No al paper electoral: La Cambra per la sostenibilitat

Si vol:

  • Evitar que en cada període electoral la seva bústia s’inundi de propaganda electoral.
  • Contribuir a un estalvi de paper i ser més sostenibles.
  • Impedir que els partits polítics accedeixin a les seves dades personal fent que s’excloguin de les còpies del cens electoral que l’Estat els hi facilita

Pot accedir a la pàgina de l’INE -Instituto Nacional de Estadísitca- i podrà aconseguir-ho en un moment (premi aquí).

Si hi ha eleccions el 10/11/2019, ha de fer el tràmit abans del 7/10/2019

A la Cambra creiem en la sostenibilitat i ens hi esforcem

Lloguers: Evolució Terrassa i Catalunya 2019

Els serveis de la Cambra han elaborat aquest estudi sobre la situació dels lloguers a Terrassa amb una comparativa a la situació de les ciutats de Barcelona, Rubí, Sant Cugat del Vallès i Sabadell, d’acord amb les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tancat al primer trimestre de 2019.

L’evolució dels lloguers posa en evidència que l’any 2019 suposa un canvi de tendència respecte dels anys anteriors i a Terrassa es situa en 598 €/mes.

Si des del 2014 al 2018 s’ha mantingut un clar increment del preu dels lloguers, durant el primer trimestre de 2019 la situació és de reducció dels lloguers i una disminució en el nombre de contractes.

Pel que fa al primer trimestre de 2019 en relació al primer trimestre de 2018, els lloguers de mitjana a:

  • Terrassa, ha pujat  un 1’90 %, situant-se en 598’28 €/mes.
  • Barcelona, ha baixat en un 1’03 %, situant-se en 944’43 €/mes
  • Rubí, ha pujat un 2’11 %, situant-se en 658’93 €/mes.
  • Sant Cugat, ha pujat un 0’84 %, situant-se en 1.135’60 €/mes.
  • Sabadell, ha pujat un 2’61 %, situant-se en 649’03 €/mes.

La comparativa del lloguer mitjà durant el primer trimestre a Terrassa, respecte de les poblacions de l’entorn i de tot Catalunya

 

Així també el 2019 els lloguers a Terrassa continuen mantenint-se força per sota de la mitjana de les ciutats de més de 70.000 habitants de Catalunya, com succeí al 2018, en que Terrassa,  de mitjana, va tenir un preu mitjà de lloguer de 560’85 €/mes, és a dir, un 24’52 % inferior a la mitjana de Catalunya que va ser de 698’36 €/mes. I respecte de Barcelona, era inferior en un 65’74 %; respecte de Rubí ho era en un 12’42 %; respecte de Sabadell, en un 12’78 %; i, finalment, respecte de Sant Cugat del Vallès en un 104’74 %.

Pel que fa al nombre de contractes, Terrassa és la segona ciutat de Catalunya on se’n formalitzen més.

De les dades esmentades i del conjunt històric estudiat, pot predir-se que l’evolució que hi ha hagut en aquest primer trimestre molt possiblement es mantingui durant tot l’any 2019 i també durant l’any 2020, tant pel que fa al preu dels lloguers com al nombre de contractes, per bé que Terrassa segueix mantenint un diferencial important de preu dels lloguers respecte de la mitjana de les ciutats de més de 70.000 habitants de Catalunya.

 

______________________________________________________________________________

EVOLUCIÓ HISTÒRICA ANTERIOR: DE 2005 A 2018

______________________________________________________________________________

Amb els gràfics següents pot veure’s l’evolució dels lloguers a Terrassa, Rubí i Sant Cugat, amb dades actualitzades de 2005 a 2018 (informe tancat a 8/4/2019).

  • Terrassa: Lloguer mitjà a 2018 – 560’85 €/mes
    • Increment anual a 2018 – 6’68 %
  • Rubí: Lloguer mitjà a 2018 – 630’48 €/mes
    • Increment anual a 2018 – 8’28 %
  • Sant Cugat: Lloguer mitjà a 2018 – 1.149’55 €/mes
    • Increment anual a 2018 – 4’90 %

Del 2006 al 2018, els lloguers han pujat un 2’56 % a Terrassa

A Terrassa els preus han pujat més els darrers anys, pel fet que ha Barcelona han esgotat l’oferta i els preus han tocat sostre, com també ha passat a Sant Cugat.

