Horari de la Cambra 2019

Any 2019

Horari normal d’atenció al públic:

  • Central: Matí, de  9 a dos quarts de dues; Tarda: de  4 a dos quarts de set
  • Comunitats: Matí, de 9 a dos quarts de dues; Tarda, de 4 a dos quarts de vuit

Els divendres del mes de juliol, així com dels dies 19 al 31 d’agost,  l’horari d’atenció al públic -tant de Central com de Comunitats- és de 9 del matí a dos quarts de dues, per qüestions organitzatives.

A banda dels dissabtes i festius generals corresponents al descans del personal, les nostres Oficines no estaran obertes -en atenció al públic- els següents dies:

  • Els dies 18 d’abril i 1 de juliol, per ser festes locals de Terrassa.
  • Els dies del 1 al 18 d’agost, ambdós inclosos, així com el dia 27 de desembre, per vacances de tot el personal

Finalment, davant de qualsevol incidència, sempre estan operatives les següents adreçes electròniques:

A la Cambra ens agrada atendre’l i és la nostra voluntat donar el millor servei amb la major eficàcia i plena seguretat a tots els propietaris.

Morositat i Comunitats de Propietaris

Afrontar la morositat a les Comunitats de Propietaris, i quina sigui l’actuació que ha de tenir  la Comunitat de propietaris quan hi ha un o diversos morosos, és motiu de nombroses consultes.

I especialment quan no són “temporals”, sinó que s’observa que aquesta situació serà llarga i moltes vegades complicada.

En les Comunitats, on la falta de pagament és suficient per a no poder fer front a les despeses dels serveis i elements comuns, l’única sortida passa (previ acord en Junta) per emetre rebuts extraordinaris, encara que sigui amb caràcter temporal, perquè d’una altra manera no hi haurà forma de pagar la neteja, els ascensors, la llum general i totes les altres despeses comunes de l’immoble (recordi que la Cambra administra Comunitats i també que té a disposició el seu Departament Jurídic amb assistència dels nostres advocats).

Doncs bé, encara que el que a continuació s’exposarà no sigui optimista, ni es poden assenyalar fórmules màgiques, indicarem els diferents problemes per tal que la Comunitat tingui constància de les conseqüències i accions d’aquesta falta de pagament per a ella i per a la resta dels propietaris.

I.- El deutor ocasional

Aquest és el que menys problemes planteja, doncs, encara que el morós protesti i discuteixi molt sobre l’acord de la Junta, fins i tot que voti en contra, és evident que ningú pot impedir el pagament de les derrames que hagi acordat la Comunitat, per molt que el que deixa de pagar consideri que té raó.

Per poder realment oposar-se a aquestes quotes ordinàries o extraordinàries, ha d’impugnar judicialment l’acord de la Junta, i a més cal que estigui al corrent de pagament. D’altra banda, si bé en la impugnació, el morós ha d’acreditar estar al corrent de pagament, el problema està que després de presentada la impugnació, els rebuts posteriors del mateix concepte ja no han d’estar al dia perquè el procés continuï, alguna cosa que necessitaria un canvi legislatiu, perquè aquest judici ordinari no ho exigeix i tampoc quan hi hagi recurs. Així, sense que la Comunitat pugui fer res sobre aquest tema, els posteriors rebuts de la mateixa matèria (ordinaris o extraordinaris) no es poden reclamar pendent de la sentència final, moltes vegades de l’Audiència Provincial, la qual cosa suposa un gran endarreriment des que la impugnació ha tingut lloc.

II.- Deutor sense comunicació de l’anterior propietari

El propietari anterior respon amb l’actual si no ha comunicat la venda, però cal assenyalar que la jurisprudència entén, a aquests i altres efectes, que si la Comunitat ha acceptat al nou titular, amb convocatòria a Juntes, acceptació del vot, fins i tot designació de càrrecs, etc., això suposa l’admissió plena de la nova propietat, per la qual cosa després no es pot exigir cap responsabilitat a l’anterior.

 III. Compravenda del pis o local

El nou titular estarà obligat al pagament del deute que consti en el certificat que expedeixi la Comunitat per a dur a terme l’escriptura pública de transmissió. És una bona previsió, però, com que aquesta certificació no és totalment obligatòria, moltes vegades, o la majoria, les parts renuncien a aquesta.
Naturalment, en aquest cas el nou propietari estarà obligat al pagament dels rebuts de l’any actual i dels quatre anteriors, afegint que la data que s’ha de tenir en compte no és la d’inscripció registral, sinó quan la dita escriptura de compravenda ha tingut lloc, perquè en un altre cas el nou titular, en alguns casos, trigaria un temps a fer-lo per a estalviar-se una part del deute.

IV.- Morós permanent amb hipoteca que consti en el Registre de la Propietat

La veritat és que sempre cal sospitar que quan un copropietari no paga, no assisteix a les Juntes i tampoc protesta, és que té problemes greus amb el pis o local i, pel que aquí interessa, fonamentalment amb la hipoteca que grava el pis.

Doncs bé, quan això ocorre –i passa amb relativa freqüència–, la Comunitat té poques solucions, fins que el pis o local sigui tret a subhasta i se l’adjudiqui un tercer o a la mateixa entitat que ha concedit la hipoteca. En qualsevol cas, els anys passaran, entre altres coses perquè els requisits de la Llei d’Enjudiciament Civil no permeten aquesta “urgència” que tots voldríem.
En tot cas, fins que no hi hagi nova adjudicació, no hi ha possibilitat de cobrar res. Després sí. El nou titular, des de l’acte ferm d’adjudicació, està obligat a pagar el que abans s’ha indicat, això és, l’any actual i els quatre anteriors, aclarint de nou que la data a tenir en compte és la de l’acte ferm, doncs, d’una altra manera, la propietat s’inscrivia un temps després per intentar pagar el menys possible. No val aquesta argúcia en contra de la Comunitat.

V.- Deutor en concurs de creditors

Passa el mateix. Això és, que fins que no hi hagi adjudicació del pis o local a un tercer no s’admeten les reclamacions de la Comunitat, sense perjudici que el que surti com a titular hagi de pagar l’afecció real de l’any actual i els quatre anteriors. La data que s’ha de tenir en compte és la d’adjudicació, reiterant el mateix que hem dit anteriorment, que no s’ha de partir del dia de la  inscripció registral.

VI.- Conclusió

Desgraciadament no es poden aportar solucions a les Comunitats que tenen “morosos”, excepte les indicades anteriorment.

No hi ha solucions “màgiques”.

Per tant, la realitat és que, fins que s’acabi un procés de condemna per al morós o concloguin les execucions hipotecàries o concurs de creditors, la Comunitat no pot cobrar, i llavors és quan es planteja el problema de falta de fons per a fer front a les despeses, ordinàries i extraordinàries de la finca, no existint una altra solució que els propietaris no morosos hagin d’acceptar pagar unes derrames a fi d’evitar les conseqüències jurídiques i materials de no pagar les esmentades despeses. Es pot dir que això és injust, però només amb això no solucionem els problemes de l’economia de la Comunitat. La realitat és que si els processos judicials no fossin tan llargs i costosos, si l’administració de justícia no patís les greus disfuncions i problemes que l’afligeixen, es podrien començar a albirar solucions a aquesta situació.

