Bosses i calendaris: Un detall

Per als socis, sòcies i membres de les Comunitats que administrem, tenim a la seva disposició un detall per a recollir individualment -fins a esgotar les existències.

La bossa sostenible i els calendaris -punt de llibre- que cada any editem per a aquestes dades i que tenen molta acceptació.

La Cambra agraeix a tots la confiança que li dipositeu i tot el personal que és al vostre servei aprofita l’avinentesa per a desitjar-vos unes Molt Bones Festes de Nadal.

 

 

 

IPC 1’67% lloguers/avui

1’67 % 

És l’últim publicat (14/12/2017)  pel  període novembre de 2017 a novembre 2016.

Actualització de la renda en els arrendaments immobles (pisos, locals comercials, pàrquings)

La majoria de contractes d’arrendament preveuen que la renda de lloguer pactada s’actualitzi anualment d’acord amb algun índex, el més habitual és l’índex general de preus al consum i d’aquesta manera es revalora l’import del lloguer pactat inicialment en el contracte.

Per facilitar aquesta actualització, li proporcionem un enllaç  al web de l’Institut Nacional d’Estadística que li permetrà d’obtenir l’import de la renda actualitzada.Tan sols cal introduir l’import de la renda actual i el període que es vol actualitzar i obtindrà immediatament el nou import actualitzat i la variació percentual aplicada.

 Càlcul IPC renda lloguer

Si el seu contracte de lloguer preveu un sistema d’actualització diferent a l’aplicació de l’IPC índex general, o té qualsevol altre dubte referent al seu contracte posi’s en contacte amb els nostres serveis jurídics, podem ajudar-lo a fer les actualitzacions corresponents de la renda segons les estipulacions del seu contracte.

D’altra banda, recordem que a partir de l’1 d’abril de 2015 hi ha un canvi importantíssim a la normativa d’aplicació de l’IPC o no o l’IGC (Índex de Garantia de Competitivitat) que consisteix en:

Nou índex de referència en actualitzacions dels lloguers:  Índex de Garantia de Competitivitat (IGC)

 

L’1 d’abril de 2015 va entrar en vigor  la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, que afecta els contractes d’arrendament signats a partir d’aquesta data.

 Estableix que: 

Si no hi ha pacte exprés, no es podrà revisar el lloguer.

Si es pacta expressament algun mecanisme de revisió de valors monetaris, però no es detalla l’índex o la metodologia, la renda es revisarà cada any però només segons la variació anual de l’índex de garantia de competitivitat (IGC) en la data de cada revisió, prenent com a mes de referència per a la revisió el que correspongui a l’últim índex publicat en la data de renda es revisarà en cada anualitat revisió del contracte.

 Què és l’IGC?


Si l’IPC (índex de preus de consum) és un índex que inclou una cistella amb els productes més representatius de l’economia, l’IGC tindrà com a base l’IPC de l’eurozona, al qual es restarà un factor corrector que reflectirà la pèrdua de competitivitat produïda des de 1999, quan Espanya va entrar a la UEM amb uns tipus de canvi irrevocables per a la seva moneda. A més, per fer-ho més estable, aquest IGC tindrà un topall del 2% i un mínim del 0%.


A partir d’ara, per revisar la renda d’un arrendament d’habitatge, haurem de tenir molt en compte la data del contracte:


Contractes posteriors a l’1 de gener de 1995 i anteriors al 6 de juny de 2013


En aquests contractes la revisió de la renda està marcada per l’IPC general, establert per la LAU de manera obligatòria durant els cinc primers anys del contracte. Solament a partir del sisè, les parts podien pactar un criteri diferent per dur a terme l’actualització, però durant aquest primer període de cinc anys no podien establir una altra fórmula. En aquests contractes es va aconseguir un avenç important, que evita una menor pèrdua del temps de revisió, perquè no pren la dada de l’IPC del mes del contracte, en la primera revisió, sinó la que hagi estat publicada en el moment que correspongui revisar.


Contractes posteriors al 6 de juny de 2013 i anteriors a l’1 d’abril de 2015


Amb la reforma de la LAU 29/94 per la Llei 4/2013, l’article 18 va ser modificat i va establir llibertat de pacte entre arrendador i arrendatari per a la revisió de la renda d’acord amb “els termes pactats per les parts”, indicant que, només a falta de pacte, s’aplicaria l’IPC publicat per l’INE. Per tant, en aquests contractes la revisió de la renda ja no està marcada per l’IPC. No és obligatori acudir a aquest índex en concret durant els tres anys de durada, sinó que tan sols s’acudeix a aquesta dada si les parts no n’han fixat cap.


Contractes posteriors a l’1 d’abril de 2015


Amb l’entrada en vigor l’1 d’abril de 2015 de la Llei de desindexació de l’economia espanyola, s’han introduït força canvis en l’article 18, que s’han de tenir en compte.

