l’Impost de Transmissions Patrimonials, l’IBI i la Llei d’Enjudiciament Civil).

Pels contractes que es signin a partir del dia 6/3/2019 serà d’aplicació la nova normativa, ja que el BOE on s’ha publicat és el de 5/3/2019.

A la Cambra ja tenim a punt els contractes redactats per als propietaris que hagin de llogar a partir d’ara mateix

Com a trets principals, la durada mínima del contracte es fixa en 5 anys, llevat que si es tracta de persones jurídiques arrendadores el termini és de 7 anys.

L’arrendador no pot sol·licitar els avals addicionals al mes de fiança que estimi oportuns més enllà de dues mensualitats de renda i, si l’arrendador és persona jurídica, no pot exigir que el llogater pagui les despeses corresponents per la contractació del lloguer de l’habitatge.

També serà aplicable la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil relativa als desnonaments (que permetrà que el llogater al·legui vulnerabilitat social, la qual cosa obliga al jutge a demanar un informe als serveis socials. En cas que l’informe ratifiqui aquesta situació, el desnonament es paralitzarà un mes (dos si el propietari era una persona jurídica).

I s’haurà de seguir declarant l’Impost de Transmissions Patrimonials  però seran exempts de pagament (ja que l’exempció ha quedat sense efecte). Per a més informació premi aquí

Recordem, que la normativa nova és pràcticament una reproducció de la que era vigent des del 19/12/2018 (BOE 18/12/2018), que segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent,  i quines  modificacions més importants, que només afectaven als lloguers d’habitatges eren:

  1. És una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, instat pel Govern del Partit Popular que suposà una restricció i  limitació dels drets dels llogaters d’habitatges.
  2. Estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de
    1. Si l’arrendador o propietari és persona física: 5 anys
    2. Si l’arrendadora o propietària és una persona jurídica (societat…): 7 anys
  3. Si les parts no es pronuncien per no renovar-lo, en ambdós casos hi ha una pròrroga de 3 anys, a partir del 5è ó 7è any, segons correspongui (ull amb els terminis de preavís quan s’opti per a no prorrogar el contracte que seràn de 4 mesos per a l’arrendador i 2 per a l’arrendatari).
  4. La fiança segueix obligatòria en un mínim d’1 mensualitat de renda i es limiten els valas o  dipòsits extres,  a dues mensualitats de renda
  5. Les despeses de formalització de contracte són:
    1. Segons pactin les parts, si l’arrendador és persona física
    2. A càrrec de l’arrendadora, si l’arrendadora és persona jurídica (societat…), llevat que els serveis els contracti l’arrendatari/a, per iniciativa directa
  6. S’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonaments, possibilitat la suspensió dels procediments judicials d’un mes (si l’arrendador és persona física) o de tresmesos si és persona jurídica (societat …)
  7. Eximeix als arrendataris de que els repercuteixin l’IBI, si l’arrendadora és un ens públic
  8. En els cas d’habitatges desocupats, permet que l’Estat o les Comunitats autonòmiques puguin establir recàrrecs en l’IBI, a aplicar pels Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals
  9. Permet que puguin aplicar-se bonificacions en l’IBI de fins el 95 % en edificis destinats al lloguer d’habitatges amb renda limitada
  10. Eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) dels arrendaments d’habitatges (en general), que fins ara era del 0’5%, però seguirà sent obligatòria la declaració i autoliquidació de l’impost (amb la qual cosa l’administració fiscal seguirà tenint el registre d’arrendaments i els seus ingressos o rendes). Per a més informació premi aquí
  11. No resten eximits del pagament d’ITP els avals que es puguin realitzar com a conseqüència dels arrendaments

Pot accedir a la normativa publicada llavors al BOE prement aquí

La Cambra contra el cobrament de la plusvàlua

La CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE TERRASSA I COMARCA, demana oficialment a tots els Ajuntaments de la pròpia demarcació (Comarca de Terrassa), que són els de Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal, Matadepera, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Gallifa, que deixin de cobrar la plusvàlua municipal i retornin els diners cobrats indegudament.

El resum de l’ampli document que justifica la legalitat d’aquesta decisió és que:

  1. Adoptin les mesures necessàries per a deixar de liquidar i cobrar les quotes de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal)
  2. Retornin els diners cobrats indegudament als ciutadans.

La Cambra fa temps que té un servei de reclamació (premi aquí)

La Cambra demana que es tingui present expressament de cara a l’aplicació de les respectives Ordenances Fiscals municipals de cada un d’aquells Ajuntaments,  corresponent a l’Impost sobre l’Increment de Valor del Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) per a l’exercici fiscal 2018.

Els motius són esquemàticament els següents:

Primer.- Necessitat de procedir a suspendre l’aplicació de l’Impost fins que s’adeqüi a la legalitat

El Tribunal Constitucional (TC), mitjançant Sentència de data 11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovada pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que regulen l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU),  en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor. Considera el TC  que en la seva configuració, l’IIVTNU, vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica, perquè la seva meritació no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del terreny, sinó a la seva mera titularitat durant un període de temps, deixant en mans del legislador la concreció dels mitjans de prova admissibles en aquest sentit.