 

 

Nova llei d’hipoteques

Les hipoteques tenen nova llei a partir del 16 de juny de 2019.

La constitució d’hipoteques, que és la manera més habitual d’oferir garantia en la compravenda d’habitatges, ha començat una nova etapa a l’empara d’una nova normativa que ja ha entrat en vigor.

No podem deixar de recordar que la normativa fins ara vigent ha acabat derivant en molts litigis atès, en part, a la falta de transparència i al desconeixement del producte financer per part del client consumidor, qui s’ha vist sorprès pels efectes de les clàusules sòl; o per l’aplicació d’índexs no tan coneguts com l’IRPH, i la imputació per part de les entitats creditícies dels impostos i de totes les despeses de constitució. Tot això ha acabat saturant els tribunals de conflictes entre les entitats bancàries i els consumidors.

La nova normativa vol evitar aquestes fonts de conflicte judicial i posar l’accent sobre la transparència i la protecció al consumidor. S’entenen com a consumidors les persones físiques, tant si són els deutors, com si intervenen per a garantir deutes d’altres.

Per altra part, la llei va adreçada als préstecs hipotecaris referents a immobles residencials incloent també trasters, garatges i terrenys.

Per reforçar la transparència, i sens perjudici de l’obligació que tenen les entitats financeres d’informar al consumidor, s’atorga als notaris un nou paper. Els notaris passen a ser assessors del consumidor, amb l’objecte que aquest tingui la informació necessària i arribi a conèixer de manera senzilla les obligacions econòmiques i jurídiques que comporta la constitució d’una hipoteca.

 

Període de reflexió de 14 dies abans de signar la hipoteca

En el nou sistema caldrà anar al notari dues vegades. Una primera on el notari actuarà com assessor del consumidor a qui cal lliurar una amplia informació durant un mínim de 14 dies abans de signar: l’oferta vinculant (FEIN), la fitxa d’advertències estandarditzades (FIAE) en la qual s’explica de manera genèrica quines són les clàusules o elements més rellevants, un esborrany del contracte a signar i, si la hipoteca és variable, un document a part amb les quotes que s’haurien de pagar en diversos escenaris. Fora de Catalunya, on regeix la llei de Consum, el temps de reflexió és de 10 dies.

 

Com a altres novetats significatives pel consumidor podem destacar les següents:

 

-Despeses de constitució i productes vinculats

El banc assumeix totes les despeses de formalització del préstec, com les de notaria, registre i gestoria i també assumeix l’impost corresponent (ITPiAJD).

El consumidor només assumeix el cost de la taxació i les copies notarials que pugui precisar.

El banc no pot obligar el client a comprar productes com l’assegurança de vida o de la llar; ara bé, si que es permet la pràctica que actualment estan fent algunes entitats bancàries, de millorar el tipus d’interès del préstec si s’adquireix aquests productes.

 

-Prohibició de pactar clàusules sòl

Es prohibeix fixar un límit d’interès remuneratori mínim (el que es coneix com a clàusula sòl). Per tant, els bancs no poden tornar a incorporar mai més les conegudes clàusules sòl.

 

-Amortització anticipada

Es limiten les comissions que els bancs poden aplicar en cas que el deutor vulgui pagar el crèdit de manera anticipada. Per a les hipoteques variables queda limitat al 0,25% els tres primers anys o al 0,15% si estem dins els 5 anys. Pels préstecs a tipus fix aquestes penalitzacions queden limitades al 2% els primers 10 anys i a l’1,5% a partir del desè any.

 

-Canvis d’hipoteca

Es flexibilitzen els canvis d’hipoteca; la subrogació de la hipoteca per part d’una altra entitat bancària no comporta costos addicionals pel client. També es facilita canvis tals com passar la hipoteca de tipus variable a tipus fix o de multidivisa a la moneda habitual del client.

 

Impagament de quotes

Es limita l’interès de demora que apliquen les entitats bancàries als imports impagats, que no podrà ser superior a tres punts per sobre de l’interès del préstec.

Es regula la situació d’impagament i el moment que el banc pot declarar tot el préstec vençut prescindint del termini pactat.

Si ens trobem en la primera meitat del préstec, caldrà que l’ impagament de quotes arribi al 3% del capital prestat o a 12 mensualitats impagades.

Si ens trobem en la segona meitat del préstec, l’impagament ha de correspondre al 7% del capital prestat o a 15 mensualitats impagades.

Subvencions punts recàrrega vehicles elèctrics

Oberts els ajuts per a la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

L’Institut Català d’Energia, ha obert la convocatòria d’ajuts (a partir del  21de maig de 2019),  per a l’impuls de la mobilitat sostenible, d’acord amb la Resolució EMC/1322/2019, de 14 de maig  (DOGC 20/5/2019), convocant per a aquest any 2019, la concessió de subvencions del programa d’incentius a la mobilitat eficient i sostenible, destinada a persones físiques (Programa MOVES). Pot accedir-hi prement aquí.

Inclou subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, entre d’altres qüestions.

Els ajuts van dirigits , en l’àmbit de la propietat (a banda entre d’altres de l’adquisició de vehicles d’energies alternatives),  a la implantació d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics, subvencionant  les preinstal·lacions  d’infraestructures de recàrrega de les comunitats de propietaris en aparcaments privats.

Subvencionarà la implantació d’infraestructura de recàrrega de tot tipus (vinculada o domèstica, convencional, semi ràpida i ràpida) tant per a particulars com per a empreses i administracions.

L’objectiu és impulsar el desenvolupament d’una xarxa de recàrrega per a vehicles elèctrics que contribueixi a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya.

Els ajuts cobriran fins al 40% de la despesa en equips de recàrrega i obra civil associada (incloent-hi permisos, enginyeria i senyalització), amb un màxim de 100.000 euros per beneficiari.

Si vol consultar les bases premi aquí.

En pàrquings col·lectius de comunitats de propietaris, és  subvencionable la preinstal·lació elèctrica per a la recàrrega de vehicle elèctric que inclogui una conducció principal per zones comunitàries (mitjançant tubs, canals, safates, etc.), de manera que es possibiliti la realització de derivacions fins a les estacions de recàrrega ubicades a les places d’aparcament, tal com es descriu en l’apartat 3.2 de la (ITC) BT-52 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

Les subvencions, s’han de sol·licitar  abans d’executar la instal·lació) directament l’Institut Català d’Energia (pot accedir-hi prement aquí), abans del 31/12/2019 si no s’esgota abans el pressupost previst i s’han d’executar les actuacions corresponents en el termini de 12 mesos a comptar de la notificació de la Resolució administrativa de concessió de l’ajut (l’administració pot tardar 6 mesos a contestar).

I tractant-se d’energia, pot consultar com estalviar en la factura de la llum a casa seva o al seu negoci o empresa, prement aquí.