Continua regint la voluntat de les parts i es revisarà la renda en els termes pactats. Ara bé, si no existeix tal pacte, no hi haurà cap revisió. Amb la normativa anterior, calia un pacte entre arrendador i arrendatari, però a falta d’aquest s’aplicava sempre l’IPC.

En aquests contractes, en el cas que l’arrendador i l’arrendatari hagin estipulat la revisió de la renda però no el sistema o índex a considerar, s’aplicarà el nou IGC, índex de garantia de competitivitat, i no l’IPC.

És a dir, se substitueix l’aplicació de l’IPC per l’IGC per a l’actualització de la renda del contracte d’arrendament d’habitatge.

Impost a contractes de lloguer 0’5%

 El tipus impositiu és el 0’5 % al 2017

Ho pot pagar des de la Cambra

L’Agència Tirbutària de Catalunya i el Consell General de Cambres de la propietat urbana de Catalunya, tenen signat un Conveni, pel que es faculta a les Cambres a fer la presentació telemàtica de declaracions a tercers, també per a aquest impost (per a aquest servei es paga un import mínim).

 

Aquest és un nou avantatge per als propietaris

 

Base imposable

La base imposable estarà constituïda per la suma total dels lloguers que s’hagin de pagar durant tot el termini de durada del contracte. Si no constés la durada del contracte es computaran sis anys, sens perjudici de les liquidacions addicionals que s’hagin de practicar cas de continuar vigent el contracte passats els sis anys. En els contractes subjectes a prorroga obligatòria es comptarà, com a mínim, tres anys (art. 10.2.e LITPi AJD)

Així doncs, si signem un contracte d’arrendament d’habitatge, encara que pactem una durada d’un any, en la mesura que la LAU (llei d’arrendaments urbans) estableix una pròrroga obligatòria de tres anys, s’haurà de computar com si fos de tres anys.

Arrendaments subjectes

Estan subjectes al pagament d’aquest impost els actes de “constitució d’arrendaments” (art. 7.1.B) LITPiAJD), és a dir, de celebració o signatura de contractes d’arrendaments que no estiguin subjectes a IVA, tant si s’han celebrat en document privat com en document públic.

Així doncs, els arrendaments d’habitatge, en la mesura que no estan subjectes a IVA, estar subjectes al pagament de l’ITPiAJD.

Pagament i termini

El pagament s’haurà d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data de celebració del contracte, mitjançant autoliquidació, en el model aprovat per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria tributària.

Subjecte passiu (obligat al pagament).

Conforme la normativa el subjecte passiu obligat a pagar l’impost és l’arrendatari (art. 8.f) LITPiAJD).

No obstant, és important que els propietaris tinguin en compte, que conforme l’art. 9.1.b) de la LITPiAJD seran subjectes subsidiaris: “b) En la constitución de arrendamientos, el arrendador, si hubiera percibido el primer plazo de renta sin exigir al arrendatario igual justificación”.

És per tant important que tots els propietaris en celebrar un contracte d’arrendament exigeixin que l’arrendatari pagui el referit impost o acrediti el referit pagament abans d’un mes des de la data de la signatura, ja que en cas contrari, l’administració podrà reclamar-ho al propietari.

 Exemple

Contracte d’arrendament d’habitatge per tres anys, amb una renta mensual de 500..-Euros

                        Base Imposable ……………………… 18.000 €

                        ITP-IAJD 2015-16 i 2017 (0’5%*) ………   90 €

 

*d’1/2 a 31/12/2014 el tipus era del 0’3%

L’article 123 de la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, modifica el tipus de gravamen del Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPiAJD) aplicable a Catalunya, a partir del dia 1 de febrer de 2014, per a la constitució d’arrendaments no subjectes a IVA.

Reclamar el lloguer impagat

Tot propietari vol que el llogater li pagui i la morositat li preocupa.

L’últim any la morositat ha augmentat en un 8’45 %, segons l’estudi publicat pel fitxer d’inquilins morosos (FIM).

A la Cambra l’assessorem, pot formalitzar el millor contracte de lloguer i pot llogar segur contractant per molt poc cost l’assegurança especial.

L’impagament no és justificable.

Tot i estudiar la solvència del llogater i prenent mesures per prevenir l’impagament (avaladors, assegurança o diners com a garantia addicional), ens podem trobar amb què finalment el llogater no pagui el lloguer.

L’obligació principal de tot llogater  és fer front al pagament de la renda mensual dins el termini pactat en el contracte.

Com hem de procedir?

Davant el primer impagament s’han de prendre les mesures necessàries per recuperar els imports deguts i en el seu cas, l’habitatge.

Requeriment de pagament

Si ja s’ha produït l’impagament de rendes, no és necessari esperar més temps. En realitat des del primer mes impagat ja podem iniciar el procediment judicial, així que el més recomanable en aquest cas és efectuar un requeriment previ enviat per conducte fefaent a l’arrendatari reclamant-li les quantitats degudes i indicant-li el termini màxim per efectuar-ne l’abonament.