A Terrassa, tant pel que fa a lloguers com a preus de compra, l’expulsió de població per l’excés d’increment de preus de lloguer i compra o venda a Barcelona i Sant Cugat, suposa un increment de demanda que ha implicat un increment de preus.

Rubí, que fa anys que té congelades les possibilitats de construir habitatges per manca de planejament urbanístic, derivat de la manca de consens polític per a aprovar-lo durant molts anys, ha patit una manca d’oferta i –amb una demanda constant- ha meritat uns preus de lloguer que són un 12’42 % superiors als de Terrassa.

A Terrassa l’existència fins a finals de 2016 d’oferta més o menys suficient, va implicar el manteniment preus i a partir de 2017 fins avui, una acceleració i increment.

A criteri de la Cambra, pel que fa als lloguers, en termes generals durant el 2019 simplement es mantindran amb tendència a la baixa, que podria seguir en la mateixa tònica per a l’any 2020.

És important tenir present que els sous no han crescut, ni molt menys, en proporció als lloguers i preus de compra, per la qual cosa, no poden incrementar-se més.

També cal considerar que des de gener de 2005 a desembre de 2018, l’IPC va pujar un 28%

Però, si tenim present que els sous de la gent són els mateixos es treballi a Barcelona, Sant Cugat o Terrassa, hi ha un diferencial de costos que fa atractiva Terrassa per a viure –a banda de la major qualitat de vida que s’ofereix a Terrassa tant respecte de Barcelona com de Sant Cugat pel seu comerç i activitats cívico-culturals- per sobre de Barcelona o Sant Cugat.

Apuntar també, que les persones “expulsades” de Barcelona per preu, si treballen fora de Terrassa, han d’assumir uns costos de transport importants.

Recordi que ja NO és obligatori fer constar l’índex de preus de lloguer i que el pot trobar prement aquí

Pot informar-se sobre les novetats actuals de la llei de lloguers prement aquest enllaç.

Morositat i Comunitats de Propietaris

Afrontar la morositat a les Comunitats de Propietaris, i quina sigui l’actuació que ha de tenir  la Comunitat de propietaris quan hi ha un o diversos morosos, és motiu de nombroses consultes.

I especialment quan no són “temporals”, sinó que s’observa que aquesta situació serà llarga i moltes vegades complicada.

En les Comunitats, on la falta de pagament és suficient per a no poder fer front a les despeses dels serveis i elements comuns, l’única sortida passa (previ acord en Junta) per emetre rebuts extraordinaris, encara que sigui amb caràcter temporal, perquè d’una altra manera no hi haurà forma de pagar la neteja, els ascensors, la llum general i totes les altres despeses comunes de l’immoble (recordi que la Cambra administra Comunitats i també que té a disposició el seu Departament Jurídic amb assistència dels nostres advocats).

Doncs bé, encara que el que a continuació s’exposarà no sigui optimista, ni es poden assenyalar fórmules màgiques, indicarem els diferents problemes per tal que la Comunitat tingui constància de les conseqüències i accions d’aquesta falta de pagament per a ella i per a la resta dels propietaris.

I.- El deutor ocasional

Aquest és el que menys problemes planteja, doncs, encara que el morós protesti i discuteixi molt sobre l’acord de la Junta, fins i tot que voti en contra, és evident que ningú pot impedir el pagament de les derrames que hagi acordat la Comunitat, per molt que el que deixa de pagar consideri que té raó.

Per poder realment oposar-se a aquestes quotes ordinàries o extraordinàries, ha d’impugnar judicialment l’acord de la Junta, i a més cal que estigui al corrent de pagament. D’altra banda, si bé en la impugnació, el morós ha d’acreditar estar al corrent de pagament, el problema està que després de presentada la impugnació, els rebuts posteriors del mateix concepte ja no han d’estar al dia perquè el procés continuï, alguna cosa que necessitaria un canvi legislatiu, perquè aquest judici ordinari no ho exigeix i tampoc quan hi hagi recurs. Així, sense que la Comunitat pugui fer res sobre aquest tema, els posteriors rebuts de la mateixa matèria (ordinaris o extraordinaris) no es poden reclamar pendent de la sentència final, moltes vegades de l’Audiència Provincial, la qual cosa suposa un gran endarreriment des que la impugnació ha tingut lloc.