Estalvi d’energia per als propietaris

La Cambra ha assolit un acord amb la companyia “ESCANDINAVA DE ELECTRICIDAD, S.L.”, per facilitar que els propietaris i usuaris tant d’habitatges com de locals puguin gaudir d’una factura de la llum més barata.

Truqui  al telèfon 900 373 681 i doni el Codi de Promoció número 192038 i li  faran gratuïtament, de franc, l’estudi de l’estalvi que poden assolir (a més li dona dret a un descompte de 30 € del primer rebut).

 

 

 

Informe sobre els lloguers: Terrassa, Rubí i Sant Cugat

Amb els gràfics següents pot veure’s l’evolució dels lloguers a Terrassa, Rubí i Sant Cugat, amb dades actualitzades de 2005 a 2018 (informe tancat a 8/4/2019).

  • Terrassa: Lloguer mitjà a 2018 – 560’85 €/mes
    • Increment anual a 2018 – 6’68 %
  • Rubí: Lloguer mitjà a 2018 – 630’48 €/mes
    • Increment anual a 2018 – 8’28 %
  • Sant Cugat: Lloguer mitjà a 2018 – 1.149’55 €/mes
    • Increment anual a 2018 – 4’90 %

Del 2006 al 2018, els lloguers han pujat un 2’56 % a Terrassa

A Terrassa els preus han pujat més els darrers anys, pel fet que ha Barcelona han esgotat l’oferta i els preus han tocat sostre, com també ha passat a Sant Cugat.

A Terrassa, tant pel que fa a lloguers com a preus de compra, l’expulsió de població per l’excés d’increment de preus de lloguer i compra o venda a Barcelona i Sant Cugat, suposa un increment de demanda que ha implicat un increment de preus.

Rubí, que fa anys que té congelades les possibilitats de construir habitatges per manca de planejament urbanístic, derivat de la manca de consens polític per a aprovar-lo durant molts anys, ha patit una manca d’oferta i –amb una demanda constant- ha meritat uns preus de lloguer que són un 12’42 % superiors als de Terrassa.

A Terrassa l’existència fins a finals de 2016 d’oferta més o menys suficient, va implicar el manteniment preus i a partir de 2017 fins avui, una acceleració i increment.

A criteri de la Cambra, pel que fa als lloguers, en termes generals durant el 2019 simplement es mantindran amb tendència a la baixa, que podria seguir en la mateixa tònica per a l’any 2020.

És important tenir present que els sous no han crescut, ni molt menys, en proporció als lloguers i preus de compra, per la qual cosa, no poden incrementar-se més.

També cal considerar que des de gener de 2005 a desembre de 2018, l’IPC va pujar un 28%

Però, si tenim present que els sous de la gent són els mateixos es treballi a Barcelona, Sant Cugat o Terrassa, hi ha un diferencial de costos que fa atractiva Terrassa per a viure –a banda de la major qualitat de vida que s’ofereix a Terrassa tant respecte de Barcelona com de Sant Cugat pel seu comerç i activitats cívico-culturals- per sobre de Barcelona o Sant Cugat.

Apuntar també, que les persones “expulsades” de Barcelona per preu, si treballen fora de Terrassa, han d’assumir uns costos de transport importants.

Recordi que ja NO és obligatori fer constar l’índex de preus de lloguer i que el pot trobar prement aquí

Pot informar-se sobre les novetats actuals de la llei de lloguers prement aquest enllaç.

Novetats en la llei de lloguers!

Convalidat el dia 4/4/2019, el  Decret-llei de reforma de la llei d’arrendaments urbans, així com d’altres normes que afecten els lloguers (com per exemple l’Impost de Transmissions Patrimonials, l’IBI i la Llei d’Enjudiciament Civil).

Altrament, no s’ha convalidat el  Decret-llei 9/2019, de 21 de maig (DOGC 23/5/2019), que hauria restringit la llibertat de contractació en la determinació dels lloguers d’habitatges i quin objectiu eralimitar els increments de preus del lloguer  en zones de forta demanda acreditada (prement aquest enllaç pot accedir al Decret-llei esmentat).
El 5/7/2019 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,  l’Acord de Derogació d’aquest Decret-llei 9/2019del Parlament de Catalunya  premi aquí per accedir-hi.

Doncs bé, en relació al primer dels Decrets-llei comentats,  pels contractes que es signin a partir del dia 6/3/2019 serà d’aplicació la nova normativa, ja que el BOE on s’ha publicat és el de 5/3/2019.

A la Cambra ja tenim a punt els contractes redactats per als propietaris que hagin de llogar a partir d’ara mateix.

També podeu informar-vos de l’evolució dels lloguers durant els darrers 13 anys, dels 2005 al 2018, prement aquest enllaç.

Com a trets principals, la durada mínima del contracte es fixa en 5 anys, llevat que si es tracta de persones jurídiques arrendadores el termini és de 7 anys.

L’arrendador no pot sol·licitar els avals addicionals al mes de fiança que estimi oportuns més enllà de dues mensualitats de renda i, si l’arrendador és persona jurídica, no pot exigir que el llogater pagui les despeses corresponents per la contractació del lloguer de l’habitatge.

També serà aplicable la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil relativa als desnonaments (que permetrà que el llogater al·legui vulnerabilitat social, la qual cosa obliga al jutge a demanar un informe als serveis socials. En cas que l’informe ratifiqui aquesta situació, el desnonament es paralitzarà un mes (dos si el propietari era una persona jurídica).

I s’haurà de seguir declarant l’Impost de Transmissions Patrimonials  però seran exempts de pagament (ja que l’exempció ha quedat sense efecte). Per a més informació premi aquí

Recordem, que la normativa nova és pràcticament una reproducció de la que era vigent des del 19/12/2018 (BOE 18/12/2018), que segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent,  i quines  modificacions més importants, que només afectaven als lloguers d’habitatges eren:

  1. És una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, instat pel Govern del Partit Popular que suposà una restricció i  limitació dels drets dels llogaters d’habitatges.
  2. Estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de
    1. Si l’arrendador o propietari és persona física: 5 anys
    2. Si l’arrendadora o propietària és una persona jurídica (societat…): 7 anys
  3. Si les parts no es pronuncien per no renovar-lo, en ambdós casos hi ha una pròrroga de 3 anys, a partir del 5è ó 7è any, segons correspongui (ull amb els terminis de preavís quan s’opti per a no prorrogar el contracte que seràn de 4 mesos per a l’arrendador i 2 per a l’arrendatari).
  4. La fiança segueix obligatòria en un mínim d’1 mensualitat de renda i es limiten els valas o  dipòsits extres,  a dues mensualitats de renda
  5. Les despeses de formalització de contracte són:
    1. Segons pactin les parts, si l’arrendador és persona física
    2. A càrrec de l’arrendadora, si l’arrendadora és persona jurídica (societat…), llevat que els serveis els contracti l’arrendatari/a, per iniciativa directa
  6. S’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonaments, possibilitat la suspensió dels procediments judicials d’un mes (si l’arrendador és persona física) o de tresmesos si és persona jurídica (societat …)
  7. Eximeix als arrendataris de que els repercuteixin l’IBI, si l’arrendadora és un ens públic
  8. En els cas d’habitatges desocupats, permet que l’Estat o les Comunitats autonòmiques puguin establir recàrrecs en l’IBI, a aplicar pels Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals
  9. Permet que puguin aplicar-se bonificacions en l’IBI de fins el 95 % en edificis destinats al lloguer d’habitatges amb renda limitada
  10. Eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) dels arrendaments d’habitatges (en general), que fins ara era del 0’5%, però seguirà sent obligatòria la declaració i autoliquidació de l’impost (amb la qual cosa l’administració fiscal seguirà tenint el registre d’arrendaments i els seus ingressos o rendes). Per a més informació premi aquí
  11. No resten eximits del pagament d’ITP els avals que es puguin realitzar com a conseqüència dels arrendaments

Pot accedir a la normativa publicada llavors al BOE prement aquí

Índex de preus de lloguer

 

A tots els contractes de lloguer d’habitatge JA NO ÉS  obligatori i imprescindible, que figuri l’índex de referència del preu del lloguer aplicable a l’habitatge que és objecte de contractació, a més de la resta de dades que reculli la legislació civil.