Demanda de desnonament

Si ja s’ha notificat el requeriment de pagament, ha passat el termini atorgat a l’arrendatari i aquest no ha pagat el deute, es pot instar el corresponent desnonament judicial, procediment pel qual és necessari advocat i procurador.

Si és aquest el seu cas, no dubti en consultar-nos.

El departament jurídic de la Cambra l’assistirà amb un cost bonificat del 20% per als propietaris socis.

L’acompanyarem durant tot el procés fins a recuperar la possessió legal del bé immoble.

1- Un cop presentada la demanda, el Jutjat atorga al demandat un termini de 10 dies durant els quals pot fer el següent:

  1. Desallotjar l’immoble
  2. Abonar el deute
  3. Oposar-se a la demanda amb advocat i procurador. (En aquest supòsit es celebraria la vista pública o judici i s’hauria d’esperar al resultat de la sentència)

2- L’arrendatari és desnonat

El termini aproximat des que s’interposa la demanda fins que finalment es produeix el desnonament és aproximadament de 6 mesos si no hi ha impedimentes (sol·licitud de justícia gratuïta, no localització del llogater, etc).

Si vol iniciar el procediment  o consultar sobre què ha de fer, premi aquí

La Guia en un Clic

Read more

Documentació necessària per vendre un habitatge

Si està pensant en vendre el seu habitatge, a la Cambra en podrà obtenir tots els documents imprescindibles i també gestionem la venda.

Si es planteja vendre l’habitatge, potser desconeix que obligatòriament li caldrà disposar d’un seguit de documentació que acrediti, al comprador, aspectes bàsics de la situació jurídica i tècnica de l’habitatge.

La documentació és la següent:  

  • La cèdula d’habitabilitat

La cèdula d’habitabilitat és el document expedit per l’Administració (Generalitat de Catalunya) que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residir-hi persones, bàsicament conté les següents informacions: l’adreça, les estances, la superfície útil, i el nombre de persones màxim que hi puguin residir.

Els passos a seguir per a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat són els següents:

1. Visita d’inspecció a l’immoble per part d’un tècnic ( arquitecte o Arquitecte tècnic )

2. Emissió, per part del tècnic, del certificat.

3. Visat del certificat al col·legi professional.

4. Sol·licitud i pagament de les taxes al Departament d’Habitatge de la Generalitat.

Hi ha dos supòsits en què el comprador pot exonerar al venedor d’aportar la cèdula; quan l’habitatge s’hagi de rehabilitar, en aquest cas caldrà un informe tècnic que acrediti que l’habitatge podrà disposar de cèdula una vegada fetes les obres i quan en la venda es declari expressament que l’immoble no anirà destinat a habitatge.

  • Certificat d’eficiència energètica: 

Aquest certificat consisteix en fer, per part d’un arquitecte/arquitecte tècnic/enginyer una avaluació de l’habitatge i del seu comportament energètic potencial, s’analitzen els tipus de tancaments (finestres, balconades, tipus de vidres…), les parets exteriors (si disposa de cambra d’aire, d’aïllament…), el sistema de calefacció i d’aigua calenta, etc. El certificat consisteix en una diagnosi del comportament energètic del nostre habitatge, no només ens diu l’estat actual, sinó que ens dóna recomanacions puntuals per reduir el consum i millorar el nivell de confort.

L’informe fixa la qualificació energètica de l’habitatge, que va de la A a la G, tal com es fa amb els electrodomèstics, i es proposen mesures per tal de millorar-ne el comportament energètic.

És obligatori disposar del CEE no tan sols en el moment de la venda de l’habitatge, sinó també des del moment que s’inicia el seu oferiment mitjançant publicitat. Tan sols queden alliberats d’aquesta obligació, els habitatges, si es ven tot l’edifici per tal d’enderrocar-lo o rehabilitar-lo.  Les vendes parcials del edifici en tot cas requeriran disposar del Certificat. Contràriament els locals sense condicionar que es venen sense llicència d’activitat, no necessiten disposar de certificat per realitzar la compravenda, per aquests supòsits hi ha una declaració d’excepcionalitat.

  • La Inspecció Tècnica del Edifici (ITE):

La ITE es l’avaluació obligatòria que han de fer tots els edificis d’habitatges plurifamiliars de més de 45 anys d’antiguitat. La ITE requereix un informe elaborat per un tècnic competent que avalua l’estat de conservació de l’edifici, dels seus elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres)  els  elements estructurals (forjats, fonaments, etc.) i les instal·lacions comunitàries. Estan obligats a passar la ITE els edificis d’habitatges plurifamiliars (més d’un habitatge) i també els habitatges unifamiliars (cases) si estan en contacte amb la via pública, amb zones d’ús públic o finques adjacents, a una distància de 1,5 m. Això vol dir que les cases aïllades queden excloses de l’obligatorietat. La Llei del dret a l’habitatge preveu que els transmitents hagin de lliurar als adquirents el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica.