Pot accedir a la sentència prement aquí

I no havent legislació nova, el procedent és que l’ordenança prevegi la suspensió de les liquidacions i autoliquidacions de l’IIVTNU fins que es modifiqui el règim de l’impost i s’adeqüi a la legalitat.

Segon.- Subsidiàriament, suspensió de les liquidacions prèvia sol·licitud dels contribuents afectats.

Inclús en el cas que els Ajuntaments no estiguin d’acord amb el que es demana de no cobrar cap plusvàlua, la Cambra demana que en tot cas paralitzi el cobrament fins que l’Estat no reformi la Llei d’Hisendes Locals en els casos en què el contribuent presenti una instància en què posi de manifest que no s’ha produït cap increment de valor dels terrenys objecte de transmissió (com ho fa l’Ajuntament de Barcelona).

Tercer.- No subjecció a l’Impost en els casos d’inexistència d’increment de valor en la transmissió.

 L’Ajuntament hauria de tenir present que l’ordenança vigent hauria de preveure la nul·litat o la no subjecció a l’impost en els casos en què s’hagin sofert pèrdues amb la transacció,  ja que del contrari l’Ajuntament està vulnerant la doctrina constitucional que prohibeix exigir l’impost  en els casos d’inexistència d’increments de valor.

 Quart.- Devolució als contribuents de les quotes pagades per l’Impost quan s’hagin sofert pèrdues en la transmissió.

S’ha de fer la devolució, facilitant mitjans de difusió als ciutadans afectats perquè puguin demanar-la, perquè és d’estricta justícia tributària.

El servei de reclamació és a la seva disposició (premi aquí)

Dipòsit de fiances legals

La Cambra és en la seva demarcació i àmbit territorial, la entitat gestora a efectes de fiances, que té signat un conveni vigent de col·laboració amb l’Institut Català del Sòl a l’empara de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes.

Amb aquesta Llei, “es crea el Registre de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes, amb caràcter administratiu, que depèn de l’Institut Català del Sòl, en el qual han d’ésser objecte d’inscripció les dades corresponents a contractes subscrits entre arrendador i arrendatari referents a immobles situats a Catalunya, les fiances dels quals han d’ésser objecte de dipòsit preceptiu, segons aquesta Llei”.

En la seva qualitat d’entitat gestora de l’INCASOL, la Cambra de la Propietat està expressament habilitada per acceptar i tramitar els dipòsits corresponents, facilitant tot tipus d’assessorament, informació i ajut que el dipositant pugui necessitar. El personal de la Cambra tramitarà els ingressos de fiances dins el marc d’una atenció personalitzada al propietari, cobrarà l’import de la fiança i imprimirà el model d’ingrés per tal que el dipositant el firmi, ja que és el seu justificant d’ingrés de la fiança i, per tant, se l’hi lliurarà amb el segell o ràfega que indiqui la data i l’import de l’ingrés.

L’arrendador que havia fet el dipòsit, o una altra persona autoritzada, ha de sol·licitar la cancel·lació de la fiança i la devolució de l’import dipositat dins dels vuit dies següents a la data d’extinció del contracte. La Cambra col·labora en la cancel·lació del dipòsit de la fiança en una doble vessant: admet els impresos de sol·licitud degudament emplenats i documentats, oferint a l’interessat una atenció personalitzada, i tramita la sol·licitud de devolució, que sempre es farà efectiva per transferència bancària des de l’INCASOL.

La Cambra té un àmbit territorial o  demarcació comarcal, abastant els municipis de Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal, Matadepera, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Gallifa.

A més, en mèrits de l’esmentat conveni de col·laboració vigent amb l’Institut Català del Sòl, la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca és competent en matèria d’enregistrament de contractes d’arrendament i dipòsit de fiances respecte dels termes municipals d’Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Colbató, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, La Palma de Cervelló, El Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Vallirana.

Administració de finques

La Cambra posa la seva experiència i professionalitat al servei dels propietaris perquè puguin treure el millor rendiment del seu patrimoni immobiliari.

Si disposa d’un habitatge, pis, casa, local comercial, oficina o nau industrial per llogar i desconeix el funcionament del món immobiliari, no disposa de temps per buscar llogaters, per formalitzar adequadament el contracte o per realitzar totes les gestions que se’n deriven (aigua, gas, llum, inventari, etc.), el servei d’administració de finques de la Cambra ho farà per vostè i sense cap esforç en traurà la major rendibilitat.

Record sempre que a més la Cambra és l’administrador de confiança

La Cambra es fa càrrec de tot un seguit de gestions per facilitar-li el lloguer:

  • gestió de cobraments
  • requeriments de morosos
  • pagament i gestió de despeses
  • liquidació d’impostos: IVA i IBI
  • selecció de llogaters
  • formalització del contracte de lloguer
  • gestió de subministraments (aigua, llum i gas)
  • assegurances de lloguers
  • enregistrament de contractes de lloguer
  • dipòsits de fiances de lloguer

Administració de finques on line

La Cambra facilita als propietaris dels que administra el lloguer de les seves finques, l’accès on line al seu estat de comptes i documentació econòmica.

Per  a accedir ha de clicar sobre la imatge i després identificar-se amb el seu nom d’usuari i la contrassenya

La Cambra és l’administrador de confiança