Ara bé, sí ho serà, si es convalida el Decret-Llei 9/2019, de 21 de maig (DOGC 23/5/2019),   i posteriorment ho acorda el Departament corresponent de la Generalitat

Fem aquest aclariment, doncs des del 8/3 fins el 8/4 de 2019,  aquest índex era obligatori i  també que constés a les ofertes o comercialitzacions d’habitatgfes en lloguer, i la seva omissió és falta lleu per manca d’informació.

Així ho establí el Decret Llei 5/2019, de 5 de març, que estableix les noves “Mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge”, en el seu article 4, PERÒ EL DECRET-LLEI VA DECAURE EN NO SER CONVALIDAT PEL PARLAMENT DE CATALUNYA EN HAVER-SE RETIRAT PER PREVISIBLE DE MANCA DE MAJORIA QUE HO APROVÉS.

Amb tot, recordem que l’índex, que es determina en €/m2, no significa un límit en la contractació, un límit en el preu del lloguer, però si pot tenir conseqüències en ordre a la impossibilitat d’obtenció d’ajuts a l’habitatge (si es lloga per un preu superior a l’índex) o de bonificacions o reduccions d’impostos (com l’IBI), que encara s’han de determinar.

Per trobar aquest índex de referència, podeu premer aquest enllaç

A la Cambra ja ho vam incorporar i retirar de les ofertes de lloguers així com també als contractes de lloguer d’habitatge, davant la manca de convalidació del Decret-llei.

Recordeu que la Cambra és l’administrador de confiança

IPC 0’43% lloguers/avui

0’43 % 

És l’últim publicat (12/7/2019)  pel  període juny 2019 a juny 2018.

Actualització de la renda en els arrendaments immobles (pisos, locals comercials, pàrquings)

La majoria de contractes d’arrendament preveuen que la renda de lloguer pactada s’actualitzi anualment d’acord amb algun índex, el més habitual és l’índex general de preus al consum i d’aquesta manera es revalora l’import del lloguer pactat inicialment en el contracte.

Per facilitar aquesta actualització, li proporcionem un enllaç  al web de l’Institut Nacional d’Estadística que li permetrà d’obtenir l’import de la renda actualitzada.Tan sols cal introduir l’import de la renda actual i el període que es vol actualitzar i obtindrà immediatament el nou import actualitzat i la variació percentual aplicada.

 Càlcul IPC renda lloguer

Si el seu contracte de lloguer preveu un sistema d’actualització diferent a l’aplicació de l’IPC índex general, o té qualsevol altre dubte referent al seu contracte posi’s en contacte amb els nostres serveis jurídics, podem ajudar-lo a fer les actualitzacions corresponents de la renda segons les estipulacions del seu contracte.

D’altra banda, recordem que a partir de l’1 d’abril de 2015 hi ha un canvi importantíssim a la normativa d’aplicació de l’IPC o no o l’IGC (Índex de Garantia de Competitivitat) que consisteix en:

Nou índex de referència en actualitzacions dels lloguers:  Índex de Garantia de Competitivitat (IGC)

 

L’1 d’abril de 2015 va entrar en vigor  la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, que afecta els contractes d’arrendament signats a partir d’aquesta data.

 Estableix que: 

Si no hi ha pacte exprés, no es podrà revisar el lloguer.

Si es pacta expressament algun mecanisme de revisió de valors monetaris, però no es detalla l’índex o la metodologia, la renda es revisarà cada any però només segons la variació anual de l’índex de garantia de competitivitat (IGC) en la data de cada revisió, prenent com a mes de referència per a la revisió el que correspongui a l’últim índex publicat en la data de renda es revisarà en cada anualitat revisió del contracte.

 Què és l’IGC?


Si l’IPC (índex de preus de consum) és un índex que inclou una cistella amb els productes més representatius de l’economia, l’IGC tindrà com a base l’IPC de l’eurozona, al qual es restarà un factor corrector que reflectirà la pèrdua de competitivitat produïda des de 1999, quan Espanya va entrar a la UEM amb uns tipus de canvi irrevocables per a la seva moneda. A més, per fer-ho més estable, aquest IGC tindrà un topall del 2% i un mínim del 0%.


A partir d’ara, per revisar la renda d’un arrendament d’habitatge, haurem de tenir molt en compte la data del contracte:


Contractes posteriors a l’1 de gener de 1995 i anteriors al 6 de juny de 2013


En aquests contractes la revisió de la renda està marcada per l’IPC general, establert per la LAU de manera obligatòria durant els cinc primers anys del contracte. Solament a partir del sisè, les parts podien pactar un criteri diferent per dur a terme l’actualització, però durant aquest primer període de cinc anys no podien establir una altra fórmula. En aquests contractes es va aconseguir un avenç important, que evita una menor pèrdua del temps de revisió, perquè no pren la dada de l’IPC del mes del contracte, en la primera revisió, sinó la que hagi estat publicada en el moment que correspongui revisar.


Contractes posteriors al 6 de juny de 2013 i anteriors a l’1 d’abril de 2015


Amb la reforma de la LAU 29/94 per la Llei 4/2013, l’article 18 va ser modificat i va establir llibertat de pacte entre arrendador i arrendatari per a la revisió de la renda d’acord amb “els termes pactats per les parts”, indicant que, només a falta de pacte, s’aplicaria l’IPC publicat per l’INE. Per tant, en aquests contractes la revisió de la renda ja no està marcada per l’IPC. No és obligatori acudir a aquest índex en concret durant els tres anys de durada, sinó que tan sols s’acudeix a aquesta dada si les parts no n’han fixat cap.


Contractes posteriors a l’1 d’abril de 2015


Amb l’entrada en vigor l’1 d’abril de 2015 de la Llei de desindexació de l’economia espanyola, s’han introduït força canvis en l’article 18, que s’han de tenir en compte.

Continua regint la voluntat de les parts i es revisarà la renda en els termes pactats. Ara bé, si no existeix tal pacte, no hi haurà cap revisió. Amb la normativa anterior, calia un pacte entre arrendador i arrendatari, però a falta d’aquest s’aplicava sempre l’IPC.