El problema d’aquesta obligació radica en el fet que l’obtenció d’aquests documents no depèn de la sola voluntat del venedor, sinó que ho ha de sol·licitar la comunitat de propietaris on s’integra l’habitatge a vendre, i ens podem trobar que la Comunitat, tot i l’obligatorietat legal d’obtenir la ITE, no vulgui fer-ho. Per aquests supòsits la normativa reconeix a l’adquirent l’opció d’exonerar al venedor de la seva obligació, si bé la possibilitat d’exoneració queda subjecta al fet que el notari consideri adients la justificació i motius esgrimits pel venedor per tal de no facilitar la documentació. 

 

  • Certificat de deutes amb la Comunitat:

 

A l’escriptura de venda, el venedor haurà de declarar expressament que està al corrent de pagament o manifestar què deu a la comunitat i, ha d’aportar certificació sobre l’estat de deutes de la seva propietat, en la qual s’han de detallar –a més de la condició de les quotes vençudes (pagades o impagades)– aquells imports corresponents a les despeses ordinàries o extraordinàries aprovades per la Junta, i per als quals encara no s’ha complert la data de pagament prevista. Si no s’aporta la certificació i no es fan les manifestacions anteriors, no pot autoritzar-se l’escriptura, llevat que l’adquirent hi renunciï expressament. Quan es produeix una venda d’un habitatge, local, pàrquing, aquests elements patrimonials responen de les quantitats que degui a la comunitat l’anterior titular, corresponents al present exercici i a quatre anys anteriors. Amb tot, no impedeix que el venedor segueixi sent el responsable del deute, i n’ha de respondre davant de la comunitat o davant del comprador.

Altres documents a lliurar al comprador en el moment de la compravenda:

–  Nota simple informativa del Registre de la Propietat (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

– Escriptura d’obra nova i divisió Horitzontal amb els Estatuts de la Comunitat.

–  Documentació necessària per a contractar els subministres (Butlletins, si s’escau ) – (no obligatori legalment en transmissions d’habitatges de segona transmissió o posteriors a partir del 31/1/2014).

Promoció per a Comunitats

Promoció per a Comunitats: Regalem el tauler d’anuncis i la instal·lació

La llei estableix el requisit de publicar en el tauler d’anuncis  les convocatòries i les actes de les reunions i altres comunicacions de la Comunitat als propietaris.  També es pot fer en algun altre lloc visible i especialment habilitat per a aquesta funció, però la falta de tauler pot ser un problema per provar la publicació).

  • On penja les convocatòries la teva Comunitat?
  • On es publiquen les actes de les reunions?
  • On s’anuncien les comunicacions veïnals?

La falta de compliment formal d’aquest requisit pot comportar la falta de validesa o efectivitat formal dels acords comunitaris.

La Cambra de la propietat regala a les Comunitats que li encarreguin la seva administració i també a les que ja en són administrades i que no disposant de tauler hi estiguin interessades, el tauler d’anuncis i la seva instal·lació, totalment de franc.

Vine a la Cambra i demana pressupost sense compromís per gaudir d’aquesta Promoció per a Comunitats.

Recorda que a més dels millors serveis a la Comunitat, tots els propietaris tindran dret a consulta jurídica gratuïta als advocats de la Cambra.

La Cambra és l’administrador de confiança.

ITE: Certificat d’aptitud per vendre un pis

Read more

Certificació energètica i multes

 

Read more

Cèdula d’habitabilitat

Read more

Clàusules hipotecàries abusives més comunes

Cambres de la propietat, organitzacions de consumidors i d’altres entitats i institucions han portat a terme en els darrers anys una campanya per posar fre als abusos que la banca sistemàticament ha practicat en els préstecs hipotecaris. Les primeres sentències judicials favorables als propietaris han esdevingut jurisprudència i han posat fi a les extralimitacions que algunes entitats bancàries han portat a terme regularment.

Podem parlar de clàusules abusives quan es pot demostrar que el contingut del préstec hipotecari és contrari al principi de la bona fe. És aleshores quan podem pleitejar i, en una gran majoria de casos, guanyar els judicis.

Us aconsellem que reviseu la vostra hipoteca si teniu indicis que se us han aplicat unes condicions injustes o declarades irregulars en un jutjat. Si desmotreu que teniu raó en seu judicial podreu demanar la nul·litat de les clàusules, cosa que de ben segur reduirà la carrega financera que suporteu mensualment. Us recomanem que demaneu consulta al servei jurídic de la Cambra, el qual revisarà la vostra hipoteca i comprovarà si aquesta s’ajusta a la legalitat vigent i, si no és el cas, sobre allò que podeu reclamar.

Hi ha tot un seguit de clàusules abusives que la vostra hipoteca pot incloure. Les més freqüents i que a dia d’avui s’han de considerar prohibides són les següents:

1. Clàusula sòl / sostre

Són segurament les més conegudes perquè a partir d’elles s’ha iniciat un autèntic moviment de reclamació bancària. Aquestes clàusules imposaven un límit mínim d’interessos que l’entitat financera us podria cobrar encara que l’índex de referència més usat, l’euríbor, caigués en picat (com ha ocorregut en els últims anys; fins al punt que ara està en negatiu). El límit per sobre, o sostre, és tan elevat que serveix com a excusa als bancs per justificar l’existència del que poden qualificar de clàusula compensatòria.

