La Cambra contra el cobrament de la plusvàlua

La CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE TERRASSA I COMARCA, demana oficialment a tots els Ajuntaments de la pròpia demarcació (Comarca de Terrassa), que són els de Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal, Matadepera, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Gallifa, que deixin de cobrar la plusvàlua municipal i retornin els diners cobrats indegudament.

El resum de l’ampli document que justifica la legalitat d’aquesta decisió és que:

  1. Adoptin les mesures necessàries per a deixar de liquidar i cobrar les quotes de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal)
  2. Retornin els diners cobrats indegudament als ciutadans.

La Cambra fa temps que té un servei de reclamació (premi aquí)

La Cambra demana que es tingui present expressament de cara a l’aplicació de les respectives Ordenances Fiscals municipals de cada un d’aquells Ajuntaments,  corresponent a l’Impost sobre l’Increment de Valor del Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) per a l’exercici fiscal 2018.

Els motius són esquemàticament els següents:

Primer.- Necessitat de procedir a suspendre l’aplicació de l’Impost fins que s’adeqüi a la legalitat

El Tribunal Constitucional (TC), mitjançant Sentència de data 11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovada pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que regulen l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU),  en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor. Considera el TC  que en la seva configuració, l’IIVTNU, vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica, perquè la seva meritació no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del terreny, sinó a la seva mera titularitat durant un període de temps, deixant en mans del legislador la concreció dels mitjans de prova admissibles en aquest sentit.

Pot accedir a la sentència prement aquí

I no havent legislació nova, el procedent és que l’ordenança prevegi la suspensió de les liquidacions i autoliquidacions de l’IIVTNU fins que es modifiqui el règim de l’impost i s’adeqüi a la legalitat.

Segon.- Subsidiàriament, suspensió de les liquidacions prèvia sol·licitud dels contribuents afectats.

Inclús en el cas que els Ajuntaments no estiguin d’acord amb el que es demana de no cobrar cap plusvàlua, la Cambra demana que en tot cas paralitzi el cobrament fins que l’Estat no reformi la Llei d’Hisendes Locals en els casos en què el contribuent presenti una instància en què posi de manifest que no s’ha produït cap increment de valor dels terrenys objecte de transmissió (com ho fa l’Ajuntament de Barcelona).

Tercer.- No subjecció a l’Impost en els casos d’inexistència d’increment de valor en la transmissió.

 L’Ajuntament hauria de tenir present que l’ordenança vigent hauria de preveure la nul·litat o la no subjecció a l’impost en els casos en què s’hagin sofert pèrdues amb la transacció,  ja que del contrari l’Ajuntament està vulnerant la doctrina constitucional que prohibeix exigir l’impost  en els casos d’inexistència d’increments de valor.

 Quart.- Devolució als contribuents de les quotes pagades per l’Impost quan s’hagin sofert pèrdues en la transmissió.

S’ha de fer la devolució, facilitant mitjans de difusió als ciutadans afectats perquè puguin demanar-la, perquè és d’estricta justícia tributària.

El servei de reclamació és a la seva disposició (premi aquí)