En aquests contractes, en el cas que l’arrendador i l’arrendatari hagin estipulat la revisió de la renda però no el sistema o índex a considerar, s’aplicarà el nou IGC, índex de garantia de competitivitat, i no l’IPC.

És a dir, se substitueix l’aplicació de l’IPC per l’IGC per a l’actualització de la renda del contracte d’arrendament d’habitatge.

Impost a contractes de lloguer 0’5 % o exempts

El nou decret llei que entra en vigor el 6/3/2019 (BOE 5/3/2019), després de la  NO CONVALIDACIÓ del   Decret-llei 21/2018, de 14 de desembre (BOE de 18/12/2018), torna a eximir de pagament de l’ITP als contractes que es signin a partir de 6/3/2019 (inclòs).

Per tant, els contractes posteriors a 6/3/2019, han quedat exempts de pagament (no de declaració), doncs el tipus és del 0%.

 

En tots els casos, la declaració la pot fer a la Cambra

L’Agència Tributària de Catalunya i el Consell General de Cambres de la propietat urbana de Catalunya, tenen signat un Conveni, pel que es faculta a les Cambres a fer la presentació telemàtica de declaracions a tercers, també per a aquest impost (aquest servei té un cost de només 12 € més IVA  -si hi ha aval hi ha dues autoliquidacions el el cost és per cada autoliquidació).

 

Aquest és un nou avantatge per als propietaris

 

Base imposable

La base imposable estarà constituïda per la suma total dels lloguers que s’hagin de pagar durant tot el termini de durada del contracte. Si no constés la durada del contracte es computaran sis anys, sens perjudici de les liquidacions addicionals que s’hagin de practicar cas de continuar vigent el contracte passats els sis anys. En els contractes subjectes a prorroga obligatòria es comptarà, com a mínim, tres anys (art. 10.2.e LITPi AJD)

Així doncs, si signem un contracte d’arrendament d’habitatge, encara que pactem una durada d’un any, en la mesura que la LAU (llei d’arrendaments urbans) estableix una pròrroga obligatòria de tres anys, s’haurà de computar com si fos de tres anys.

Arrendaments subjectes

Estan subjectes al pagament d’aquest impost els actes de “constitució d’arrendaments” (art. 7.1.B) LITPiAJD), és a dir, de celebració o signatura de contractes d’arrendaments que no estiguin subjectes a IVA, tant si s’han celebrat en document privat com en document públic.

Així doncs, els arrendaments d’habitatge, en la mesura que no estan subjectes a IVA, estar subjectes al pagament de l’ITPiAJD.

Pagament i termini

El pagament s’haurà d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data de celebració del contracte, mitjançant autoliquidació, en el model aprovat per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria tributària.

Subjecte passiu (obligat al pagament).

Conforme la normativa el subjecte passiu obligat a pagar l’impost és l’arrendatari (art. 8.f) LITPiAJD).

No obstant, és important que els propietaris tinguin en compte, que conforme l’art. 9.1.b) de la LITPiAJD seran subjectes subsidiaris: “b) En la constitución de arrendamientos, el arrendador, si hubiera percibido el primer plazo de renta sin exigir al arrendatario igual justificación”.

És per tant important que tots els propietaris en celebrar un contracte d’arrendament exigeixin que l’arrendatari pagui el referit impost o acrediti el referit pagament abans d’un mes des de la data de la signatura, ja que en cas contrari, l’administració podrà reclamar-ho al propietari.

 Exemple

Contracte d’arrendament d’habitatge per tres anys, amb una renta mensual de 500..-Euros

                        Base Imposable ……………………… 18.000 €

                        ITP-IAJD 2015-16 i 2017 (0’5%*) ………   90 €

 

Els Avals també paguen ITP (1%)

I si és sabut que els contractes d’arrendament han de pagar Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), si són d’habitatges i no subjectes a IVA.

Hi ha un general desconeixement que en el cas que el contracte d’arrendament, contingui algun aval o fiançament d’un tercer, aquest acte també està subjecte a l’impost sobre transmissions patrimonials i de forma independent (la fiança legal -que és la que es diposita a la Cambra-  no n’està subjecte a ITP).

Com a conseqüència d’algunes liquidacions provisionals girades per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), hem de fer esment que quan en un contracte d’arrendament es presta alguna garantia addicional per a la seva signatura, com ara algun aval o fiançament d’un tercer, aquestes cobertures estan subjectes a l’impost de transmissions patrimonials (ITP).

L’article 7 del RD Legislatiu 1/1993, del Text Refós de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, estableix com a fet imposable, entre d’altres, la constitució de fiances.

Doctrinalment s’ha entès sempre que el concepte de FIANÇA al que es fa referència és el de l’article 1822 del Codi Civil espanyol  i que diu el següent: “Per la fiança un s’obliga a pagar o a complir per un tercer, en el cas que aquest no ho faci”

Per tant, i respecte als contractes d’arrendament de finques urbanes, hem de tenir clar que les fiances legals que s’estipulen, d’acord amb la LAU, no es consideren subjectes a l’ITP.

No obstant això, en el cas que el contracte d’arrendament, contingui algun aval o fiançament d’un tercer, aquest acte està subjecte a l’impost sobre transmissions patrimonials, ja que es consideren dos contractes separats, l’arrendament i l’aval.

També hem de tenir present que si un subjecte passiu de l’IVA presta la fiança o aval, aquest estarà subjecte a IVA, i per tant NO subjecte a ITP.

Les característiques d’aquesta tributació són les següents:

  • El subjecte passiu és el creditor fiançat (és a dir l’arrendadori a favor del que es fa l’aval o fiançament)
  • La base imposable és el total de l’import fiançat o avalat
  • El tipus impositiu és l’1%

La Cambra de la propietat Urbana de Terrassa i Comarca té signat un conveni de col·laboració amb l’ATC per a la presentació i pagament d’autoliquidacions per via telemàtica en nom de terceres persones.

Així, respecte a les autoliquidacions de l’impost sobre transmissions patrimonials per a la formalització de contractes d’arrendament de finques urbanes, tant si contenen aval o fiançament de tercers com si no, és possible fer el dipòsit de la fiança i el pagament d’aquest impost a les oficines de la Cambra de la Propietat, que farà ambdòs tràmits amb un sol tràmit, estalviant al propietari les gestions a l’Oficina Liquidadora de la Generalitat i a les entitats financeres per a la presentació i pagament de l’autoliquidació de l’impost.

 

*d’1/2 a 31/12/2014 el tipus era del 0’3%

L’article 123 de la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, modifica el tipus de gravamen del Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPiAJD) aplicable a Catalunya, a partir del dia 1 de febrer de 2014, per a la constitució d’arrendaments no subjectes a IVA.

 

La Guia en un Clic

 

Llegir més

Vols vendre el teu pis?

Vine a la Cambra,  en la venda del teu pis, et gestionem tot, tot, tot,  des del primer fins a l’últim tràmit.

També en la compra.