 2. Les despeses hipotecàries

Han adquirit relleu públic després que el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol s’ha pronunciat en contra que les paguin els propietaris. A partir d’aquesta jurisprudència molts magistrats han donat la raó als usuaris que en reclamaven raonadament el retorn. Les resolucions judicials es basen en que no es considera just que sigui el banc qui obliga a contractar serveis de gestoria, notaria i de Registre de la Propietat però és el client qui n’ha d’assumir el cost. Una cosa semblant passa amb l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), encara que en aquest cas, la doctrina no està prou clara.

3. L’interès de demora

Entre les clàusules més comunes que inclouen les hipoteques hi ha la relacionada amb els interessos que el titular de la hipoteca ha d’abonar en cas que es produeixi demora en el pagament de la quota mensual. Malgrat que, per evitar abusos, el 2013 ja es va regular el percentatge màxim a aplicar en cas de demora, tres anys després el Tribunal Suprem va sentenciar que aquests interessos no poden superar en dos punts l’interès inicialment pactat.

4. Venciment de préstec anticipat

El 2013 es va modificar la Llei d’Enjudiciament Civil. Fins aleshores, l’impagament d’una única quota suposava que el banc podia reclamar l’execució hipotecària de tota la hipoteca. Actualment, la normativa indica que com a mínim els rebuts impagats han de ser tres. Ara bé, després del que es va conèixer com a “cas Aziz” i atesa la gran oferta de pisos al mercat que són de propietats bancàries, les entitats solen tenir una actitud més prudent i flexible sempre i quan la persona que contreu el deute mostri la seva predisposició a pagar allò que deu.

 5. La finalitat del préstec hipotecari

Encara que sembli increïble, alguns contractes de préstec hipotecari limiten l’ús que se li pot donar a l’habitatge que es compra. Impedeixen, per exemple, que s’hi pugui exercir alguna mena activitat professional, per exemple, o que els propietaris de la hipoteca puguin posar la fina en lloguer. Els jutjats han determinat molt clarament que aquestes són clàusules abusives que atempten contra els drets del propietari.

6. El fur

És probable que el contracte de la hipoteca remeti un fur al qual recórrer en cas que el propietari hagi de reclamar alguna cosa a la seva entitat per la via judicial. No obstant això, diversos tribunals han anul·lat aquestes clàusules, sobretot quan els usuaris han de desplaçar-se fora de la localitat en la qual resideixen i en la qual van comprar aquesta propietat.

7. Les despeses de professionals legals per impagament de quotes

Una altra de les clàusules abusives estrelles de la banca espanyola és la d’obligar el client a pagar els honoraris d’advocats i procuradors (o d’altres professionals), en cas que l’entitat bancària hagi de demandar-lo per impagament de quota. Clarament aquesta és una clàusula abusiva.

Contacti amb la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca si vol més informació sobre les qüestions que afecten els propietaris.

En el cas de les clàusules abusives els nostres serveis jurídics poden solucionar-los tot els dubtes.

Els atendrem a  les nostres oficines, o bé trucant al 93 788 33 50 o a través del Consultor 24h.

Assegurança de lloguers, llar i Comunitats

A través de la Cambra pots accedir a les assegurances de la propietat (contractats amb la corredoria d’assegurances Ferrer & Ojeda).

Coneix de primera mà com sentir-te protegit i segur. Beneficia’t de condicions excepcionals en matèria d’assegurances i gaudeix dels millors productes de les entitats asseguradores més prestigioses del sector.

Podràs assegurar el més important per a tu i els teus (la llar, la teva Comunitat, la salut, la vida…).

Sabem el que més et preocupa i podem i volem donar-te la tranquil·litat que necessites. Gaudeix de les condicions especials de les nostres assegurances, perquè estan pensades només per a tu.

Resum de cobertures

 Defensa Jurídica ARAG Lloguer: Producte adreçat a garantir als propietaris el cobrament dels lloguers de vivendes llogades a tercers com a residència habitual i amb contracte celebrat d’acord amb la Llei d’Arrendaments Urbans (contracte mínim de 12 mesos).