II.- Deutor sense comunicació de l’anterior propietari

El propietari anterior respon amb l’actual si no ha comunicat la venda, però cal assenyalar que la jurisprudència entén, a aquests i altres efectes, que si la Comunitat ha acceptat al nou titular, amb convocatòria a Juntes, acceptació del vot, fins i tot designació de càrrecs, etc., això suposa l’admissió plena de la nova propietat, per la qual cosa després no es pot exigir cap responsabilitat a l’anterior.

 III. Compravenda del pis o local

El nou titular estarà obligat al pagament del deute que consti en el certificat que expedeixi la Comunitat per a dur a terme l’escriptura pública de transmissió. És una bona previsió, però, com que aquesta certificació no és totalment obligatòria, moltes vegades, o la majoria, les parts renuncien a aquesta.
Naturalment, en aquest cas el nou propietari estarà obligat al pagament dels rebuts de l’any actual i dels quatre anteriors, afegint que la data que s’ha de tenir en compte no és la d’inscripció registral, sinó quan la dita escriptura de compravenda ha tingut lloc, perquè en un altre cas el nou titular, en alguns casos, trigaria un temps a fer-lo per a estalviar-se una part del deute.

IV.- Morós permanent amb hipoteca que consti en el Registre de la Propietat

La veritat és que sempre cal sospitar que quan un copropietari no paga, no assisteix a les Juntes i tampoc protesta, és que té problemes greus amb el pis o local i, pel que aquí interessa, fonamentalment amb la hipoteca que grava el pis.

Doncs bé, quan això ocorre –i passa amb relativa freqüència–, la Comunitat té poques solucions, fins que el pis o local sigui tret a subhasta i se l’adjudiqui un tercer o a la mateixa entitat que ha concedit la hipoteca. En qualsevol cas, els anys passaran, entre altres coses perquè els requisits de la Llei d’Enjudiciament Civil no permeten aquesta “urgència” que tots voldríem.
En tot cas, fins que no hi hagi nova adjudicació, no hi ha possibilitat de cobrar res. Després sí. El nou titular, des de l’acte ferm d’adjudicació, està obligat a pagar el que abans s’ha indicat, això és, l’any actual i els quatre anteriors, aclarint de nou que la data a tenir en compte és la de l’acte ferm, doncs, d’una altra manera, la propietat s’inscrivia un temps després per intentar pagar el menys possible. No val aquesta argúcia en contra de la Comunitat.

V.- Deutor en concurs de creditors

Passa el mateix. Això és, que fins que no hi hagi adjudicació del pis o local a un tercer no s’admeten les reclamacions de la Comunitat, sense perjudici que el que surti com a titular hagi de pagar l’afecció real de l’any actual i els quatre anteriors. La data que s’ha de tenir en compte és la d’adjudicació, reiterant el mateix que hem dit anteriorment, que no s’ha de partir del dia de la  inscripció registral.

VI.- Conclusió

Desgraciadament no es poden aportar solucions a les Comunitats que tenen “morosos”, excepte les indicades anteriorment.

No hi ha solucions “màgiques”.

Per tant, la realitat és que, fins que s’acabi un procés de condemna per al morós o concloguin les execucions hipotecàries o concurs de creditors, la Comunitat no pot cobrar, i llavors és quan es planteja el problema de falta de fons per a fer front a les despeses, ordinàries i extraordinàries de la finca, no existint una altra solució que els propietaris no morosos hagin d’acceptar pagar unes derrames a fi d’evitar les conseqüències jurídiques i materials de no pagar les esmentades despeses. Es pot dir que això és injust, però només amb això no solucionem els problemes de l’economia de la Comunitat. La realitat és que si els processos judicials no fossin tan llargs i costosos, si l’administració de justícia no patís les greus disfuncions i problemes que l’afligeixen, es podrien començar a albirar solucions a aquesta situació.

 

 

Nova llei d’hipoteques

Les hipoteques tenen nova llei a partir del 16 de juny de 2019.