L’incorporem a la nostra borsa immobiliària (amb difussió a portals immobiliaris diversos, també a la nostra web i a la pantalla de leds i l’aparador de la pròpia cambra)

La millor assistència comercial amb el suport de tot un equip professional que no té altre objectiu que donar-li el millor tracte, atendre tots els tràmits, per aconseguir el que la propietat desitja

Nosaltres ho gestionem tot, tot, tot.

escriptura o títol de propietat – rebut de l’impost de bens immobles – cèdula d’habitabilitat – certificació energètica – inspecció tècnica de l’edifici – certificació de la comunitat de propietaris d’estar al corrent de pagament – document d’encàrrec – recerca del comprador o compradora – contracte de reserva del pis – ajut a la recerca de finançament – contracte d’arres penitencials –contracte d’arres confirmatòries – contracte de compravenda – escriptura pública autoritzada per notari o notària – tota la contractació ajustada al que estableix el codi civil de Catalunya – impost sobre l’increment municipal de valor dels terrenys de naturalesa urbana – inscripció al registre de la propietat – canvi de titularitat al cadastre immobiliari

 

Reclamar el lloguer impagat

Tot propietari vol que el llogater li pagui i la morositat li preocupa.

L’últim any la morositat ha augmentat en un 8’45 %, segons l’estudi publicat pel fitxer d’inquilins morosos (FIM).

A la Cambra l’assessorem, li fem el millor contracte de lloguer i pot llogar segur contractant per molt poc cost l’assegurança especial.

L’impagament no és justificable.

Tot i estudiar la solvència del llogater i prenent mesures per prevenir l’impagament (avaladors, assegurança o diners com a garantia addicional), ens podem trobar amb què finalment el llogater no pagui el lloguer.

L’obligació principal de tot llogater  és fer front al pagament de la renda mensual dins el termini pactat en el contracte.

Com hem de procedir?

Davant el primer impagament s’han de prendre les mesures necessàries per recuperar els imports deguts i en el seu cas, l’habitatge.

Requeriment de pagament

Si ja s’ha produït l’impagament de rendes, no és necessari esperar més temps. En realitat des del primer mes impagat ja podem iniciar el procediment judicial, així que el més recomanable en aquest cas és efectuar un requeriment previ enviat per conducte fefaent a l’arrendatari reclamant-li les quantitats degudes i indicant-li el termini màxim per efectuar-ne l’abonament.

Demanda de desnonament

Si ja s’ha notificat el requeriment de pagament, ha passat el termini atorgat a l’arrendatari i aquest no ha pagat el deute, es pot instar el corresponent desnonament judicial, procediment pel qual és necessari advocat i procurador.

Si és aquest el seu cas, no dubti en consultar-nos.

El departament jurídic de la Cambra l’assistirà amb un cost bonificat del 20% per als propietaris socis.

L’acompanyarem durant tot el procés fins a recuperar la possessió legal del bé immoble.

1- Un cop presentada la demanda, el Jutjat atorga al demandat un termini de 10 dies durant els quals pot fer el següent:

  1. Desallotjar l’immoble
  2. Abonar el deute
  3. Oposar-se a la demanda amb advocat i procurador. (En aquest supòsit es celebraria la vista pública o judici i s’hauria d’esperar al resultat de la sentència)

2- L’arrendatari és desnonat

El termini aproximat des que s’interposa la demanda fins que finalment es produeix el desnonament és aproximadament de 6 mesos si no hi ha impedimentes (sol·licitud de justícia gratuïta, no localització del llogater, etc).

Si vol iniciar el procediment  o consultar sobre què ha de fer, premi aquí

Protecció de dades: Obligatòria i necessària

Protecció de dades en Comunitats de Propietaris

El 25 de maig de 2018 entra en vigor i comença a aplicar-se el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de 25/5/2016, que substituirà a l’actual normativa vigent.

Durant aquests dos anys ens hem hagut d’adaptar a la nova normativa europea que, tal com ve advertint l’Agència Espanyola de Protecció de Dades  (AEPD),  s’aplicarà sense règim transitori, ni terminis, ni pròrrogues (doncs ja ha tingut dos anys de moratòria).

El nou Reglament Europeu introdueix novetats que és important conèixer.

 

En què afecta la Llei de Protecció de Dades a les Comunitats de Propietaris?

Les Comunitats de Propietaris es serveixen de diferents fitxers amb dades de caràcter personal. El fitxer més usual és el que incorpora la informació de les persones físiques integrants de la pròpia comunitat.

Aquests fitxers tracten dades personals, com el nom dels propietaris o propietàries, telèfons, adreça postal, o de correu electrònic, dades bancàries, etc…  D’aquests fitxers es serveix la comunitat per a la seva gestió comptable, fiscal, i administrativa.

A vegades les Comunitats de Propietaris acorden la instal·lació de càmeres de videovigilància que comporten el tractament d’imatges de persones físiques. En aquest cas, haurà d’existir un fitxer específic amb aquesta finalitat.

La Comunitat de Propietaris en la seva qualitat de responsable dels fitxers  ha de complir amb la normativa en matèria de Protecció de Dades, si no vol incórrer en sanció.

Fins a l’entrada en vigor del nou Reglament Europeu les Comunitats de Propietaris tenien l’obligació d’inscriure els fitxers davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades  (AEPD).  A partir del 25 de maig de 2018 desapareix l’obligació de notificar la creació de fitxers, encara que  apareixen noves mesures de caràcter intern que s’hauran de tenir documentades i a la disposició de l’AEPD.

Document de Seguretat: Haurà de localitzar-se en les dependències en les quals es trobi custodiat el fitxer. En el cas de Comunitats administrades per la Cambra, a les oficines de la Cambra.

Les Comunitats com a responsables dels fitxers han d’aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per a garantir i estar en condicions de demostrar davant les persones interessades , i davant les autoritats de supervisió,  que el tractament de les dades  personals es duu a terme de conformitat amb el Reglament.

Aquest principi exigeix una actitud conscient, diligent i proactiva per part de les Comunitats respecte de tots els tractaments de dades que es duguin a terme, havent de garantir el compliment del deure de secret i seguretat de les dades, la veracitat de les mateixes, havent de ser tractades per a la finalitat per la qual van ser recollides, assegurant el compliment del Reglament Europeu en les seves relacions amb tercers.

La Cambra de la propietat, com a administradora de la Comunitat i  com a responsable del tractament de dades,  actua per compte de la Comunitat,  estant legitimada per a tractar i disposar de les dades que resultin necessàries per dur a terme la gestió ordinària dels assumptes de la comunitat en virtut de la relació contractual establerta amb la mateixa, i en el marc de les disposicions que en matèria de Comunitats de propietaris es regulen al Codi Civil de Catalunya  (l’article 553 CCCat).

L’encàrrec del tractament a favor de la Cambra en tant que administradora de la Comunitat ha de trobar-se documentat en un contracte, en el qual s’especifiquin les obligacions de les parts en relació amb la normativa de protecció de dades.

Com a encarregada  del tractament i com a administradora de la Comunitat, la Cambra ha d’impulsar i tenir documentades una sèrie de mesures de caràcter intern a la disposició de l’AEPD (la major part d’aquestes mesures les relatives al “Registre de les activitats del tractament”).