Article

Garanties

    Límits

2.1

Defensa i reclamació en contractes de lloguer

   Fins a 3.000 €

2.2

Reclamació en pòlisses d’ assegurança

   Fins a 3.000 €

2.3

Defensa penal

    Fins a 3.000 €

2.4

Reclamació de danys

    Fins a 3.000 €

2.5

Reclamació en contractes de reparació o manteniment

    Fins a 3.000 €

2.6

Defensa drets relatius a la vivenda

    Fins a 3.000 €

2.7

Assistència jurídica telefònica

   Servei ARAG

2.8

Impagament de lloguers

 12 mensualitats màxim

2.9

Actes vandàlics al continent

   Fins a 3.000 €

 Requisits del llogater per l’ acceptació del risc :

  • Que el lloguer no superi el 45% dels ingressos nets dels llogaters.
  • Que disposi de contracte laboral fix,  amb una antiguitat superior a l’any;  si l’ antiguitat  es inferior a l’any es demanarà  el  contracte laboral. Per contractes temporals, com ara fixes discontinus o d’obra i serveis s’aportarà la vida laboral.
  • Que no tingui referència en el fitxer ASNEF de morositat. No es tindran en compte petites deutes, però si la reincidència.
  • Fotocopia de les 2 últimes nomines o del IRPF si es un autònom i Certificat d’ ingressos si es tracta de pensionistes

Per a vivendes ocupades amb contracte d’antiguitat superior a 1 any :

Es pot contractar adjuntant una còpia del contracte i un certificat del propietari indicant que mai s’han produït impagaments ni endarreriments en el pagament de les rendes o lloguers, per part dels llogaters actuals. Es passarà el fitxer ASNEF per a aprovar l’operació.

 

   

QUADRE DE PRIMES I D’ INGRESSOS MÍNIMS DEL LLOGATER

 

 

Prima total anual

Ingressos nets mínims

del  llogater

Lloguer mensual

Taxa 3,6%

400 €

173,8 €

890 €

450 €

195,4 €

1.000 €

500 €

217,1 €

1.110 €

550 €

238,6 €

1.221 €

600 €

260,2 €

1.332 €

700 €

303,4 €

1.555 €

800 €

346,6 €

1.780 €

900 €

389,8 €

2.000 €

 

Poden reclamar per clàusula sòl les societats?

El Tribunal Suprem espanyol manté que no es poden aplicar els criteris de protecció al consumidor de la sentència del tribunal europeu sobre clàusules sòl als prestataris “no consumidors”

La recent sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem, de 18 de gener de 2017, deixa clar en relació a les clàusules sòl que no es poden aplicar les normes protectores dels consumidors a aquelles persones que no tenen aquesta condició. Concretament, el Tribunal exclou de la condició de consumidors els prestataris que van adquirir la finca, per a la qual van demanar la hipoteca, per tal d’integrar-la en una activitat empresarial o professional.

Diu la sentència del Suprem que “no procedeix fer el control de transparència qualificat de les condicions incloses en els contractes hipotecaris fets amb no consumidors”. És a dir, aquests prestataris no podran adduir un “error propi” o un “vici de consentiment”, que els hauria comportat no conèixer la “càrrega econòmica” del contracte de préstec hipotecari contractat.

La mateixa resolució del tribunal espanyol estableix, a més, que tampoc procedeix aplicar el control d’”abusivitat” en els contractes on l’adherent no és consumidor; és a dir, els titulars d’aquests contractes no podran al·legar un desequilibri enfront de l’entitat bancària, ni tampoc que no tenien la possibilitat d’haver pogut comparar el préstec hipotecari contractat amb altres ofertes existents al mercat.

És precisament aquesta connexió entre transparència i abús, que ha ressaltat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre de 2016, la que no permet que es pugui realitzar un control de transparència en els contractes de préstec hipotecari on el contractant no té la condició legal de consumidor.

Ni el legislador comunitari ni l’espanyol no han fet encara el pas d’oferir una modalitat especial de protecció al contractant d’un préstec hipotecari que no sigui consumidor, més enllà d’adreçar-lo a la legislació civil i mercantil general sobre el respecte a la bona fe i al just equilibri de les prestacions, per evitar situacions d’abús contractual.

Índex de lloguers a Terrassa i Comarca

L’Índex de preus de lloguer de Catalunya, un indicador públic que permet a tothom consultar els preus dels lloguers en una determinada zona creat per la Generalitat de Catalunya.

L’Índex en si mateix pot ser  una eina útil i transparent.

Per trobar l’Index de referència del lloguer que li interessa premi la imatge

S’agraeix disposar d’informació a l’hora de determinar el preu del lloguer que es pot oferir per un habitatge en una determinada població i en una determinada zona.

Però, una vegada el ciutadà en faci la prova, constatarà que  s’han de fer algunes consideracions sobre aquesta eina:

Hi ha una seguit de variables -com l’antiguitat de l’edifici, l’estat de conservació, la planta on està ubicat i d’altres- que tot i que cal complimentar per obtenir la informació, no incideixen a la pràctica en el resultat.

Amb d’altres paraules, l’aplicació dona el mateix preu mitjà si posem que l’habitatge està en perfecte estat de conservació que si indiquem que té un estat de conservació deficient; o per exemple, el preu tampoc varia si informem que l’edifici és molt antic (més de  100 anys) o diem que té menys de 10 anys…

Vistes aquestes mancances,  l’Índex tan sols es pot considerar com una eina de referència, en tant que és evident que el preu d’un arrendament ha de ser completament diferent si un pis està en perfectes condicions que si està completament deteriorat; o si l’edifici és de recent construcció o és molt antic, entre d’altres circumstàncies que tradicionalment es tenen en compte a l’hora de fixar el preu d’un lloguer.