La constitució d’hipoteques, que és la manera més habitual d’oferir garantia en la compravenda d’habitatges, ha començat una nova etapa a l’empara d’una nova normativa que ja ha entrat en vigor.

No podem deixar de recordar que la normativa fins ara vigent ha acabat derivant en molts litigis atès, en part, a la falta de transparència i al desconeixement del producte financer per part del client consumidor, qui s’ha vist sorprès pels efectes de les clàusules sòl; o per l’aplicació d’índexs no tan coneguts com l’IRPH, i la imputació per part de les entitats creditícies dels impostos i de totes les despeses de constitució. Tot això ha acabat saturant els tribunals de conflictes entre les entitats bancàries i els consumidors.

La nova normativa vol evitar aquestes fonts de conflicte judicial i posar l’accent sobre la transparència i la protecció al consumidor. S’entenen com a consumidors les persones físiques, tant si són els deutors, com si intervenen per a garantir deutes d’altres.

Per altra part, la llei va adreçada als préstecs hipotecaris referents a immobles residencials incloent també trasters, garatges i terrenys.

Per reforçar la transparència, i sens perjudici de l’obligació que tenen les entitats financeres d’informar al consumidor, s’atorga als notaris un nou paper. Els notaris passen a ser assessors del consumidor, amb l’objecte que aquest tingui la informació necessària i arribi a conèixer de manera senzilla les obligacions econòmiques i jurídiques que comporta la constitució d’una hipoteca.

 

Període de reflexió de 14 dies abans de signar la hipoteca

En el nou sistema caldrà anar al notari dues vegades. Una primera on el notari actuarà com assessor del consumidor a qui cal lliurar una amplia informació durant un mínim de 14 dies abans de signar: l’oferta vinculant (FEIN), la fitxa d’advertències estandarditzades (FIAE) en la qual s’explica de manera genèrica quines són les clàusules o elements més rellevants, un esborrany del contracte a signar i, si la hipoteca és variable, un document a part amb les quotes que s’haurien de pagar en diversos escenaris. Fora de Catalunya, on regeix la llei de Consum, el temps de reflexió és de 10 dies.

 

Com a altres novetats significatives pel consumidor podem destacar les següents:

 

-Despeses de constitució i productes vinculats

El banc assumeix totes les despeses de formalització del préstec, com les de notaria, registre i gestoria i també assumeix l’impost corresponent (ITPiAJD).

El consumidor només assumeix el cost de la taxació i les copies notarials que pugui precisar.

El banc no pot obligar el client a comprar productes com l’assegurança de vida o de la llar; ara bé, si que es permet la pràctica que actualment estan fent algunes entitats bancàries, de millorar el tipus d’interès del préstec si s’adquireix aquests productes.

 

-Prohibició de pactar clàusules sòl

Es prohibeix fixar un límit d’interès remuneratori mínim (el que es coneix com a clàusula sòl). Per tant, els bancs no poden tornar a incorporar mai més les conegudes clàusules sòl.

 

-Amortització anticipada

Es limiten les comissions que els bancs poden aplicar en cas que el deutor vulgui pagar el crèdit de manera anticipada. Per a les hipoteques variables queda limitat al 0,25% els tres primers anys o al 0,15% si estem dins els 5 anys. Pels préstecs a tipus fix aquestes penalitzacions queden limitades al 2% els primers 10 anys i a l’1,5% a partir del desè any.

 

-Canvis d’hipoteca

Es flexibilitzen els canvis d’hipoteca; la subrogació de la hipoteca per part d’una altra entitat bancària no comporta costos addicionals pel client. També es facilita canvis tals com passar la hipoteca de tipus variable a tipus fix o de multidivisa a la moneda habitual del client.

 

Impagament de quotes

Es limita l’interès de demora que apliquen les entitats bancàries als imports impagats, que no podrà ser superior a tres punts per sobre de l’interès del préstec.

Es regula la situació d’impagament i el moment que el banc pot declarar tot el préstec vençut prescindint del termini pactat.

Si ens trobem en la primera meitat del préstec, caldrà que l’ impagament de quotes arribi al 3% del capital prestat o a 12 mensualitats impagades.

Si ens trobem en la segona meitat del préstec, l’impagament ha de correspondre al 7% del capital prestat o a 15 mensualitats impagades.