Per tot això, tant la Comunitat de Propietaris, com a responsable dels fitxers, com la Cambra de la Propietat que l’administra, com a responsable del tractament, han de complir amb l’establert en el Reglament Europeu en matèria de Protecció de Dades, havent de documentar el seu compliment davant l’AEPD quan siguin requerits per a això. Podent incórrer en una infracció greu en el cas d’incompliment.

Les  infraccions i sancions es graduen depenent de si són:

  • Lleus (multa de 900 a 60.101 €)
  • Greus (de 60.102 a 300.506 €)
  • Molt greus (300.507 a 601.012 €).

La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, presta els serveis a les Comunitats de propietaris que administra.

El cost del servei és només de 60 € l’any per a tota la Comunitat (amb més l’IVA corresponent).

La regulació de les funcions a realitzar no són només la de la presa de dades, sinó el també el seu manteniment així que la resta de tasques a realitzar d’acord amb el que es preveu al Reglament Europeu 2016/679 de Protecció de Dades (i més concretament en els seus arts. 24 a 43 i següents i concordants del propi Reglament).

L’encàrrec a la Cambra és necessari per a l’administració de la Comunitat. Aquest encàrrec és permanent, ja que no només es tracta d’incorporar dades, sinó del seu manteniment, incidències que es puguin donar, la seva acreditació  i riscos de violacions de seguretat i atenció dels drets, implementarles mesures de diligència i control proactiu enfocades a la prevenció d’aquest risc, etc.

El fet que la Comunitat ja estès donada d’alta, no té res a veure, ja que és la llei, concretament el nou reglament europeu, el que regula partint de zero tota la normativa i canvia absolutament el sistema.

Pot consultar el text del Reglament prement aquest link

Assegurança de lloguers, llar i Comunitats

A través de la Cambra pots accedir a les assegurances de la propietat (contractats amb la corredoria d’assegurances Ferrer & Ojeda).

Coneix de primera mà com sentir-te protegit i segur. Beneficia’t de condicions excepcionals en matèria d’assegurances i gaudeix dels millors productes de les entitats asseguradores més prestigioses del sector.

Podràs assegurar el més important per a tu i els teus (la llar, la teva Comunitat, la salut, la vida…).

Sabem el que més et preocupa i podem i volem donar-te la tranquil·litat que necessites. Gaudeix de les condicions especials de les nostres assegurances, perquè estan pensades només per a tu.

Resum de cobertures

 Defensa Jurídica ARAG Lloguer: Producte adreçat a garantir als propietaris el cobrament dels lloguers de vivendes llogades a tercers com a residència habitual i amb contracte celebrat d’acord amb la Llei d’Arrendaments Urbans (contracte mínim de 12 mesos).

Article

Garanties

    Límits

2.1

Defensa i reclamació en contractes de lloguer

   Fins a 3.000 €

2.2

Reclamació en pòlisses d’ assegurança

   Fins a 3.000 €

2.3

Defensa penal

    Fins a 3.000 €

2.4

Reclamació de danys

    Fins a 3.000 €

2.5

Reclamació en contractes de reparació o manteniment

    Fins a 3.000 €

2.6

Defensa drets relatius a la vivenda

    Fins a 3.000 €

2.7

Assistència jurídica telefònica

   Servei ARAG

2.8

Impagament de lloguers

 12 mensualitats màxim

2.9

Actes vandàlics al continent

   Fins a 3.000 €

 Requisits del llogater per l’ acceptació del risc :

  • Que el lloguer no superi el 45% dels ingressos nets dels llogaters.
  • Que disposi de contracte laboral fix,  amb una antiguitat superior a l’any;  si l’ antiguitat  es inferior a l’any es demanarà  el  contracte laboral. Per contractes temporals, com ara fixes discontinus o d’obra i serveis s’aportarà la vida laboral.
  • Que no tingui referència en el fitxer ASNEF de morositat. No es tindran en compte petites deutes, però si la reincidència.
  • Fotocopia de les 2 últimes nomines o del IRPF si es un autònom i Certificat d’ ingressos si es tracta de pensionistes

Per a vivendes ocupades amb contracte d’antiguitat superior a 1 any :

Es pot contractar adjuntant una còpia del contracte i un certificat del propietari indicant que mai s’han produït impagaments ni endarreriments en el pagament de les rendes o lloguers, per part dels llogaters actuals. Es passarà el fitxer ASNEF per a aprovar l’operació.

 

   

QUADRE DE PRIMES I D’ INGRESSOS MÍNIMS DEL LLOGATER

 

 

Prima total anual

Ingressos nets mínims

del  llogater

Lloguer mensual

Taxa 3,6%

400 €

173,8 €

890 €

450 €

195,4 €

1.000 €

500 €

217,1 €

1.110 €

550 €

238,6 €

1.221 €

600 €

260,2 €

1.332 €

700 €

303,4 €

1.555 €

800 €

346,6 €

1.780 €

900 €

389,8 €

2.000 €

 

Documents necessaris per vendre un habitatge

Si està pensant en vendre el seu habitatge, a la Cambra en podrà obtenir tots els documents imprescindibles i també gestionem la venda.

Si es planteja vendre l’habitatge, potser desconeix que obligatòriament li caldrà disposar d’un seguit de documentació que acrediti, al comprador, aspectes bàsics de la situació jurídica i tècnica de l’habitatge.

La documentació és la següent:  

  • La cèdula d’habitabilitat

La cèdula d’habitabilitat és el document expedit per l’Administració (Generalitat de Catalunya) que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residir-hi persones, bàsicament conté les següents informacions: l’adreça, les estances, la superfície útil, i el nombre de persones màxim que hi puguin residir.

Els passos a seguir per a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat són els següents:

1. Visita d’inspecció a l’immoble per part d’un tècnic ( arquitecte o Arquitecte tècnic )

2. Emissió, per part del tècnic, del certificat.

3. Visat del certificat al col·legi professional.

4. Sol·licitud i pagament de les taxes al Departament d’Habitatge de la Generalitat.

Hi ha dos supòsits en què el comprador pot exonerar al venedor d’aportar la cèdula; quan l’habitatge s’hagi de rehabilitar, en aquest cas caldrà un informe tècnic que acrediti que l’habitatge podrà disposar de cèdula una vegada fetes les obres i quan en la venda es declari expressament que l’immoble no anirà destinat a habitatge (per a més informació premi aquí).

  • Certificat d’eficiència energètica: 

Aquest certificat consisteix en fer, per part d’un arquitecte/arquitecte tècnic/enginyer una avaluació de l’habitatge i del seu comportament energètic potencial, s’analitzen els tipus de tancaments (finestres, balconades, tipus de vidres…), les parets exteriors (si disposa de cambra d’aire, d’aïllament…), el sistema de calefacció i d’aigua calenta, etc. El certificat consisteix en una diagnosi del comportament energètic del nostre habitatge, no només ens diu l’estat actual, sinó que ens dóna recomanacions puntuals per reduir el consum i millorar el nivell de confort.

L’informe fixa la qualificació energètica de l’habitatge, que va de la A a la G, tal com es fa amb els electrodomèstics, i es proposen mesures per tal de millorar-ne el comportament energètic.