Sobre aquesta base seria injust que les administracions apliquessin incentius o sancions als propietaris arrendadors basant-se en un Índex incomplert, de tal manera que, paradoxalment, es premiï els propietaris que no han fet un adequat manteniment de l’habitatge que posen en lloguer, els quals haurien d’oferir la finca a un preu de lloguer inferior al preu mitjà de l’Índex, i, pel contrari que els arrendadors que rehabiliten els habitatges i els posen al mercat en perfectes condicions vegin com se’ls apliquen limitacions de preu o sancions o no poden accedir a bonificacions o reduccions fiscals en l’IBI o d’altres tributs, o no se’ls permet accedir a determinats incentius, perquè el preu de lloguer que demanen està, òbivament, per sobre de la mitjana que marca l’Índex.

A més, s’ha de tenir molt en compte que els preus  mitjans que ofereix l’Índex són de contractes celebrats  en els darrers tres any, és a dir,  en el pitjors moments de la crisi, després que el preu de lloguer baixés entre un 30 i un 50% respecte dels anys anteriors pre-crisi.

 És normal que en un context de certa recuperació econòmica- sempre siguin superiors al preu de referència que ens indica l’Índex.

La Cambra considera l’esforç d’establir un Índex que proporcioni informació i transparència però també fa esment de les imperfeccions d’aquesta eina i que es converteixi en l’element regulador d’un mercat en el qual s’ha d’incidir mitjançant totes les polítiques tendents a multiplicar l’oferta d’habitatges.

Els lloguers a Terrassa avui

Read more

262.778 visites a la web

Aquesta web ja ha rebut fins a 262.778 visites fins l’1/12/2017

 

L’aposta de la Cambra per l’aplicació de les noves tecnologies amb eficiència i rigor facilita les coses al propietaris i és un avantatge més per als socis.

 

 

A tenir present que més d’11.332 són consultes jurídiques de temes que afecten i preocupen els socis.

L’aval de lloguers paga ITP

Read more

Estafes en fiances, lloguers i Comunitats

Read more

Qui paga les reparacions en pisos llogats?

Read more

Comunitats i Hisenda: Tot telemàtic

Read more

Comunitats de propietaris i Persones amb Discapacitat

La celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, serveix cada any (el 3 de desembre)  per a conscienciar i sensibilitzar més a la ciutadania.

La Cambra considera que és un bon motiu per insistir en les campanyes que es porten a terme per millorar l’accessibilitat i torna a recordar a les Comunitat de la necessitat i obligació que tenen d’adaptar el seu edifici per tal que aquest tingui les condiciones d’accessibilitat que exigeix la llei.

El 4/12/2016 va començar el termini d’un any per portar a termes les obres corresponents que exigeix la llei.

A partir del 4/12/2017, les Comunitats que no s’hagin adaptat podran incòrrer en sancions

El 4/12/2016 va començar el termini d’un any per portar a termes les obres corresponents que exigeix la llei.

La Cambra fa temps que hi treballa i d’aquí el Conveni signat entre el Banc de Sabadell i el Consell General de Cambres de la propietat urbana de Catalunya, per a facilitar crèdi a les Comunitats de propietaris en condicions de concessió i garantia molt simples i adequades.

També s’ha de tenir present que hi ha ajuts públics, amb condicionaments de concessió, que han de ser tinguts en compte a l’hora de fer “números”.

No oblidem que l’incompliment pot portar a sancions de fins a NORANTA MIL EUROS (90.000 €) a pagar per la Comunitat (amb possible responsabilitat també a les persones que ho impedeixin), ja que tant una llei estatal com una de catalana, imposen aquesta obligació. Així a partir del 4/12/2017  les administracions públiques poden exigir a totes les Comunitats de propietaris que facin efectiu el dret de les persones que en són afectades (cada vegada més quantitat de gent, tant perquè la ciutadania cada vegada envellim més, com per situacions de privació sobtada de mobilitat, sinó per accidents de trànsit, accidents vasculars o d’altri).

També cal tenir present que quan un veí (sigui propietari o només usuari -per exemple un llogater), justifica la necessitat per la seva discapacitat o hi ha persones més grans de 70 anys, la llei ja obligava a què les zones comunes dels edificis plurifamiliars portin a terme les obres necessàries per a garantir les condicions adequades a les seves necessitats d’accés a l’habitatge, de comunicació i d’interacció amb l’accés a l’edifici que siguin tècnicament possibles.  I serà la Comunitat la que ha de dur a terme i pagar les actuacions i les obres d’adequació necessàries.

I la llei va més enllà, ja que obliga a executar les obres de manera diligent, en relació al greuge a les persones afectades, i en el termini d’un any, si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar de la data de l’acord de la Comunitat o, si s’escau, de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial que ho imposi (en el cas d’obres majors, el termini es pot ampliar si algun dels propietaris que forma part de la Comunitat justifica que el cost que se li imputa per a aquestes obres supera el 33% dels ingressos anuals de la seva unitat familiar i que aquests ingressos són inferiors a 2’5 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya).