Subvencions punts recàrrega vehicles elèctrics

Oberts els ajuts per a la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

L’Institut Català d’Energia, ha obert la convocatòria d’ajuts (a partir del  21de maig de 2019),  per a l’impuls de la mobilitat sostenible, d’acord amb la Resolució EMC/1322/2019, de 14 de maig  (DOGC 20/5/2019), convocant per a aquest any 2019, la concessió de subvencions del programa d’incentius a la mobilitat eficient i sostenible, destinada a persones físiques (Programa MOVES). Pot accedir-hi prement aquí.

Inclou subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, entre d’altres qüestions.

Els ajuts van dirigits , en l’àmbit de la propietat (a banda entre d’altres de l’adquisició de vehicles d’energies alternatives),  a la implantació d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics, subvencionant  les preinstal·lacions  d’infraestructures de recàrrega de les comunitats de propietaris en aparcaments privats.

Subvencionarà la implantació d’infraestructura de recàrrega de tot tipus (vinculada o domèstica, convencional, semi ràpida i ràpida) tant per a particulars com per a empreses i administracions.

L’objectiu és impulsar el desenvolupament d’una xarxa de recàrrega per a vehicles elèctrics que contribueixi a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya.

Els ajuts cobriran fins al 40% de la despesa en equips de recàrrega i obra civil associada (incloent-hi permisos, enginyeria i senyalització), amb un màxim de 100.000 euros per beneficiari.

Si vol consultar les bases premi aquí.

En pàrquings col·lectius de comunitats de propietaris, és  subvencionable la preinstal·lació elèctrica per a la recàrrega de vehicle elèctric que inclogui una conducció principal per zones comunitàries (mitjançant tubs, canals, safates, etc.), de manera que es possibiliti la realització de derivacions fins a les estacions de recàrrega ubicades a les places d’aparcament, tal com es descriu en l’apartat 3.2 de la (ITC) BT-52 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

Les subvencions, s’han de sol·licitar  abans d’executar la instal·lació) directament l’Institut Català d’Energia (pot accedir-hi prement aquí), abans del 31/12/2019 si no s’esgota abans el pressupost previst i s’han d’executar les actuacions corresponents en el termini de 12 mesos a comptar de la notificació de la Resolució administrativa de concessió de l’ajut (l’administració pot tardar 6 mesos a contestar).

I tractant-se d’energia, pot consultar com estalviar en la factura de la llum a casa seva o al seu negoci o empresa, prement aquí.

Novetats en la llei de lloguers!

Convalidat el dia 4/4/2019, el  Decret-llei de reforma de la llei d’arrendaments urbans, així com d’altres normes que afecten els lloguers (com per exemple l’Impost de Transmissions Patrimonials, l’IBI i la Llei d’Enjudiciament Civil).

Altrament, no s’ha convalidat el  Decret-llei 9/2019, de 21 de maig (DOGC 23/5/2019), que hauria restringit la llibertat de contractació en la determinació dels lloguers d’habitatges i quin objectiu eralimitar els increments de preus del lloguer  en zones de forta demanda acreditada (prement aquest enllaç pot accedir al Decret-llei esmentat).
El 5/7/2019 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,  l’Acord de Derogació d’aquest Decret-llei 9/2019del Parlament de Catalunya  premi aquí per accedir-hi.

Doncs bé, en relació al primer dels Decrets-llei comentats,  pels contractes que es signin a partir del dia 6/3/2019 serà d’aplicació la nova normativa, ja que el BOE on s’ha publicat és el de 5/3/2019.

A la Cambra ja tenim a punt els contractes redactats per als propietaris que hagin de llogar a partir d’ara mateix.

També podeu informar-vos de l’evolució dels lloguers durant els darrers 13 anys, dels 2005 al 2018, prement aquest enllaç.

Com a trets principals, la durada mínima del contracte es fixa en 5 anys, llevat que si es tracta de persones jurídiques arrendadores el termini és de 7 anys.

L’arrendador no pot sol·licitar els avals addicionals al mes de fiança que estimi oportuns més enllà de dues mensualitats de renda i, si l’arrendador és persona jurídica, no pot exigir que el llogater pagui les despeses corresponents per la contractació del lloguer de l’habitatge.