És obligatori disposar del CEE no tan sols en el moment de la venda de l’habitatge, sinó també des del moment que s’inicia el seu oferiment mitjançant publicitat. Tan sols queden alliberats d’aquesta obligació, els habitatges, si es ven tot l’edifici per tal d’enderrocar-lo o rehabilitar-lo.  Les vendes parcials del edifici en tot cas requeriran disposar del Certificat. Contràriament els locals sense condicionar que es venen sense llicència d’activitat, no necessiten disposar de certificat per realitzar la compravenda, per aquests supòsits hi ha una declaració d’excepcionalitat (per a més informació premi aquí).

  • La Inspecció Tècnica del Edifici (ITE):

La ITE es l’avaluació obligatòria que han de fer tots els edificis d’habitatges plurifamiliars de més de 45 anys d’antiguitat. La ITE requereix un informe elaborat per un tècnic competent que avalua l’estat de conservació de l’edifici, dels seus elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres)  els  elements estructurals (forjats, fonaments, etc.) i les instal·lacions comunitàries. Estan obligats a passar la ITE els edificis d’habitatges plurifamiliars (més d’un habitatge) i també els habitatges unifamiliars (cases) si estan en contacte amb la via pública, amb zones d’ús públic o finques adjacents, a una distància de 1,5 m. Això vol dir que les cases aïllades queden excloses de l’obligatorietat. La Llei del dret a l’habitatge preveu que els transmitents hagin de lliurar als adquirents el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica.

El problema d’aquesta obligació radica en el fet que l’obtenció d’aquests documents no depèn de la sola voluntat del venedor, sinó que ho ha de sol·licitar la comunitat de propietaris on s’integra l’habitatge a vendre, i ens podem trobar que la Comunitat, tot i l’obligatorietat legal d’obtenir la ITE, no vulgui fer-ho. Per aquests supòsits la normativa reconeix a l’adquirent l’opció d’exonerar al venedor de la seva obligació, si bé la possibilitat d’exoneració queda subjecta al fet que el notari consideri adients la justificació i motius esgrimits pel venedor per tal de no facilitar la documentació (per a més informació premi aquí). 

 

  • Certificat de deutes amb la Comunitat:

 

A l’escriptura de venda, el venedor haurà de declarar expressament que està al corrent de pagament o manifestar què deu a la comunitat i, ha d’aportar certificació sobre l’estat de deutes de la seva propietat, en la qual s’han de detallar –a més de la condició de les quotes vençudes (pagades o impagades)– aquells imports corresponents a les despeses ordinàries o extraordinàries aprovades per la Junta, i per als quals encara no s’ha complert la data de pagament prevista. Si no s’aporta la certificació i no es fan les manifestacions anteriors, no pot autoritzar-se l’escriptura, llevat que l’adquirent hi renunciï expressament. Quan es produeix una venda d’un habitatge, local, pàrquing, aquests elements patrimonials responen de les quantitats que degui a la comunitat l’anterior titular, corresponents al present exercici i a quatre anys anteriors. Amb tot, no impedeix que el venedor segueixi sent el responsable del deute, i n’ha de respondre davant de la comunitat o davant del comprador (per a més informació premi aquí).

Altres documents a lliurar al comprador en el moment de la compravenda:

–  Nota simple informativa del Registre de la Propietat (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

– Escriptura d’obra nova i divisió Horitzontal amb els Estatuts de la Comunitat.

–  Documentació necessària per a contractar els subministres (Butlletins, si s’escau ) – (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

Certificació energètica i multes

 

Llegir més

Cèdula d’habitabilitat

Llegir més

Fiança del lloguer: Dipòsit i retorn

Llegir més

Tornar la fiança al llogater?

      

Llegir més

Estafes en fiances, lloguers i Comunitats

 

Llegir més

Comunitats i Hisenda: Tot telemàtic

Llegir més

Promoció per a Comunitats

Promoció per a Comunitats: Regalem el tauler d’anuncis i la instal·lació

La llei estableix el requisit de publicar en el tauler d’anuncis  les convocatòries i les actes de les reunions i altres comunicacions de la Comunitat als propietaris.  També es pot fer en algun altre lloc visible i especialment habilitat per a aquesta funció, però la falta de tauler pot ser un problema per provar la publicació).

  • On penja les convocatòries la teva Comunitat?
  • On es publiquen les actes de les reunions?
  • On s’anuncien les comunicacions veïnals?

La falta de compliment formal d’aquest requisit pot comportar la falta de validesa o efectivitat formal dels acords comunitaris.

La Cambra de la propietat regala el tauler d’anuncis i la seva instal·lació, totalment de franc, a les Comunitats que li encarreguin la seva administració i també a les que ja en són administrades i que no disposant de tauler hi estiguin interessades.

Vine a la Cambra i demana pressupost sense compromís per gaudir d’aquesta Promoció per a Comunitats.

El nostre servei d’Administració de Comunitats és realment bó.  Prem aquí

Recorda que a més dels millors serveis a la Comunitat, tots els propietaris tindran dret a consulta jurídica gratuïta als advocats de la Cambra.

La Cambra és l’administrador de confiança.

Poden reclamar per clàusula sòl les societats?

El Tribunal Suprem espanyol manté que no es poden aplicar els criteris de protecció al consumidor de la sentència del tribunal europeu sobre clàusules sòl als prestataris “no consumidors”

La recent sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem, de 18 de gener de 2017, deixa clar en relació a les clàusules sòl que no es poden aplicar les normes protectores dels consumidors a aquelles persones que no tenen aquesta condició. Concretament, el Tribunal exclou de la condició de consumidors els prestataris que van adquirir la finca, per a la qual van demanar la hipoteca, per tal d’integrar-la en una activitat empresarial o professional.

Diu la sentència del Suprem que “no procedeix fer el control de transparència qualificat de les condicions incloses en els contractes hipotecaris fets amb no consumidors”. És a dir, aquests prestataris no podran adduir un “error propi” o un “vici de consentiment”, que els hauria comportat no conèixer la “càrrega econòmica” del contracte de préstec hipotecari contractat.

La mateixa resolució del tribunal espanyol estableix, a més, que tampoc procedeix aplicar el control d’”abusivitat” en els contractes on l’adherent no és consumidor; és a dir, els titulars d’aquests contractes no podran al·legar un desequilibri enfront de l’entitat bancària, ni tampoc que no tenien la possibilitat d’haver pogut comparar el préstec hipotecari contractat amb altres ofertes existents al mercat.

És precisament aquesta connexió entre transparència i abús, que ha ressaltat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre de 2016, la que no permet que es pugui realitzar un control de transparència en els contractes de préstec hipotecari on el contractant no té la condició legal de consumidor.

Ni el legislador comunitari ni l’espanyol no han fet encara el pas d’oferir una modalitat especial de protecció al contractant d’un préstec hipotecari que no sigui consumidor, més enllà d’adreçar-lo a la legislació civil i mercantil general sobre el respecte a la bona fe i al just equilibri de les prestacions, per evitar situacions d’abús contractual.