 

Alerta de la Cambra per les notificacions cadastrals

A partir del dia 1 de setembre de 2017, els propietaris i propietàries de Terrassa han rebut les notificacions de la Gerència Territorial del Cadastre comunicant el nou valor cadastral que s’aplicarà a partir de l’1 de gener de 2018 (el calendari i actuacions va ser exposat  pel  Gerent Territorial del Cadastre de Catalunya, senyor Antoni Ripollés, al  Secretari de la Cambra, Joan Planas Comerma, a la reunió mantinguda el dia 21 de juliol de 2017).

Les notificacions es rebran per carta, sense certificar ni amb avís de rebut, en la que s’inclou un codi per a accedir a les dades concretes i específiques de la finca de la que es tracti.

A l’accedir-se electrònicament, el propietari queda formalment notificat i si no hi està d’acord ha de procedir a reclamar, ja sigui interposant un recurs de reposició o una reclamació econòmico-administrativa, contra les dades materials i físiques assignades a la finca, o contra les dades jurídiques,  coeficients, etc., de les que s’entengui que l’assignació de valor és incorrecte.

Les persones que no hi accedeixin electrònicament han rebut al mes d’octubre de 2017 una carta amb les mateixes dades i podran notificar-se.

Finalment, pels propietaris que no es donin per notificats, es publicarà al BOE la notificació i les persones afectades tindran 10 dies per fer la corresponent reclamació.

Es resolguin o no les reclamacions, el dia 15/1/2018, l’Ajuntament de Terrassa  emetrà el padró de l’IBI (Impost sobre Bens Immobles), amb les dades cadastrals notificades (tal com van ser notificades o tal com hagin quedat després de la reclamació, si és que aquesta s’atén i es contesta).

La Cambra va presentar al·legacions a la Ponència de Valors el dia 27/6/2017, que és d’on surten els valors aplicant les normes tècniques de valoració i fins ara no s’ha rebut cap contesta per part del Cadastre.

La Cambra va fent seguiment del tema i habilitarà a través del departament jurídic de la pròpia Cambra la corresponent informació pública.

Aquest servei és per als socis de la Cambra (els no socis hi podran accedir fent-se socis)

On pagar impostos catalans des de l’1/9/2017

Des de l’1 de setembre de 2017, els impostos que s’han de pagar a la Generalitat de Catalunya, dels que tingui la gestió, s’han de pagar  a les delegacions i oficines territorials de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Queden sense efectes les atribucions que fins ara tenien les Oficines Liquidadores  (depenents del Registre de la Propietat), tant per als expedients de pagament que es meritin a partir del dia 1/9/2017, com també dels anteriors.

Bona part del personal de l’Oficina Liquidadora de Terrassa ha estat assumit per l’Oficina Territorial de l’ATC.

L’Oficina Territorial de Terrassa és la competent per a les poblacions de: Terrassa, Castellar del Callès, Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

La seva ubicació és al carrer Joan Artigues, núm. 3 de Terrassa (tocant al Passegi 22 de juliol a l’alçada pràcticament de la Ctra. de Matadepera).

Així ho estableix la Resolució VEH/1881/2017, per la que es determina l’àmbit territorial de referència de les delegacions i oficines territorials de l’Agència Tributària de Catalunya.

A la Cambra de la Propietat de Terrassa i Comarca es poden seguir fent els tràmits que resulten del Conveni vigent amb la Hisenda Catalana que depen de la Generalitat de Catalunya. Premi aquí.

Per saber els tributs competència de la Generalitat avui en dia premi aquí.

Horari de la Cambra

Any 2017

Horaris normals d’atenció al públic:

  • Central: Matí, de  9 a dos quarts de dues; Tarda: de  4 a dos quarts de set
  • Comunitats: Matí, de 9 a dos quarts de dues; Tarda, de 4 a dos quarts de vuit

Els divendres del mes de juliol, així com dels dies 21 al 31 d’agost,  l’horari d’atenció al públic -tant de Central com de Comunitats- és de 9 del matí a dos quarts de dues, per qüestions organitzatives.

A banda dels dissabtes i festius corresponents al descans del personal, les nostres Oficines no estaran obertes -en atenció al públic- els següents dies:

  • Els dies 13 d’abril i 3 de juliol, per ser festes locals de Terrassa.
  • Els dies del 31 de juliol al 20 d’agost, ambdós inclosos, per vacances de tot el personal
  • Els dies 13 d’octubre i 7 de desembre, també per vacances de tot el personal.
  • El dia 21 de desembre, jornada electoral, la Cambra només atendrà al públic al matí

Finalment, davant de qualsevol incidència, sempre estan operatives les següents adreçes electròniques:

A la Cambra ens agrada atendre’l i és la nostra voluntat donar el millor servei amb la major eficàcia i plena seguretat a tots els propietaris.