També serà aplicable la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil relativa als desnonaments (que permetrà que el llogater al·legui vulnerabilitat social, la qual cosa obliga al jutge a demanar un informe als serveis socials. En cas que l’informe ratifiqui aquesta situació, el desnonament es paralitzarà un mes (dos si el propietari era una persona jurídica).

I s’haurà de seguir declarant l’Impost de Transmissions Patrimonials  però seran exempts de pagament (ja que l’exempció ha quedat sense efecte). Per a més informació premi aquí

Recordem, que la normativa nova és pràcticament una reproducció de la que era vigent des del 19/12/2018 (BOE 18/12/2018), que segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent,  i quines  modificacions més importants, que només afectaven als lloguers d’habitatges eren:

  1. És una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, instat pel Govern del Partit Popular que suposà una restricció i  limitació dels drets dels llogaters d’habitatges.
  2. Estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de
    1. Si l’arrendador o propietari és persona física: 5 anys
    2. Si l’arrendadora o propietària és una persona jurídica (societat…): 7 anys
  3. Si les parts no es pronuncien per no renovar-lo, en ambdós casos hi ha una pròrroga de 3 anys, a partir del 5è ó 7è any, segons correspongui (ull amb els terminis de preavís quan s’opti per a no prorrogar el contracte que seràn de 4 mesos per a l’arrendador i 2 per a l’arrendatari).
  4. La fiança segueix obligatòria en un mínim d’1 mensualitat de renda i es limiten els valas o  dipòsits extres,  a dues mensualitats de renda
  5. Les despeses de formalització de contracte són:
    1. Segons pactin les parts, si l’arrendador és persona física
    2. A càrrec de l’arrendadora, si l’arrendadora és persona jurídica (societat…), llevat que els serveis els contracti l’arrendatari/a, per iniciativa directa
  6. S’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonaments, possibilitat la suspensió dels procediments judicials d’un mes (si l’arrendador és persona física) o de tresmesos si és persona jurídica (societat …)
  7. Eximeix als arrendataris de que els repercuteixin l’IBI, si l’arrendadora és un ens públic
  8. En els cas d’habitatges desocupats, permet que l’Estat o les Comunitats autonòmiques puguin establir recàrrecs en l’IBI, a aplicar pels Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals
  9. Permet que puguin aplicar-se bonificacions en l’IBI de fins el 95 % en edificis destinats al lloguer d’habitatges amb renda limitada
  10. Eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) dels arrendaments d’habitatges (en general), que fins ara era del 0’5%, però seguirà sent obligatòria la declaració i autoliquidació de l’impost (amb la qual cosa l’administració fiscal seguirà tenint el registre d’arrendaments i els seus ingressos o rendes). Per a més informació premi aquí
  11. No resten eximits del pagament d’ITP els avals que es puguin realitzar com a conseqüència dels arrendaments

Pot accedir a la normativa publicada llavors al BOE prement aquí

Índex de preus de lloguer

 

A tots els contractes de lloguer d’habitatge JA NO ÉS  obligatori i imprescindible, que figuri l’índex de referència del preu del lloguer aplicable a l’habitatge que és objecte de contractació, a més de la resta de dades que reculli la legislació civil.

Ara bé, sí ho serà, si es convalida el Decret-Llei 9/2019, de 21 de maig (DOGC 23/5/2019),   i posteriorment ho acorda el Departament corresponent de la Generalitat

Fem aquest aclariment, doncs des del 8/3 fins el 8/4 de 2019,  aquest índex era obligatori i  també que constés a les ofertes o comercialitzacions d’habitatgfes en lloguer, i la seva omissió és falta lleu per manca d’informació.

Així ho establí el Decret Llei 5/2019, de 5 de març, que estableix les noves “Mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge”, en el seu article 4, PERÒ EL DECRET-LLEI VA DECAURE EN NO SER CONVALIDAT PEL PARLAMENT DE CATALUNYA EN HAVER-SE RETIRAT PER PREVISIBLE DE MANCA DE MAJORIA QUE HO APROVÉS.

Amb tot, recordem que l’índex, que es determina en €/m2, no significa un límit en la contractació, un límit en el preu del lloguer, però si pot tenir conseqüències en ordre a la impossibilitat d’obtenció d’ajuts a l’habitatge (si es lloga per un preu superior a l’índex) o de bonificacions o reduccions d’impostos (com l’IBI), que encara s’han de determinar.

Per trobar aquest índex de referència, podeu premer aquest enllaç

A la Cambra ja ho vam incorporar i retirar de les ofertes de lloguers així com també als contractes de lloguer d’habitatge, davant la manca de convalidació del Decret-llei.

Recordeu que la Cambra és l’administrador de confiança

Dipòsit de fiances legals

La Cambra és en la seva demarcació i àmbit territorial, la entitat gestora a efectes de fiances, que té signat un conveni vigent de col·laboració amb l’Institut Català del Sòl a l’empara de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes.

Amb aquesta Llei, “es crea el Registre de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes, amb caràcter administratiu, que depèn de l’Institut Català del Sòl, en el qual han d’ésser objecte d’inscripció les dades corresponents a contractes subscrits entre arrendador i arrendatari referents a immobles situats a Catalunya, les fiances dels quals han d’ésser objecte de dipòsit preceptiu, segons aquesta Llei”.

En la seva qualitat d’entitat gestora de l’INCASOL, la Cambra de la Propietat està expressament habilitada per acceptar i tramitar els dipòsits corresponents, facilitant tot tipus d’assessorament, informació i ajut que el dipositant pugui necessitar. El personal de la Cambra tramitarà els ingressos de fiances dins el marc d’una atenció personalitzada al propietari, cobrarà l’import de la fiança i imprimirà el model d’ingrés per tal que el dipositant el firmi, ja que és el seu justificant d’ingrés de la fiança i, per tant, se l’hi lliurarà amb el segell o ràfega que indiqui la data i l’import de l’ingrés.

L’arrendador que havia fet el dipòsit, o una altra persona autoritzada, ha de sol·licitar la cancel·lació de la fiança i la devolució de l’import dipositat dins dels vuit dies següents a la data d’extinció del contracte. La Cambra col·labora en la cancel·lació del dipòsit de la fiança en una doble vessant: admet els impresos de sol·licitud degudament emplenats i documentats, oferint a l’interessat una atenció personalitzada, i tramita la sol·licitud de devolució, que sempre es farà efectiva per transferència bancària des de l’INCASOL.

La Cambra té un àmbit territorial o  demarcació comarcal, abastant els municipis de Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal, Matadepera, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Gallifa.

A més, en mèrits de l’esmentat conveni de col·laboració vigent amb l’Institut Català del Sòl, la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca és competent en matèria d’enregistrament de contractes d’arrendament i dipòsit de fiances respecte dels termes municipals d’Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Colbató, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, La Palma de Cervelló, El Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Vallirana.

Administració de finques

La Cambra posa la seva experiència i professionalitat al servei dels propietaris perquè puguin treure el millor rendiment del seu patrimoni immobiliari.

Si disposa d’un habitatge, pis, casa, local comercial, oficina o nau industrial per llogar i desconeix el funcionament del món immobiliari, no disposa de temps per buscar llogaters, per formalitzar adequadament el contracte o per realitzar totes les gestions que se’n deriven (aigua, gas, llum, inventari, etc.), el servei d’administració de finques de la Cambra ho farà per vostè i sense cap esforç en traurà la major rendibilitat.

Record sempre que a més la Cambra és l’administrador de confiança

La Cambra es fa càrrec de tot un seguit de gestions per facilitar-li el lloguer:

  • gestió de cobraments
  • requeriments de morosos
  • pagament i gestió de despeses
  • liquidació d’impostos: IVA i IBI
  • selecció de llogaters
  • formalització del contracte de lloguer
  • gestió de subministraments (aigua, llum i gas)
  • assegurances de lloguers
  • enregistrament de contractes de lloguer
  • dipòsits de fiances de lloguer

Administració de finques on line

La Cambra facilita als propietaris dels que administra el lloguer de les seves finques, l’accès on line al seu estat de comptes i documentació econòmica.

Per  a accedir ha de clicar sobre la imatge i després identificar-se amb el seu nom d’usuari i la contrassenya

La Cambra és l’administrador de confiança